S'imaginen què es deuen dir entre ells? Doncs que a Catalunya hi ha prop de dos milions de persones que un bon dia van decidir posar-se en fila i agafar-se de la mà de dalt a baix del país fent una cadena humana; que un any després aquests dos milions de persones se'n van anar a la capital del país i van fer una gran V perquè volen votar. I que ara, després que a Madrid els diuen que no, que no i que no, s'han empescat una altra cosa que farà que votin igualment.
Trauran urnes al carrer, imprimiran paperetes i la gent, pacíficament, anirà a votar en un acte simbòlic. Què és important? Que siguem molts, que siguem ordenats i que les imatges siguin realment espectaculars.
De la resta, de comptar quants no hi eren, ja se n'encarregaran els diaris de Madrid i sí, alguns d'aquí. Ens podem trobar dos milions de persones dipositant la papereta a les urnes (quant que em costa d'entendre el paper d'Herrera i Camats!) i que això sigui espaterrant.
Però no es preocupin. Aquests diaris de Madrid que els deia, i alguns dels d'aquí, es dedicaran a dir que un o dos milions de catalans votant només representen el 15, el 30 o el 40% del cens. I el dia que posaran la paraula ‘consulta' per primer cop als títols serà per deslegitimar-la.
Però no pateixin. Si passa això, si hi ha mitjans que en comptes de destacar que el 9-N és un clam es dediquen a parlar dels percentatges de participació per dir que no arribem al 50%, no només voldrà dir que no hi han entès res; voldrà dir, també, que els cou.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/788858-que-sera-un-exit-el-9-n.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada