La Guàrdia Civil, en connivència amb l’AN, va espiar 40 persones vinculades a Tsunami que després no han estat imputades

 

 

La Fiscalia, que també va avalar l'espionatge, va ser qui va ordenar aturar-lo, en constatar que la vulneració de drets fonamentals de les persones espiades no era "proporcional"

 

 

Tsunami Democràtic al Camp Nou | Marc Puig

 

Maria Garcia

Divendres, 15 de desembre de 2023

 

 

 

El vídeo que OCTUVRE va publicar sobre l’espionatge que van patir els exdiputats i membres de la plataforma Albano Dante-Fachín i Marta Sibina porta cua. Mentre des de la plataforma confirmen que preparen un nou vídeo que posarà encara més nerviosa la Guàrdia Civil, s’han anat destapant altres casos d’espionatge en mans de la Guàrdia Civil, com ara el que va patir l’exdiputat de la CUP David Fernández. Ara, segons ha avançat l”Ara‘, resulta que la Guàrdia Civil, en connivència amb l’Audiència Nacional, va espiar 40 persones més que vinculaven amb el Tsunami Democràtic i el seu presumpte delicte de terrorisme. Aquestes 40 persones que van veure vulnerats els seus drets fonamentals no van ser imputades posteriorment.

L’espionatge l’ha confirmat la Fiscalia, que tot i que durant mesos va avalar aquesta pràctica, va demanar aturar-la en constatar que la vulneració de drets fonamentals que patien les persones espiades no era “proporcional”.

Els magistrats del jutjat d’instrucció número 6, Manuel García-Castellón i Alejandro Abascal, que durant més de tres anys van instruir sota secret de sumari la investigació de la plataforma Tsunami Democràtic, van ser els que van autoritzar que la Guàrdia Civil

Jutges a la presó

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

A Madrid hi ha qui ha posat el crit al cel a la mínima insinuació que alguns dels jutges del procés haurien d’acabar anant a la presó. Com si un delicte deixàs de ser delicte perquè es comet a favor de l’estat

 

 

 

 

Vicent Partal 

13.12.2023 - 21:40

 

 

Una bona part dels jutges espanyols han reaccionat enfurismats davant la perspectiva que alguns d’aquests magistrats puguen ser acusats i perseguits, segons quins siguen els resultats de les comissions d’investigació creades al parlament espanyol per investigar l’operació Catalunya, el 17-A i el Catalangate. Com si el fet de ser jutges els hagués d’eximir de visitar la presó en cas que hagen comès algun crim.

Primer de tot, deixem que avancen les comissions en la seua tasca i després ja veurem si el fiscal general és capaç d’actuar com caldria. Però, ara per ara, ja hi ha uns fets, que són tan coneguts com difícils de discutir. És evident, per exemple, que alguns dels jutges implicats en la repressió contra Catalunya han prevaricat. I és ben sabut que la prevaricació judicial és castigada amb penes de presó d’un any a quatre. Aquest, doncs, hauria de ser, podria ser, el destí d’alguns Llarena, Marchena, García-Castellón, Espejel i companyia. “Hauria”, dic; que no vol dir necessàriament que ho siga.

Però en la polèmica desfermada m’ha cridat molt l’atenció –i m’ha fet gràcia especialment– que algun comentarista madrileny ja s’haja apressat a adduir, com si això fos un atenuant, el fet que actuaven

Insults, brams i el somriure de Puigdemont: castell de focs espanyolista contra l’amnistia a Estrasburg

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El debat sobre la presidència espanyola de la UE es converteix en una batussa amb l'amnistia com a arma llancívola

 

 

 

 

 

Oriol Bäbler   

13.12.2023 - 16:01

Actualització: 13.12.2023 - 18:29

 

 

Estrasburg s’autodenomina la capital de Nadal. La decoració i els llums omplen els carrers i les façanes. Les places són plenes de mercats nadalencs amb paradetes de menjar i vi calent per a esquivar el fred. Ara bé, l’harmonia i l’encant s’acaben quan s’entra a l’edifici gèlid i caòtic del Parlament Europeu. En l’últim ple de l’any, la dreta i l’extrema dreta, animades per l’espanyolisme del PP, Vox i Ciutadans, han convertit el debat sobre la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea en un castell de focs en contra de la llei d’amnistia. En una mica més d’hora i mitja s’han sentit tota mena d’insults, brams i ha anat de poc que no hi hagués una batussa entre els escons.

