Europa reclama a Espanya que torni 140 milions d'ajudes il·legals a Adif

Brussel·les creu que es van infringir les normes i que el projecte finançat no era "d'interès comú".

ARA Barcelona Actualitzada el 25/07/2016 12:47

Una imatge de la línia R16 al seu pas per Tortosa. / JOSÉ CARLOS LEÓN

La Comissió Europea (CE) ha ordenat a Espanya aquest dilluns que recuperi l' ajuda estatal concedida a l'administrador d'infraestructures ferroviàries, Adif, per import de 140 milions que es van destinar al centre d'assajos d'alta velocitat a Màlaga. Brussel·les veu "incompatible" aquestes ajudes amb les normes comunitàries de competència.

"La Comissió ha arribat a la conclusió que l'ajut concedit per Espanya a Adif per a la construcció d'un centre d'assajos d'alta velocitat a Andalusia no correspon a un autèntic objectiu d'interès comú", segons consta en el comunicat. La construcció en si, afegeix, "en particular, no contribueix a

Rajoy activa dues ‘ambaixadores’ antiindependentistes perquè recorrin Europa i els EUA

Per: Redacció

13.05.2016  11:24

PAÍS

Tenen contactes amb governs i institucions per a mirar de desactivar l'acció diplomàtica de la Generalitat.

Fotografia: ACN.

El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha enviat des de fa uns mesos dues ‘ambaixadores’ a diversos països europeus i als Estats Units per a combatre el discurs independentista.

Segons El País, la Moncloa ha encarregat a la diplomàtica María Basols, dependent del ministeri d’Afers Estrangers, i a Cristina Ysasi Ysasmendi, directora de del departament d’Afers Jurídics Institucionals de la Moncloa, que tinguin contactes amb càrrecs de governs i institucions de llocs com ara Àustria, Suïssa, Brussel·les, Londres i Nova York per a combatre l’acció diplomàtica del govern de la Generalitat.

Algunes de les últimes reunions que han tingut aquestes dues diplomàtiques han estat justament a Londres, on aquesta setmana el president Carles Puigdemont ha fet un viatge per explicar els

Inquietud pel contingut de les negociacions del TTIP filtrat per Greenpeace

Per: Redacció

03.05.2016  03:23

MÓN

El tractat pot implicar molts canvis nocius per als ciutadans en la legislació europea.

Greenpeace als Països Baixos ha fet públics uns documents sobre la negociació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, en les sigles angleses) entre Europa i els EUA. Els documents són publicats a www.ttip-leaks.org. D’acord amb les filtracions, l’objectiu dels Estats Units és tant canviar les normatives comunitàries europees i els processos legislatius (en matèria com ara la salut o el medi) com rebaixar els nivells de les exigències comunitàries per protegir els usuaris i consumidors en aquests àmbits .

Els documents que Greenpeace dels Països Baixos ha fet públics comprenen aproximadament la meitat de l’esborrany del text amb data del mes passat; és el text de la ronda 13 de negociacions entre Europa i els EUA. Els documents filtrats són formats per 248 pàgines (13 capítols consolidats sobre el TTIP, més una nota titulada ‘Estat tàctic de les negociacions TTIP – març del 2016’).

El repartiment espanyol dels ajuts europeus castiga el camp català

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 29/03/2016 00:02

ECONOMIA

Catalunya pot perdre fins a 20 M€ anuals de la PAC i es converteix en l’autonomia més perjudicada.

La vinya és un dels cultius que surten perjudicats en el nou repartiment d’ajudes, segons l’estudi del CTESC, que proposa mesures per corregir-ho a la revisió del 2017. / FRANCESC MELCION

La revisió de la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea es va fer en un moment de restricció pressupostària, cosa que globalment ha suposat menys ajudes. A més, tenia com a objectius introduir més transparència i competència al mercat i complir amb els compromisos de l'Organització Mundial del Comerç. Però un cop fet el repartiment per Brussel·les, els estats tenen cert marge a l’hora d’aplicar-lo. A Espanya s’ha fet amb quatre reials decrets. Un estudi en profunditat fet pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), organisme que reuneix patronals i sindicats, analitza l’impacte que la nova PAC té per a Catalunya. I la conclusió no és positiva.

El treball treu conclusions clares: Catalunya perdrà fins a 20 milions anuals d’ajudes en relació al 2013, l’últim any amb dades de l’antiga PAC. A més, la caiguda d’aquestes ajudes és proporcionalment més gran a Catalunya que al conjunt de l’Estat. I dins del sector agrari català, la

Financial Times situa Catalunya com a millor regió del sud d’Europa pels inversors

Política Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 11:55 h

Barcelona també ocupa un lloc destacat en els rànquings de les ciutats.

