Espanya presenta davant l’ONU una proposta de cosobirania amb el Regne Unit sobre Gibraltar

INTERNACIONAL - GIBRALTAR

Per

Redacció

-

7 d'octubre de 2016

Vista aèria sobre el Penyal de Gibraltar

Espanya ha presentat (5 d’octubre) davant les Nacions Unides una proposta de cosobirania sobre Gibraltar amb l’objectiu de “resoldre els problemes de primer ordre que derivaran de la decisió del Regne Unit d’abandonar la Unió Europea. L’ambaixador d’Espanya davant l’ONU, Román Oyarzun, va anunciar aquesta proposta durant la participació en un comitè de l’ONU que analitza temes de descolonització.  El proppassat mes de juliol el govern espanyol ja anuncià la seva intenció de proposar al Regne Unit una sèrie de mesures per suavitzar l’impacte que pot tenir la futura sortida del Regne Unit de la UE.



Segons el diplomàtic “Espanya ha invitat formalment el Regne Unit a obrir negociacions que permetin arribar a un acord perquè les disposicions dels Tractats de la UE continuïn aplicant-se a

L’ONU dubta que sigui legal retornar els refugiats a Turquia

ESTHER HERRERA Brussel·les Actualitzada el 08/03/2016 19:08

INTERNACIONAL - AVANTÍTOL

L’ACNUR recorda que la Convenció Europea de Drets Humans prohibeix “l’expulsió col·lectiva”.

Poques hores després que els líders europeus aprovessin el polèmic acord amb Turquia per aturar el flux migratori cap al continent, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha clamat aquest dimarts contra la decisió de retornar els immigrants que arriben a Grècia. “En aquesta cambra s’ha instat molts estats d’arreu del món a atendre els refugiats. Ara aquesta demanda s’ha d’adreçar a Europa”, ha proclamat el director de l’agència de l’ONU, Filippo Grandi, en una intervenció al Parlament Europeu.

Grandi ha expressat la seva “profunda preocupació” pel pacte i ha posat en dubte que respecti el dret internacional. I és que, segons els estàndards de protecció internacional, un asilat només pot ser deportat a un país si aquest assumeix la responsabilitat de tramitar la seva sol·licitud i és capaç de

Carme Forcadell : 'No hi haurà noves eleccions; hi haurà investidura'

Per: Pere Cardús Cardellach

Dimecres  16.12.2015  02:00

la presidenta del Parlament de Catalunya donarà per bona la independència 'quan tinguem seients a l'ONU'.

Entrevista a la presidenta del Parlament de Catalunya · 'No hi haurà noves eleccions; hi haurà investidura' · 'No em fa gens por, que em detinguin.

—El 2016 serà l’any de la independència?
—[Silenci.] Tu saps molt bé que no el serà.

Fotografia: Júlia Tercero

Carme Forcadell ens havia rebut per a les entrevistes a molts llocs diferents. Al carrer, a la seu de l’ANC, en una cafeteria, per telèfon… però avui ens rep al despatx de presidenta del Parlament de Catalunya. És la institució més important del país, on resideix la sobirania i on s’ha de menar el procés cap a la independència. El salt de Forcadell és vertiginós. De liderar la mobilització del carrer a presidir els representants del poble. El despatx de Forcadell té una finestra amb vista al zoològic. Li demano quines bèsties veu i em diu que encara no n’ha vist. Al cap d’una estona, mentre comentem la jugada, veig que es mou alguna cosa sota les fulles dels arbres. L’aviso i ens enfilem a la finestra –peus i genolls damunt del sofà– i ella identifica l’animal: un licaó.

Parlem de la seva vocació política. Del vertigen del moment històric. De les amenaces que rep de la justícia i el govern espanyols. De la unitat i les fractures de Junts pel Sí. De l’acord i de la CUP. Del seu ‘visca la República’ a la tribuna del parlament. Del resultat del 27-S i el ritme del procés. Del referèndum. De la durada de la legislatura. Del somni català. De les eleccions espanyoles i dels qui no volen anar a votar diumenge. De les mobilitzacions que caldran. I dels seus desigs i propòsits per al 2016. De noves eleccions a Catalunya, no. No vol ni sentir-ne parlar. Vegem com ha anat:

—De liderar el carrer a presidir la institució més important de Catalunya. Com es fa això?

