L’advocat general del TJUE dona la raó a Puigdemont I Comín

 

POLITICA - TRIBUNALS

 

Les conclusions carreguen contra la decisió de Tajani

 

 

El candidat de Junts a les eleccions del 12-M, Carles Puigdemont, a l'acte públic d'Elna / ACN

 

Quico Sallés 

Barcelona

11/04/2024 10:39 

 

 

L’Advocat General Szpunar del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) considera que s’ha d’anul·lar la negativa de l’expresident del Parlament Europeu a reconèixer al president a l’exili Carles Puigdemont i Antoni Comín la condició de diputat europeu el juny del 2019. Una decisió que va ser revocada el desembre de 2019. La decisió no és vinculant pels magistrats, però normalment acostumen a ser assumides pel Tribunal. 

Aquestes conclusions són el primer pas del recurs de cassació presentat davant el TJUE per Puigdemont i Comín, contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que donava la raó al Parlament Europeu per no haver-los donat l’acta d’eurodiputats en el moment de ser elegits. El 6 de juliol de 2022, el TGUE va dictar una resolució amb què avalava el primer veto, de juliol de 2019, de l’Europarlament a l’entrega de les actes de diputat, de l’aleshores president de l’Eurocambra, Antonio Tajani. 

Un veto que es va aixecar amb David Sassoli després de la decisió del TGUE d’aplicar la doctrina Junqueras, la resolució d’una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena, que establia que la immunitat parlamentària s’adquiria un cop es declarava el resultat electoral, sense necessitat de cap jurament o cap pas administratiu. Ara l’advocat general retreu la decisió. 

 

 

La sala de vistes del TJUE durant la vista/ACN

 

 

Anul·lar la sentència

La creació d’empreses catalanes continua a l’alça: 2.032 societats el febrer

 

 

ECONOMIA

 

 

En el mateix mes, però es van dissoldre un total de 181 empreses, un 5,23% més que l'any anterior

 

 

Panoràmica del 22@ amb la Torre Glòries com a protagonista / EP

 

Júlia Catarineu

 
11/04/2024 10:25 

 

 

La creació de noves empreses a Catalunya va pujar un 9,42% al febrer, la qual cosa suposa un total de 2.032 societats mercantils constituïdes, en un mes. Es tracta del tercer millor dada de constitució d’empreses en un mes de febrer al territori de la sèrie històrica. Amb aquesta xifra, segons les dades difoses aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van subscriure una mica més de 137,25 milions d’euros, la qual cosa suposa un 61,2% més que en el mateix mes de fa un any (136,35 milions de capital desemborsat). En el mateix mes, però es van dissoldre un total de 181 empreses, un 5,23% més que l’any anterior.

Fa mesos que Catalunya obté bones dades de creixement empresarial. En aquest sentit, sembla que els directius veuen futur en el país i busquen establir-s’hi per crear-hi les seves empreses. Per altra banda, però, també es comptabilitza una pujada del nombre de companyies que no sobreviuran. Segons l’INE, de les 181 empreses que van tirar el tancament el mes de febrer passat a Catalunya, 120 ho van fer voluntàriament; 32 per fusió amb altres societats i les altres 29 restants per altres causes. Per part seva, el nombre de societats mercantils que van ampliar capital va pujar

Una Rambla sense senyeres: El cartell de Collboni per a una diada de Sant Jordi descatalanitzada

 

 

CULTURA - IDENTITAT

 

El pregoner d'aquest any tampoc parla en català

 

 

11.04.2024 11.00 h 

Redacció 

 

 

Fragment del cartell de la Diada de Sant Jordi 2024 a Barcelona Autor/a: Ajuntament de Barcelona

 

 

 

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entoma la seva primera diada de Sant Jordi amb la polèmica del cànon que vol cobrar als llibreters per a tenir parada al carrer. A aquesta n'hi podríem afegir d'unes més; l'elecció per aquesta primera celebració d'un escriptor no catalanoparlant, l'anglès David Walliams, com a pregoner de la Lectura, conegut per ser un dels dos protagonistes de la sèrie 'Little Britain' i sobretot, un cartell per a la festa que es pot qualificar de pura ciència-ficció; una Rambla amb parades de llibres, roses, vianants i cap ni una senyera. Una imatge descafeïnada, grisa i irreal, que recorda a la decisió que va prendre Destino en l'edició en castellà d'un llibre de Geronimo Stilton, d'eliminar les senyeres de la portada, tot i estar ambientat a Barcelona i per Sant Jordi.

