Amadeu Altafaj: "La democràcia a Europa funciona amb majories parlamentàries"

El representant permanent del Govern a la Unió Europea preveu que Brussel·les reclami al govern espanyol que negociï amb Catalunya en cas d'una victòria clara dels partits independentistes el 27-S.

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/05/2015 11:42

Europea (UE) i un dels catalans amb més experiència i recorregut a les institucions comunitàries. Tot i això, deixa clar que les majories parlamentàries són per a Europa l'aval de les grans decisions. "No puc dir què diran l'endemà, però cal tenir en compte que la democràcia parlamentària a Europa funciona d'acord amb majories parlamentàries", ha afirmat aquest dilluns Altafaj en una entrevista d'Antoni Bassas per a l'Ara Vídeos.

Altafaj ha considerat que la possibilitat d'elaborar una llista conjunta de cara al 27-S –ja descartada tant per CiU com per la resta de forces sobiranistes– hauria estat la millor fórmula de cara a les eleccions plebiscitàries. "Brussel·les hauria entès millor un resultat avalat per una llista única", ha dit. No obstant això, ha reconegut que hi ha altres maneres de fer saber a Europa quina és la voluntat dels catalans, i ha afegit que l'important és que el resultat i el missatge que es desprengui dels comicis sigui "clar, potent i entenedor". Una possibilitat per aconseguir aquest objectiu, ha admès, seria que tots els partits sobiranistes portessin al programa el compromís a favor de l'estat propi.

Duran diu a Mas que sempre ha estat “un soci lleial que no ha fallat mai”

Dijous, 23 d'abril de 2015 13:15 h

El líder d’Unió es mostra en descaord amb el president Mas i li replica que Convergència i Unió vagin junts a les eleccions “no depèn només d'Unió"

---

El president d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida(iLladre), ha replicat aquest dijous al president de la Generalitat, Artur Mas, que el fet que Convergència i Unió es presentin juntes a les eleccions "no depèn només d'Unió". En declaracions des de Brussel·les, on s'ha reunit amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, Duran ha dit que "no es tracta que UDC el dia 14 voti el full de ruta de CDC, sinó de que UDC decideixi el seu propi full de ruta i parlant amb CDC mirar si hi ha denominadors comuns que en facin un de possible comú” i per això no comparteix l’opinió del president que només depengui d’Unió.    

 

 

 

 Dard a ERC

"A partir del 24 de maig veurem en quina mesura ERC és lleial a l'esperit del que va pactar el president amb ells", ha indicat Duran, que creu que caldrà analitzar "el comportament" de la formació d'Oriol Junqueras "en els municipis, en funció del resultat electoral". Segons Duran, Mas "no té cap decisió presa al respecte però fa molt bé de reivindicar la lleialtat necessària" a ERC. Pel que fa a les relacions entre CDC i UDC, Duran ha assegurat que "Sempre hem estat un soci lleial, no hem fallat mai, parlant de lleialtats".

Eleccions el 2016

La UE investiga si Espanya va donar ajuts d'Estat a la banca, segons el 'Financial Times'

Brussel·les recopila informació sobre l'ús de crèdits fiscals per inflar la solvència d'entitats, un fet que també s'hauria produït a Grècia, Portugal i Itàlia.

ARA Barcelona | Actualitzada el 07/04/2015 12:00

Brussel·les investiga els avals a la banc del sud d'Europa. EFE / PATRICK SEEGER / EFE

 

La UE està recopilant informació i podria acabar obrint una investigació sobre  l'ús dels crèdits fiscals per part de la banca espanyola com una via d'aval il·legal per incrementar la seva solvència, segons ha avançat el 'Financial Times'. Brussel·les estudia també informació de Grècia, Itàlia i Portugal per les mateixes pràctiques.

Segons el diari, l'ús d'aquests crèdits fiscals per part de la banca del sud d'Europa suposaria un aval il·legal a bancs que han acumulat actius considerats "de baixa qualitat" a la resta de l'eurozona i podria ser l'origen d'una investigació.

Tots quatre estats tenen desenes de milers de milions d'euros en actius fiscals diferits (DTA) –pèrdues dels bancs que es dedueixen dels seus impostos i que estan avalades per l'Estat–, segons les dades del BCE de l'any passat recollides pel 'FT'.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/UE-investiga-Espanya-illegalment-FT_0_1334866615.html 

Brussel·les qüestiona el monopoli espanyol d'infraestructures

Gemma Aguilera 23/03/2015

El Parlament Europeu aprova una esmena de CiU que insta la Comissió Europea a garantir la competència en la gestió de ports i aeroports dins de cada país, en una referència clara a l'excepcionalitat monopolística d'AENA i Puertos del Estado.