Pedro Sánchez ha entrat a l’hemicicle –amb un terç dels eurodiputats al ple– poc després de les deu del matí i ha estat ovacionat per les files socialistes. Ara bé, el gest de cortesia gairebé acaba amb baralla. L’eurodiputat del PP Antonio López-Istúriz s’ha dirigit a la bancada socialista fent tota mena d’escarafalls i s’ha enganxat amb la dirigent Iratxe García. Segons els socialistes, ha cridat “fills de puta” mentre s’abraonava sobre els eurodiputats. “Qui ets tu per a insultar?”, li ha dit García. L’intercanvi entre tots dos ha estat més llarg i calent, però López-Istúriz finalment s’ha retirat al seu seient.

Abans de l’espectacle, membres del Partit Popular Europeu (PPE) i dels ultres dels Conservadors Reformistes i d’Identitat i Democràcia se saludaven i conversaven de manera efusiva entre els escons. Jorge Buxadé ha compartit rialles estridents amb alguns eurodiputats del PP. En canvi, Jordi Cañas, dins la família dels liberals de Renew, ha arribat a corre-cuita quan la presidenta Roberta Metsola ja havia obert el debat.

El tràmit de Sánchez i Von der Leyen abans d’esquarterar l’amnistia

Llei d’amnistia, camí d’eternitzar-se entre el Senat i el Tribunal Constitucional

 

 

La Mesa del Senat demana un informe al CGPJ sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia

 

 

El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant l’esmorzar informatiu de Fórum Europa a Barcelona Data de publicació: dimecres 25 d’octubre del 2023, 09:40 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

 

Redacció

Dilluns, 11 de desembre de 2023

 

 

La llei d’amnistia podria quedar bloquejada al Senat i en darrera instància al Tribunal Constitucional

 

La Mesa del Senat –on el PP té majoria absoluta- ha acordat sol·licitar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) un informe sobre la llei d’amnistia, tot i que aquesta llei encara no es tramita a la cambra alta. La Mesa ha adoptat la decisió fruit d’una petició de Vox, que igual que el PP busca frenar o endarrerir l’entrada en vigor de la norma. A l’escrit aprovat, la Mesa demana al CGPJ que elabori un informe “en relació amb la constitucionalitat i viabilitat de la tramitació de la proposició de llei” d’amnistia.

Mantenir una justícia franquista impedeix modernitzar l’estat espanyol

La ruptura Podemos-Sumar dificulta la legislatura a Sánchez: “Haurem de negociar més”

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

Podemos es converteix en la sisena força, a banda de Sumar, amb qui el PSOE haurà de pactar per mantenir viva la legislatura 

 

 

Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dijous, 7 de desembre de 2023. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

A Pedro Sánchez se li ha sumat una nova pedra a la sabata en el dificultós camí que haurà de recórrer durant tota aquesta legislatura per mantenir-se estable a la Moncloa. El govern de coalició de PSOE i Sumar havia d’arribar fins ara a acords amb Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Bildu, PNB i BNG. Però ara els socialistes han d’afegir-hi també Podemos, perquè els morats han decidit trencar peres amb Yolanda Díaz, separar-se al Congrés dels Diputats i establir-se al grup mixt de la cambra baixa. Ione Belarra ja ha trucat a Félix Bolaños assegurant que la legislatura no està en risc, però a la Moncloa tothom és conscient que ara tenen més “dificultats” i que han de “negociar més”. A Sumar interpreten que l'espai situat a l'esquerra del PSOE dona una imatge "lamentable".

La notícia esclatava dimarts a la tarda, durant una compareixença del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, al Congrés. Podemos avisava que abandonava Sumar, i en aquell moment Yolanda Díaz ja no era a l’hemicicle; moltes trucades, corredisses. Un històric diputat socialista sortia de l’hemicicle i receptava calma als periodistes que vagaven pels passadissos de l’edifici: “És només un grup més amb el que hem de negociar; les majories que podem aconseguir continuen sent les mateixes”.