Deu ser la versió en castellà del cartell. pic.twitter.com/wDuoMceEk6

— Oriol Andrés (@oriolanix) April 10, 2024

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63996/rambla-sense-senyeres-cartell-collboni-diada-sant-jordi-descatalanitzada

 

Un amic íntim d'Eduardo Zaplana confessa que era el seu testaferro al País Valencià: «M'han utilitzat»

 

 

POLITICA

 

 

Joaquín Miguel Barceló que va signar "molts" papers que no va arribar a llegir i que apareixia en diferents societats perquè així li ho van demanar des de l'entorn de l'expresident valencià 

 

 

De Zaplana i Bauzá a Mazón i Prohens: la dreta valenciana i balear coqueteja amb la guerra lingüística 

 

 

 

Una de les imatges del cas Erial, on està implicat Eduardo Zaplana | Europa Press

 

 

 

Redacció  

11 d'abril del 2024

Actualitzat a les 8:16h 

 

 

Joaquín Miguel Barceló, amic de la infància de l'expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del govern espanyol amb el Partit Popular Eduardo Zaplana, ha confessat en el judici que se segueix a l'Audiència de València pel cas Erial que era el seu testaferro. "Em va demanar que m'encarregués dels seus diners perquè ell estava en política i ho vaig fer. M'ho va demanar com a favor i al principi ho vaig veure lícit", ha relatat davant el jutge, deixant clar que "el van utilitzar".

Barceló s'ha pronunciat en aquests termes durant la seva declaració a la tercera sessió del judici pel cas Erial, procediment en què s'ha investigat el suposat cobrament de més de 10 milions d'euros en comissions derivades de concessions d'ITV i parcs eòlics del País Valencià. En total hi ha

La contradicció del president Puigdemont Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Una part del possible electorat de Puigdemont no crec que se senta còmoda amb la configuració d'unes llistes tant de Junts. Però caldrà veure què passa en la campanya, perquè la seua figura, per als espanyols, encarna la confrontació.

 

 

 

Carles Puigdemont durant la presentació de les llistes aquest dissabte a Elna (Fotografia d'Albert Salamé)

 

 

 

Vicent Partal

07.04.2024 - 21:40 Actualització: 08.04.2024 - 07:35

@vpartal

 

 

 

La qüestió central d’aquestes eleccions és Carles Puigdemont. O, per dir-ho d’una manera més precisa, el 130è president de la Generalitat i la seua peripècia institucional i vital, personal, després de la proclamació de la independència. És lògic que tots els altres candidats vulguen evitar que això siga així, però tots ho sabem, que aquest és el principal element. No són unes eleccions normals, regulars, com qualssevol altres. I per això mateix, i en justa correspondència, els passos del candidat Puigdemont s’han de sotmetre a un escrutini especial.

Durant els anys d’exili, aquest període que ara sembla a punt d’acabar, Puigdemont ha tingut de manera simultània dos instruments polítics actius: el seu partit, Junts, i el govern legítim de Catalunya, encarnat finalment en el Consell per la República. Eren eines diferents; diferents en la intenció i en la forma, diferents en estructura i en ambició, però també diferents ideològicament, conceptualment si ho voleu dir així. I no sempre compatibles.

Al final, l’un i l’altre representaven dues possibilitats, dues encarnacions diferents de la mateixa causa. Junts és el partit polític que sempre

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

Disputa en un xat de jutges per un missatge que explica com evitar aplicar la llei d'amnistia

 

 

AMNISTIA

 

 

Una associació de jutges penja en un xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com evitar aplicar l'amnistia 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: cgpj
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 08:24
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:19
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una guia actualitzada sobre com intentar evitar aplicar la llei d'amnistia ha causat enrenou i disputes en una mena de xat del correu corporatiu que fa servir la judicatura espanyola. Segons ha pogut saber el diari Ara, una associació de jutges ha compartit en aquest xat una guia perquè els magistrats sàpiguen com poden evitar aplicar la llei quan arribi el moment i es recomanen accions com "elevar l'amnistia al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o al Tribunal Constitucional". El missatge ha agradat al sector conservador dels jutges, però no als més progressistes, fet que ha desencadenat una allau de retrets entre uns i altres, tots s'acusen de "polititzar la justícia".