Qui va a favor del reconeixement diplomàtic de Catalunya i qui hi va en contra?

Dilluns  14.09.2015  02:39

Una de les sorpreses polítiques d’aquestes darreres setmanes ha estat la proliferació de gests de comprensió o interès d’alguns països per la situació de Catalunya. Els parlaments de Dinamarca, Irlanda, l’Uruguai, el Paraguai i els Estats Units han fet reunions oficials amb el govern català per informar-se sobre la independència o fins i tot han fet mocions de suport al procés d’independència.

S’ha sabut també que el govern de Lituània havia inclòs en la seua enquesta ‘òmnibus’ la pregunta sobre què hauria de fer el país en cas d’independència de Catalunya i hi ha hagut encara unes declaracions molt clares també d’un dels membres de la Congregació per la Doctrina de la Fe, el principal tribunal del Vaticà.

L’estat espanyol fa mesos que insisteix a dir que ningú no farà cas d’una Catalunya independent i que la qüestió catalana és un afer intern en què no entrarà ningú. Però la realitat ho desmenteix. Aquesta setmana mateix podria haver-hi nous gests internacionals, gests que el govern espanyol observa amb aprensió perquè ja no els pot aturar. Evidentment, hi ha estats que li fan costat incondicionalment i la diplomàcia espanyola aconsegueix també declaracions favorables, com ara les de Merkel i Cameron, fa poc. Però el cas és que hi ha una batalla oberta que ningú no pot amagar i que les cancelleries de tot el món segueixen amb un interès enorme.

La gran pregunta és què passarà després de la proclamació de la independència de Catalunya. Hi haurà països que la reconeixeran com a estat independent? Quins? I de quina manera?

Què és el reconeixement diplomàtic i com es fa?

El ministre noruec d'Afers Europeus: “el 27-S és notícia arreu d'Europa i també a Noruega"

Diumenge, 6 de setembre de 2015 10:25 h

Defensa que les organitzacions internacionals tenen "maneres de resoldre" l'adhesió d'un nou estat independent

---

Oslo (ACN).- El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està "observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol comentar "sobre els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix que és "impossible tenir resposta" sobre què passaria amb la participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen", assegura. 

 

El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen

"Per descomptat que estem observant, però com en el cas d'Escòcia no comentem sobre el que està en joc", assegura Helgesen, que a més de Ministre d'Afers de l'Espai Econòmic Europeu i la UE és el cap de gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg. El polític noruec remarca que el 27-S a Catalunya "és notícia arreu d'Europa i també a Noruega" però prefereix no donar respostes definitives sobres les conseqüències internacionals d'una hipotètica independència.

Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, adverteix però que no pot implicar-se en la situació catalana si ningú li demana. "La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l'acceptin, i mentre aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d'aquest tipus", assegura Helgesen.

Romeva, el candidat més ben preparat de carrer

Dimarts, 1 de setembre de 2015 05:00 h

El cap de llista de Junts pel Sí és el millor en formació, coneixement de llengües, i experiència professional

---

Arriba el setembre, mes en què els catalans escolliran els seus representants. Ara bé, si el càrrec de diputat al Parlament de Catalunya es decidís mitjançant un procés de selecció de personal, Raül Romeva seria el primer escollit sense cap mena de dubte, com il·lustra el gràfic que acompanya aquesta informació. El cap de llista de Junts pel Sí és, de lluny, el candidat més fort dels que es presenten a les eleccions del 27S. Supera a la resta en formació acadèmica, coneixement d’idiomes i experiència professional fora de la política. 

El candidat de Junts pel Sí parla sis llengües

Romeva destrossa els seus contrincants en formació, ja que és llicenciat en econòmiques i té un màster en relacions internacionals. També té un coneixement d’idiomes molt superior a la resta de candidats, ja que parla sis llengües: català, castellà, anglès, francès, italià i serbocroat. En experiència professional, té un bon balanç entre els càrrecs públics i els allunyats de la política.

