«Ja que Borrell s'hi
ha volgut agafar, agafem-nos-hi tots. I fem-ho a la manera de Ciceró,
potser. Amb una 'improbitatem coarguo' que no deixarà el ministre
espanyol precisament en un bon lloc»
Borrell venia ahir d’una entrevista publicada el dia abans a
Politico, en què sense cap vergonya mentí així que obrí la boca i amb
què va causar uns quants incidents majors. En un moment determinat va
arribar a dir al pobre periodista que només el Regne Unit acceptava la
possibilitat d’un referèndum d’independència. Com qui no diu res i quan
fa poques setmanes tots vam veure que França feia un referèndum
d’independència a Nova Caledònia. Només aquest segle, l’Irac, els Estats
Units, els Països Baixos, Sudan, Nova Zelanda i Sèrbia ja n’han pactat
amb conseqüències legals…
Però el ministre Borrell sembla que va decidir que no n’hi havia prou
de mentir a la premsa i ahir va organitzar un cafarnaüm més que notable
al congrés espanyol, insultant descontroladament el diputat d’ERC
Gabriel Rufián i inventant-se una escopinada que ningú més no ha vist
–ni els seus companys d’escó. I, supose que poc content encara amb
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 21 de novembre de 2018
El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, ha assegurat que en el moment de sortir, un diputat d’ERC, que no ha volgut identificar, li ha escopit.
Així ho ha assegurat als passadissos del Congrés després de l’expulsió
de Rufián, amb qui han marxat la resta de diputats del seu grup.
A preguntes dels periodistes, Borrell ha assegurat que quan els
diputats han passat un d’ells li ha escopit. Segons el vídeo, l’únic que
s’aprecia és que en el moment que els diputats passen per davant de
Borrell, el ministre n'assenyala un, Joan Capdevila, però en cap cas
s’aprecia que aquest li hagi escopit.
La presidenta del congrés espanyol, Ana Pastor, ha expulsat el
diputat d’ERC Gabriel Rufián de la cambra per unes paraules dures amb el
ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell. Com a resposta,
tots els diputats d’Esquerra Republicana han abandonat l’hemicicle.
‘Senyor Borrell, fa temps que li vull dir això. Vostè és el ministre
més indigne de la història de la democràcia espanyola. I n’hi ha hagut
de molt indignes’, ha dit Rufián a Borrell. ‘Vostè no és un ministre, és
un “hooligan”, un militant de Societat Civil Catalana, una vergonya per
al seu grup parlamentari, més que res perquè és una organització
d’extrema dreta’, ha afegit.
‘Vergonya que vostè, senyor Borrell, es
mofés en un míting del PSC del meu company Oriol Junqueras mentre es
podria en una presó de Madrid. Li demano que dimiteixi’, li ha etzibat.
Pastor ha cridat Rufián a l’ordre tres vegades i l’ha acabat fent fora
de l’hemicicle, amb
El ministre espanyol
d'Afers Estrangers descarta vetar que una hipotètica Escòcia
independent s'uneixi a la UE després del Brexit 'si Westminster hi està
d'acord'
El ministre d’Afers Estrangers
espanyol, Josep Borrell, creu que el Regne Unit ‘es trencarà abans que
Espanya’. Així ho ha assegurat en una entrevista al setmanari europeu
‘Politico’, durant la qual ha admès que està ‘molt més preocupat’ per la
‘unitat’ dels britànics que per la de l’Estat espanyol.
‘És un signe
clar de la debilitat del Regne Unit’, ha apuntat. Si una hipotètica
Escòcia independent sol·licités formar part de la UE després del Brexit,
Borrell no veu motius perquè Espanya ho veti. ‘Per què no?’, ha
confessat, matisant que Madrid no posaria problemes si els escocesos
deixessin el Regne Unit d’acord amb les lleis del país i amb el
vistiplau de Westminster.
‘No serem més papistes que el Papa, per què hauríem d’estar-hi en
contra?’, ha insistit, puntualitzant que ‘Kosovo és un altre tema’.