Aquest xat a gran escala al correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial va començar a activar-se fa més d'una dècada, el 2008. De fet, algunes fonts reconeixen al diari que durant els anys del procés el clima era encara més tens que ara.

 

Una amnistia "feta a mida d'un covard"

Israel anuncia una retirada del sud de la Franja de Gaza

 

L'exèrcit preveu reagrupar-se per començar una nova fase de la guerra, que ja compleix mig any

 

 

 

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant una roda de premsa des de Brussel·les Data de publicació: dilluns 09 d’octubre del 2023, 12:44 Localització: Brussel·les Autor: Unió Europea
 

Agències

Diumenge, 7 d'abril de 2024

 

 

Les Forces de Defensa Israelianes han anunciat “un declivi” del nombre de militars desplegats al sud de la Franja de Gaza. El tinent coronel de l’exèrcit d’Israel Peter Lerner ha assegurat aquest diumenge que la retirada coincideix amb els preparatius per a una nova fase de la guerra, però que “hi ha més operacions per fer” encara, especialment a Rafah.

La guerra ha complert aquest diumenge mig any des del seu inici el passat 7 d’octubre, quan Hamàs va llançar una incursió sobre territori israelià que va acabar amb el segrest de més d’una trentena de persones, moltes de les quals han mort durant el conflicte o no han estat encara alliberades. El govern israelià xifra en 600 els soldats morts durant la guerra, mentre que el nombre de palestins morts supera els 33.000, segons les autoritats de la Franja, i UNICEF estima que hi han mort 13.000 infants.

Durant aquests sis mesos han estat nombrosos els advertiments de la comunitat internacional a Israel per com s’ha desenvolupat la guerra, fins al punt que a finals de març el Consell de Seguretat de l’ONU

El Ministeri d'Interior estudia cedir a Catalunya el control de fronteres als aeroports i ports

 

 

FRONTERES

 

 

Marlaska elabora un pla secret que restaria competències a la Guàrdia Civil en aquestes infraestructures 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 8 d'abril de 2024. 09:36
Actualitzat: Dilluns, 8 d'abril de 2024. 10:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

El Ministeri d'Interior fa setmanes que oculta als cossos policials un pla que preveu donar a l'Ertzaintza i als Mossos d'Esquadra el control d'aeroports i ports al País Basc i Catalunya. Segons revela El Confidencial, el document elaborat per l'equip del comissari José Antonio Rodríguez —director del Gabinet de Coordinació i Estudis i home de confiança del ministre Fernando Grande-Marlaska— suposaria una alteració en el repartiment de competències en aquestes infraestructures. Així doncs, el pla inclou algunes de les exigències dels partits independentistes per quedar-se amb el control de ports i aeroports en exclusiva, un fet que suposaria lliurar als governs català i basc el control de la seguretat a les fronteres aèries i marítimes, una competència que actualment és exclusiva de la Policia Nacional. 

Amb el nou pla que planteja Interior, els Mossos i l'Ertzaintza podrien parar un viatger estranger tan bon punt sortís de l'avió i fer un control de drogues. Se'ls cedeix la seguretat de la zona restringida àmpliament: prevenció de la delinqüència, vigilància, investigació de delictes, intervenció en incidents d'ordre públic, actuació en accidents de trànsit, etc. El nou pla dona resposta a les exigències dels socis de govern de Pedro Sánchez, que havien posat el focus en aquesta qüestió. Segons apunta el digital, hi ha malestar tant a la policia espanyola com a la Guàrdia Civil per la redacció del nou document sense consensuar-lo amb els cossos. Tanmateix, el ministeri ha afirmat que no hi ha res concretat. 

