dimarts, 8 de setembre del 2015

Germà Capdevila : Europa els necessita

| 08/09/2015 a les 00:00h

«Els governs que van tancar l’acord per rescatar els bancs en temps rècord, ara ens avergonyeixen negociant quotes de refugiats com si parlessin de bestiar».





Germà Capdevila
L’any 1939, en poc més de tres setmanes, més de 500.000 refugiats van creuar els Pirineus com un tsunami humà que va provocar escenes que avui ens resulten tristament familiars. Aleshores, com avui, Europa no va estar a l’alçada i els governs van mirar cap a una altra banda. Van ser països com Mèxic o Xile els que van fer el que avui fan el Líban o Turquia. La reacció de l’Estat francès, per exemple, va ser establir camps d’internament en condicions lamentables.

Aleshores, com avui, la gent –la gent dels pobles nord-catalans, no pas les autoritats-
sortia a oferir aigua i aliments als caminants que fugien d’una guerra que els havia obligat a abandonar-ho tot i marxar. Som al segle XXI però els governs europeus reaccionen de la mateixa manera. L’escena de les autoritats hongareses enganyant els refugiats sirians que pujaven al tren pensant que anaven cap a Alemanya, per obligar-los a baixar uns quilòmetres després a les portes d’un centre d’internament són imatges que creiem que no tornaríem a veure mai més. Els governs que van tancar l’acord per rescatar els bancs en temps rècord, ara ens avergonyeixen negociant quotes de refugiats com si parlessin de bestiar.

El més curiós de tot plegat és que en realitat necessitem imperiosament aquests refugiats, i per raons estrictament egoistes. Una Europa amb una població envellida i una natalitat molt baixa, necessita aquests músics, mestres, enginyers i operaris sirians que només volen tornar a començar en un lloc segur. La història dels EUA, Austràlia o Argentina –per posar només tres casos– no s’explicaria sense les massives onades migratòries europees de finals del segle XIX i principis del XX. Què hauria estat d’aquella Catalunya buidada per la guerra i l’exili dels anys 40 sense la força, l’empenta i el treball de la immigració de les dècades següents?


Enllaç noticia :