Actualitzada el 21/07/2016 11:11
No sé si a aquestes altures del procés i de l’estiu, i
no necessàriament per aquest ordre, és de gran interès el pacte a què
Convergència i el PP hagin pogut arribar al Congrés. Pot semblar una
batalla menor del dia a dia polític que oblidarem demà, però la veritat
és que té molta profunditat. La història resumida és: el PP obté els
vots de Convergència –al Congrés encara es diu Convergència perquè és
amb aquest nom amb què es va presentar– per a la mesa del Congrés. I a
canvi, Convergència obté grup parlamentari –que a dreta llei no li
tocava, però sempre s’ha pogut negociar–, que li dóna temps per parlar
als debats, presència a reunions i diners en forma de subvencions. I vés
a saber si, a més a més, PP i Convergència han parlat de pactar alguna
cosa més amb Rajoy. El PP dóna a entendre que hi ha hagut aquest acord i
Francesc Homs ho nega. Ciutadans s’enfada amb el PP: “Si sospitéssim
que hi ha un pacte amb qui vol trencar Espanya, hauríem de
replantejar-nos l’abstenció a Rajoy en el debat d’investidura”. I entre
l’independentisme hi ha un impacte: ¿Com és que el PP s’ha avingut a
pactar amb els separatistes, amb Homs, que anirà al Suprem pel 9-N, i
Homs i CDC són capaços de pactar res amb un partit on hi ha ministres de
guerra bruta contra l’independentisme com Fernández Díaz? Resposta: per
necessitat. Convergència necessita grup parlamentari i el PP, vots. I
perquè la política és així.
El cas és que l’acord no
és gens estètic, i donada la duresa amb què el PP ha combatut el
sobiranisme, és d’aquelles notícies que fa moure el cap i afirmar: no
entenc res. Llegeixo del nostre editorial: “Homs hauria d’haver tingut
el valor d’explicar que a canvi d’aquest gest, s’assegurava tenir grup
propi. Votar a favor dels propis interessos per formar grup, encara que
afavoreixi el contrincant, és lleig, però és parlamentarisme. Però
amagar-se augmenta les suspicàcies de la ciutadania”.
Homs tenia sortides: ¿Que no estem reclamant al PP que faci política,
en lloc de recórrer sempre a policies i jutges per ocupar-se de
Catalunya? ¿Pot ser aquest l’inici d’alguna mena de diàleg amb el PP?
Homs ha actuat més com un polític de la vella Convergència que del nou
partit Demòcrata Català. Si no pots explicar-ho, no ho facis, i si ho
fas, explica-ho.
Enllaç article i vídeo :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada