L’Europol manté l’independentisme català en l’informe sobre el terrorisme malgrat la carta del govern espanyol

 

 

MÓN - EUROPA

 

Inclou l'independentisme català i basc entre "els més actius i violents de l'escena del separatisme espanyol" · Puigdemont va dir que no es podia negociar amb qui demanava de considerar terrorisme l'independentisme català

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

31.10.2023 - 09:26

Actualització: 31.10.2023 - 11:33

 

 

L’Europol manté l’esment a l’independentisme català a l’informe anual sobre la situació i tendència del terrorisme a la Unió Europea. Ara fa un mes el govern espanyol va enviar una carta demanant formalment la retirada de les al·lusions a l’independentisme català de l’apartat de terrorisme, ja que Carles Puigdemont havia assenyalat que per a negociar la investidura de Pedro Sánchez era imprescindible “el reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme”. L’Europol mateixa va dir que les dades que apareixen a l’informe són aportades pels estats membres, és a dir, el govern espanyol. Per això, Puigdemont va dir que no es podia començar una negociació “amb qui demana a l’Europol que ens tracti de terroristes”.

El PSOE fa el primer pas: es reuneix per primera vegada amb Puigdemont a Brussel·les

Dimiteix el director del certamen tecnològic més gran d'Europa per unes declaracions contra Israel

 

 

CONFLICTE ISRAEL - HAMÀS 

 

Paddy Cosgrave va acusar Israel de cometre "crims de guerra", comentari que va provocar un boicot contra la fira 

 

 

Júlia Peñascal
Foto: Web Summit
Barcelona. Diumenge, 22 d'octubre de 2023. 16:57
Temps de lectura: 2 minuts 

Paddy Cosgrave, fundador de la Web Summit, l'esdeveniment tecnològic més important d'Europa, ha anunciat la seva dimissió com a conseller delegat de la fira després d'unes polèmiques declaracions en contra d'Israel. Cosgrave va ser molt crític amb la resposta de l'exèrcit israelià a l'atac de Hamàs, qualificant-la de "crims de guerra", un comentari que va desencadenar un boicot a la Web Summit per part de gegants tecnològics, com Amazon, Google, Meta, Intel i Siemens, els quals van renunciar a participar en l'edició d'enguany, que se celebrarà del 13 al 16 de novembre a Lisboa.

 

🔴 Guerra entre Israel i Hamàs, DIRECTE | Última hora del conflicte i la ajuda humanitària a Gaza

 
 

"Renuncio com a director general de la Web Summit amb efecte immediat. Desgraciadament, els meus comentaris personals s'han tornat una distracció per l'esdeveniment i per al nostre equip, patrocinadors, empreses emergents i persones que assisteixen. Em disculpo de nou pel mal que he causat", ha informat l'emprenedor irlandès en un comunicat. En l'escrit, un dels portaveus de la fira tecnològica ha apuntat que "nomenaran el nou CEO com més aviat millor" i que, a pesar del contratemps que pugui generar la dimissió, l'edició d'aquest 2023 "continuarà com estava previst". 

El boicot dels gegants tecnològics pel posicionament contrari a Israel

Brussel·les denuncia Espanya per incomplir normes ferroviàries de la UE

 

 

INFRAESTRUCTURES 

 

Un tren Ouigo / EP

Infraestructures

La Comissió Europea critica la manca d'aplicació de les normatives d'obertura i liberalització del mercat del ferrocarril operatives a la comunitat des del 2015

 

 

 

Un tren Ouigo / EP

 

 

Alberto Prieto

18/10/2023 13:56   

 

 

La Comissió Europea portarà l’Estat espanyol davant el TJUE per incompliments diversos de la normativa comunitària en matèria de l’espai ferroviari únic. Les noves normes de l’executiu europeu, vigents des del 2015, busquen “obrir” un entorn empresarial en mans del sector públic fins aleshores. L’Estat mostra encara escletxes legislatives en termes de llibertat comercial i aplicació de cànons a les operadores ferroviàries –especialment destacades en el cas de les noves empreses que van posar fi al monopoli de Renfe el 2021, com és el cas d’Ouigo o Iryo–. Segons la CE, Espanya “infringeix diverses disposicions” en el marc de la independència de gestió de l’administrador d’infraestructures, Adif en aquest cas; així com en la determinació de les taxes per ús i la “gestió de les empreses ferroviàries segons principis comercials”.

