Foment gasta en una obra inútil la mateixa "pluja de milions" promesa a Catalunya

INFRAESCTRUCTURES







Antoni Maria Piqué
Foto: Panoramio
Barcelona. Dimarts, 9 de maig de 2017

El Ministeri de Foment invertirà finalment 3.881,54 milions d'euros (IVA inclòs) en la variant ferroviària de Pajares (foto), una línia d'AVE que preveu estrenar a finals del 2020 després de múltiples ajornaments. És una quantitat similar a la "pluja de milions" (4.200 fins al 2020) promesa per Mariano Rajoy en la seva conferència a Barcelona el passat 28 de març, o als 4.000 que José Blanco, el ministre socialista de Foment, va assignar al Pla de Rodalies 2008-2015 i dels quals només es van aplicar el 10%.



Aquesta obra, el tram més difícil de la connexió AVE Madrid-Astúries, és innecessària i ineficient, diuen, entre d'altres, Germà Bel i Daniel Albalate, dos experts europeus en transport i mobilitat. L'impacte d'aquests 49,7 quilòmetres en el trànsit ferroviari de la zona "serà marginal en termes agregats", encara que amb aquests recursos "es podrien finançar eternament els vols regulars entre Astúries i Madrid", expliquen amb sornegueria Bel i Albalate en una nota de fa dos anys, quan el pressupost de la variant era de 3.500 milions. El cost del projecte original (2004), era de 1.990 milions.



Bel i Albalate proposaven llavors "subsidiar eternament" el preu del vol Astúries-Madrid amb els rèdits d'invertir el cost de la variant en obligacions del Tresor espanyol a 10 anys.

Una hora, 700 euros

El Govern capta 68 projectes d'inversió malgrat "la falta de competències"

INVERSIÓ







Víctor Costa
Barcelona. Dijous, 4 de maig de 2017

La Generalitat ha captat el 2016 la xifra més elevada de projectes d'inversió estrangera de tota la sèrie històrica. Més concretament, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha explicat en un esmorzar a l'IESE que s'han captat 68 projectes d'inversió estrangera (un 17,2% més que l'any anterior) que han suposat una inversió de 352 milions d'euros (un 10,1% més) i han creat 2.870 llocs de treball (un 48,5% més).



Amb les dades a la mà i davant de cònsols i empresaris, Baiget ha reivindicat que "l'obertura al món no és una opció sinó que és una condició prèvia i necessària per un creixement sòlid, sostenible i integrador". De moment, el 2016 s'ha tancat amb la millor xifra (per sisè any consecutiu) de captació de projectes i el segon millor registre en creació d'ocupació. Encara més: 50.000 empreses catalanes van exportar, de les quals 17.000 de forma regular.

L'aposta per la internacionalització

El jutge deixa en llibertat amb càrrecs el director general d’Infraestructures de Catalunya

Divendres  23.10.2015  15:01


PAÍS

També ha deixat en llibertat amb càrrecs l’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar.

 

El director general d'infraestructures, Josep Antoni Rosell, amb una americana negra tapant-li la cara, es dirigeix al jutjat per declarar davant del jutge

El magistrat del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell ha decretat avui a la tarda llibertat amb càrrecs per al director general d’Infraestructures de Catalunya, Josep Antoni Rosell, detingut abans d’ahir per la guàrdia civil en el marc de l’operació Petrum III.

Rosell haurà d’entregar el passaport i comparèixer un cop al mes als jutjats. El director general de l’antiga GISA ha comparegut al migdia davant del jutge que porta el cas.

Brussel·les qüestiona el monopoli espanyol d'infraestructures

Gemma Aguilera 23/03/2015

El Parlament Europeu aprova una esmena de CiU que insta la Comissió Europea a garantir la competència en la gestió de ports i aeroports dins de cada país, en una referència clara a l'excepcionalitat monopolística d'AENA i Puertos del Estado.

 

E l sistema de gestió centralitzada dels aeroports espanyols a mans de l'empresa pública AENA és una peça de museu a Europa. Només Romania, Finlàndia, Portugal i Noruega, amb tràfics minúsculs comparats amb els que acumulen la cinquantena d'aeroports espanyols, s'acosten al model d'AENA. Si bé l'empresa pública dependent del ministeri de Foment va sortir a borsa fa unes setmanes i el 49% del capital és a mans no estatals, el control continua essent públic, i per tant, a la pràctica és un règim monopolístic que impedeix la competència entre aeroports de la xarxa i vampiritza els recursos dels aeroports rendibles per sostenir unes altres infraestructures no justificades ni econòmicament ni socialment.