Guifré Jordan @enGuifre- Catalunya serà la millor regió del sud d’Europa per fer-hi inversions durant el 2016 i 2017. Com a mínim això diu el Financial Times en l’últim número de la revista fDi Magazine, en què ofereix diferents rànquings de ciutats i regions on Barcelona i Catalunya surten molt ben parades. De fet, la projecció de la prestigiosa publicació serveix per desmentir de nou l’argument unionista que les empreses fugen del país per la incertesa del procés. 

Catalunya és el quart lloc del continent amb una millor estratègia per a captar inversors

Catalunya supera en el rànquing de regions del sud d’Europa a Istanbul, Madrid, la Llombardia i el

Puigdemont a The Guardian: ‘El buit de poder a Espanya fa mal a Catalunya i Europa’

Diu que no es pot formar govern si no es dóna suport al referèndum a Catalunya.

PAÍS

Dimarts  1.03.2016  18:02

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha publicat un article d’opinió a The Guardian, un dels diaris més influents d’Europa, en què diu que el buit de poder a Espanya fa mal a Catalunya i a Europa. Puigdemont crida PSOE, Ciutadans i Podem a convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i a allunyar-se de ‘l’obstruccionisme de Rajoy’. L’article ha estat publicat coincidint amb l’inici del debat d’investidura de Pedro Sánchez.

La CUP porta el drama dels refugiats a l'interior del Parlament

Gabriela Serra es posa una armilla salvavides per denunciar la situació que pateixen milers de persones que intenten arribar a Europa

Puigdemont defensa la força internacional de Catalunya.

Redacció | 17/02/2016 a les 13:03h

Gabriela Serra, amb una armilla salvavides, al Parlament | Parlament

El drama dels refugiats ha entrat aquest dimecres al Parlament de la mà de la CUP. La diputada Gabriela Serra ha preguntat al president Carles Puigdemont sobre l'esforç que pensa en fer el Govern per protegir-los i acollir-los. Posteriorment, ha simbolitzat la denúncia de la situació posant-se una armilla salvavides taronja com les que utilitzen els ciutadans sirians, iraquians i afganesos, entre altres nacionalitats, quan arriben a les illes gregues procedents de Turquia.

Europa va invertir 26.400 milions en eòlica el 2015, Espanya res

XAVIER GRAU Barcelona Actualitzada el 09/02/2016 14:11

Alemanya va instal·lar més de 6.000 megawatts, gairebé la meitat de tot el continent.

Un parc eòlic construït abans de la retallada de les primes i la reforma elèctrica. / JAUME IGNES / EFE

Espanya va ser un dels estats capdavanters en les energies renovables, sobretot l'eòlica, la qual cosa ha donat pas a grans empreses del sector de la fabricació d'equipaments, com Gamesa. Però el cert és que la retallada de les primes a les renovables ha paralitzat totalment les inversions.

Almenys, això és el que es desprèn del darrer informe elaborat per l' Associació Europea d'Energia Eòlica (EWEA), un informe que destaca que durant el 2015 a tot Europa es van instal·lar 12.800 nous megawatts (MW) de potència eòlica. Però a Espanya, la nova instal·lació de potència eòlica va ser zero.

Artur Mas demana a Europa que intervingui en el procés, amb un article a Le Monde

Dijous  29.10.2015  12:53

PAÍS

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha publicat un article al diari Le Monde, en què demana a la UE que s’impliqui en el procés català cap a la independència: ‘Estem convençuts que, dialogant constructivament amb les institucions afectades a Espanya, Europa i més enllà, podrem obtenir un resultat negociat beneficiós per a totes les parts’, diu. I critica la ‘intransigència’ de l’estat espanyol, que dificulta que es creï un clima de diàleg.

Assegura que el 27-S els catalans van donar ‘un mandat democràtic clar per a començar un procés polític responsable i negociat que acabarà amb la creació d’un estat català independent’. ‘Com a

Europa observa i parla de la independència de Catalunya en un documentari

Per: Pere Cardús Cardellach

Dimecres  9.09.2015  06:00

Es presenta aquest vespre a l'Ateneu Barcelonès · Hi participen Sabino Cuadra, Aleix Vidal-Quadras, Paul Preston, Stewart Maxwell, Murdo Fraser, Lorenz Langer i Stéphane Riand, entre més.

 

David McCrone, professor de la School of Social and Politic Science.