En un comunicat enviat aquest mateix dimecres, la Comissió apunta que “si bé l’Estat espanyol va modificar la legislació relativa a la determinació dels cànons per l’ús de la infraestructura en un sentit que podria complir els requisits, sembla que el nou sistema encara no està operatiu”. La normativa estatal, apunten des de l’executiu europeu, no contempla un calendari tancat perquè Adif apliqui definitivament els nous estàndards. Per tant, la no adopció de mesures relatives a aquestes taxes fan que “es considerin impostos de facto” incorporats als pressupostos, en tant que les empreses ferroviàries no tenen veu ni vot al respecte i “no els podran impugnar”, ja que formen part d’una llei.

La Comissió Europea portarà l’Estat espanyol davant el TJUE per incompliments diversos de la normativa comunitària en matèria de l’espai ferroviari únic. Les noves normes de l’executiu europeu, vigents des del 2015, busquen “obrir” un entorn empresarial en mans del sector públic fins aleshores. L’Estat mostra encara escletxes legislatives en termes de llibertat comercial i aplicació de cànons a les operadores ferroviàries –especialment destacades en el cas de les noves empreses que van posar fi al monopoli de Renfe el 2021, com és el cas d’Ouigo o Iryo–. Segons la CE, Espanya “infringeix diverses disposicions” en el marc de la independència de gestió de l’administrador d’infraestructures, Adif en aquest cas; així com en la determinació de les taxes per ús i la “gestió de les empreses ferroviàries segons principis comercials”.

En un comunicat enviat aquest mateix dimecres, la Comissió apunta que “si bé l’Estat espanyol va modificar la legislació relativa a la determinació dels cànons per l’ús de la infraestructura en un sentit que podria complir els requisits, sembla que el nou sistema encara no està operatiu”. La normativa estatal, apunten des de l’executiu europeu, no contempla un calendari tancat perquè Adif apliqui definitivament els nous estàndards. Per tant, la no adopció de mesures relatives a aquestes taxes fan que “es considerin impostos de facto” incorporats als pressupostos, en tant que les empreses ferroviàries no tenen veu ni vot al respecte i “no els podran impugnar”, ja que formen part d’una llei.

Mancances clau

Sis aeroports de França, evacuats per amenaces de bomba

 

 

FRANÇA

 

 

Els sis aeroports francesos han rebut amenaces de bomba a través de correu electrònic 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 12:30
Actualitzat: Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 13:26
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

França continua sent un dels països que ha registrat més alertes per amenaces els últims dies. Els aeroports de Lilla, Lió, Tolosa, Niça, Nantes i Beauvais​ han estat evacuats aquest dimecres davant amenaces d'atacs que s'han rebut via correu electrònic, segons ha informat una font policial a France Télévisions. L'aeroport de Lilla ha estat evacuat al voltant de les 10.30 hores, després d'una amenaça de bomba. L'aeroport ha comunicat a través de Twitter que els "serveis de seguretat són al lloc". L'aeroport de Niça també ha rebut una amenaça, però l'alerta ja ha finalitzat. Es tractava d'un equipatge abandonat a la Terminal 1, que finalment ha quedat neutralitzat.

 

Aéroport de Lille en cours d’évacuation suite à une alerte à la bombe.

Les services de sécurité de l’État sont sur place.

— Aeroport de Lille✈ (@Aeroport_Lille) October 18, 2023

França continua sent un dels països que ha registrat més alertes per amenaces els últims dies. Els aeroports de Lilla, Lió, Tolosa, Niça, Nantes i Beauvais​ han estat evacuats aquest dimecres davant amenaces d'atacs que s'han rebut via correu electrònic, segons ha informat una font policial a France Télévisions. L'aeroport de Lilla ha estat evacuat al voltant de les 10.30 hores, després d'una amenaça de bomba. L'aeroport ha comunicat a través de Twitter que els "serveis de seguretat són al lloc". L'aeroport de Niça també ha rebut una amenaça, però l'alerta ja ha finalitzat. Es tractava d'un equipatge abandonat a la Terminal 1, que finalment ha quedat neutralitzat. 