Exigències dels Mossos

Puigdemont deixa Waterloo i es trasllada a viure a Catalunya Nord

 

 

PAÍS

 

 

S'ha instal·lat a la comarca del Vallespir, on es va traslladar aquesta Setmana Santa

 

 

 

 

 

Redacció

05.04.2024 - 17:23

Actualització: 05.04.2024 - 18:02

 

 

 

Carles Puigdemont ha deixat la Casa de la República a Waterloo (Bèlgica) per instal·lar-se a la comarca del Vallespir, a Catalunya Nord, on s’ha traslladat aquesta Setmana Santa. Tot i el trasllat, la Casa de la República de Waterloo continuarà com a institució, segons que han confirmat fonts de l’entorn de Puigdemont a VilaWeb.

Puigdemont situa Rull de número 3 i afegeix més independents a Girona, Lleida i Tarragona

 

Així ho expliquen fonts de Junts, que assenyalen que el president i candidat de la formació a les eleccions a Catalunya té intenció de fer bona part de la campanya electoral de forma presencial i sense pantalles, a diferència de convocatòries electorals anteriors. De fet, Puigdemont ja va anunciar la seva candidatura el passat 21 de març a Elna, i demà presentarà la seva llista –que ja s’ha sabut avui– en aquest mateix municipi.

El president s’ha traslladat a viure en una casa a la comarca del Vallespir, en un municipi a concretar, que es troba a aproximadament tres quarts d’hora en cotxe d’Amer (Selva), on tenia la residència abans de marxar a l’exili l’octubre del 2017. Segons fonts de Junts, el candidat de la formació a les eleccions a Catalunya ja ha mantingut reunions sectorials diàriament i ha rebut personalitats de diversos sectors a la casa del Vallespir d’ençà que s’hi traslladà.

Retorn des de la Catalunya del Nord

Que la repressió espanyola la vam provocar nosaltres? Si em punxen no em trauen sang. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

No és seriós proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant al referèndum que ja s'ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que solament va servir per a justificar la repressió

 

 

El president de la Generalitat amb el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2024 - 21:40

 

 

El president Aragonès va presentar ahir un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre la possibilitat d’un referèndum d’independència acordat amb Espanya i dins l’àmbit de la seua constitució.

El text és francament fluix. No aporta res de nou i fa més aviat la impressió que és un intent de reconduir les pitjors i més pintoresques propostes formulades durant aquests anys, tant en l’infame acord de la claredat promogut pel mateix govern com en aquella sorprenent proposta de majories reforçades que va arribar a formular ERC –i que el text presentat ahir rebutja completament.

Durant la presentació del document, el president de la Generalitat va fer una referència poc clara al 9-N i al Primer d’Octubre, que els presentà –no sé si intencionadament o bé dut per la improvisació del moment– com si fossen una mena d’esglaons que haurien de conduir

Voluntat, poder i eleccions

 

 

OPINIÓ

 

 

"Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
01/04/2024 21:25 

 

 

 

 

 

“Voler és poder”, diu la veu popular. Certament, la voluntat està íntimament lligada al poder des de temps immemorials. Si repassem la trajectòria dels personatges que han marcat la història, en tots ells hi trobarem una ferma voluntat com a tret psicològic comú. És el camí més recte per assolir el poder.

Aquesta norma que regeix per a les individualitats, també ho fa en referència als pobles. La pregunta doncs és inevitable: els catalans tenim la voluntat d’esdevenir una nació independent? Si som sincers amb nosaltres mateixos, i fugim de l’autocomplaença que sovint vol emmascarar les nostres febleses, haurem de dir que no. Manifestem un anhel i un desig (que sempre és el problema d’Espanya), però no la determinació insubornable per assolir l’objectiu. Ben mirat, Catalunya ho té tot per ser independent. Només li manca la voluntat.