 

E l sistema de gestió centralitzada dels aeroports espanyols a mans de l'empresa pública AENA és una peça de museu a Europa. Només Romania, Finlàndia, Portugal i Noruega, amb tràfics minúsculs comparats amb els que acumulen la cinquantena d'aeroports espanyols, s'acosten al model d'AENA. Si bé l'empresa pública dependent del ministeri de Foment va sortir a borsa fa unes setmanes i el 49% del capital és a mans no estatals, el control continua essent públic, i per tant, a la pràctica és un règim monopolístic que impedeix la competència entre aeroports de la xarxa i vampiritza els recursos dels aeroports rendibles per sostenir unes altres infraestructures no justificades ni econòmicament ni socialment.

Espanya, exclosa de la minicimera internacional sobre Grècia

19/03/2015

ECONOMIA

Rajoy mira de treure-hi transcendència i diu que no se sent molest perquè no l'hagin convidat.

Xavier Lladó

Rajoy amb la comitiva, avui a Brussel·les

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha dit que "no" se sent molest per la minicimera sobre Grècia que se celebra aquest dijous en format reduït en els marges del Consell europeu, i de la qual Espanya ha estat exclosa.

A la trobada, en canvi, hi són presents els líders d'Alemanya, França, Grècia i els dirigents de les institucions europees.

Vicent Partal : Un avís des de Washington

17.03.2015

Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les.

Williams diu que Europa, de moment, es limita a fer l’estruç i a amagar el cap sota terra.

Ahir a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la George Washington University i hi van participar experts catalans i nord-americans de molt pes.

Un d'aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions internacionals de l'American University i fundador del Public International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món, especialment en processos de pau, però també en processos d'independència.)

Schulz "estudiarà" que l'ANC, Òmnium i l'AMI entreguin a Brussel·les les firmes a favor del dret a decidir

Els eurodiputats d'ERC-NeCat, CiU i ICV han explicat el 9-N al president de l'Eurocambra.

 

ACN Estrasburg | Actualitzada el 12/03/2015 17:37

Els eurodiputats d'ERC-NeCat, ICV i Ciu amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz / ACN

 

Els eurodiputats d'ERC-NeCat, CiU i ICV s'han reunit aquest dijous a Estrasburg amb el president de l'Eurocambra, Martin Schulz, per explicar-li la situació a Catalunya després del 9-N i plantejar-li la voluntat del poble de portar a les institucions europees el milió de signatures recollides a favor del dret a decidir. 

Segons ha explicat l'eurodiputat Ramon Tremosa, Schulz "estudiarà" que una delegació de l'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI viatgin a Brussel·les amb diputats del Parlament per entregar les signatures. 

Expulsat del consolat espanyol a Brussel·les per un escrit en català

Dimarts  10.03.2015  19:00

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Van denegar la tramitació d'un document a un veí de Sabadell resident a Brussel·les, perquè era escrit en català.

Queixa presentada al consolat espanyol a Brussel·les.

Un client de l'advocada Teresa Puig, veí de Sabadell i que viu i treballa a Brussel·les, denuncia haver estat objecte de discriminació lingüística al consolat espanyol d'aquesta ciutat. Fou divendres passat, 6 de març, quan va anar-hi a presentar un escrit. Era una manifestació de voluntat, és a dir, una declaració escrita del seu testimoniatge en un judici que s'havia de fer a Sabadell, que volia que fos enviada al jutjat per no haver de desplaçar-s'hi expressament des de Brussel·les. El problema: la declaració era escrita en català.

Segons que explica Teresa Puig a VilaWeb, en aquell escrit el seu client exposava que estava d'acord amb allò que sol·licitaven els demandants en el judici, i responia per escrit dues preguntes que li hauria formulat ella mateixa al jutjat. 'Era una cosa molt senzilla. Si no feia això, hauria hagut d'anar al jutjat.'

I tot això qui ho paga?

26/02/2015

ESPANYOLISME

La plataforma espanyolista Societat Civil (Anti) Catalana obre una delegació a Brussel·les.

Bernat Vilaró

SCC rep el premi

La plataforma espanyolista Societat Civil (Anti) Catalana ha presentat la delegació que l'entitat obrirà davant la Unió Europea (UE), concretament a Brussel·les (Bèlgica) -tal i com ja va avançar El Singular al gener- i que estarà coordinada per Rodolfo Pérez Saracíbar.