De moment, no s'enlaira cap avió dels aeroports afectats, segons ha detallat la Direcció General d'Aviació Civil. Quant als avions que acaben d'aterrar, o bé

Al-Qaeda posa França i Suècia entre els seus objectius d'atacs terroristes

 

 

TERRORISME

 

 

Ho han publicat a la revista de propaganda terrorista gihadista 'Sada al Malahim' 

 

 

Guillem RS
Foto: Sada al Malahim
Barcelona. Dilluns, 18 de setembre de 2023. 13:09
Actualitzat: Dilluns, 18 de setembre de 2023. 13:35
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

 

La revista de propaganda gihadista Sada al Malahim, que es torna a imprimir després d’anys, ha marcat França i Suècia com alguns dels seus objectius en la guerra santa contra Occident. Així ho detalla aquesta revista de propaganda terrorista que edita Al-Qaeda, assegurant que els dos països europeus han atacat la seva religió i que cal combatre’ls.

“Està clar que Suècia ha elegit posar-se al capdavant de la guerra contra l'islam i els musulmans entre els països de la Unió Europea (UE), rivalitzant amb França, Dinamarca i altres per a un primer lloc en el camí d'oposició a Déu i el seu missatger”, assegura aquesta publicació, tal com recullen diversos mitjans francesos, que s’han fet ressò d’aquesta amenaça clara dels gihadistes contra els interessos suecs i francesos. La publicació, que s’acompanya amb una imatge d’un terrorista amb una arma llarga amb imatges de policies francesos i imatges de París, també assegura que “no entendran l’amenaça” fins que vegin notícies que diguin que “l’ambaixada sueca ha estat destruïda després d'una explosió violenta” o que s’ha produït “un atac armat contra un ministeri a París”, asseguren també en aquesta publicació.

 

Imatge de l'amenaça terrorista contra França / Sada al Malahim

 

 

 

L’amenaça s’emmarca als darrers incidents que s’han registrat a Suècia amb la crema, protegida per la policia i la llibertat d’expressió, d’exemplars del llibre sagrat musulmà, l'Alcorà, unes accions que ja han tingut respostes violentes contra interessos suecs en països àrabs. Cal recordar també que França

Almenys 150 detinguts en la segona nit d'aldarulls a França

 

 

FRANÇA

 

 

Les protestes per la mort d'un menor abatut per la policia s'han estès per tota França amb atacs a comissaries i ajuntaments 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 29 de juny de 2023. 08:23
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

La mort d'un menor de 17 anys que va ser abatut a trets per la policia de Nanterre aquest dimarts ha provocat una segona nit d'aldarulls a França. Els incidents d'aquesta segona jornada s'han saldat amb almenys 150 detinguts, i s'han estès fins als suburbis d'altres ciutats com Toulouse, Lille, Niça, Saint-Étienne, Lyon, Dijon o Clermont-Ferrand. A més de vehicles, tant de la policia com els que hi havia al carrer, els protestants també han atacat comissaries, escoles, autobusos urbans i un tramvia.

 

El govern francès havia desplegat 2.000 policies i gendarmes en ciutats de la perifèria de París per evitar que es produïssin els aldarulls de la primera nit, que es van saldar amb una trentena de detinguts, una quarantena de vehicles incendiats i 24 policies ferits.

 

 

 

 

La mort d'un menor de 17 anys que va ser abatut a trets per la policia de Nanterre aquest dimarts ha provocat una segona nit d'aldarulls a França. Els incidents d'aquesta segona jornada s'han saldat amb almenys 150 detinguts, i s'han estès fins als suburbis d'altres ciutats com Toulouse, Lille, Niça, Saint-Étienne, Lyon, Dijon o Clermont-Ferrand. A més de vehicles, tant de la policia com els que hi havia al carrer, els protestants també han atacat comissaries, escoles, autobusos urbans i un tramvia.

 

El govern francès havia desplegat 2.000 policies i gendarmes en ciutats de la perifèria de París per evitar que es produïssin els aldarulls de la primera nit, que es van saldar amb una trentena de detinguts, una quarantena de vehicles incendiats i 24 policies ferits.