L'aeroport de Castelló no supera la malastrugança

04/03/2015

INFRAESTRUCTURES

El Barça aconsegueix aterrar-hi en el segon vol comercial, però el comandant es creu que està a Granada.

 

Xavier Lladó

 L'aeroport de Castelló no supera la malastrugança. El Barça ha aconseguit aterrar-hi aquest dimecres en el segon vol comercial, però el comandant s'ha cregut que estaven a Granada. Potser perquè no és habitual fer-hi cap, el comandant ha tingut un 'lapsus' i ha donat la benvinguda a Granada, en comptes de Castelló, tot i que just després ho ha esmenat. El Barça és a Vila-real per disputar la tornada de les semifinals de la Copa del Rei.

L'avió ha aterrat entre rialles, algun crit d'alegria i aplaudiments a la cabina, on hi havia els jugadors del Barça, tal com ha mostrat la cadena Cuatro. Fins i tot s'han fet fotografies. Tot i que al vídeo no és explícit perquè ho fan, sembla clar que és perquè són testimonis de conèixer un aeroport envoltat de polèmica.

Aquest aeroport fantasma es va inagurar el març del 2011 i fins tres anys i mig després no va acollir el primer vol comercial. Va ser per traslladar el Vila-real a Donosti aquesta temporada per disputar un partit contra la Reial Sociedad. Des d'aleshores, l'equip de la plana i avui el Barça han estat els seus únics clients.

video :






Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/03/l_aeroport_de_castello_no_supera_la_malastruganca_106866.php

Toc d'atenció de la UE als aeroports fantasma espanyols

20/02/2015

INFRAESTRUCTURES

El responsable de transports assegura que Espanya malgasta els diners i té un model antiquat.

Xavier Lladó

Michael Cramer

 Toc d'atenció de la UE als aeroports fantasma espanyols. El president del comitè de Transports de l'Eurocambra, l'alemany Michael Cramer, ha reprovat els governs del PP i PSOE pels aeroports fantasma i els trens d'alta velocitat infrautilitzats. Ha alertat que es malgasten els diners en infraestructures de transports inútils i ha demanat que “vagin més amb compte” i “mirin bé” com inverteixen els diners, “especialment en un moment en què molta gent gairebé no té ni per viure”. Ho ha explicat en una entrevista al Punt Avui.

Paluzie: «Cal fer una DUI i controlar el territori, infraestructures i hisenda»

Josep Prat | Actualitzat el 02/11/2014 a les 19:30h

La doctora en Economia adverteix que negociar abans de proclamar podria portar a una situació de suspensió continua i una actuació de tot l'aparell judicial i policial de l'Estat per aturar la independència

Sobre el nou 9-N, explica que no es podran tenir les dades de participació perquè aquestes només les té el ministeri d'Interior

També reconeix que hauria preferit una consulta il·legal perquè "els riscos són molt menors"

Elisenda Paluzie al seu despatx a la UB Foto: Josep Prat

Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) és professora titular de Teoria Econòmica a la Universitat de Barcelona des del 2001, i degana de la Facultat d'Economia i Empresa des del 2009. Té un màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Universitat de Yale (1996) i un doctorat en Economia per la Universitat de Barcelona (1999).

L'economista analitza els principals temes de debat econòmic sobre la independència de Catalunya al llibre 'Podem' (Rosa dels Vents, 2014), on posa sobre la taula temàtiques tan polèmiques com les del boicot comercial, la negociació del deute amb l'Estat espanyol, o l'entrada a la Unió Europea, amb un estil molt planer i entenedor.

Durant l'entrevista, Paluzie fa èmfasi en què la millor via ara és la d'exercir la independència al mateix temps de proclamar-la. Això sí, es pregunta si s'entén "la força política i autoritat que implica". Per això, també reconeix que una consulta il·legal, amb unes mínimes garanties en el cens, hauria tingut menys 'riscos'. "Els referèndums d'Eslovènia, Lituània i Estònia van ser considerats il·legals per la URSS i van acabar sent acceptats perquè no es va poder demostrar que hi havien hagut trampes", remarca.

-Seria partidària de la proposta de fa un any del president Mas de mantenir la solidaritat interterritorial uns 4 o 5 anys més un cop feta efectiva la independència?