Tot i això, SCC no ha detallat mai qui ho pagarà, ja que no n'ha donat pas dades, tot i que els mitjans de comunicació li ho han preguntat reiterades vegades. La plataforma s'ha limitat a dir que tant l'entitat com la seu a Brussel·les es financia a partir de "donacions privades".

Alexis Tsipras: 'He vist Rajoy nerviós'

Divendres  13.02.2015  08:30

El primer ministre grec s'avé a negociar amb la troica sobre el rescat de Grècia

El primer ministre grec, Alexis Tsipras

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha assegurat aquest dijous que ha vist al president espanyol, Mariano Rajoy 'nerviós' a la reunió de caps d'estat i de govern de Brussel·les, la primera en què ha participat el líder de Syriza. Tsipras ha assegurat que Rajoy 's'equivoca' amb la seva actitud respecte a Grècia, i li ha recomanat que no 'externalitzi els seus problemes domèstics', en una referència clara a l'ascens de Podem. Rajoy i Tsipras no s'han saludat a la reunió de Brussel·les, i el president espanyol ha evitat valorar al final de la cimera quina impressió ha tingut del nou dirigent grec. 'No jutjo les persones', ha dit.

'Rajoy ha estat nerviós durant la cimera, sobretot per Grècia. Crec que no té raó', ha dit el primer ministre grec en una roda de premsa a Brussel·les amb tota la premsa internacional. Segons Alexis Tsipras, el president espanyol 's'equivoca' a l'expressar a l'estranger 'els problemes' que té a casa. 'Els problemes d'Espanya han de resoldre's a Espanya, amb la implementació de polítiques que han d'acceptar tots els espanyols', ha dit el líder de Syriza.

Martí Anglada: "Si el 27-S va bé, hi haurà segur negociació Catalunya-Madrid-Brussel·les"

10/02/2015

PLEBISCITÀRIES

"Alemanya ha fet estudis que busquen solucions perquè si arriba el cas Catalunya no hagi de sortir de la UE", assegura el delegat a França i Suïssa de la Generalitat

Pep Lloveras (Barcelona)

El periodista Martí Anglada durant l'acte

Sense titubejar, Martí Anglada ha afirmat aquest vespre a Barcelona que si a les eleccions del 27 de setembre s’imposen els partits independentistes amb més del 50% dels vots “hi haurà segur una negociació amb Madrid i Brussel·les” per acordar la secessió. “Encara que hagin de portar el govern espanyol agafat de l’orella”, ha reblat el veterà periodista expert en internacional i actualment delegat a França i Suïssa de la Generalitat. “A Europa ho tenen clar. Saben que el problema existeix i es pregunten fins on arribarem els catalans. Projecten escenaris a l’espera dels comicis. Només depèn de nosaltres”, ha indicat Anglada.

En un acte organitzat per l’ANC a la sala Tradicionàrius de Gràcia, plena amb gairebé 200 persones, presentat per Martí Estruch, Anglada ha volgut subratllar que avui parlava a títol personal i no com a representant del govern a l’exterior. Potser per això s’ha deixat anar i ha ofert un discurs intens i sense embuts. Segons el periodista, cap dels grans països europeus, encapçalats per Alemanya i França, “no posen ni posaran pals a les rodes” al procés sobiranista. “No és que vulguin la independència ni que l’empenyin, però no en són hostils”, ha garantit, i ha comentat que el continent viu amb “estupefacció” la inacció del govern espanyol.

Tsipras a Brussel·les: “Atenes respecta les normes de la UE"

Dimecres, 4 de febrer de 2015 12:45 h

El nou primer ministre grec diu que és "molt optimista" amb la possibilitat de trobar "una solució" per a Grècia després d'una trobada amb Juncker i Schulz

---

(ACN).- El nou primer ministre de Grècia, Alexis Tspiras, ha assegurat aquest dimecres des de Brussel·les que el seu govern vol "corregir" el marc europeu però "no trencar-lo". En una breu compareixença amb el president de l'Eurocambra Martin Schulz, el líder de Syriza ha dit que és "molt optimista" amb la possibilitat de trobar "una solució comuna, viable i mútuament acceptable" pel futur de Grècia i la resta de la UE. El primer ministre grec ha dit que les negociacions amb Brussel·les "van pel bon camí". "Encara no tenim acord, però anem en la bona direcció per trobar un acord viable", ha assegurat des de Brussel·les, on també s'ha reunit amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

El nou primer ministre de Grècia, Alexis Tspiras

En el seu primer viatge oficial a la capital europea com a primer ministre, el líder de Syriza ha dit que és "molt optimista després de les negociacions". "La història de la UE és de desacords que, al final, acaben amb compromisos, amb acords. Tenim la voluntat de treballar en aquesta direcció, treballar per trobar un acord mútuament acceptable", ha reiterat.