 

Almenys 150 detinguts per les protestes a França

Els republicans del Sinn Féin s’imposen a l’Irlanda del Nord amb una clara victòria en les municipals

 

 

Els republicans partidaris de la unificació amb Irlanda han aconseguit el 31% dels vots i 144 regidors, posant nerviós el Partit Unionista Britànic (DUP)

 

 

Representants republicans del Sinn Féin. Foto: Sinn Péin via Twitter

 

La República.Cat

 

Maria Garcia

Diumenge, 21 de maig de 2023

 

 

 

El partit republicà irlandès Sinn Féin ha estat el guanyador absolut de les últimes eleccions municipals d’Irlanda del Nord, després d’haver-se imposat també en les eleccions parlamentàries del 2022. Els republicans han aconseguit el 31% dels vots, que es tradueix en 144 regidors. Unes xifres clarament superiors a les del Partit Unionista Britànic (DUP), que ha obtingut un 23,5% dels vots i 122 regidors.

 

Aquesta és la primera vegada a la història que els nacionalistes irlandesos d’Irlanda del Nord, que reclamen la independència del Regne Unit i la unificació d’Irlanda, guanyen unes eleccions municipals amb aquests bons resultats. Des de la perspectiva del partit, aquest resultat demostra també el suport de la població a la restitució de les institucions autonòmiques, que l’unionisme del DUP manté bloquejat des del 2022 per tal d’impedir un govern republicà.

 

La líder de la formació, Michelle O’Neill, celebra les xifres tot reconeixent el “compromís” dels votants i

Fracàs internacional en la persecució espanyola de Tsunami Democràtic

 

 

TRIBUNALS

 

Ni Suïssa, ni els EUA, ni Holanda ni el Canadà van col·laborar en el relat per considerar terrorisme les accions de la plataforma

 

Manifestació del Tsunami convocada pel Barça-Madrid del 2019 / Arxiu

 

 

 

Quico Sallés Barcelona
18/05/2023 12:17 

 

 

 

 

 

Rebregada de les democràcies occidentals a l’obsessió dels serveis de seguretat espanyols contra l’independentisme. L’ofensiva internacional de l’Audiència Nacional per obtenir ajuda en la investigació de Tsunami Democràtic es pot definir com un veritable fracàs. Suïssa, Holanda, els Estats Units i el Canadà o bé van negar-se a la col·laboració de manera diplomàtica o bé van tancar qualsevol opció en considerar que els magistrats del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal o Manuel García Castellón segons el moment, investigaven delictes de caràcter polític. 

 

La resposta a les comissions rogatòries internacionals emeses en el marc de les diligències 85/2019 del Tsunami Democràtic –alimentades per les 99/18, la gran macrocausa contra l’independentisme– és força contundent. Els documents, als quals ha tingut accés El Món, mostren com la Guàrdia Civil va convèncer els jutges instructors de l’existència “d’una revolta popular” que fins i tot feia perillar la monarquia espanyola. Però aquesta convicció no es va traslladar a les instàncies judicials internacionals, que van ajudar poc o gens a empaitar el moviment de protesta sorgit arran de la sentència del Procés, la resolució que, sumats, condemnava a gairebé 100 anys de presó els líders civils i institucionals de l’independentisme de 2017. 

 

 

Suïssa barra el pas a Espanya en constatar una persecució política

Nicolas Sarkozy, condemnat a tres anys de presó per corrupció

 

 

MÓN - FRANÇA

 

 

El Tribunal de Cassació de París tomba el recurs de l'ex-president, que no haurà d'entrar a la presó perquè part de la condemna ha quedat suspesa i portarà una polsera electrònica

 

 

 

 

 

Redacció 

17.05.2023 - 09:40

Actualització: 17.05.2023 - 10:28

 

 

L’ex-president de l’estat francès, Nicolas Sarkozy, ha perdut el seu recurs contra la condemna per delictes de corrupció i tràfic d’influències per l’anomenat cas Bismuth. El Tribunal de Cassació de París li manté els tres anys de presó, però dos han quedat suspesos i el tribunal li ha permès de portar una polsera electrònica amb GPS en comptes de complir el tercer. Sarkozy, que va ser president entre el 2007 i 2012 i ara té 68 anys, ha encadenat tota mena de problemes legals d’ençà que va deixar el càrrec.

