dissabte, 25 d’octubre del 2014

La diplomàcia espanyola confirma que Felip VI va mentir a l’ONU

Dissabte, 25 d'octubre de 2014 05:00 h

El cònsol general d’Espanya a Perpinyà mostra el menyspreu al català en afirmar en una entrevista que: “Visc amb resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar en català"






A finals de setembre Felip VI en la seva primera intervenció a l'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va presentar Espanya com una nació respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística, una afirmació que tira per terra el diplomàtic de carrera espanyol, Gaudencio Villas, nascut a Barcelona i resident al País Valencia, que ha estat designat recentment cònsol general d’Espanya a Perpinyà. Villas en una entrevista al diari Levante considera la llengua catalana com una “cosa rara”, i és queixa que la seva filla hagi d’estudiar en català. El menyspreu pel català i la diversitat cultural del cònsol espanyol a Perpinyà, on malgrat no ser oficial es parla i s’ensenya en català, mostra la manca de respecte per la diversitat cultural d’un representant de l’estat espanyol.



A la pregunta del periodista com és la petjada de la pertinència de Perpinyà a Espanya fins al tractat dels pirineus?  El cònsol diu que “la gent de Perpinyà se sent molt catalana fins al punt que miren més cap al sud que al nord. Una persona de Perpinyà se sent més a gust a Barcelona que a París, aquí se segueix parlant català” i en un altre punt de l’entrevista destaca que a Perpinyà “tenen la consciència de ser i ho viuen amb normalitat, orgull i sense estridències - a diferència dels catalans-“.

La perla final del diplomàtic espanyol és la contesta a la pregunta, en quint idioma estudien les seves filles? I diu, “la gran  que viu a Barcelona, estudia en català perquè no té cap més alternativa i visc amb absoluta resignació i impotència el que la meva filla tingui que estudiar quasi exclusivament en català. Veig que pel seu futur no serà gens positiu”

El cónsol també asegura que “És inimaginable per la gent d’aquí (referint-se als ciutadans de la Catalunya Nord) entrar en un procés de secessió de l’estat francés”. Caldrà veure com acaba tot plegat, però si a Catalunya el procés acaba amb una Catalunya independent, veurem l’efecte crida, malgrat els designis del cònsol espanyol.