Carles M. Espinalt, que fou qui millor va estudiar la nostra psicologia col·lectiva dels darrers cent anys, afirmava respecte del que estem parlant:

El gran forat negre de García-Castellón: l’espionatge pot arribar fins avui

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

La revelació de l’arxivament de la causa mare contra els CDR fa dos anys constata el comportament anòmal del jutge

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart 

02.04.2024 - 21:40 - Actualització: 03.04.2024 - 13:04

 

 

Dos dels investigats per terrorisme en el cas del Tsunami Democràtic van demanar al jutge Manuel García-Castellón l’accés a la totalitat de dues causes obertes anteriorment al mateix jutjat de l’Audiència espanyola contra l’independentisme i que van romandre secretes durant cinc anys. Volien saber què s’havia fet i qui havia estat espiat durant tot aquest temps en les diligències prèvies 104/2017 i 99/2018, les dues causes amb què va començar la persecució contra activistes i polítics independentistes per sedició, rebel·lió i terrorisme que va acabar derivant en la causa per les accions del Tsunami Democràtic. Fa poc, el jutge va denegar la petició a la defensa d’Oriol Soler i d’Oleguer Serra, amb l’argument que no tenien cap relació amb el Tsunami, i que, per tant, no els vulnerava cap dret de defensa el fet de no tenir-hi accés. I poques setmanes després s’ha fet pública una dada important: García-Castellón mateix va arxivar el maig del 2022 una d’aquestes diligències, les 104/2017, les que va obrir el novembre del 2017 contra les accions i l’organització dels CDR, amb l’argument que no hi veia “indicis raonables de criminalitat” i que hi havia el risc de caure en una “actuació de caràcter prospectiu”.

Què pot passar als deu investigats del Tsunami en mans de García-Castellón?

 

El jutge no volia que els investigats del Tsunami veiessin que fa dos anys ell mateix havia tancat la causa mare contra les accions de protesta de l’independentisme perquè ja no tenien sentit; no volia que constatessin que, si més no

L'ATP elimina l'estelada i no deixa ni una senyera per a donar la benvinguda al Trofeu Conde de Godó

 

 

ESPORTS

 

 

L'associació de tenistes professionals havia publicat un fotomuntatge amb una estelada, que ràpidament va esborrar

 

Espectacles i Esports, Identitat 03.04.2024 12.00 hRedacció

 

 

Fotomuntatge amb les dues publicacions d'Instagram sobre el Trofeu Conde de Godó Autor/a: @atptour

 

 

 

Aquest passat dilluns, des del compte oficial d'Instagram de l'ATP, l'associació de tenistes professionals, van publicar un fotomuntatge per a anunciar la nova edició del Trofeu Conde de Godó, amb el nom de la ciutat "Barcelona" i una estelada a la lletra "l". La imatge va desaparèixer ràpidament de les xarxes socials, no sense que abans ens féssim ressò des de 'Racó Català' d'aquest detall, ni la premsa espanyola ataqués l'ATP pel que considerava un episodi "vergonyós".

Vint-i-quatre hores després, un cop s'ha refredat el tema, l'associació tenística ho torna a intentar pujant de nou la mateixa fotografia amb el canvi 'obligat', l'eliminació de l'estelada, tot i que aquest cop, no l'han substituïda per la senyera. Han deixat l'"l "del mateix color groc que la resta de lletres, sigui per evitar una nova confusió o per intentar no provocar les ires de l'espanyolisme més furibund.

 

 

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/63934/latp-elimina-lestelada-no-deixa-ni-senyera-donar-benvinguda-trofeu-conde-godo 

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.Política nacional: Llei d'amnistia i eleccions autonòmiques.

 

 

Política nacional amb els advocats independents Lluís Gibert i Josep Rosell.

La conversa a fons sobre l'amnistia i les eleccions catalanes del 12M de 2024 que no veureu mai a la TV3 de Vichy.

 

 

 

 

 ENLLAÇ VIDEO ENTREVISTA :

https://youtu.be/8pyGZYEVesY?si=MN79uokG_9pKrDeO

 

Elies Campo: “Els nous Pegasus podrien indicar la següent persona a infectar”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a l'expert de telecomunicacions, ex-treballador de WhatsApp i de Telegram, que va ajudar a destapar el Catalangate, dos anys després de l’escàndol

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

31.03.2024 - 21:40 

Actualització: 01.04.2024 - 06:50

 

 

 

