Un diari dels Països Baixos destaca els plans del govern català d'obrir fosses comunes

INTERNACIONAL

"Els catalans han decidit tirar endavant el seu propi pla" diu, davant d'un estat espanyol que prefereix "no obrir velles ferides"  .

per Redacció 14/08/2017 

La primera fossa oberta de la Guerra Civil a Catalunya | Jordi Borràs

El diari neerlandès NCR s'ha fet ressò aquest dilluns dels plans del govern català d'obrir fosses comunes al territori català com es va fer a la Figuerola d'Orcau, al juny, on es van trobar les restes humanes de 17 soldats.






L'article explica que mentre que el govern espanyol evita obrir-les, el govern nacionalista català ha posat en marxa un Pla de Fosses que preveu 40 actuacions durant aquest 2017. L'article cita paraules textuals del conseller Romeva: "Moltes persones mai han pogut dir adéu als

Espanya, 2n país del món amb més fosses comunes per obrir

Dilluns, 11 d'agost de 2014 09:25 h

Impulsen un Banc d'ADN a Catalunya pels desapareguts durant la Guerra Civil

---

Roger Heredia, besnét d’un soldat republicà desaparegut a la batalla de l’Ebre, i membre de la Divisió Científica dels Mossos d’Esquadra, impulsa un Banc d’ADN per a Familiars Desapareguts a la Guerra Civil conjuntament amb Marc A. Malagarriga nebot d’un altre soldat desaparegut. La iniciativa pretén guardar l’ADN en un banc perquè quan s’obrin les fosses comunes puguin identificar-se les restes d’aquells que hi van ser enterrats. El Banc es posarà en marxa ara que els parents més directes dels morts a la Guerra Civil s’estan començant a morir i a l’espera de s’obrin les més de 300 fosses comunes conegudes a Catalunya. 

Mapa de fosses comunes de Cataluya

Més de 4.600 famílies busquen desapareguts

A Catalunya hi ha unes 260 fosses comunes delimitades, però se’n coneix l’existència d’unes 100 més. Fins ara només dues han estat obertes, a Gurb i Prats de Lluçanès el 2009. Segons Memorial Democràtic, a tot Catalunya hi ha 4.600 persones que busquen oficialment les restes del seu familiar desaparegut a la Guerra Civil però en realitat en són més, ja que encara existeixen famílies que no han fet els tràmits legals per buscar els seus parents.

“És com si encara fos vigent aquell pacte de silenci que hi havia als pobles durant el franquisme. Si parlaves, podies anar a la presó. […] Amb la transició es va decidir passar pàgina i ja mai més han parlat. Calculem que en realitat el nombre de cadàvers enterrats en fosses comunes catalanes supera els 14.000” deia Roger Heredia entrevistat pel Diari de Sabadell

Espanya el pou del silenci