‘Propera parada (el procés català a Europa)’ és el nom del documentari que es presenta avui (19.00) a l’Ateneu Barcelonès. Un exercici que ens porta per Madrid, Berna, Zuric, Londres, Edimburg i Brussel·les i que vol traslladar el debat sobre la independència de Catalunya a tot Europa. Amb guió de Jordi Cases, Albert Lloreta i Neus Marmol, és produït per l’associació Dretadecidir.com i s’hi han entrevistat desenes de personalitats catalanes i estrangeres. En seixanta minuts, ofereix una visió global per a entendre com Europa veu l’exercici de l’autodeterminació a Catalunya i la possibilitat de la creació́ d’un nou estat dins el marc de la Unió Europea.

Germà Capdevila : Europa els necessita

Germà Capdevila | 08/09/2015 a les 00:00h

«Els governs que van tancar l’acord per rescatar els bancs en temps rècord, ara ens avergonyeixen negociant quotes de refugiats com si parlessin de bestiar».

Germà Capdevila

L’any 1939, en poc més de tres setmanes, més de 500.000 refugiats van creuar els Pirineus com un tsunami humà que va provocar escenes que avui ens resulten tristament familiars. Aleshores, com avui, Europa no va estar a l’alçada i els governs van mirar cap a una altra banda. Van ser països com Mèxic o Xile els que van fer el que avui fan el Líban o Turquia. La reacció de l’Estat francès, per exemple, va ser establir camps d’internament en condicions lamentables.

Aleshores, com avui, la gent –la gent dels pobles nord-catalans, no pas les autoritats-

Líders de l'esquerra europea amb la independència de Catalunya

07/09/2015 Política 

Per primera vegada representants danesos i suecs protagonitzaran un acte el 10 de setembre a Barcelona. Portaveus d'Escòcia, Irlanda i el País Basc també expressaran el seu suport al procés català un dia abans del començament de la campanya electoral.

 Líders de forces polítiques d'esquerres d'arreu d'Europa donaran suport a la independència de Catalunya en l'acte que tindrà lloc el proper 10 de setembre a les 18'30h a la plaça del Rei de Barcelona. La jornada, organitzada per Esquerres per la Independència,transcorrerà la nit abans de la gran manifestació de l'11 de setembre, que ha aplegat milions de persones els darrers anys. Enguany la Diada coincidirà amb l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques plebiscitàries de Catalunya el 27 de setembre.

La trobada comptarà amb els següents ponents:

El ministre noruec d'Afers Europeus: “el 27-S és notícia arreu d'Europa i també a Noruega"

Diumenge, 6 de setembre de 2015 10:25 h

Defensa que les organitzacions internacionals tenen "maneres de resoldre" l'adhesió d'un nou estat independent

---

Oslo (ACN).- El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està "observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol comentar "sobre els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix que és "impossible tenir resposta" sobre què passaria amb la participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen", assegura. 

 

El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar Helgesen

"Per descomptat que estem observant, però com en el cas d'Escòcia no comentem sobre el que està en joc", assegura Helgesen, que a més de Ministre d'Afers de l'Espai Econòmic Europeu i la UE és el cap de gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg. El polític noruec remarca que el 27-S a Catalunya "és notícia arreu d'Europa i també a Noruega" però prefereix no donar respostes definitives sobres les conseqüències internacionals d'una hipotètica independència.

Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de conflictes, adverteix però que no pot implicar-se en la situació catalana si ningú li demana. "La línia base de qualsevol mediació és que les dues parts o més involucrades en un problema l'acceptin, i mentre aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui aspiracions d'aquest tipus", assegura Helgesen.

El Govern aprova el Pla Estratègic d’Acció Exterior per promoure i defensar Catalunya a Europa i al món

Dimarts  28.07.2015  15:54

PAÍS

El Consell d'Acció Exterior i de Relacions amb la UE va donar llum verda al document la setmana passada durant la primera trobada constitutiva.

El Govern ha aprovat aquest dimarts definitivament el Pla Estratègic d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, que fixa les línies d’actuació de la Generalitat en matèria internacional durant el quadrienni 2015-2018. El document identifica i ordena els objectius polítics, operatius i instrumentals en relació amb l’acció exterior per tal d’assolir una major coordinació i coherència entre totes les iniciatives i accions exteriors que duen a terme les diferents unitats de la Generalitat. Amb l’aprovació d’avui, la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, adscrita al Departament de la Presidència, començarà de forma immediata l’aplicació executiva del Pla.