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 16 de novembre de 2018
El primer ministre de Flandes, que també té les competències d’Afers estrangers, GeertBourgeois ha ordenat el retorn del delegat del govern flamenc a l’estat espanyol, segons que informa el diari De Standaard.
A l'octubre, fa un mes, el ministeri d'Afers estrangers espanyol va
començar una ofensiva retirant-li l'estatus diplomàtic com a represàlia
per les declaracions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans,
en què criticava durament l'empresonament dels dirigents
independentistes i qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola.
El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha decidit enviar
cap a Bèlgica el delegat del seu govern a Madrid, André Hebbelinck, per
"encoratjar" Espanya a què reiniciï les relacions diplomàtiques. Bourgeois considera que “la reacció d’Espanya és infundada, això mai ha passat a la Unió Europea”. El preisdent flamenc ha avançat que “no ha de presentar cap disculpa, al nostre territori existeix la separació de poders i la llibertat d’expressió”, en referència a les paraules de Peumans.
El Nacional
Barcelona. Dijous, 15 de novembre de 2018
Embolic amb la qüestió de la participació d’esportistes kosovars en
competicions a l’Estat espanyol. El COI i el Comitè Olímpic Espanyol van
fer públic dimecres a la tarda un comunicat en què manifestaven la seva
satisfacció per una nota emesa pel ministre espanyol d'Afers Exteriors,
Josep Borrell, en què es garantia que el govern espanyol facilitarà a les delegacions esportives de Kosovo el corresponent visat i se'ls autoritzaria a utilitzar els seus símbols nacionals, l'himne i la bandera, d'acord amb el protocol olímpic.
Tot semblava indicar que els esportistes kosovars participaran en
igualtat de condicions que la resta d'esportistes dels 206 comitès
olímpics nacionals reconeguts pel COI i que hi havia via lliure per
optar a competicions internacionals com el sJocs Olímpics d'hivern
Barcelona-Pirineus..
Poc més tard però, el ministeri espanyol d'Afers Exteriors, que
dirigeix Josep Borrell, va fer públic un
L'empresari i arquitecte Fernando Turró, cessat per l'ambaixador grec a Espanya
Grècia ha destituït el seu cònsul honorari a Barcelona, l'empresari i
arquitecte Fernando Turró, a petició del Ministeri d'Afers Exteriors
espanyol.
Ho ha revelat el ministre, Josep Borrell, en la seva compareixença
davant la comissió mixta de la Unió Europea. Borrell ha explicat que
l'ambaixador grec a Espanya, Christodoulos Lazaris, ha cessat Turró per
"greuges a la bandera d'Espanya".
Fonts d'Exteriors han precisat que Turró ha acudit a "diversos actes
que no són propis" de la condició diplomàtica, com ara participar en una
manifestació independentista amb una samarreta amb l'estelada.
-- Estem treballant per ampliar aquesta informació --
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 17 d'octubre de 2018
El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Espanya, Geert Bourgeois.
"El govern espanyol retira l'estatus diplomàtic al delegat de Flandes
per les opinions del president del Parlament flamenc en suport als
presos polítics" i ha afegit "Fan el que han fet sempre: reprimeixen la
llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat
diplomàtic".
El govern de Flandes també s'ha pronunciat i ha comentat que considera un acte molt hostil que
Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid,
André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha
comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que
és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a
la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).
El govern espanyol retira l'estatut diplomàtic al delegat de Flandes per les opinions del president del parlament flamenc en suport als presos polítics. Fan el que han fet sempre: reprimeixen la llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat diplomàtic. Quin error pic.twitter.com/GzzjSkAYSn
El Nacional / Europa Press Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 d'octubre de 2018
El govern espanyol ha anunciat aquest dimarts la retirada de
l'estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes a Espanya en
protesta per les desqualificacions del president del Parlament de Flandes,
Jan Peumans, contra Espanya, arran de la qüestió catalana. La decisió
eleva un grau més la tensió diplomàtica entre Madrid i Brussel·les.