A la sala de màquines de la Moncloa reconeixen les “dificultats” que implica pels equips negociadors de Sánchez aquest trencament de Podemos amb Sumar. Però alerten: en cap cas la fa perillar. Reconeixia exactament el mateix el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una conversa informal amb periodistes després de celebrar-se al Congrés l’acte oficial d’aniversari de la Constitució. “L’important és que compartim conquestes”, va refermar, però també va admetre que a partir d’ara caldrà “negociar més” per assolir majories al Congrés.

Sigui com sigui, Ione Belarra ja va trucar a Félix Bolaños el dia que Podemos decidia anar a la seva per tranquil·litzar-lo. La secretària general dels morats assegurava al ministre de la Presidència i de Justícia que la legislatura no està en risc. La versió de la Moncloa sobre aquella trucada coincideix amb la de Podemos. Aquesta trucada, però, es va produir després que la decisió es fes pública, en tant que Pedro Sánchez reconeix que va assabentar-se del divorci a través dels mitjans de comunicació. 

La decisió de trencar amb Sumar

El Tribunal Suprem ajorna sense nova data la vista contra el processament de Clara Ponsatí per l'1-O

 

 

PROCÉS

 

 

El Tribunal Suprem ajorna la vista fixada pel 10 de gener per debatre el recurs de Clara Ponsatí contra el seu processament 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dimarts, 5 de desembre de 2023. 12:09
Actualitzat: Dimarts, 5 de desembre de 2023. 13:08
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Ajornament sense gaires explicacions. El Tribunal Suprem ha informat que ajorna, sense fixar nova data, la vista per debatre el recurs presentat per l'exconsellera Clara Ponsatí contra el seu processament, fixada per al pròxim 10 de gener. L'advocat de l'exconsellera, Gonzalo Boye, va presentar recurs contra la resolució de processament per desobediència per l'1-O dictat pel jutge Pablo Llarena. En la providència, comunicada aquest dimarts, el Suprem afirma que ajorna la vista per "qüestions d'agenda" i "el tracte preferent d'altres causes". L'inici de la tramitació de la llei d'amnistia, presentada pel PSOE, en el Congrés dels Diputats en podria ser un motiu més clar.

 

 

 

En concret, el tribunal —format pels magistrats Vicente Magro, president, Susana Polo i Eduardo de Porres— precisa que fa aquesta modificació, seguint les “normes de repartiment vigents aquest any” a l’alt tribunal espanyol, i que es comuniqui l’ajornament a la defensa de l'exconsellera de Junts, així com a les acusacions, la Fiscalia i el partit ultra VOX.

A un pas de judici

El numeret de Suïssa i els jutges de partit

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

García Castellón fa política coordinadament amb el PP i Vox. Més que això encara: treballa com a jutge pel partit. I per tant una prevarica.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

22.11.2023 - 21:40

Actualització: 22.11.2023 - 21:48

 

 

El març del 2020 Suïssa va rebutjar la petició de perseguir Marta Rovira. Les autoritats helvètiques van ser ben contundents: no tan sols van dir que les activitats de què era acusada la secretària general d’ERC no encaixaven en la definició de terrorisme, sinó que van voler aclarir a Espanya que allò era un cas de persecució política i que, per tant, Suïssa no hi col·laboraria de cap manera, atesa la seua tradició i el fet que l’ordenament legal propi ho prohibeix. Fou una de les bufetades més contundents i memorables que va rebre d’Europa l’estat espanyol i una presa de posició claríssima d’un país que –això no ho hauríem d’oblidar mai– es va oferir públicament a fer de mitjancer entre Catalunya i Espanya després del Primer d’Octubre.

Malgrat això, ahir el jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón va insistir a dur endavant la investigació del Tsunami Democràtic per la nova i surrealista imputació de terrorisme. I l’endemà d’haver demanat al Tribunal Suprem que l’assumís, perquè tant el president Puigdemont com el diputat d’ERC Rubèn Wagensberg són aforats, ahir va enviar una comissió rogatòria a Suïssa perquè les autoritats d’aquest país localitzassen

Cop a García-Castellón: la jutgessa de l’Hospitalet va arxivar la mort a l’aeroport perquè no hi havia delicte

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'autòpsia va determinar que havia estat una mort natural perquè l'home tenia una malaltia cardíaca crònica

 

 

 

 

 

 

Arnau Lleonart   

23.11.2023 - 11:26

Actualització: 23.11.2023 - 11:59

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón vol fer de la mort per un infart d’un turista francès el dia de l’ocupació de l’aeroport de Barcelona la via per a impedir l’amnistia de Carles Puigdemont i Marta Rovira, els quals considera dirigents del Tsunami Democràtic. Ara bé, provar de relacionar ara el succés amb el Tsunami Democràtic topa amb la interpretació que en va fer la justícia l’any 2019, després de la mort, quan no van considerar que hi hagués cap delicte.