El perfil idoni per potenciar les relacions exteriors de Catalunya

En concret, va ser eurodiputat per ICV durant 10 anys, però també ha estat investigador sobre conflictes armats, professor universitari i consultor de l’ONU, l’OSCE i la UNESCO sobretot per ajudar en la reconstrucció de Bòsnia després de la guerra dels Balcans. A més, no és membre de cap partit polític, així que no ha de retre comptes a cap aparell i podrà votar més en consciència que la immensa majoria de diputats al Parlament de la legislatura que ara ha acabat. El perfil del número 1 de Junts pel Sí és especialment adient perquè s’encarregui del departament d’exteriors de la Generalitat si la candidatura independentista guanya el 27S, perquè l’apropament a Europa serà crucial si el full de ruta s’ha de posar en marxa.

Rabell no té cap experiència com a diputat

Catalunya parla en un debat sectorial de l'ONU

05/05/2015

La directora general de Polítiques Ambientals va debatre davant dels Estats Membres, els organismes de l'ONU i grups de la societat civil com a part del procés de negociacions de l'Agenda post 2015.

Nerea Rodríguez

Catalunya ha parlat en un debat sectorial de l’ONU. El govern català continua enfortint la seva presència en els debats intergovernamentals de les Nacions Unides. La directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, va viatjar a Nova York a l'abril per participar en el procés de negociació ‘Agenda de Desenvolupament Post-2015’, un debat on van participar els Estats membres, les agències de l'ONU i grups de la societat civil.

Durant les sessions plenàries, Subirà va destacar l'important paper que exerceixen els governs subestatals com Catalunya "en la implementació de l'Agenda Post-2015", i va cridar a "facilitar l'accés als mecanismes financers i impulsar la transferència de tecnologia" per garantir que la nova agenda no deixa ningú enrere.

La participació de Subirà en aquestes negociacions coincideix amb l'objectiu del Govern d'enfortir els vincles amb el sistema de les Nacions Unides, en particular sobre un tema de tanta importància global com el Post-2015. Les negociacions sobre l'Agenda culminaran en dues cimeres d'aquest any, la primera tindrà lloc durant el mes de setembre a la ciutat de Nova York i la segona durant el mes de desembre a París.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/05/catalunya_parla_en_un_debat_sectorial_de_l_onu_108658.php

Alfred Bosch a Rajoy: “bon vent i barca nova, ens veiem a l’ONU”

Dimecres, 25 de febrer de 2015 11:00 h

El republicà reclama a Rajoy que sigui valent i faci com Mas i comparegui en una comissió d’investigació sobre corrupció al Congrés

---

El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés, Alfred Bosch, titlla Rajoy de “faraó de la festa de llum i color” ironitzant sobre el discurs del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en el Debat de Política General 2015: "Ja estem en Falles. Ahir ho va dir Rita Barberà i avui Rajoy s'apunta al carro. Tot es llum, color i festa. S'ha acabat l'atur, els pensionistes estan salvats, s'ha acabat el frau i s'acabarà fins i tot la corrupció'. Segons el portaveu independentista 'potser ens convindria menys focs d'artifici i mes realitat”. 

El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés, Alfred Bosch

La corrupció sota la catifa

Bosch s’ha qüestionat si “quan es refereix a reducció de l'atur, es refereix als milions de llocs de feina perduts amb Rajoy i que ara s'ha de recuperar? Quan ens parla de com salvaren als pensionistes, també ens para del 50% de persones grans que viuen per sota del llindar de la pobresa? Quan parla de combatre el frau, ens parla dels 83.000 milions d'euros que s'escapen i impedeix recaptar un 25% de més? I quan ens parla de corrupció és la mascletà. Parla de corrupció dient que la corrupció del demà es va a acabar. I la d'ahir? La tapem? La posem sota al catifa? D'això no en parla”.