El ministre Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha convocat aquest dimarts l'ambaixador de Bèlgica a Espanya, Marc Calcoen,
a la seu del Ministeri perquè expliqui aquestes continuades
"desqualificacions" de Peumans, que va tornar a carregar la setmana
passada contra l'empresonament dels líders independentistes i va traçar
un paral·lelisme amb el conflicte dels Balcans.
La cita, al Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri, és la tercera
ocasió en aquestes últimes setmanes que el representant de la diplomàcia
belga és convocat per Exteriors.
El to de les protestes s'ha anat elevant de nivell fins que aquest
dimarts s'ha anunciat la retirada de
En una carta a
Forcadell, el president del parlament flamenc diu que Espanya 'no
compleix els requisits mínims per a ser membre de la Unió Europea' · Les
autoritats espanyoles consideren un insult el contingut de la missiva
Continua creixent la tensió diplomàtica entre l’estat espanyol i
Bèlgica. Després de refusar les euroordres i el judici contra Llarena,
s’ha obert un nou front en les relacions diplomàtiques entre Brussel·les
i Madrid. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha
cridat a consultes l’ambaixador belga a Madrid, arran d’una carta que
Jan Peumans (N-VA), president del parlament de Flandes, va enviar a
Carme Forcadell a la presó del Mas d’Enric. Les autoritats espanyoles
diuen que el contingut de la missiva és un insult a l’estat, segons que
explica el diari De Tijd.
A la carta, Peumans lamenta
‘que la democràcia a Catalunya hagi estat aixafada violentament’ i
assegura que l’estat espanyol ‘no compleix els requisits mínims per a
ser membre de la Unió Europea’. Peumans
és el primer polític important de la UE que parla amb aquests termes
contra l’estat espanyol. Cal tenir en compte que el Parlament Europeu va
activar fa poc el mecanisme per aplicar l’article 7 de la UE contra
Hongria per l’autoritarisme del govern de ViktorOrbán.
L’eurodiputat de l’N-VA Mark Demesmaeker fou qui va lliurar la carta
de Peumans a Forcadell el 7 de setembre. A més, la va publicar a
Twitter:
El programa d’entrevistes ‘Hardtalk‘
de la BBC ha publicat avui una entrevista amb el ministre d’Afers
Estrangers espanyol, Josep Borrell. El periodista Stephen Sackur va
acorralant cada vegada més el ministre, i el fa caure constantment en
contradiccions sobre la repressió de l’estat espanyol contra els
dirigents independentistes i la posició que hi té el govern espanyol.
De
fet, diu a Borrell que el judici que hi haurà li sembla una farsa. I
Borrell es veu cada vegada més incòmode.
Us transcrivim els fragments
més destacats de l’entrevista, que podeu veure íntegra ací:
—Veieu Catalunya com una regió o com una nació?
—Una nació.
—Una nació. Força clar.
—I també reconeixeu, suposo, com va reconèixer Espanya en un conveni de
l’ONU del 1976, que Espanya va signar, el dret de la gent
d’autodeterminar-se. Aleshores, si reconeixeu aquest dret, i si
reconeixeu que Catalunya és una nació, se’m fa difícil d’entendre com
podeu no pot permetre al poble català un referèndum autoritzat, en
virtut del seu dret d’autodeterminació.
—Fem servir els mots correctes. No és autodeterminació, és secessió.
Primer, la constitució espanyola no ho permet. Hi ha una sentència del
Constitucional que diu clarament que no pots preguntar sobre la
secessió. I qualsevol pregunta que vulguis formular sobre això s’ha de
fer en el marc d’un canvi constitucional. Segon, no hi ha res en la llei
internacional que doni a Catalunya el dret de la secessió. Per més que
el senyor Torra ho digui cada dia, és completament fals. Només
Abissínia, a Etiòpia o a algunes illes del Carib tenen reconegut el dret
de secessió. I en la llei internacional no hi ha cap fonament per a tot
això.
—Bé, hi ha alguns advocats que no estan d’acord amb la vostra opinió.
Però d’alguna manera és una qüestió més de política que no d’una lectura
detallada de la llei. Què en penseu…?
—Una lectura detallada de la llei és bastant important.