El jutjat d’instrucció de l’Hospitalet de Llobregat que va obrir diligències per a estudiar les circumstàncies de la mort, ja va deixar clar en una interlocutòria del 26 de novembre de 2019, a la qual ha tingut accés VilaWeb, que s’havien d’arxivar les investigacions perquè no havien detectat cap infracció penal. La investigació es va obrir arran de la mort del turista francès i, una vegada practicada l’autòpsia i havent estudiat les circumstàncies de la mort, la jutgessa va decidir d’arxivar-la.

En les conclusions de l’autòpsia, a les quals també ha tingut accés de VilaWeb, es descriu que va ser una mort natural perquè l’home va tenir un xoc cardiogènic, pel qual es va determinar que tenia una

El cas Tsunami, un 'lawfare' de manual, ja és camí del Suprem

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 21 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Primera lliçó: quan es tracta de l'independentisme i el seu trànsit per la justícia espanyola, situar-se sempre en la pitjor de les hipòtesis estalvia molt de temps. Per als càndids, que encara n'hi ha, aquest dimarts s'ha revelat el que era més que evident: el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha traspassat al Tribunal Suprem la investigació per delicte de terrorisme de la causa de Tsunami Democràtic, que inclou, entre d'altres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira. No són els únics, però és la manera com la justícia expressa l'oposició a l'acord d'investidura de Pedro Sánchez amb l'independentisme català.

Segona lliçó: l'objectiu final de la justícia espanyola no és cap altre que deixar en paper mullat el que acabin decidint les Corts Generals sobre l'amnistia. Ells, com a garants imaginaris de la Constitució i vigilants de l'estat de dret que Sánchez ha posat en risc. Amb el cas Tsunami al Suprem, és fàcil que s'iniciï el camí judicial a Europa una vegada el jutge del tribunal, amb el suport dels fiscals (vells coneguts de l'independentisme, els del judici del procés) elevi el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). No comptarien, en principi, amb el suport de l'Advocacia de l'Estat, però no sembla exagerat concloure que

García-Castellón manté la persecució judicial i demana a Suïssa que localitzi Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

El jutge espanyol també demana dades d'un compte bancari del CIM Banque

 

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

Redacció

Dimecres, 22 de novembre de 2023

 

 

La justícia espanyola continua amb la seva croada contra l’independentisme català. El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha enviat una comissió rogatòria a Suïssa on demana a les autoritats d’aquest país que localitzin la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en el marc de les actuacions que manté obertes contra els suposats organitzadors del Tsunami Democràtic.

Segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ACN, el jutge acompanya la petició d’una sol·licitud de les dades d’un compte bancari del CIM Banque amb l’objectiu que les autoritats d’aquest país identifiquin els titulars de productes financers adquirits, les persones autoritzades a operar amb el

Puigdemont vaticina un “gran circ” al Parlament Europeu amb el debat sobre l’amnistia

 

 

AMNISTIA

 

El líder de Junts ironitza sobre que ara "tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya" 

 

 

Jordi Martín
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:30
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 13:46
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg.

 

LINK DEL VIDEO : https://cdn.jwplayer.com/previews/iLQkeKod

 

L’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha ironitzat aquest dimecres sobre el debat al Parlament Europeu per abordar la llei d’amnistia al procés, una sessió parlamentària impulsada per la dreta i ultradreta espanyola que el president vaticina com a “un gran circ”. “Ens ajudaran a internacionalitzar encara més el conflicte. Nosaltres fa molt de temps que demanem que en aquesta cambra es parli del conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya i avui, tot i que segurament no és la seva intenció, tothom s’assabentarà que hi ha un conflicte”, ha afirmat, rialler, en declaracions des d’Estrasburg. 

