Josep Lluís Carod-Rovira Exvicepresident del Govern de Catalunya, polític i filòleg
Gerard Sesé @gerardsese .- En Josep-Lluís ens cita al seu despatx de Barcelona. Cada racó té algun element, una foto, un quadre... que el descriu i l’identifica. Hi veig un parell d’estatuetes del Capità Haddock, la portada històrica de l’AVUI que parla de la treva d’ETA, una foto amb el Dalai Lama, una amb la família, una figureta d’uns castellers de Tarragona, la seva ciutat, un bonic pòster amb una criatura de raça negra jugant i somrient amb una estelada per capa i, sobre la taula, detecto un article, entre d’altres, sobre l’homofòbia a la feina. De cop, m’adono que aquella Catalunya integradora, progressista i d’esquerres que tan ha bramat als quatre vents en Josep-Lluís durant la seva vida política... me la trobo concentrada en el seu despatx.
Josep Lluís Carod-Rovira |
Què? Estàs millor ara que quan tenies càrrecs institucionals o de partit? Un cop fora de la política...
Ep! Jo no estic fora de la política! Sí que estic fora de càrrecs institucionals i orgànics. La política no es deixa mai, hi vaig entrar encara adolescent. Evidentment, però, el canvi ha estat radical... i cap a millor. És bo que la gent retrobi espais per a ell mateix després d’una sèrie d’anys d’una vida de poca qualitat, amb una agenda impossible que no et deixava temps per a la realització personal, família, amics, cultura, llegir, escriure...
Per tant no ho trobes a faltar... o hi tornaries?