El Tribunal de Comptes troba deficiències i irregularitats a l'òrgan representant de la 'Marca España'

Política  Última actualització Dimecres, 9 de maig de 2018 18:15 h

Posa en dubte la transparència de l'Alt Comissionat 

Redacció| El Tribunal de Comptes ha posat en dubte la transparència de l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la 'Marca Espanya', el màxim representant d'aquesta política d'Estat amb l'objectiu de "millorar la imatge del país a l'estranger i entre els mateixos espanyols". En un informe, el tribunal fiscalitzador ha revisat els primers anys de funcionament de l'organisme (2012-2016) i ha alertat que "no existeix suficient desenvolupament normatiu" per a les seves funcions i que té una "absència de pressupost propi" que impedeix tirar endavant les activitats per al compliment de la seva missió. El tribunal conclou que manquen indicadors "que permetin mesurar la seva consecució ni el seu impacte en l'evolució de la imatge d'Espanya". 

La fiscalització que ha fet el tribunal abasta l'Alt Comissionat del govern espanyol per a la 'Marca España' i la seva oficina, i ha posat el focus en l'activitat econòmica-financera feta per ells amb especial atenció al compliment de la legalitat i al grau de compliment dels seus objectius per comprovar si s'ajusten als principis de bona gestió. Aquest organisme es va crear per part del govern espanyol a través d'un reial decret el 2012 amb la missió de proposar mesures orientades a millorar la imatge d'Espanya.



Entre els seus objectius també hi ha la planificació, impuls, coordinació i seguiment de l'acció exterior espanyola -tant pública com privada- en els àmbits econòmics, cultural, social, científic i tecnològic.

 


Deficiències i irregularitats

Nou gol català a la diplomàcia espanyola... a l’ONU

Política Última actualització Dimarts, 18 d'abril de 2017 15:10 h

El delegat del Govern a Ginebra rebrà una denominació similar a la dels representants de molts estats independents a la ciutat

Els dos viatges de Carles Puigdemont als EUA l’últim mes van sacsejar la diplomàcia espanyola i fins i tot van provocar un comunicat de l’ambaixada nord-americana a Madrid –amb la incògnita de saber si responen a ‘favors’ com els que explicava l’exministre Margallo fa unes setmanes–. Un ‘gol’ català que precedeix un altre de ben discret que s’ha oficialitzat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya: el nomenament de Manuel Manonelles com a “representant del Govern davant les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, Estrasburg, París i Viena”. Un nom similar a les figures que tenen molts estats davant l’ONU i altres ens supranacionals a la ciutat de Ginebra. 

 

 

 

 

Un detall que no és una anècdota

El Govern va anunciar fa unes setmanes que incorporava tres nous delegats a Varsòvia, Copenhagen i Ginebra, però no va explicar que el tercer rebrà una altra denominació, tal com reflecteix el DOGC de l’11 d’abril. Un detall que pot semblar anecdòtic, però que no ho és, tenint en compte que diversos estats, com l’espanyol o el britànic, tenen figures amb noms similars, tot i que centrades només a Ginebra i amb l’adjectiu ‘permanent’ al costat de ‘representant’.

La Generalitat ja desobeeix una suspensió de la denominació del representant permanent del Govern davant la UE

Romeva viatja a Itàlia per pronunciar una conferència sobre Catalunya i reunir-se amb representants polítics

ARA Barcelona Actualitzada el 14/04/2016 17:11

El conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència té previst un desplaçament oficial al Regne Unit l'última setmana d'abril.

 

Raül Romeva, en una imatge d'arxiu durant la presentació de Junts pel Sí / PERE VIRGILI

El conseller d' Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Raül Romeva, és aquest dijous de viatge a Itàlia. Segons han explicat fonts del Govern a l’ACN, el conseller pronunciarà aquesta tarda una conferència sota el títol 'Catalunya mira Europa: propostes i oportunitats' en un seminari organitzat pel Centre d'Estudis La Parabola a l' Institut Luigi Sturzo de Roma. A finals d'abril, Romeva serà al Regne Unit, tal i com va avançar l'ARA.

A més, es reunirà amb representants polítics del país. Es tracta de reunions privades que no estan a

Carme Forcadell : 'No hi haurà noves eleccions; hi haurà investidura'

Per: Pere Cardús Cardellach

Dimecres  16.12.2015  02:00

la presidenta del Parlament de Catalunya donarà per bona la independència 'quan tinguem seients a l'ONU'.

Entrevista a la presidenta del Parlament de Catalunya · 'No hi haurà noves eleccions; hi haurà investidura' · 'No em fa gens por, que em detinguin.

—El 2016 serà l’any de la independència?
—[Silenci.] Tu saps molt bé que no el serà.

