Esclata la guerra entre el Tribunal Constitucional i Mariano Rajoy

OPINIÓ - ANÀLISI

El Constitucional declara Carme Forcadell part en l’incident d’execució i s’obliga, per tant, a escoltar-la.

Per: Vicent Partal

08.09.2017  22:00






Hi ha un detall importantíssim que aquests dies ha quedat enfosquit i dissimulat per tants i tants titulars: el Tribunal Constitucional espanyol ha quedat fora de joc com a conseqüència de la recusació feta per Carme Forcadell i tot indica que ha optat per enfrontar-se amb el govern espanyol, atemortit de les conseqüències dels actes que l’executiu de Rajoy l’obliga a fer.



Formalment el Constitucional havia quedat fora de joc per l’aprovació de la llei del referèndum, que en l’article 3.2 inhabilita qualsevol actuació seua. Però dit això, era evident que no pensaven fer-ne cas i que es prepararien per a generar el xoc de legitimitats que el president del govern espanyol havia dissenyat. Però no ho faran.



Com és ben sabut, Mariano Rajoy va promoure una polèmica reforma del Tribunal Constitucional, durament criticada per la Comissió de Venècia, que li atribuïa capacitat punitiva directa quan les seues sentències s’incompliren. La

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "La resposta honorable de Catalunya als atacs de Barcelona i Cambrils"

L'ANÀLISI

"Ahir a les pantalles de tot el món hi va aparèixer la imatge de la furgoneta blanca dels assassins sobre el mosaic de Miró, a la Rambla. Gran metàfora: el terrorisme sobre la cultura, sobre els colors i la gent en una ciutat oberta"

ANTONI BASSAS Estocolm Actualitzada el 18/08/2017 15:58

 

Els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils i tot els esdeveniments que han rodejat aquest tristament inoblidable 17 d'agost del 2017 m'han agafat de vacances, de viatge. Soc a Estocolm, ciutat que el 7 d'abril també va patir un atemptat quan un conductor va matar 5 persones i en va ferir 14 més quan va envestir amb el seu camió la gent que caminava pel carrer.

Durant les últimes hores he viscut aquella trista, desagradable i estranya sensació d'estar veient imatges de la teva ciutat a totes les pantalles: la Rambla, el carrer Pelai, la plaça Catalunya... espais tan familiars, gairebé íntims i, en canvi, avui objecte d'atenció mundial a causa d'un atemptat terrorista. Barcelona com a escenari d'una horrorosa notícia.

He vist també, en totes aquestes pantalles del món, com els periodistes i els rètols amb què il·lustraven les imatges feien referència constant a la policia catalana i

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb Espanya no hi ha res a fer (excepte conviure en pau)'

L'ANÀLISI

"Aquesta ombra constant d’insolidaritat que es projecta sobre nosaltres i aquesta mania persecutòria amb el català no són la manera més sana de viure ni la millor manera de conviure. Podem seguir així?"

Actualitzada el 04/05/2017 10:04

Quan algú em diu que embrancar-se en un referèndum, i ja no diguem intentar la independència, és ficar-se en un carreró sense sortida li contesto preguntant quina és l’alternativa. Quina és? Què pot fer Catalunya, què podem fer els catalans per viure més o menys d’acord amb el nostre esforç fiscal i amb un mínim de respecte per part de l’Estat que paguem.

I dies com avui permeten posar exemples fàcilment comprensibles. 1.400 milions per al País Basc d’endarreriments de la quota (ahir ja en parlàvem) i Rajoy, ‘alehop!’, té els vots del PNB per als seus pressupostos. Negociació bilateral amb Euskadi. Un basc, aportant molt poc o gens, rep molt més que vostè o que jo. Si això que passa amb Euskadi passés amb Catalunya, Espanya estaria en flames mediàtiques. Però si el sol anunci de Rajoy d’unes inversions en Rodalies ja va fer sortir tot l’estat autonòmic a queixar-se… I els de Ciutadans, que estan contra el concert al País Basc, callats i donant suport als pressupostos de Rajoy.

Els pressupostos passen avui el primer filtre del CongrésAixò són diners. En un altre extrem, la dignitat. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat retolarà els senyals de trànsit que ara són en català també en castellà, gràcies a una moció de Ciutadans. La raó tècnica que dona és que si algú recorre una multa dient que el rètol no estava en castellà pot guanyar el recurs, el que representa un excel·lent exemple del que sempre hem dit: al final, el castellà és obligatori i el català és voluntari. La llengua pròpia del país no està tan reconeguda com l’altra. És digne, això?

Aquesta ombra constant d’insolidaritat que es projecta sobre nosaltres i aquesta mania persecutòria amb el català no són la manera més sana de viure ni la millor manera de conviure. Podem seguir així? Hem de voler que els nostres fills continuïn vivint així? Quina alternativa digna, útil, democràtica i moderna tenim que no sigui votar? Perquè si és seguir com ara, pel mateix preu, com diu l’ Empar Moliner, que no s’oblidin de traduir el nom d’Esplugues de Llobregat i en diguin a partir d’ara 

Cuevillas de Río Tinto.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/analisi/pnb-rajoy-ciutadans-espluguesdellobregat_0_1789621123.html 

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Homs i l'acord no explicat'

Actualitzada el 21/07/2016 11:11

No sé si a aquestes altures del procés i de l’estiu, i no necessàriament per aquest ordre, és de gran interès el pacte a què Convergència i el PP hagin pogut arribar al Congrés. Pot semblar una batalla menor del dia a dia polític que oblidarem demà, però la veritat és que té molta profunditat. La història resumida és: el PP obté els vots de Convergència –al Congrés encara es diu Convergència perquè és amb aquest nom amb què es va presentar– per a la mesa del Congrés. I a canvi, Convergència obté grup parlamentari –que a dreta llei no li tocava, però sempre s’ha pogut negociar–, que li dóna temps per parlar als debats, presència a reunions i diners en forma de subvencions. I vés a saber si, a més a més, PP i Convergència han parlat de pactar alguna cosa més amb Rajoy. El PP dóna a entendre que hi ha hagut aquest acord i Francesc Homs ho nega. Ciutadans s’enfada amb el PP: “Si sospitéssim que hi ha un pacte amb qui vol trencar Espanya, hauríem de replantejar-nos l’abstenció a Rajoy en el debat d’investidura”. I entre l’independentisme hi ha un impacte: ¿Com és que el PP s’ha avingut a

El Mundo es comença a espantar i encén l’alarma per al 27-S

Per: Josep Casulleras Nualart

Dimarts  22.09.2015  06:00

PAÍS

Anàlisi de Josep Casuleras de l'impacte en la premsa del 27-S.

 

 

Els cops i les amenaces han vingut de tot arreu i sense aturador, durant deu dies seguits. L’estat espanyol ha activat totes les seves institucions per atemorir l’electorat català d’una possible independència i per mirar de desprestigiar alguns dels candidats del sí. Van començar amb la guàrdia civil escorcollant la seu de CDC, dues setmanes abans de començar la campanya, i han aplicat una pressió mediàtica sense precedents, capitanejada per El País, amb desqualificacions, burles i menyspreu a tot argument en favor de la secessió. I després han vingut les amenaces, de la banca espanyola, de Telefònica, del Banc d’Espanya… I les paraules arrencades, pidolades, a Cameron, Merkel, Obama i la Comissió Europea. Ha caigut tot això i més, i les enquestes indiquen que l’independentisme serà majoritari al parlament el dia 27.

L’última, la d’El Mundo, diu que Junts pel Sí i la CUP sumarien entre setanta-quatre i setanta-cinc diputats.