 

L’esmorzar secret de Sarkozy, Platini i Al-Thani: el tripijoc que va donar la Copa del Món a Catar 

 

La causa es remunta el 2014, quan l’ex-president va oferir contrapartides a un fiscal a canvi d’informació i ajuda en un procés judicial sobre el finançament irregular —per part de Liliane Bettencourt, hereva de L’Oréal— de la seva campanya a les presidencials de 2012. En el cas també van ser condemnats el seu advocat, Thierry Herzog, i un antic magistrat del Tribunal d’Apel·lació, Gilbert Azibert. En aquest sentit,

Alliberen Isa Chacón i Jon Inarritu, retinguts mentre feien d'observadors a Turquia

 

 

Havien estat detinguts el passat diumenge 14

 

 

Redacció Catalunyapress | dilluns, 15 de maig de 2023 

 

 

Inarritu, en una imatge recent. Foto: Europa Press

 

 

 

 

La secretària de la CUP, Isa Chacón, i el diputat al Congrés d'EH Bildu, Jon Inarritu, es dirigeixen aquest dilluns 15 a Istanbul després de ser retinguts per les autoritats turques mentre exercien d'observadors internacionals de les eleccions del passat diumenge 14 de maig.

 

 

Fonts del partit català han detallat a Europa Press

Experts del Quebec adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos” i recomanen “prudència” a Aragonès

 

 

El Partit Québécois anima el Govern a "entendre's" amb Moncloa i a buscar suports perquè l'Estat accepti un referèndum

 

 

Reunió del president del Govern, Pere Aragonès, amb el Consell Acadèmic per a l'acord de claredat Data de publicació: dimecres 19 d’abril del 2023, 16:29 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 

Agències

Dilluns, 24 d'abril de 2023

 

 

“Un acord que identifiqui quan i com podem tornar a exercir el dret a decidir. Com han fet el Canadà i el Quebec”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presentar així l’acord de claredat, el setembre de 2022, i sis mesos després ha presentat el Consell Acadèmic que ha de pilotar el projecte. Però com valoren des del Quebec la Llei de Claredat del 2000 (aprovada pel govern federal canadenc sense acord amb els independentistes)? L’ACN ha parlat amb experts del Quebec, que adverteixen que l’acord de claredat comporta “riscos”, i recomanen “prudència” a Aragonès. A més, el diputat independentista Jöel Arseneau (Partit Québécois) anima el Govern a “entendre’s” amb la Moncloa, i a buscar suports perquè l’Estat accepti un referèndum.

 

“Si el Govern vol inspirar-se en la Llei de la Claredat, millor ser prudents”. Ho diu Daniel Turp, professor emèrit de la Facultat de Dret a la Universitat de Montreal (Quebec), especialitzat en dret constitucional i internacional. Turp, que va fer d’observador el 9-N de 2014 i el 27-S de 2015, recorda que la legislació del Canadà pretenia “dissuadir” els independentistes del Quebec d’organitzar més referèndums -després de les consultes del 1980 i el 1995, mai acordades amb el Canadà.

 

En conversa amb l’ACN, Turp constata la “noblesa” del “gest” del Govern en impulsar l’acord de claredat. “De què té por Espanya? És molt democràtic”, subratlla. El president de l’Institut de Recerca sobre l’Autodeterminació dels Pobles i la Independència Nacional (IRAI) considera que la proposta d’Aragonès està orientada a aconseguir el mateix que va fer Escòcia després de negociar amb el Regne Unit, i que va permetre el referèndum de 2014.

 

“Un punt de partida de mínims”

Espot obté la majoria absoluta i Concòrdia irromp com a segona força al Consell General d’Andorra

 

PAÍS - ANDORRA

 

 

El parlament serà format per quatre partits, dos dels quals es presentaven per primera vegada

 

 

 

Xavier Espot en el moment d'exercir el vot (Fotografia de Fernando Galindo)

 

 

 

 

Redacció

 

03.04.2023 - 01:10

Actualització: 03.04.2023 - 08:30

 

 

Demòcrates per Andorra ha guanyat les eleccions al Consell General d’Andorra i amplia el suport fins a assolir la majoria absoluta d’escons. El partit ha obtingut el 32,66% de vots en l’àmbit nacional i tindrà 16 escons dels 28 de la cambra.