Fotografia: Júlia Tercero

Carme Forcadell ens havia rebut per a les entrevistes a molts llocs diferents. Al carrer, a la seu de l’ANC, en una cafeteria, per telèfon… però avui ens rep al despatx de presidenta del Parlament de Catalunya. És la institució més important del país, on resideix la sobirania i on s’ha de menar el procés cap a la independència. El salt de Forcadell és vertiginós. De liderar la mobilització del carrer a presidir els representants del poble. El despatx de Forcadell té una finestra amb vista al zoològic. Li demano quines bèsties veu i em diu que encara no n’ha vist. Al cap d’una estona, mentre comentem la jugada, veig que es mou alguna cosa sota les fulles dels arbres. L’aviso i ens enfilem a la finestra –peus i genolls damunt del sofà– i ella identifica l’animal: un licaó.

Parlem de la seva vocació política. Del vertigen del moment històric. De les amenaces que rep de la justícia i el govern espanyols. De la unitat i les fractures de Junts pel Sí. De l’acord i de la CUP. Del seu ‘visca la República’ a la tribuna del parlament. Del resultat del 27-S i el ritme del procés. Del referèndum. De la durada de la legislatura. Del somni català. De les eleccions espanyoles i dels qui no volen anar a votar diumenge. De les mobilitzacions que caldran. I dels seus desigs i propòsits per al 2016. De noves eleccions a Catalunya, no. No vol ni sentir-ne parlar. Vegem com ha anat:

—De liderar el carrer a presidir la institució més important de Catalunya. Com es fa això?

La CUP s'alia amb l'oposició i "tomba" un senador a JxSí.

per Bernat Ferrer 30 de Novembre 2015 a les 17.43 h 

Es decanta per una fórmula que deixa en quatre els representants que la formació pot enviar a la Cambra Alta espanyola, en comptes dels 5 que preveia. C's, PSC, CSQP i PP n'hi enviaran un.

 

La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha decidit aquest dilluns que Junts pel Sí (JxSí) només podrà enviar quatre senadors a Madrid, quan la formació comptava que n'hi podria enviar cinc. La cambra catalana té dret a designar vuit representants a la Cambra Alta espanyola, però per repartir-los pot fer-ho en funció de dos mètodes de càlcul. I la CUP ha decidit sumar-se a la resta de l'oposició per decantar-se pel mètode de "restes majors", que dóna més joc al conjunt de forces, "prenent-ne" un a JxSí i un a C's. Així, al Senat hi haurà quatre representants independentistes, un de C's, un socialista, un de CSQP i un popular.

Esquerres d'Espanya donen suport a la independència [vídeo íntegre de l'acte de cornellà]

23/06/2015 Política 

RUPTURA DEMOCRÀTICA

Representants andalusos, gallecs i castellans comparteixen arguments a Cornellà de Llobregat.

La lluita social i la lluita nacional van estrictament lligades. Aquesta és una de les conclusions de l'acte 'La República Catalana: un pont de llibertat, justícia i progrés', dut a terme aquest dissabte a la tarda a Cornellà de Llobregat i estava organitzat per Esquerres per la Independència.

El col·loqui ha estat conduït pel periodista Roger Tugas, qui ha fet una breu introducció històrica sobre el paper de les esquerres catalanes en el moviment sobiranista català. Tot seguit, el representant del Sindicato Andaluz de Trabajadores Néstor Salvador ha posat l'accent en la “solidaritat entre pobles d'Espanya”. A més, s'ha referit a l'apoderament de la classe treballadora i ha assenyalat que “les oligarquies no volen perdre la independència perquè poden perdre els seus privilegis”.

Per la seva part, el catedràtic madrileny Ramon Cotarelo ha explicat que “si fos veritat que la reivindicació nacional és només de la burgesia no s'haguessin creat molts estats del segle XX”. També ha afegit que “la pràctica diu que si tens un moviment popular interclassista, el poder de canvi és aquest, cap altre”. En forma de comunicat, l'organització gallega Anova Irmandade Nacionalista ha disculpat la seva absència i ha expressat el rotund suport al procés que viu Catalunya. Així mateix l'exdiputada d'ICV i membre del secretariat de l'ANC, Carme Garcia, ha emfatitzat que “la veritat oportunitat per aconseguir una millora social i per tant de felicitat per a la població comença amb la construcció d'un estat propi”. Garcia ha confessat que té “família arreu d'Espanya, i del món, i cap frontera ens separa”. El quart ponent ha estat el primer alcalde de Cornellà de Llobregat en democràcia, Frederic Prieto, qui s'ha referit a la importància de “mantenir la cohesió social, fer el procés des de baix, basant-nos en les pròpies experiències”.