28.02.2014
Elegim els diputats perquè pensen o perquè siguen solament un dit que prem un botó?
Ahir la majoria dels diputats del Partit Popular al Parlament de
Catalunya van votar a favor de la consulta per la independència del 9 de
novembre. Com és fàcil d'imaginar, va ser un error. Sembla que Enric
Millo, amb els dits, va marcar malament què havien de votar els seus. El
fet és que nou van entendre que havien de votar una cosa i set una
altra. El resultat? Nou diputats del PP fent costat a l'independentisme.
Ridícul.
L'anècdota, tanmateix, torna a posar sobre la taula el debat
sobre si el nostre sistema parlamentari és el que hauria de ser. Aquesta
cosa del cap de files alçant els dits i indicant als diputats del seu
grup què han de votar és francament poc engrescadora. I sempre he pensat
que fa quedar molt malament els diputats, car els converteix en simples
gregaris. La qüestió és ben trista: els elegim perquè pensen o perquè
siguen solament un dit que prem un botó?
No vull fer demagògia fàcil, però els fets d'ahir són ben
explícits: en què pensaven els diputats del PP que es van equivocar?
Sabien què votaven, n'eren conscients? Pensaven quina era la seua
posició sobre allò que es decidia? O bé es limitaven a pensar en els
dits de Millo i prou, sense saber ni què significaven? Ho demane perquè
equivocar-se en una qüestió tan i tan important em sembla realment
insòlit. Insòlit però demostratiu que la rutina d'un parlament on els
diputats gairebé només són cadires al servei de la fèrria direcció
política del grup és lamentable i empobreix tremendament la pràctica de
la política.
I, havent dit tot això, també he de dir que em sembla igualment
estúpid que aquests diputats no puguen rectificar. Tots sabem que el vot
d'ahir és fals i no val per a res. No seria més lògic, doncs, que la
cambra deixàs repetir la votació per a rectificar una badada com
aquesta?
L'opinió del subscriptor