Segons Puigdemont, que ha atès breument els mitjans mentre caminava pels passadissos de l'Eurocambra, els eurodiputats veuran que a l’Estat espanyol hi ha “un interès per polititzar la justícia” i que Espanya té “un problema” amb un “sistema judicial abonat al lawfare”. En aquest sentit, i preguntat sobre com valora que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón, encarregat del cas Tsunami Democràtic, hagi demanat al Tribunal Suprem que l'imputi per terrorisme, Puigdemont ha tornat a tirar d'ironia i ha assegurat que l'encaixa "exactament igual que la imputació per rebel·lió, sedició i segurament també per l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy"; una referència tot just avui quan es compleixen seixanta anys de l'atemptat mortal contra el president estatunidenc.

L'amnistia, a debat a l'Eurocambra

GREU | L’amnistia podria exonerar els implicats en l’Operació Catalunya

 

 

L’exministre Jorge Fernández Díaz, l’excap de la policia Eugenio Pino, i molts altres, evitarien responsabilitzar-se dels delictes comesos per desactivar l'independentisme

 

 

 

L’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, l'abril del 2017 a la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya.

 

Maria Garcia

Divendres, 17 de novembre de 2023

 

 

La llei d’amnistia pactada entre ERC, Junts i el PSOE per separat, i que els socialistes van registrar de forma oficial el passat dilluns, té gat amagat. La polèmica norma, que ha estat la protagonista del debat d’investidura i de les setmanes de negociacions entre els partits independentistes i el PSOE, ja trontollava quan va saber-se que els policies que van carregar contra els votants de l’1-O serien exonerats. Ara, i tal com avança RAC1, s’ha sabut que la futura norma podria beneficiar també els implicats en l’Operació Catalunya, la guerra bruta orquestrada des de les clavegueres de l’Estat per acabar amb el moviment independentista.

Malgrat les setmanes de negociacions que ha costat tancar-la, i la insistència dels partits independentistes perquè el text fos perfecte, sembla que el PSOE ha fet de les seves a l’apartat E de l’article 1. Aquest apartat diu que la responsabilitat associada a totes aquelles accions realitzades en el curs d’actuacions policials per a dificultar o impedir la realització dels actes relacionats amb el moviment independentista quedaran en no res.

Diverses veus han apuntat a RAC1 que, si bé aquest tècnicament és el paràgraf pensat per a exonerar els antiavalots, també podria estar pensat per als implicats en l’Operació Catalunya. En cas que això fos cert, polítics com

L’independentisme davant l’esquerda

 

 

OPINIÓ

 

"Què farà l'independentisme davant l'esquerda de l'Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta"

 

 

 

 

 

Sílvia Barroso
16/11/2023 16:36 

 

 

 

 

Pedro Sánchez ja torna a tenir per davant una altra legislatura, per la qual ha lluitat fins a l’extenuació i ha portat al límit el règim del 78, del qual el PSOE sempre ha estat un pilar fonamental i la clau perquè la monarquia borbònica no tingui cap amenaça seriosa. Per conservar la Moncloa, ha anat més lluny del que ningú s’esperava, no tant pel que ha acceptat fer –la llei d’amnistia–, sinó pel que ha acceptat dir: el relat fàctic sobre l’origen del conflicte polític amb Catalunya que conté el pacte amb Junts, amb referències al lawfare incloses, és inèdit en un paper amb el logo del PSOE. Aquesta desconnexió de Sánchez dels codis de la política espanyola emanats de la Transició és el que ha incendiat la dreta i, més important, el deep state, la part més visible del qual és la judicatura.

Del subidón discotequer que va exhibir ahir quan responia a Alberto Núñez Feijóo des de la tribuna del Congrés, es dedueix que el president investit no està preocupat pel soroll de togues de jutges i fiscals i pel que implica el llenguatge i l’actitud colpista utilitzada per la dreta, especialment per Vox, que pot recuperar terreny després que Feijóo hagi fracassat. Tot això vol dir que Sánchez està convençut que té la situació sota control i que pensa que marejarà tant com vulgui els independentistes que hi han pactat. De fet, el mateix Gabriel Rufián ja va advertir que el PSOE intentarà enganyar-los perquè sempre ho fa. Era un avís a Junts, però quedava clar que parlava per experiència.