El 27-S ens portarà a la república de Catalunya

Margallo: "El reconeixement internacional de Catalunya és inimaginable"

03/02/2015

ESPANYOLISME

El ministre d'Exteriors assegura que si s'independitzés, no s'aplicarien nombrosos tractats de lliure comerç que Espanya ha signat amb diversos països

Alèxia L. Ferret

El ministre d'Afers exteriors i L'ultradretà del PP, José Manuel García-Margallo, al programa '8 al dia'

El ministre d'Afers exteriors, José Manuel García-Margallo, ha reiterat que Catalunya no serà mai un estat independent. En una entrevista al programa ‘8 al dia’, el ministre ha al·legat que perquè Catalunya aconseguís la seva independència haurien de donar-se “dues condicions impossibles, el reconeixement de la comunitat internacional i la pertinença a la UE”. Margallo s'ha mostrat segur que ambdues situacions són "inimaginables" perquè Catalunya "quedaria exclosa de la UE des del primer minut" i no tindria l'aval del Consell de Seguretat de l'ONU.

El passotisme de l’estat espanyol amb la catalanofòbia arriba a l’ONU

Dijous, 22 de gener de 2015 13:45 h

Drets denuncia que a l’Estat espanyol es cometen greus abusos sota l’empara de la llibertat d’expressió que atempten contra els drets del catalans i que poden constituir actes criminals.

---

L’associació d’advocats voluntaris Drets cansats que la justícia espanyola no actuï per defensar els drets dels catalans davant la creixent catalanofòbia ha interposat una demanda al Consell de Drets Humans de l’ONU alertant que a l’Estat espanyol s’ataca sistemàticament els catalans sense que l’Estat intervingui, fet que constitueix un abús evident del dret a la llibertat d’expressió. En una carta al relator de l’ONU també denuncien la “inacció de les autoritats espanyoles”, que  “han ignorat sistemàticament els requeriments presentats per nombroses organitzacions de la societat civil i intel•lectuals”. 

 L’estat espanyol tolera la incitació a l’odi i els insults contra els catalans

El president de Drets Sergi Blázquez ha fet arribar al Relator Especial de les Nacions Unides per la Llibertat d’Opinió i Expressió David Kaye diverses de les denúncies presentades per Drets i li ha fet saber que la justícia espanyola es queda sistemàticament de braços plegats davant dels delictes d’amenaces, odi i insults que s’estan cometent contra els catalans en el marc del procés polític i social que viu Catalunya.

Comparar els catalans amb els nazis és legal

Margallo preocupat per la possible “dissolució d’Espanya”

Dijous, 20 de novembre de 2014 09:55 h

El ministre reconeix que el tema més important que el govern espanyol “té entre mans” és el de Catalunya

El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, en una entrevista a Onda Cero, ha advertit aquest dijous que Catalunya està al capdamunt de l’agenda del govern espanyol perquè “si hi ha alguna cosa greu i irreversible seria la dissolució d’Espanya”. 

En aquest sentit ha considerat que “les dues parts hem de convèncer-nos de què és possible i què no ho és”. Segons el cap de la diplomàcia espanyola "la comunitat internacional no reconeixerà mai una Catalunya fruit DUI” i ha insistit que un hipotètic Estat català quedaria fora de la Unió Europea i que no obtindria el vist-i-plau del Consell de Seguretat de l'ONU ni seria acceptada a la UE.  

Elisenda Paluzie: 'Si no hi ha negociació la situació d'Espanya serà terrible'

Dimarts  28.10.2014  06:00

El seu llibre 'Podem!' explica els punts forts del nostre país a l'hora d'encarar la independència · Respon les preguntes clau per a saber què passarà en les qüestions que preocupen la gent.

 

Elisenda Paluzie

Elisenda Paluzie avisa que sense trencar la legalitat no hi haurà independència. Que ni les trampes al solitari ni l'autoengany no ens faran arribar enlloc. Què és l'hora de prendre consciència que caldrà assumir algun risc i que no fóra cap mala pensada que ens acostuméssim tots des d'ara a pagar els imposts a l'Agència Tributària Catalana. Feina feta no fa destorb. La degana de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona, vinculada al món del sobiranisme des de sempre, activista de les consultes, presentava ahir el seu llibre 'Podem!' en un dels epicentres de l'economia catalana, la borsa de Barcelona, acompanyada de Joan Hortalà.