Tsipras ha indicat que el seu govern està "disposat" a reflexionar, però té l'objectiu "de respectar la sobirania del poble grec". Alhora, però, ha dit que Atenes "respecta les normes de la UE". "Volem corregir el marc (europeu), no trencar-lo. I creiem que en aquest marc podem trobar una solució comuna viable pels nostres pobles", ha destacat des de Brussel·les.

Vicent Partal : Un gran dia per a Europa

26.01.2015

Europa hauria de tenir sempre present que el seu projecte no serveix si no serveix als ciutadans europeus. 

La victòria tan clara de Syriza ahir a Grècia és una magnífica notícia per a Europa i per a tots els europeus. Sembla que no hi haurà problemes per a formar govern i Alexis Tsipras, doncs, podrà aplicar la seua proposta política. L'esquerra radical grega podrà prendre decisions, governar i negociar amb la Unió Europea, amb una Unió Europea que ara haurà de demostrar que té el nivell polític que tots volem que tinga. A Brussel·les s'ha acabat el temps de fer por perquè els grecs ho han decidit.

Altafaj: “els líders europeus es prenen molt seriosament el procés a Catalunya”

Dimecres, 21 de gener de 2015 10:45 h

El representant de la Generalitat a Brussel•les recorda que la UE ha fet "coses jurídicament impossibles i políticament impensables" i creu que en cas d'independència prevaldrà el "pragmatisme"

---

(ACN).- El representant de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj, ha remarcat aquest dimecres en una entrevista a RAC1 que els líders europeus es prenen "molt seriosament" el procés a Catalunya, que ja està "a l'agenda internacional". Altafaj, que va treballar com a director adjunt i portaveu del comissari d'Afers Econòmics Olli Rehn, ha dit que hi ha una "demanda important d'informació" i que "tots els actors europeus tenen un interès obvi" en saber "de primera mà" que passa a Catalunya. Segons Altafaj, en cas d'independència prevaldrà el "pragmatisme" per no deixar fora de la UE els catalans. 

El representant de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj

"El pragmatisme és el que preval a la UE", ha destacat a 'El Món a RAC1' el representant de la Generalitat a Brussel·les, que ha defensat que l'encaix d'una hipotètica Catalunya independent a la UE "no és només una qüestió jurídica, abans que res és una qüestió eminentment política". Amadeu Altafaj ha recordat que en el passat, i especialment pels casos dels rescats a Grècia o fins i tot a la banca espanyola, la UE va prendre decisions fins aleshores "jurídicament impossibles i políticament impensables", i preveu que faci el mateix amb Catalunya. "No m'enganxareu mai situant Catalunya en un escenari a l'estratosfera, envoltada de marcians. Hem de ser on ens pertoca ser, on som avui, a la UE", ha remarcat.

Ofensiva internacional de la Generalitat

23/12/2014

QUERELLA

El govern crea delegacions a Itàlia i Àustria i crea la figura del representant permanent davant la UE

 

Nerea Rodríguez

 

 

 

El portaveu del govern, Francesc Homs

 

 La Generalitat amplia la seva ofensiva internacional en ple procés sobiranista, i crea delegacions a Roma i Viena alhora que reforça la seva presència a Brussel·les amb la creació de la figura del representant permanent davant la Unió Europea. L’objectiu d’aquestes accions és “reforçar la presència del Govern a l’exterior”, segons ha explicat avui el portaveu del govern, Francesc Homs.

De Guindos descarta noves retallades per al 2015

Minimitza les recomanacions de Brussel·les. "Estem convençuts del que està recollit als pressupostos i som una mica més optimistes, prou per complir amb un 4,2% de dèficit", ha dit

 

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid | Actualitzada el 28/11/2014 14:21

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, en la seva compareixença després del consell de ministres / EFE

El govern espanyol minimitza les recomanacions de Brussel·les pel que fa als pressupostos per al 2015 i descarta noves retallades de cara a l'any vinent. Defensa que en altres ocasions la Comissió Europea els ha dit el mateix i que no han estat necessaris els ajustos, que aquesta vegada "ni els han quantificat". En la roda de premsa posterior al consell de ministres, el titular d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat que "no preveuen noves mesures per al 2015". 

"Estem convençuts del que està recollit als pressupostos", ha afegit, puntualitzant que són "una mica més optimistes" pel que fa al creixement, el qual serà "més que suficient per complir amb el 4,2% de dèficit".