Tot i l’episodi de tensió amb Junts pel to perdonavides amb què Sánchez havia parlat de l’amnistia al matí, en el discurs amb què va obrir el debat –va durar gairebé dues hores i va dedicar menys de deu minuts a Catalunya–, a l’hora de la votació s’ha complert les previsions. Només va haver de rebaixar el to en la seva rèplica a Míriam Nogueras al vespre per tornar les coses a lloc, almenys per sortir del pas de cara a la votació que s’havia de fer avui.

Tanmateix, que el president eufòric de la investidura no la vulgui veure no vol dir que l’esquerda no hi sigui. El règim del 78, per primera vegada –el 23-F i la seva peculiar resolució va formar part del procés per falcar-lo– està sotmès a tensions serioses que no desapareixeran un cop triat el president. L’altra Espanya no acceptarà aquest govern i l’atacarà per tots els flancs possibles, visibles i invisibles, per deslegitimar-lo. 

Què farà l’independentisme davant d’aquesta esquerda de l’Espanya del 78, per aprofitar-la, encara és una pregunta sense resposta. De moment, el que s’ha vist en el debat ha sigut ERC llançant dards a Junts i Junts ignorant ERC. No es parlen i no hi ha indicis que tinguin plans per canviar això. Així limiten ells mateixos, absurdament, el camí que han obert.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/independentisme-davant-esquerda-regim-78-758669/

Felip VI rep amb molt més mala cara que fa quatre anys la notícia de la investidura de Sánchez

 

 

INVESTIDURA

 

 

Francina Armengol s'ha reunit amb Felip VI per comunicar-li el resultat de la investidura de Pedro Sánchez 

 

 

 

 

 

Nura Portella
Barcelona. Dijous, 16 de novembre de 2023. 19:37
Actualitzat: Dijous, 16 de novembre de 2023. 20:03
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Seguint el que marca el protocol, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, s'ha desplaçat aquesta tarda al palau de la Zarzuela per comunicar al rei Felip VI el resultat de la sessió d'investidura i l'elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I tot i que no és el primer cop que una presidenta de la cambra baixa comunica al monarca que el Congrés ha escollit Pedro Sánchez com a president —ja ho va fer el gener del 2020 la catalana Meritxell Batet i el juny del 2018 Ana Pastor, després de la moció de censura a Mariano Rajoy— aquesta vegada, Felip VI ha rebut la notícia fent molt mala cara. En les fotografies de la reunió entre el Borbó i Armengol que ha distribuït la Casa Reial, el monarca fa cara d'enfadat i arrufa les celles. En canvi, quatre anys enrere, va rebre molt somrient a l'aleshores presidenta del Congrés, que li havia de comunicar que Sánchez havia estat elegit president del Govern amb l'abstenció d'ERC i EH Bildu. Enguany, aquests partits, juntament amb Junts i el BNG, han votat a favor del candidat socialista. 

 

nteractive content by Flourish

 

 

De fet, Felip VI fa mala cara a les dues fotografies que ha compartit el perfil oficial de la monarquia espanyola, mentre que el gener del 2020 apareix somrient en tot moment. Caldrà veure si a la jura del càrrec de president del govern espanyol —que se celebrarà també a la Zarzuela amb Pedro Sánchez i el mateix Felip VI com a grans protagonistes— el cap d'estat apareix més relaxat o continua amb aquesta tensió evident. L'acte tindrà lloc a les 11 hores d'aquest divendres. El 2020 Sánchez va optar per

Editorial Vicent Partal : Sánchez ja té la investidura. L’independentisme, una confusió massa exagerada

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL 

 

 

El PSOE aconsegueix l'única cosa que li importava mentre l’independentisme s’entesta a seguir el camí més autodestructiu possible

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

14.11.2023 - 21:40

Actualització: 15.11.2023 - 07:39

 

 

Avui comença la sessió d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’èxit d’aquesta sessió semblava gairebé impossible l’endemà de les eleccions del juliol. El PSOE ha aconseguit el seu objectiu i tots els partits del parlament espanyol, tret del PP-UPN i Vox, votaran un candidat a la presidència que si una cosa ha demostrat sobretot en la seua carrera política és que no té escrúpols ni moralitat. Ni cap nord que no siga el poder. Ara li toca dur la disfressa de progressista i conciliador, d’audaç i tot, però no cal fer un gran esforç per recordar-lo en posicions ben diferents: envoltat de militars i fent un discurs gairebé d’extrema dreta durant la pandèmia, donant suport sense fissures al seu rei i al PP contra Catalunya, torejant els socis de Podem fins a convertir-los en la poca cosa domesticada que ara és Sumar.