 

Concòrdia ha estat la gran sorpresa de la jornada electoral i ha esdevingut la segona força en vots i en escons: el 21,43% de vots en l’àmbit nacional i 5 escons, perquè també ha guanyat a la circumscripció de Sant Julià de Lòria. La coalició entre el Partit Socialdemòcrata (PS) i Progressistes SDP ha quedat lluny dels seus objectius i és tercera força, amb un 21,05% dels vots i 3 escons, sense guanyar en cap parròquia. Andorra Endavant (16%) també entra al parlament, amb 3 escons, és a dir, amb grup propi. Liberals i Acció no han superat la barrera electoral en l’àmbit nacional, però Acció aconsegueix un escó a la llista territorial d’Escaldes-Engordany perquè s’hi presentava en coalició amb Demòcrates.

 

 

 

 

 

Els resultats més ajustats han estat a Ordino, a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany, però totes tres parròquies han acabat essent de Demòcrates, que ha guanyat en sis parròquies de les set i ha garantit la majoria absoluta. A Ordino, Demòcrates

Ucraïna, la guerra que pot tombar Putin

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 19 de febrer de 2023. 21:45
Actualitzat: Diumenge, 19 de febrer de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

A mesura que passa el temps, i aquest divendres 24 de febrer es complirà un any, les comparacions amb situacions bèl·liques anteriors es fan més evidents quan es parla de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Aquell passeig militar que molts analistes preveien per a Vladímir Putin, per les diferències entre el poder militar de Moscou i de Kíiv, i els pronòstics d'una guerra d'uns quants dies que s'havien traçat als despatxos del Kremlin, ha acabat sent un autèntic calvari per al president rus. Kíiv no ha caigut i s'ha fortificat amb el suport militar occidental, que l'ajuda enormement a resistir i a mantenir oberta l'esperança que Ucraïna pot realment guanyar aquesta guerra.

 

Però hi ha hagut una cosa en aquest conflicte que ha estat capital per entendre com ha evolucionat i la resistència dels ucraïnesos. No es tracta del seu poder militar, ni tan sols de la preparació del seu exèrcit. Té a veure amb el fet que

Per què plega Nicola Sturgeon com a primera ministra d'Escòcia?

 

 

ESCÒCIA

 

 

Nicola Sturgeon, ha assegurat que, després de vuit anys al càrrec i la pressió que suposa, ha arribat el moment de marxar 

 

 

Nura Portella
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 15 de febrer de 2023. 14:49
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Nicola Sturgeon, primera ministra d'Escòcia, ha anunciat avui que deixarà el càrrec que ha ocupat durant 8 anys, ja que, no només és política, també és un ésser humà i considera que aquest és el moment adequat per plegar. Amb tot, aquesta renuncia no és immediata, ja que abans el Partit Nacionalista Escocès (SNP) haurà de triar el seu relleu al capdavant del govern d'Escòcia, amb la ministra de finances, Kate Forbes, com una de les millors posicionades. En la roda de premsa per comunicar la seva decisió des de la seva residència oficial a Edimburg, Strugeon ha assegurat que li pertoca deixar lloc a nous perfils polítics després de tants anys a primera línia, però hi ha qui assegura que els seus motius van molt més enllà. Per un costat, la polèmica generada per la llei trans escocesa hauria pogut suposar un element de desgasat per una política que molts consideraven incombustible. Però, aquest no seria el motiu segons el politòleg britànic John Curtice, que assenyala un "debat intern dins el partit sobre la independència". 

