Amb l’excusa de la macro fusió liderada per l’empresària catalana Sol Daurella, aquesta ha decidit situar a la capital anglesa la seu de la nova companyia, el procés català ha estat clau
Que millor que afrontar el
procés català cap a la independència tenint “la Coca-Cola” a les dues
cistelles, aprofitant que la macro fusió liderada des de Catalunya
converteix l’empresa en un referent mundial, que millor que adaptar-se a
la inevitable independència de Catalunya des de la capital financera
d’Europa. El gol per l’esquadra de la presidenta de la nova companyia
Sol Daurella ha estat espectacular, en una entrevista a La Vanguardia
diu que han informat a la Casa Real, al Govern Espanyol i al president
Mas, com una simple operació comercial, però la realitat és que la
decisió els permet afrontar el procés independentista català millors
condicions.
Els consumidors catalans de Coca-Cola representen més del 10% del negoci i no les poden consumir etiquetades en català
Segons les dades de la nova companyia, Espanya (en el seu format actual) representa el 21% del negoci, i els territoris de parla de catalana el 10%, però fins ara ens neguen poder consumir els productes elaborats etiquetats en català. En canvi els consumidors islandesos (menys de l’1%) els portuguesos (1%), els suecs(4%) o noruegs (4%) si que gaudeixen de l’etiquetatge en la seva llengua. Què impedeix a la nova gran empresa liderada per la catalana Sol Daurella(companya del vici-president del Barça, Carles Vilarrubí) fer el gest ni que sigui per amor propi?
Sabeu el motiu per què la Coca-Cola etiqueta en islandès? Sol Daurella és la consol honoraria d’Islàndia a Barcelona
Sol Daurella i la seva família tenen una important empresa de comercialització de salmó Copesco & Sefrisa, una de les empreses líders del mercat espanyol del salmó fumat que li ha permès convertir-se en cònsol honoraria d’Islàndia. Si per etiquetar en català els productes Coca-Cola cal que la nombrem cònsol honoraria de Catalunya a Londres, fem-ho.
Etiquetar en català els productes de la Coca-Cola no és un problema de diners, és un pànic excessiu a un presumpte “boicot espanyol”