“La inacció de la Unió Europea amb el Catalangate és extraordinària comparant-ho amb els EUA”, diu Elies Campo en aquesta entrevista, que fem dos anys després de la revelació del cas d’espionatge d’estat amb programari espia documentat més gran del món. Campo, que com a investigador de The Citizen Lab va participar en la investigació, no pot entendre que no es prenguin mesures com als Estats Units, on s’ha arribat a incloure la companyia fabricant de Pegasus, NSO, en llistes pel fet d’haver espiat ciutadans amb passaport nord-americà. Parlem amb ell del potencial que poden tenir aquesta mena de programaris en un context de manca de regulació i més encara amb les possibilitats que ofereix la intel·ligència artificial. I repassem amb ell, com a ex-treballador de Telegram i de WhatsApp, la darrera polèmica per la pretensió d’un jutge espanyol de voler blocar Telegram.

—El Catalangate és encara el cas més gran conegut a Europa d’espionatge amb Pegasus?
—Sí, continua essent el cas més gran de casos documentats amb anàlisi forense d’abús de programari espia mercenari.

—De tot el món?
—De tot el món. No hi ha hagut cap cas al món en què hàgim trobat tants casos d’abús d’aquestes tecnologies. Hem trobat algun cas en què hi havia hagut una trentena d’infeccions, però són tot just la meitat de les del Catalangate.

—Pot ser que això només sigui la punta d’un gran cas d’espionatge en massa d’un moviment polític?
—Allò que fa diferent el Catalangate és no solament la gran quantitat de persones afectades, sinó també la gran representació de perfils que hi ha: polítics, activistes, enginyers, periodistes, advocats, metges i familiars d’alguns d’ells. I, pel que hem vist, aquestes eines només són un component més dels que utilitza l’estat per infiltrar-se en el moviment independentista: també hi ha seguiments físics, infiltracions d’agents de les forces de seguretat, desinformació… Però aquests programaris espia mercenaris, aquesta eina tan poderosa, són difícils d’aplicar a gran escala. És un programari molt personalitzat, és difícil que afecti milers de persones al mateix temps, no és com un virus.

—Heu arribat a fer mai una estimació aproximada dels diners que pot haver costat el Catalangate amb el cost que té Pegasus?

Un film catalanòfob d’Amazon causa indignació a les xarxes

 

 

SOCIETAT

 

‘Un hipster a l’Espanya buida’ ha estat filmat al Matarranya i inclou escenes molt insultants contra els catalans

 

 

 

 

 

REDACCIÓ

31.03.2024 - 18:45

Actualització: 31.03.2024 - 19:23

 

 

 

 

Les xarxes s’han encès aquest cap de setmana arran de l’aparició a Amazon Prime del film Un hipster a l’Espanya buida, obra de l’autor de Ocho apellidos vascos i Vuit cognoms catalans, Emilio Martínez Lázaro.

El film ha estat enregistrat al Matarranya, però ignora per complet la catalanitat d’aquesta comarca de la Franja. Més i tot: inclou escenes profundament agressives contra els catalans, que han causat una gran polèmica.

L'Audiència Nacional suspèn la vista dels CDR de l'Operació Judes: tenen l'amnistia més a prop

 

 

OPERACIÓ JUDES

 

 

Suspesa la vista de l'Operació Judes perquè un lletrat està de baixa. Els 12 encausats guanyen temps per l'amnistia 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:58
Actualitzat: Dilluns, 1 d'abril de 2024. 11:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Suspesa. L’Audiència Nacional ha suspès la vista , que havia fixat per aquest Dilluns de Pasqua, perquè les defenses dels CDR de l’Operació Judes processats per terrorisme exposessin la vulneració de drets denunciada abans de la celebració del judici. El motiu? L’advocat d’Alexis Codina està de baixa i el tribunal s’ha adonat, un cop els advocats d’Alerta Solidària havien exposat els motius de les irregularitats que denuncien que ha comès el jutge instructor, Manuel García Castellón. Aquesta suspensió no és negativa: els 12 CDR encausats tornen a guanyar temps perquè la pròxima vista que fixi la sala penal de l’Audiència Nacional pot haver entrat en vigor la llei d’amnistia, un dels motius -a més de la vulneració de drets- pel qual Alerta Solidària ha demanat la suspensió del judici. A Madrid, Eva Pous, una de les advocades d’Alerta Solidària, ha destacat les irregularitats d’aquesta causa, que es considera una persecució a l’independentisme català.