 

Curtice, que presideix el British Polling Council, l'associació d'empreses d'estudis d'opinió del Regne Unit, ha assegurat també que

Compte enrere al TJUE: així pensa el jutge danès que té a les mans el futur dels exiliats

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, ja té a punt la sentència que marcarà el futur dels exiliats i de la repressió espanyola

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

29.01.2023 - 21:40

Actualització: 29.01.2023 - 23:27

 

 

Ja era gairebé l’hora luxemburguesa de dinar d’aquell 5 d’abril tan intens al Tribunal de Justícia de la UE. El magistrat Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, es feia creus de la intervenció que havia fet l’advocada de l’estat belga sobre el cas de les euroordres de Pablo Llarena contra els exiliats catalans. No entenia res, perquè l’advocada belga es negava a fer una defensa explícita de la decisió de la justícia del seu país de denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol per risc de vulneració de drets fonamentals. Era un tomb sorprenent –possiblement per pressions espanyoles de darrera hora–, perquè en la trentena de pàgines de les al·legacions escrites que havia presentat uns mesos abans Bèlgica al tribunal, hi havia una defensa a ultrança de la decisió de denegar l’euroordre de Llarena. Per això, el jutge danès estava perplex, i interrogava l’advocada belga sobre aquell canvi de posició. Aquell fou segurament el moment més important de la vista oral, perquè Lars Bay Larsen és el ponent de la sentència, que ja és escrita i que es farà pública demà.

 

Els tres punts de Larsen

La perplexitat de Bay Larsen venia també del fet que ell, com a ponent, havia dit a les parts en litigi que a l’hora de preparar aquella vista oral es fixessin en tres punts molt concrets de les al·legacions escrites de Bèlgica. En dos d’aquests punts, els advocats belgues recordaven al tribunal que Llarena

Crisi a Alemanya: dimiteix la ministra de Defensa per una polèmica gestió de l'ajuda a Ucraïna

 

 

ALEMANYA

 

 

 

 

La ministra Christine Lambrecht dimiteix per les pressions sobre la seva gestió de l'ajuda a Ucraïna i un polèmic vídeo 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Kay Nietfeld / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de gener de 2023. 11:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

La ministra de Defensa d'Alemanya, Christine Lambrecht, ha anunciat la seva dimissió enmig de les pressions per la seva gestió de l'ajuda militar a Ucraïna i la controvèrsia generada als mitjans arran d'un desafortunat vídeo compartit a les xarxes socials. Així, Lambrecht hauria pres la decisió (impensable a Espanya) de rectificar i posar el seu càrrec a disposició del canceller Olaf Scholz després de mesos de ser qüestionada per la seva gestió de la invasió russa. "Avui he demanat al canceller federal deixar el càrrec de ministre federal de Defensa. L'enfocament dels mitjans sobre la meva persona fa difícil una informació i discussió professional sobre soldats, l'Exèrcit federal i qüestions de política de seguretat", ha lamentat en un comunicat.

 

La ministra de Defensa cedeix davant la pressió

Detinguts a Alemanya 25 ultradretans sospitosos de planificar un cop d'estat

 

 

ALEMANYA 

 

 

Els detinguts pretenien acabar amb l'ordre estatal establert a Alemanya i substituir-lo per la seva pròpia forma d'estat

 

Marta Sánchez Iranzo
Barcelona. Dimecres, 7 de desembre de 2022. 10:45

 

 

 

Les forces de seguretat d'Alemanya han arrestat aquest dimecres 25 membres d'un grup ultradretà sospitosos de planificar un cop d'estat i de pretendre "usar mitjans militars" contra representants estatals i formar posteriorment el seu propi govern, segons han informat les autoritats. 

 

La Fiscalia alemanya ha assenyalat, a través d'un comunicat a la seva web, que els detinguts són "presumptes membres i seguidors d'una organització terrorista" fundada aproximadament a finals de novembre de 2021, que té com a objectiu "acabar amb l'ordre estatal establert a Alemanya i substituir-lo per la seva pròpia forma d'estat, les grans línies del qual ja han estat elaborades". A més, la Fiscalia ha confirmat

Suècia troba restes d'explosius que confirmarien el sabotatge als gasoductes Nord Stream

 

 

CRISI ENERGÈTICA

 

 

 

 

Dinamarca i Suècia van declarar l'emergència energètica per fugues al gasoducte Nord Stream 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press

Barcelona divendres -18-09-2022

 

 

Les autoritats de Suècia han confirmat aquest divendres l'existència de restes d'explosius als gasoductes russos Nord Stream 1 i 2, que van patir un acte de "sabotatge" a finals de setembre passat. "En les investigacions que es van fer al lloc al mar Bàltic es van confiscar molts objectes i l'àrea està documentada de forma minuciosa. Les anàlisis realitzades mostren restes d'explosius en alguns dels objectes trobats", ha informat la Fiscalia sueca en un comunicat.

