dilluns, 11 d’agost del 2014

Espanya, 2n país del món amb més fosses comunes per obrir

Dilluns, 11 d'agost de 2014 09:25 h

Impulsen un Banc d'ADN a Catalunya pels desapareguts durant la Guerra Civil


Roger Heredia, besnét d’un soldat republicà desaparegut a la batalla de l’Ebre, i membre de la Divisió Científica dels Mossos d’Esquadra, impulsa un Banc d’ADN per a Familiars Desapareguts a la Guerra Civil conjuntament amb Marc A. Malagarriga nebot d’un altre soldat desaparegut. La iniciativa pretén guardar l’ADN en un banc perquè quan s’obrin les fosses comunes puguin identificar-se les restes d’aquells que hi van ser enterrats. El Banc es posarà en marxa ara que els parents més directes dels morts a la Guerra Civil s’estan començant a morir i a l’espera de s’obrin les més de 300 fosses comunes conegudes a Catalunya. 


Mapa de fosses comunes de Cataluya



Més de 4.600 famílies busquen desapareguts

A Catalunya hi ha unes 260 fosses comunes delimitades, però se’n coneix l’existència d’unes 100 més. Fins ara només dues han estat obertes, a Gurb i Prats de Lluçanès el 2009. Segons Memorial Democràtic, a tot Catalunya hi ha 4.600 persones que busquen oficialment les restes del seu familiar desaparegut a la Guerra Civil però en realitat en són més, ja que encara existeixen famílies que no han fet els tràmits legals per buscar els seus parents.

“És com si encara fos vigent aquell pacte de silenci que hi havia als pobles durant el franquisme. Si parlaves, podies anar a la presó. […] Amb la transició es va decidir passar pàgina i ja mai més han parlat. Calculem que en realitat el nombre de cadàvers enterrats en fosses comunes catalanes supera els 14.000” deia Roger Heredia entrevistat pel Diari de Sabadell

Espanya el pou del silenci

Espanya és el segon país del món amb més fosses comunes per obrir després de Cambodja malgrat la obligació que en té. De fet, existeix una resolució de l’ONU que diu qualsevol país que ha patit una guerra civil està obligat a identificar les seves víctimes i a lliurar les restes als familiars. Precisament en aquesta línia, a finals de juliol l’ONU va donar un ultimàtum de 90 dies a Espanya per dir quines mesures prendrà per assistir les víctimes del franquisme i prendre un rol de lideratge en la recuperació de la memòria històrica.

Actualment a Espanya l’exhumació ha de ser costejada pels familiars. Catalunya, però, es diferencia d’Espanya i, en la línia dels països democràtics europeus,  el cost de les exhumacions és assumit per les institucions públiques. “ Als Balcans exhumen i identifiquen per ADN mil cadàvers cada any. I a Guatemala el propi govern ha activat un banc d’ADN”, explica Roger Heredia.