El contrast és a la banda de l’independentisme, que arriba a aquesta investidura espanyola desorientat, debatent-se en una mar de dubtes, recels i imprecacions, sense cap certesa per a dipositar a les mans dels votants i carregat de retrets i violència. Autodestructiu en extrem.

Hi ha gent que opina que això és normal. Que hi ha una gran decepció per tot allò que ha passat aquests darrers anys i que això mena a aquest pessimisme que tant s’escampa. Jo hi ha coses que les trobe normals, com ara el desconcert i la prevenció que causa el canvi tan radical d’estratègia de Junts i la decepció per

La independència arribarà amb l’ajuda d’Espanya

 

 

OPINIÓ

 

 

"La independència arribarà amb l’ajuda inestimable d’Espanya, que amb la seva fúria posarà la conjuntura ideal i ens farà molta feina"

 

 

 

 

 

 

Víctor Alexandre
14/11/2023 22:26 

 

 

 

 

 

Soc conscient que en aquests moments hi ha molts catalans independentistes que viuen hores de desconcert. Puc imaginar-me el neguit amb què s’ho miren les persones de més de vuitanta anys que pensen que el més calent del que van votar l’U d’Octubre és a l’aigüera. Una persona d’edat avançada, justament perquè no té allò que se’n diu ‘tota una vida al davant’, s’impacienta quan veu com es dilata el temps a l’hora d’assolir un objectiu de tan extrema necessitat, com és el de la llibertat de Catalunya. És comprensible. Jo, que l’1-O vaig ser responsable d’un col·legi electoral, recordo els moments màgics viscuts cada cop que la cua immensa de votants cedia el pas a una persona molt gran que, ajudada per familiars o en cadira de rodes, duia el seu vot a la mà. N’hi havia que ja feia temps que no sortien de casa i que aquell dia, tanmateix, van voler sortir per anar a votar. I ho van fer emocionats. No els va importar la remor de sabres, no els va importar la remor de porres ni el crit de guerra d’una policia espanyola catalanofòbica. Eren allà, volien votar i van votar. 

Han transcorregut sis anys d’aleshores ençà, Catalunya continua sotmesa i és lògic que molta gent es neguitegi. Què se n’ha fet, d’aquell poble que va admirar el món per la fermesa amb què reivindicava els seus drets nacionals, amb manifestacions cíviques mai no vistes de dos milions de persones? Ha desaparegut? Ha renunciat als seus anhels? Hi ha molta gent que, de fora estant, s’ho pregunta, això. La meva resposta, si m’ho permeteu, és que el poble català ni ha desaparegut ni ha renunciat a res. A res. Ha demostrat un comportament estrany, és ben cert; un comportament que, per als qui no el coneixen, pot semblar una reculada, una derrota silenciosa. No són pocs els polítics, periodistes i tertulians de dreta i d’esquerra, tant d’Espanya com de Catalunya, que han repetit que el procés català

Reynders desmenteix la dreta i l’extrema dreta espanyoles: la carta de la Comissió era només per a “rebre el text” de l’amnistia

 

 

El comissari insisteix que encara estan "analitzant" la llei d'amnistia i que no ha expressat "cap preocupació" pel projecte de llei

 

 

L'eurocomissari de Justícia, Didier Reynders, durant una compareixença a l'Eurocambra, al maig del 2020. (Horitzontal)

 

Maria Garcia

Dimecres, 15 de novembre de 2023

 

El comissari de Justícia, Didier Reynders, ha evitat pronunciar-se sobre la llei d’amnistia que el PSOE va tancar amb ERC i Junts i registrar de forma oficial el passat dilluns, 13 de novembre. Reynders ha afirmat aquest dimecres que els serveis de l’executiu comunitari estan encara “analitzant” la llei d’amnistia, traient així pes a la carta enviada a l’executiu espanyol demanant informació sobre el text, a la qual l’oposició s’ha aferrat per tal de denunciar la “inconstitucionalitat” de la mesura.