Paluzie és una veu lúcida que no té cap aspiració de ser políticament correcta. Ans al contrari. Ni els càrrecs ni la militància no li han tapat la boca. Coneix les aules i el carrer i explicava les balances fiscals quan la majoria del país no n'havia sentit parlar. Amb un to amable i com si no hagués trencat mai cap plat, esmola el sentit crític per no restar mai a la superfície. El seu llibre és una resposta dels interrogants sobre la Catalunya independent, amb dades a la mà, però també una carta oberta al futur, en què s'atreveix a dibuixar propostes atrevides.

—És veritat això que dieu en el llibre, que sense negociació el deute se'l quedaria Espanya?

La diplomàcia espanyola confirma que Felip VI va mentir a l’ONU

Dissabte, 25 d'octubre de 2014 05:00 h

El cònsol general d’Espanya a Perpinyà mostra el menyspreu al català en afirmar en una entrevista que: “Visc amb resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar en català"

A finals de setembre Felip VI en la seva primera intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va presentar Espanya com una nació respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística, una afirmació que tira per terra el diplomàtic de carrera espanyol, Gaudencio Villas, nascut a Barcelona i resident al País Valencia, que ha estat designat recentment cònsol general d’Espanya a Perpinyà. Villas en una entrevista al diari Levante considera la llengua catalana com una “cosa rara”, i és queixa que la seva filla hagi d’estudiar en català. El menyspreu pel català i la diversitat cultural del cònsol espanyol a Perpinyà, on malgrat no ser oficial es parla i s’ensenya en català, mostra la manca de respecte per la diversitat cultural d’un representant de l’estat espanyol.

Odi a la llengua i cultura catalana en la seva entrevista

Nou atac salvatge al català a l’Aragó mentre Felipe VI s’omple la boca de pluralitat i respecte davant l’ONU

Dijous, 25 de setembre de 2014 11:20 h

El govern d’Aragó ha prohibit l’estudi del català als alumnes de primer d’ESO de l’IES Matarranya de Vall-de-roures.

---

La conselleria d’Educació del Govern d’Aragó considera “il.legal” que aquests alumnes cursin el català com a matèria optativa i obliga als 24 alumnes matriculats de català a estudiar francès. Malgrat que la mateixa conselleria va autoritzar l’estudi fa tres anys, ara només permet que s’estudiï el català si es fa fora de l’horari escolar. Els pares dels alumnes defensen el dret dels seus fills a aprendre la seva llengua materna i l’associació Clarió de pares del Matarranya per l’escola en català, reclamen una solució per tal que els estudiants no siguin “analfabets en la seva llengua materna”  i  que s’integri l’assignatura de català en la comunitat educativa. 

Preocupats perquè el català es continuï transmetent de pares a fills

L’associació de pares també recorda al Govern d’Aragó que a la comarca del Matarranya el català es la llengua materna de la major part dels seus habitants des de fa 850 anys i que va ser llengua oficial i llengua d’escriptura fins que el 1707 el Decret de Nova Planta van abolir el Furs d’Aragó. També li recorda que el seu govern ha de vetllar per la conservació del català tal com assenyala la Constitució.

Nou rei, vells vicis

Felipe VI falseja a la ONU la història d’Espanya

Dimecres, 24 de setembre de 2014 19:00 h

Reivindica un lloc no permanent al Consell de Seguretat per a Espanya amb un discurs contrari als drets dels pobles a la seva llibertat, en una al•lusió clara al procés català

---

El rei d'Espanya, Felip VI, ha aprofitat la seva primera intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) per recordar el "suport incondicional" de l'Estat al "sistema de les Nacions Unides", però a l’hora de la veritat ha colat en el seu discurs principis contraris a la mateixa ONU quant ha parlat d’integritat dels estats i ha silenciat la demanda majoritària d’una part de l’actual territori espanyol d’exercir el seu dret a decidir. 