—És important, hi estic d’acord, però la política també ho és,
d’important. Què en dieu de l’Espanya d’avui, en què teniu empresonats
nou activistes, polítics catalans que sembla que aniran a judici per les
acusacions de sedició i rebel·lió de l’octubre? Què en dieu, d’Espanya a
la comunitat internacional? Perquè, francament, sembla una farsa de
judici polític.
—Jo personalment preferiria que aquesta gent estigués en llibertat
condicional. Crec que hi ha unes altres maneres d’assegurar que no
fugin.
—Aleshores, per què, tornant a la pregunta bàsica…
—Aquesta és la meva opinió personal…
—…per què el vostre govern, en la responsabilitat que té de trobar noves
maneres d’encarar la crisi catalana, per què no els concedeix un
indult? Dir-los que els perdonareu, que haurien de ser lliures ara
mateix, i després començar a parlar amb ells.
—Heu sentit parlar sobre la divisió de poders? A Espanya hi ha divisió
de poders. I la justícia és independent. És un jutge que ha pres aquesta
decisió. El govern no hi té res a veure.
—Aleshores veureu que aquests judicis aniran endavant. I veureu que
Carles Puigdemont, per exemple, es quedarà a Brussel·les o a Alemanya,
allà on ell decideixi, amb el seu govern cercant desesperadament
l’extradició i essent rebutjada pels tribunals alemanys. I la percepció
internacional d’Espanya serà la d’un país que simplement no pot acceptar
el desig d’això que anomeneu una nació, dins el vostre estat, de votar
sobre el seu propi futur.
—Una altra vegada: Catalunya és dividida en dues parts. No parleu de
Catalunya com una cosa homogènia. ‘Catalunya vol’, ‘jo parlo en nom de
Catalunya’. El 47% de la gent va votar per la independència. No és ni la
meitat.
—Aleshores, ministre, doneu-los una votació pactada, acceptada per
Madrid i després ja ho veurem. I si teniu raó, doncs aleshores la
secessió no es produirà.
Un altre fragment, en què diu Borrell que comencen a guanyar la batalla de l’opinió pública.
—És clar que quan la gent escolta el senyor Torra dient que els
catalans es troben en la mateixa situació que els kurds a Turquia o els
marroquins al Rif i volem esdevenir el nou Kossove, bé, la gent comença a
pensar que no és realment seriós.
—Em penso que l’analogia que farà la gent és amb Escòcia. El govern
britànic va donar a Escòcia el dret de votar sobre el seu futur i al
final els escocesos van votar de formar part de la Unió.
Respon al ministre
espanyol que convé 'deixar que la justícia jugui el seu rol, de forma
independent' · Avui mateix Borrell ha demanat al govern belga que actuï a
favor de la immunitat de la jurisdicció d'Espanya i del jutge del
Tribunal Suprem, demandat per Puigdemont i els consellers a l'exili.
El govern federal de Bèlgica ha respost a al ministre espanyol d’Afers
Estrangers, Josep Borrell, que convé ‘deixar que la justícia jugui el
seu rol, de forma independent’, ja sigui a Espanya, Bèlgica o Alemanya.
Ho ha expressat el ministre d’Exteriors belga, Didier Reynders, arran de
la petició perquè el seu executiu defensés ‘la immunitat’ de la
jurisdicció espanyola i el jutge del Tribunal Suprem.
Segons que ha explicat Reynders, ha demanat ‘la transmissió de
l’expedient’ per obtenir més informació sobre la demanda civil
interposada per la defensa de Carles Puigdemont i la resta de membres
del Govern a l’exterior contra el jutge Pablo Llarena. ‘Hem demanat més
informació sobre el procés fet davant la jurisdicció civil abans
d’adoptar cap actitud, però intentem treballar respectant la
independència dels jutges als diferents països’, ha insistit Reynders, a
Brussel·les, on s’ha vist amb Borrell en una trobada del Consell
d’Exteriors que ha reunit els ministres dels vint-i-vuit.