El comissari ha reiterat que la carta no era per expressar “cap preocupació” per part de la Comissió Europea, sinó per demanar el text de la llei d’amnistia. “La petició era només per rebre el text”, ha clarificat el comissari, que ha confiat poder-se trobar amb

Una Espanya exòtica on han de redactar una llei pensant en les trampes que faran els jutges

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Llegint la llei d'amnistia tens la sensació que el legislador es posa la bena abans de la ferida. És escrita pensant de quina manera el poder judicial no la rebentarà

 

 

Conferència de premsa de Félix Bolaños (PSOE) després de presentar la llei a registre (fotografia: Fernando Villar).

 

 

 

 

Vicent Partal

13.11.2023 - 21:40

13.11.2023 - 21:48

 

 

Finalment s’ha presentat la llei d’amnistia i finalment l’ha presentada el PSOE i prou. Tot sol. Després de molts dies d’especulacions, per tant, ja en sabem el contingut i en podem parlar amb propietat. Josep Casulleras, en aquest article, en fa una anàlisi aprofundida, per a entendre què hi ha i què significa.

La meua opinió, una volta llegida, és que és una llei certament molt treballada, això no es pot negar, que té quatre defectes preocupants, però que sobretot posa en relleu l’excentricitat d’aquesta Espanya democràticament anormal, on els legisladors han d’escriure un text legal pensant ja d’entrada que els jutges faran totes les trampes possibles per a rebentar-lo.

Sobre els defectes, primer, deixant de banda el debat polític sobre la llei, crec que és un gran error no incloure-hi clarament la lawfare. Expliquen, diuen,

L’odi espanyol. Per Santiago Espot

 

 

OPINIÓ

 

 

 

"El pitjor de tot plegat és que per aturar tot això, Catalunya només té l’estil pusil·lànime, el to baixet i el somriure de conill de la majoria dels dirigents catalans"

 

 

 

 

 

 

Santiago Espot
13/11/2023 20:02 

 

 

 

 

 

Sorprèn l’absència gairebé absoluta del mot “odi” en el panorama mediàtic català quan hom comenta les manifestacions contra l’amnistia. Tan difícil és veure-ho? No cal ser un perspicaç observador per veure que aquest sentiment és el motor de les mobilitzacions que omplen els carrers de les ciutats espanyoles. Les seves formes i consignes ens traslladen als anys trenta del segle passat. 

El problema rau en la mentalitat catalana que ha generat els segles de colonització i que ens impedeix (o no desitgem) veure les evidències. Constatar l’odi contra catalans per la seva simple condició d’origen, significa acceptar que el nostre conflicte no només és de caràcter polític, ho és també ètnic. Ens espanta?

Pensem que qualsevol lluita política s’ha de moure només per la raó, i llavors quedem sorpresos per l’instint destructiu d’una part majoritària de la societat espanyola contra qualsevol cosa que pugui

«El PSOE de las JONS»

 

 

OPINIÓ

 

 

 

 

 per Jordi Borràs, 13 de novembre de 2023 a les 19:00

 

 

 

 

 

«Que ningú s'oblidi que el veritable rostre del socialisme espanyol és el del Cid Campeador contra tot allò que no sigui 'castizo'»

 

 

Ho he explicat mil cops, però aquests dies no em puc estar de pensar-hi cada vegada que encenc la ràdio o llegeixo la premsa. Era la tarda de la diada de Sant Jordi de l'any 2014 i l'efervescència de l'anomenat procés es trobava disparada com un coet. L'ANC actuava com una organització de masses, plural, inclusiva i propositiva, creada només dos anys abans com una eina del conjunt de l'independentisme. Amb aquest panorama i des d'un espanyolisme entre atònit i reactiu, es va decidir passar a l'acció. Aquella tarda del 23 d'abril, al Teatre Victòria de Barcelona, veuria a la llum Societat Civil Catalana, la resposta associativa a l'ANC que intentaria mobilitzar les bases del nacionalisme espanyol a Catalunya.

Vaig anar a l'aplec nacionalista perquè en aquell moment encara gaudia de cert anonimat dins de les esferes espanyolistes, malgrat que ja havia tingut algunes topades serioses amb l'extrema dreta que em passarien factura fins al dia d'avui i que fan que estigui escrivint sobre aquest tema en lloc d'estar fent fotos a les mobilitzacions de Madrid, que és el que hauria de fer si realment a l'estat espanyol es garantís el dret a la llibertat d'informació.

Sigui com sigui, des de les butaques d'aquell teatre