 

El passat 27 de setembre, la Direcció General d'Energia de Dinamarca va declarar l'emergència als sectors elèctric i gasístic després de detectar-se tres fugues als gasoductes russos Nord Stream 1 i 2. "La ruptura de les canonades passa rares vegades, per això veiem motiu per augmentar el nivell d'emergència com a resultat dels fets ocorreguts l'últim dia. Volem assegurar la vigilància minuciosa de la infraestructura crítica per reforçar la seguretat de subministrament", constatava en un comunicat.

 

 

 

 

Les autoritats daneses van informar inicialment d'una fuga al Nord Stream 2 en aigües daneses al Bàltic i, posteriorment,

Nova mort sospitosa a Rússia: el vicegovernador prorús de Kherson ha mort en un accident de cotxe

 

 

UCRAÏNA

 

 

La mort de Kirill Stremusov en un accident de trànsit coincideix amb la retirada de les tropes russes a Kherson 

 

 

  Marta Sánchez Iranzo
Barcelona. Dijous, 10 de novembre de 2022. 08:36

 

 

Nova mort sospitosa a l'entorn de Putin. El 'número dos' de l'administració prorussa de Kherson, Kirill Stremusov, ha mort, presumptament, en un accident de cotxe, segons ha informat la dirigent de l'organització "Voluntaris de Crimea", Valeria Petrusevich. "Ha mort Kiril Stremoúsov, sotsgovernador de la regió de Kherson. Va ser a causa d'un accident de trànsit", va escriure Petrusevich aquest dimecres en el seu canal de Telegram. La notícia va ser confirmada posteriorment pel servei de premsa de l'administració de Kherson imposada per Rússia. "Això és veritat", van assenyalar a l'agència TASS. "Puc confirmar que Kirill va tenir un accident. Encara no he rebut informació sobre la mort dels metges. Una ambulància es va dirigir al lloc de l'accident", ha expressat el responsable de Salut de la regió, Vadim Ilmiev. Segons ha informat l'administració russa, el cotxe s'ha estavellat en la carretera que va des de Kherson cap a Armiansk. 

 

Retirada de Kherson

Conservadorisme o feixisme, Sr. Tajani?

 

 

Al descobert les mancances democràtiques dels líders de la UE

 

 

Toni Strubell Núria Bassa 28/10/2022

 

 

 

 

La líder de Germans d’Itàlia i guanyadora de les eleccions del 25 de setembre, Giorgia Meloni, ha jurat el càrrec de primera ministra i ha fet pública la llista d’integrants del seu  nou govern d’extrema dreta. Un dels nomenats és el del seu viceprimer ministre, Antonio Tajani, periodista, monàrquic, oficial de l’exèrcit de l’aire, conservador, berlusconià de pedra picada -però compte!- un dels líders amb més recorregut per al front de la Unió Europea. Tajani ara liderarà el Ministeri d’Exteriors, cosa que diuen que li permetrà matisar les sortides de to i embolics diplomàtics del seu cap de partit i fer d’escuder d’una primera ministra que ha col·locat molts feixistes confessos al seu govern (a Agricultura, Cultura etc.), això sí, presentant-los com a demòcrates de tota la vida. Però a qui pot haver enganyat això? No s’ha preguntat ningú a Brussel·les què fa un expresident del Parlament Europeu, que tantes proclames ha fet pels “valors democràtics”, acceptant de formar part d’un govern filofeixista que els nega?

 

Començarem per preguntar-nos com pot ser vista la presència de Tajani al govern Meloni  com una garantia que li rentarà la cara, com han opinat alguns observadors? De cap de les maneres. Fins i tot ocupant el càrrec de president del Parlament Europeu, ell mateix va fer declaracions que ratllaven el filofeixisme i que van desencadenar fortes crítiques i reaccions dins i fora del seu país. Sense anar més lluny, l’any 2019 va afirmar en una entrevista radiofònica que