Aquest Pla, analitzat pel Govern el mes de maig passat, va ser validat dilluns passat pel Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la UE en la seva primera trobada constitutiva, que va ser encapçalada pel president Mas. 



Aquest ens, juntament amb el Pla aprovat, forma part de la Llei d’Acció Exterior i la seva opinió i consulta en relació amb els plans estratègics és preceptiva abans de la seva aprovació definitiva. Una trententa d’entitats, institucions i organitzacions formen part del Consell d’Acció Exterior. En conseqüència, durant els darrers mesos el document ha estat sotmès a consulta i s’hi han incorporat propostes sorgides de la participació d’entitats i organitzacions de la societat civil amb una activitat internacional, així com de les comunitats catalanes a l’exterior.

Sala-i-Martín: “Un cop es produeixi la independència, Europa canviarà d’opinió”

  Dijous, 9 de juliol de 2015 05:00 h

L’economista creu que “Totes aquestes amenaces que quedarem fora d’Europa ‘por los siglos de los siglos’ són un gran farol”, i Europa canviarà d’opinió amb la independència consumada.

Xavier Sala-i-Martín diu que els catalans ja tenim claríssima l'estratègia de la por espanyola

“El gran derrotat del referèndum de Grècia ha estat l’estratègia de la por del govern espanyol”

Jean Claude Juncker deia uns dies abans del referèndum grec que “Els grecs no s’han de suïcidar per por de la mort. Han de votari ‘Sí’”. “Un ‘No’ independentment de quina sigui la pregunta, voldrà dir un ‘No’ a Europa”. Juncker es referia a expulsar Grècia de la Unió Europea, la mateixa amenaça que fa el Regne d’Espanya, i algunes veus reconegudes d’Europa a Catalunya.

La realitat ha acabat essent una altra, després del ‘No’ del poble grec. “Jo crec i sempre creuré que s’ha d’evitar un Grexit”, deia ahir Juncker. “Estic en contra de la sortida de Grècia de l’euro”. Ho explicava Toni Clapés en el ‘Versió a RAC1’ d’ahir. Pel professora de la Universitat de Columbia, Xavier Sala-i-Martín, aquest és “el problema de la inconsistència temporal”. Es tracta de l’estratègia de la por.

Les borses europees arrenquen amb nous descensos... i la prima de risc segueix pujant

Les turbulències continuen en el segon dia de 'corralito' a Grècia.

ARA Barcelona Actualitzada el 30/06/2015 09:43

Les borses han seguit caient en l'arrencada de la segona jornada de 'corralito' grec. El dilluns ja van patir pèrdues importants i  l'Íbex-35 va viure el pitjor dia des de l'estiu del 2012.

Després de pujar un ínfim 0,1% en els primers minuts de cotització, el valor de l'Íbex ha començat a caure de seguida, tot i que amb menys força que el dilluns. En concret, baixava un 0,5%.

Una cosa similar ha passat a la resta de parquets europeus: la borsa de Frankfurt ha arrencat baixant un 0,68% mentre que a París i Milà la caiguda era més significativa. El selectiu francès baixava un 3,74% i l'italià un 5,17%.

D'altra banda, a Espanya la prima de risc (que medeix la diferència entre els interessos que paguen Espanya i Alemanya pel seu deute) ha tornat a augmentar de bon matí i s'ha situat en 161 punts, un 2,2% més. 

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/borses-europees-arrenquen-descensos-segueix-pujant-prima-risc_0_1385261557.html 

Amadeu Altafaj: "La democràcia a Europa funciona amb majories parlamentàries"

El representant permanent del Govern a la Unió Europea preveu que Brussel·les reclami al govern espanyol que negociï amb Catalunya en cas d'una victòria clara dels partits independentistes el 27-S.

MARC TORO Barcelona | Actualitzada el 04/05/2015 11:42

Europea (UE) i un dels catalans amb més experiència i recorregut a les institucions comunitàries. Tot i això, deixa clar que les majories parlamentàries són per a Europa l'aval de les grans decisions. "No puc dir què diran l'endemà, però cal tenir en compte que la democràcia parlamentària a Europa funciona d'acord amb majories parlamentàries", ha afirmat aquest dilluns Altafaj en una entrevista d'Antoni Bassas per a l'Ara Vídeos.