Discurs de Pau Casals a l'ONU que avui el rei espanyol ha falsejat

Obama contradiu Felipe VI: “La gent ha de ser capaç de decidir el seu propi futur”

“People should be able to choose their own futur” Les paraules que ha dit en la seva intervenció davant l’Assemblea General de l’ONU.  Obama ha afirmat que els EUA “creiem que el dret fa la força” i que “les nacions més grans no haurien d'intimidar a les més petites”.
 

 
Espanya vol un lloc no permanent al Consell de Seguretat per al bienni 2015-16 per lluitar contra el procés català

El monarca, que també ha defensat la candidatura de l'Estat a un lloc no permanent al Consell de Seguretat per al bienni 2015-2016, ha presentat Espanya com "una nació amb arrels mil·lenàries" i a la societat espanyola com a "diversa en la seva cultura i llengües i amb sentit de la responsabilitat". Una mentida clara quant resulta que a Espanya la pluralitat lingüística i cultural no solament no se respecta sinó que a més s’hi va en contra, com hem vist a les Illes i al País Valencià.

Felipe VI s’ha ofert a l’ONU  però sense mullar-se en els problemes del món i negant el dret dels pobles a decidir

Obama: "La gent ha de ser capaç de decidir el seu propi futur"

24/09/2014

DRET A DECIDIR

El president dels EUA defensa el dret a decidir dels pobles durant el seu discurs davant de l’Assemblea General de l’ONU

Nerea Rodríguez

El president dels EUA, Barack Obama

El president dels EUA, Barack Obama, ho té molt clar: “La gent ha de ser capaç de decidir el seu propi futur” (“People should be able to choose their own futur”). Això és el que ha dit durant el seu discurs avui davant de l’Assemblea General de l’ONU, a Nova York.

Durant el discurs, Obama ha afirmat que els EUA “creiem que el dret fa la força” i que “les nacions més grans no haurien d'intimidar a les més petites”. Aquestes declaracions arriben el dia després que el rei espanyol Felip VI assistís a la recepció que el president nord-americà va oferir a l’Hotel Waldorf Astoria als caps de totes les delegacions participants a l’Assemblea General de l’ONU.

Espanya, 2n país del món amb més fosses comunes per obrir

Dilluns, 11 d'agost de 2014 09:25 h

Impulsen un Banc d'ADN a Catalunya pels desapareguts durant la Guerra Civil

---

Roger Heredia, besnét d’un soldat republicà desaparegut a la batalla de l’Ebre, i membre de la Divisió Científica dels Mossos d’Esquadra, impulsa un Banc d’ADN per a Familiars Desapareguts a la Guerra Civil conjuntament amb Marc A. Malagarriga nebot d’un altre soldat desaparegut. La iniciativa pretén guardar l’ADN en un banc perquè quan s’obrin les fosses comunes puguin identificar-se les restes d’aquells que hi van ser enterrats. El Banc es posarà en marxa ara que els parents més directes dels morts a la Guerra Civil s’estan començant a morir i a l’espera de s’obrin les més de 300 fosses comunes conegudes a Catalunya. 

Mapa de fosses comunes de Cataluya

Més de 4.600 famílies busquen desapareguts

A Catalunya hi ha unes 260 fosses comunes delimitades, però se’n coneix l’existència d’unes 100 més. Fins ara només dues han estat obertes, a Gurb i Prats de Lluçanès el 2009. Segons Memorial Democràtic, a tot Catalunya hi ha 4.600 persones que busquen oficialment les restes del seu familiar desaparegut a la Guerra Civil però en realitat en són més, ja que encara existeixen famílies que no han fet els tràmits legals per buscar els seus parents.