 

La llei d’amnistia dels fets del Procés, aprovada en el Congrés dels Diputats, està ja al Senat. El PP,  que té majoria a la cambra alta, ja ha maniobrat perquè aquesta norma de l’oblit sobre els fets relacionats amb la independència de Catalunya s’aturi el màxim possible. Amb tot, s’espera que la llei torni al Congrés per a la seva aprovació definitiva a finals de maig o principi de juny. Llavors, la sala penal de l’Audiència Nacional haurà d’analitzar i valorar si aplica l'amnistia als 12 veïns imputats per terrorisme, o paralitza la seva aplicació amb una consulta al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), com s’espera que farà el Tribunal Suprem, amb la investigació  al president a l’exili Carles Puigdemont.

 

Dos encausats a Madrid

L'oposició socialdemòcrata s'imposa al partit d'Erdogan a les eleccions municipals de Turquia

 

 

TURQUIA

 

Els socialdemòcrates laics del CHP guanyen amb un marge ampli a Istanbul i Ankara 

 

Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 31 de març de 2024. 19:48
Actualitzat: Diumenge, 31 de març de 2024. 22:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

El partit socialdemòcrata CHP, la formació que encapçala l'oposició al govern del president turc Recep Tayyip Erdogan, s'ha proclamat vencedor de les eleccions municipals d'aquest diumenge a Turquia, en liderar el recompte a les ciutats més importants del país i també en el percentatge total de vots. Amb el 58 % de les paperetes escrutades, el CHP manté un avantatge de 250.000 vots a tot el país respecte a la formació d'Erdogan, l'islamista AKP, que ha patit una gran patacada en comparació dels anteriors comicis locals.

El CHP, sigles del Partit Republicà del Poble, ha aconseguit mantenir les grans ciutats d'Istanbul i Ankara, a les quals ja va assolir la victòria el 2019, i ha sumat vots en municipis com Bursa, quarta ciutat del país i on l'AKP s'acostuma a imposar amb força. "Avui, els votants han decidit canviar i posar fi al desequilibri del poder. El CHP ha obtingut una victòria històrica", ha afirmat en roda de premsa el president de la formació, Özgür Özel, que ha assegurat que amb els comicis d'aquest 31 de març "s'ha donat un missatge clar al govern". "Volem que ens tornin l'Estat de dret, un país de tots els colors, on les diferències són riquesa", ha subratllat Özel, en un discurs transmès en directe per la cadena NTV.

Malgrat el to desafiant, el líder del CHP ha llançat un missatge a Erdogan, estenent-li la mà. 

La justícia britànica demana als EUA garanties que no vulneraran els drets d’Assange si l’extraditen

 

 

MÓN

 

 

Si els Estats Units no donen aquestes garanties es farà una audiència d'apel·lació per a reconsiderar l'extradició

 

 

 

 

 

 

Redacció  

25.03.2024 - 18:04

Actualització: 26.03.2024 - 13:12

 

 

El Tribunal Superior de Londres ha donat la raó a Julian Assange en el recurs que va presentar contra l’extradició del Regne Unit als Estats Units. La resolució judicial no entra a valorar el fons de la qüestió, si ha de ser extradit o no, però demana més garanties als EUA que no li vulneraran els drets humans. Si no les dóna, es farà una audiència d’apel·lació en què Assange podrà tornar a presentar els seus arguments contra l’extradició. Si perd, tan sols li restarà l’opció de presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans.

El tribunal ha considerat adequat d’aturar temporalment el lliurament d’Assange perquè veu “possibilitats reals” que li vulnerin els drets humans, i ha donat tres setmanes al govern dels EUA perquè doni “garanties reals” que es respectarà el seu dret de llibertat d’expressió, que tindrà un judici just i que no li aplicaran la pena de mort. En cas contrari, el tribunal farà una vista per a valorar el recurs d’apel·lació sense necessitat de tornar-lo a demanar. I si es donen aquestes garanties, obriran un nou termini perquè les parts presentin més arguments abans de prendre una decisió final sobre si autoritzen una vista d’apel·lació o no.

WikiLeaks remarca que, encara que ara