Estefania Molina Foto: Efe
Madrid. Dijous, 28 de juny de 2018
El PDeCAT exigeix la compareixença del ministre d'Afers Exteriors, Cooperació i Unió Europea, Josep Borrell, així com de l'ambaixador d'Espanya als Estats Units, Pedro Morenés,
després de la tensió viscuda aquesta matinada al país nord-americà amb
el president de la Generalitat, Quim Torra, durant la recepció oficial a
Washington que l’organització de l’Smithsonian Folklife Festival va donar ahir a la nit a les delegacions de Catalunya i Armènia. Els discursos de contingut enfrontat de Torra i Morenés,
i la tensió política viscuda a l’interior va acabar amb la delegació
catalana escridassant l’ambaixador i clamant per la llibertat dels “presos polítics” i abandonant l’acte en ple, amb Torra al capdavant.
En aquest sentit, el diputat demòcrata, Jordi Xuclà,
ha demanat la compareixença de tots dos per explicar el motiu pel qual
l'ambaixador va fer un "discurs polític", de "contraprogramació", cosa
que Xuclà veu "fora de les seves competències" per rebatre el president
de la Generalitat. "Si enyora la
Alba Solé Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 11 de juny de 2018
El flamant ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, no ha començat el mandat amb bon peu; aquest diumenge a la nit assegurava en una entrevista a La Sexta que Catalunya "està al caire d'un enfrontament civil".
Segons el socialista, hi ha "molta tensió" perquè es viu "un moment
greu en la història d'Espanya". Aquesta afirmació li ha costat una allau
de crítiques a la xarxa que arriben de la principal plana política
catalana.
Quim Torra
El president de la Generalitat és concís i titlla les paraules de
Josep Borrell d'"irresponsabilitat inaudita". Durant l'entrevista
d'aquest diumenge el ministre va voler dedicar unes paraules al
president català: "El relat de Quim Torra planteja Catalunya com una
colònia ocupada pels espanyols des de 1714, i pretén jugar la carta de
Kosovo".
L'expresident del Parlament Europeu havia donat per tancada la seva etapa com a polític en actiu el passat desembre.
perEP
04/06/2018
L'expresident del Parlament europeu Josep Borrell | ACN
L'expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha acceptat l'oferta del cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez,
per ser ministre d'Exteriors, segons han confimat fonts socialistes a
Europa Press. Borrell va ser exministre d'Obres Públiques, Transport i
Medi Ambient en l'últim govern de Felipe González accepti la proposta.
Borrell
va refusar d'anar com a número 3 en les llistes del PSC a la província
de Barcelona per les eleccions autonòmiques del passat 21 de desembre
perquè
L’expresident del Parlament Europeu qüestiona que
els llatinoamericans amb nacionalitat espanyola siguin ciutadans
europeus i ho equipara al que passaria a Catalunya.
Mentida o patinada de l’exministre socialista? Sigui com sigui,
el directe.cat ha fet una consulta a EuropeDirect, un dels centres
d’Informació de la Comissió Europea a Catalunya, que ha desmentit
rotundament les paraules de l’expresident del Parlament Europeu i
exministre socialista. Una persona amb doble nacionalitat, l’espanyola i
la d’un país llatinoamericà, que resideixi a l’estat espanyol, és
ciutadà europeu amb dret a vot inclòs.
Avui el candidat del PSC, Miquel Iceta ha qualificat el president del
govern espanyol d'ignorant i ha aconsellat al ministre Margallo que
"llegeixi" la web del seu propi ministeri sobre nacionalitats. Josep
Borrell també hauria de fer un cop d’ull a la web del ministeri de justícia abans de fer el ridícul com Rajoy.
Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.-Amb
el cap girat. Per fer-se la foto amb somriure d’anunciant de dentífric,
mentre una espurna li brilla entre les dents. Alguns, a base de
legislar més i més repressió, creuen que poden decidir què és allò que
pot i que no pot voler la gent. La política des del despatx de la
metròpoli, tal i com agrada a les elits. En efecte, davant la revolta
catalana, la broma s’ha acabat: sí, tota una manera de fer política al
Regne d’Espanya postfranquista. Aquests són alguns dels protagonistes de
la setmana.
Arranz, Marc(extra de la sèrie “Joc de Trons”). Som inferiors.