Altafaj ha considerat que la possibilitat d'elaborar una llista conjunta de cara al 27-S –ja descartada tant per CiU com per la resta de forces sobiranistes– hauria estat la millor fórmula de cara a les eleccions plebiscitàries. "Brussel·les hauria entès millor un resultat avalat per una llista única", ha dit. No obstant això, ha reconegut que hi ha altres maneres de fer saber a Europa quina és la voluntat dels catalans, i ha afegit que l'important és que el resultat i el missatge que es desprengui dels comicis sigui "clar, potent i entenedor". Una possibilitat per aconseguir aquest objectiu, ha admès, seria que tots els partits sobiranistes portessin al programa el compromís a favor de l'estat propi.

Martí Anglada - El procés català vist des d'Europa

“Alemanya ha fet estudis que busquen solucions perquè si arriba el cas Catalunya no hagi de sortir de la UE”, assegura el delegat a França i Suïssa de la Generalitat.

Pep Lloveras (Barcelona)Reproduït en temps real el: 10 febr. 2015

Martí Anglada

Sense titubejar, Martí Anglada ha afirmat aquest vespre a Barcelona que si a les eleccions del 27 de setembre s’imposen els partits independentistes amb més del 50% dels vots “hi haurà segur una negociació amb Madrid i Brussel·les” per acordar la secessió. “Encara que hagin de portar el govern espanyol agafat de l’orella”, ha reblat el veterà periodista expert en internacional i actualment delegat a França i Suïssa de la Generalitat. “A Europa ho tenen clar. Saben que el problema existeix i es pregunten fins on arribarem els catalans. Projecten escenaris a l’espera dels comicis. Només depèn de nosaltres”, ha indicat Anglada.

En un acte organitzat per l’ANC a la sala Tradicionàrius de Gràcia, plena amb gairebé 200 persones, presentat per Martí Estruch, Anglada ha volgut subratllar que avui parlava a títol personal i no com a representant del govern a l’exterior. Potser per això s’ha deixat anar i ha ofert un discurs intens i sense embuts. Segons el periodista, cap dels grans països europeus, encapçalats per Alemanya i França, “no posen ni posaran pals a les rodes”al procés sobiranista. “No és que vulguin la independència ni que l’empenyin, però no en són hostils”, ha garantit, i ha comentat que el continent viu amb “estupefacció” la inacció del govern espanyol.

L'auditori a la sala Tradicionàrius de Gràcia

Europa renya Espanya pels CIE

INMIGRACIÓ

El Consell d’Europa critica la violència policial i les condicions als centres de Barcelona i Madrid.

ESTHER HERRERA Brussel·les | Actualitzada el 09/04/2015 00:00

EN MALES CONDICIONS Estrangers internats a la Zona Franca, el centre més criticat pel Consell d’Europa. / F. MELCION

Les condicions dels immigrants als centres d’internament d’estrangers de Barcelona i Madrid tornen a estar en qüestió perquè són “inapropiades”. Ho detalla l’últim informe del Consell d’Europa, fet públic avui, que critica especialment les vexacions físiques i psíquiques de la policia contra els interns al centre de la Zona Franca de la Ciutat Comtal. 

El centre barceloní és el que surt més malparat de l’informe del Consell d’Europa, que destaca que també a Madrid es reprodueixen escenes similars de maltractament dels immigrants amb condicions “inapropiades”. El text subratlla, per exemple, el tracte degradant de les autoritats policials cap als interns, als quals anomenen pel seu número d’identificació en lloc del seu nom. 

Així mateix, l’organisme amb seu a Estrasburg remarca que s’han d’aplicar millores en el tractament sanitari dels interns, com l’accés a ajuda psiquiàtrica i a traductors perquè el personal mèdic es pugui comunicar amb els pacients. També considera que la policia ha de rebre més formació en comunicació intercultural, per evitar casos de violència verbal i física. Segons destaca l’informe, les autoritats policials confirmen que no han rebut mai cap tipus d’educació sobre com han d’actuar amb detinguts de diferents cultures. 

Visita ‘in situ’ dels experts 

Un exassessor de Bush carrega contra la independència

09/04/2015

PROCÉS

Daniel Runde diu a 'Forges' que "una ruptura amb Espanya no interessa als EUA, ni a Europa, ni a ningú".

Bernat Vilaró

L'article a 'Forges'

Daniel Runde, exassessor de l'expresident nord-americà George W. Bush, i exaltcàrrec del Banc Mundial, ha carregat contra la independència de Catalunya en un article publicat a la revista 'Forbes', aprofitant el viatge del president català, Artur Mas, als Estats Units.

"Una ruptura potencial de Catalunya amb Espanya no interessa als Estat Units, ni a Europa, ni a Espanya ni, en última instància a Catalunya", afirma Runde, que manté vincles amb la FAES, i que defensa que "Espanya és una història d'èxit per a la democràcia i el desenvolupament".