Brussel·les exigeix al govern espanyol i a la Generalitat més retallades per al 2015

La Comissió Europea creu que Espanya no complirà amb la reducció del dèficit i demana mesures d'austeritat també a les comunitats autònomes. L'executiu comunitari rebutja els pressupostos per a l'any que ve de França, Itàlia i Bèlgica

LAIA FORÈS Brussel·les | Actualitzada el 28/11/2014 11:00

El comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici,

 

La Comissió Europea obligarà el govern espanyol a retallar més els pressupostos per al 2015. Segons l'avaluació dels comptes que ha fet Brussel·les, Espanya corre el risc d'incomplir l'objectiu de dèficit pactat, que és del 4,2% del PIB. La previsió de la Comissió eleva quatre dècimes aquesta xifra.

En el seu informe, Brussel·les convida Espanya "a prendre les mesures necessàries per garantir la conformitat dels seus pressupostos del 2015 amb el pacte d'estabilitat". És a dir, que haurà de fer més retallades o alguna reforma per disminuir la despesa pública. En la mateixa situació es troben Àustria, Portugal i Malta.

Retallades a les autonomies

El premi europeu a SCC va ser decidit per només una desena d'eurodiputats

Santi Fisas va proposar l'entitat unionista, i ell mateix va formar part del jurat espanyol que feia una proposta formal al jurat europeu

Un jurat de cinc eurodiputats va convalidar la decisió

Bernat Ferrer | Actualitzat el 20/11/2014 a les 11:55h

Santi Fisas i Josep Ramon Bosch, en un acte a Brussel·les. Foto: Andrea Casino

L'entitat unionista Societat Civil Catalana (SCC) ha estat guardonada amb el Premi Ciutadà Europeu d'enguany, el mateix que va rebre l'any passat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Però la decisió de guardonar l'entitat liderada per l'exmilitant del PP Josep Ramon Bosch no va ser presa per tots els eurodiputats, sinó per un jurat europeu conformat per només quatre eurodiputats i l'expresident de l'Eurocambra Enrique Barón Crespo, a partir d'una proposta de tres eurodiputats espanyols.

Cadascun dels diputats a Brussel·les pot presentar una candidatura al Premi Ciutadà Europeu. Cadascuna de les candidatures és debatuda en un "parlament nacional", que en pot proposar un màxim de cinc al jurat continental. El jurat europeu escull un total de 50 guardonats, "tenint en compte el principi de distribució geogràfica i l'equilibri de gènere".

La substituta d’Almúnia a la CE: "Sempre és beneficiós escoltar la gent"

Dijous, 20 de novembre de 2014 08:35 h

"Amb referèndum o sense, hi ha una cosa que sempre trobo beneficiosa, que és escoltar la gent i no necessàriament perquè hi estiguis d'acord", defensa l'eurocomissària danesa Vestager

Margrethe Vestager

(ACN).- La nova eurocomissària de Competència, Margrethe Vestager, avisa sobre Catalunya que cal "escoltar" la gent. "Amb referèndum o sense, hi ha una cosa que sempre trobo beneficiosa, que és escoltar la gent i no necessàriament perquè hi estiguis d'acord", adverteix la fins ara viceprimera ministra danesa, en una entrevista a l'ACN. 

Preguntada sobre si s'hauria de seguir l'exemple de David Cameron a Escòcia, Vestager respon que "sense escoltar els altres, mai seràs més savi". I recorda que Dinamarca té una "molt llarga tradició en fer referèndums", tot i que vol ser "molt curosa" i evita "receptar com ho ha de fer l'altra gent". 

Les clavegueres de Fernández Díaz denunciades a la Comissió Europea

Dimecres, 19 de novembre de 2014 18:10 h

Terricabras(ERC) diu que el ministeri de l'Interior és al darrere de l'incident i no entén que els cossos de seguretat segueixin "jutges que es reuneixen privadament"

J.F.D.

Brussel·les (ACN).- L'eurodiputat català Josep Maria Terricabras ha preguntat a la Comissió Europea pel seguiment policial a jutges i magistrats favorables al dret a decidir. Terricabras vol saber si Brussel·les considera pertinent que s'utilitzin "serveis policials per fer seguiments a ciutadans que manifesten opinions polítiques democràticament" . 

L'eurodiputat fa referència a una informació apareguda al diari 'La Razón', en què s'haurien consultat fonts de la brigada de la informació de la policia espanyola. Terricabras considera que el ministeri de l'Interior és al darrere de l'incident i creu que "no s'entén que en un estat democràtic la policia es dediqui a seguir jutges i magistrats que es reuneixen privadament".

Les clavegueres de l’estat via La Razón, Marhuenda, Lara i Fernández Díaz