Una part important dels espanyols ens mira amb estima. Fins i tot, amb
admiració. Però, en paral·lel, per desgràcia (és un afer preocupant del
qual entitats com Drets,
afortunadament, ja han pres bona nota) l’esforç continuat de tots els
mitjans públics i privats llançant consignes inequívoques contra
nosaltres aconsegueix solidificar, de manera creixent, un substrat de
catalanofòbia llefiscós i omnipresent. Aquests dies n’hem tingut bona
mostra a través de la història d’aquest extra de la popular sèrie televisiva que es grava aquests dies a Girona
i que, en demanar un canvi d’horari, per poder assistir a la Via Lliure
de la Meridiana, va rebre per resposta una negativa radical acompanyada
d’insults i vexacions. Sí, necessitem un estat també per ser respectats
com a col·lectivitat i cadascun de nosaltres.
Borrell, José (exministre socialista). De l’insult al reconeixement.
Un any i mig després de negar l’existència del dèficit fiscal reconeix que “els números de la independència seran positius”.
J.Borrell, PSC
Malgrat que l’expresident del Parlament Europeu,
Josep Borrell, és contrari a la independència de Catalunya, avui s’ha
vist obligat a reconèixer que una Catalunya independent és
indiscutiblement viable. L’exministre socialista ha assegurat que a
l’economia catalana tindria més recursos si se separés de l’espanyola.
Borrell ha explicat això, entrevistat a Catalunya Ràdio, un any i mig
després del polèmic intercanvi d’opinions que va tenir amb l’economista
Xavier Sala i Martín al voltant del dèficit fiscal català.
L'exministre del PSC Un dels traïdors mes grans que ha tingut Catalunya , participarà en la presentació del grup espanyolista a Lleida
Lluís Bou
L'exministre del PSC Josep Borrell participarà en la presentació del grup espanyolista Societat Civil Catalana a Lleida el pròxim 18 de setembre, segons ha anunciat la mateixa entitat.
Societat Civil Catalana està apadrinada per dirigents del PP i del PSOE,
i li han concedit entrevistes per mostrar-hi suport el president
espanyol, Mariano Rajoy, i la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana
Díaz.
La jungla del procés a dinou setmanes del dia D.
Alguns personatges d’aquests set dies: Cristina de Borbón, Josep
Borrell, Màrius Carol, Jorge Fernández Díaz, Enric Hernández i Andrea
Levy.
Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- Diuen
que no hi ha un autèntic debat sobre la independència, perquè, de
moment, només ens podem limitar a reclamar el nostre dret a votar. No hi
estic d’acord. No només perquè fa anys que dediquem esforços ingents a
parlar dels possibles avantatges i inconvenients de la Catalunya-Estat
(que, finalment, en la seva major part i especialment pel que fa als
costos de transició, depenen de factors que Catalunya no controla), sinó
perquè aquesta prohibició de triar lliurement el nostre futur polític
és la millor síntesi dels motius pels quals hem dit prou a mantenir per
més temps la nostra submissió. Aquests són alguns dels personatges clau
de la setmana.
Màrius Carol
Borbón, Cristina de (infanta d’Espanya).
Imputada breu. Tots sabem que la justícia espanyola tancarà a pany i forrellat la seva
imputació en un tres i no res. De fet, deu ser l’únic cas del món
mundial en el qual un fiscal anti-corrupció actua com a advocat defensor
d’una presumpta corrupta, en comptes de col·laborar a la seva acusació,
en defensa dels interessos públics. Vaja, de monarquia bananera. Tot i
que el seu cas serà liquidat aviat, l’interès de l’establishment
per fer-la desaparèixer de l’escena ha estat manifest: desterrada de
les cerimònies de proclamació de Felip VI, els mitjans dinàstics (en
altres aspectes, tan amatents a renovar la imatge de la monarquia) s’han
esforçat a mantenir la seva denominació d’infanta Crtistina, tot
eludint referir-se a ella com la germana del rei. Subtil filigrana
lingüística, si voleu, però plena de contingut.
Borrell, Josep (expresident del Parlament europeu). Elusió immoral.