“És com si encara fos vigent aquell pacte de silenci que hi havia als pobles durant el franquisme. Si parlaves, podies anar a la presó. […] Amb la transició es va decidir passar pàgina i ja mai més han parlat. Calculem que en realitat el nombre de cadàvers enterrats en fosses comunes catalanes supera els 14.000” deia Roger Heredia entrevistat pel Diari de Sabadell

Espanya el pou del silenci

L'ONU condemna Espanya per negligència en un cas de violència de gènere

04/08/2014

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Una nena de 7 anys va morir assassinada pel pare en una visita sense supervisió

Bernat Vilaró

Una protesta contra la violència de gènere

El Comitè de Nacions Unides per a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW) ha condemnat Espanya per no actuar de manera diligent en la protecció d'una víctima de violència de gènere, i de la seva filla, de 7 anys, assassinada pel pare en una visita sense supervisió.

En el seu dictamen, el Comitè explica que la negligència dels agents estatals va donar lloc a la mort de la filla d'Àngela González i condemna l'Estat espanyol per no haver protegit ni a ella ni a la seva filla, no castigar el maltractador i no investigar ni indemnitzar la dona pels danys causats, segons l'ONG Women 's Link Worldwide. Aquesta organització va presentar la demanda al setembre de 2012 davant l'ONU en nom de la dona, que ha estat durant més d'una dècada pledejant en diferents tribunals de justícia sense èxit.

Una oportunitat

Garrotada i ultimàtum de l’ONU al govern espanyol

L'ONU dóna un termini de 90 dies a Espanya per dir quines mesures prendrà per assistir les víctimes del franquisme

---

(ACN).- L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha donat a partir d'aquest dimecres un termini de 90 dies a Espanya per dir quines mesures prendrà per assistir les víctimes del franquisme. Aquesta és la principal conclusió d'un informe que ha presentat El Grup de Treball sobre les desaparicions forçades o involuntàries de l'ONU després de la seva visita a Espanya del 23 al 30 de setembre del 2013. L'informe detalla una sèrie de recomanacions per al govern espanyol, a qui li demana que assumeixi la seva "responsabilitat" i faci una política "col·laborativa" per saber què va passar. 

Una demanda de l’ONU al govern espanyol del PP impossible

L'informe assenyala que amb les obligacions de la Declaració sobre la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades i del dret internacional, l'Estat "ha d'assumir la seva responsabilitat i un rol de lideratge" i dur a terme una política d'Estat "comprensiva, coherent, permanent, cooperativa i col·laborativa", que permeti als familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura saber què va passar amb els seus sers estimats i recuperar les seves restes.

"És urgent que l'Estat fixi com una prioritat la cerca de la veritat i en particular sobre el parador de les persones desaparegudes", s'afirma en el text.
4o recomanacions per passar-se pel “forro”

Quines estructures d'estat fan falta a Catalunya?

Dilluns  28.07.2014  20:08

Un Banc Central, un sistema judicial, una Agència catalana de la Seguretat Social o una Agència Catalana de Seguretat Aèria, són algunes de les que marca la UE

Dos dels informes presentats pel Consell Assessor de la Transició Nacional analitzen el paper d'una Catalunya independent a la comunitat internacional. Un explica quines agències i estructures administratives exigeix la UE als estats membres i l'altre detalla la integració d'una Catalunya independent en la comunitat internacional en sentit més ampli, especialment en les organitzacions internacionals intergovernamentals.

Les estructures d'estat que marca la UE

L'informe especifica quins requisits marca la Unió Europea als estats membres, alguns de més genèrics, com ara la lliure circulació de béns i la de treballadors; i d'altres de més específics com ara les agències nacionals necessàries tant de competència com de regulació. En aquest darrer cas, l'informe explica quines ja té Catalunya i quines manquen, com ara un Banc Central, un sistema judicial, una Agència catalana de la Seguretat Social o una Agència Catalana de Seguretat Aèria.

L'informe conclou que 'la Generalitat disposa ja d'organismes i estructures administratives per poder desenvolupar i aplicar el dret europeu i, en definitiva, per poder implementar les polítiques públiques de la UE'. Tot i això, hi ha moltes estructures que cal dotar de més competència i d'altres que s'han de crear de nou.

Heus ací una llista amb algunes de les estructures d'estat que fan falta: