Isaías Herrero fa visible el pacte amb la fiscalia i incrimina Laura Borràs

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Herrero i la fiscal s'han passat de frenada, a l'inici de l'interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.02.2023 - 10:36

Actualització: 20.02.2023 - 13:18

 

 

“Els dos pressupostos comparsa ja se sabia que no s’acceptarien”. Amb aquestes paraules Isaías Herrero ha començat la seva declaració al TSJC en què incrimina Laura Borràs en una suposada contractació irregular de serveis durant el temps en què va ser presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes. Herrero ha estat el primer acusat a declarar (Borràs ho farà al final del judici), i ho ha fet palesant que la seva defensa ha pactat amb la fiscalia la manera de carregar la responsabilitat d’aquestes adjudicacions a Borràs, tot dient que s’havien fet de manera encoberta. L’informàtic ha recitat fil per randa el relat acusatori mentre anava responent les preguntes de la fiscalia sobre com Borràs i ell acordaven la manera d’adjudicar-li el desenvolupament de diverses webs sobre literatura. 

 

[VÍDEO] L’addicció a les drogues d’Herrero encén la incriminació contra Laura Borràs

 

De fet, Herrero i la fiscal s’han passat de frenada, a l’inici de l’interrogatori, perquè la pregunta ja incloïa la resposta:

Marchena treu i posa candidats

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 14 de febrer de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 14 de febrer de 2023. 22:09
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Una de les característiques de la justícia espanyola des que va desembarcar, el 2017, amb tota la força i autoritat de l'Estat per revertir la situació generada pel referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del dia 27 del mateix mes, ha estat atribuir-se la facultat de decidir qui es presenta a unes eleccions i qui no. Poc es diu del que és, a la pràctica, una anomalia a Europa. Així, per la via penal, s'aparten candidats de la carrera política i es fan vestits a mida, a criteri del magistrat sentenciador de torn. Només els exiliats, i per la via del Parlament Europeu, han aconseguit saltar-se el mur jurídic de Llarena i Marchena, així com el de la Junta Electoral Central. Els últims que pagaran aquesta arbitrarietat del Suprem seran Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells membres del Govern de Carles Puigdemont i als quals se'ls ha aplicat la malversació agreujada per mantenir-los una inhabilitació en càrrec públic d'entre 12 i 13 anys.

 

Per què ells i no d'altres? Per contestar-nos aquesta pregunta l'hem de veure amb els ulls del Tribunal Suprem i no amb la mirada en el guerracivilisme existent al si del món independentista. El deep state té al radar de la repressió, de

Un conseller del Banc d’Espanya, forçat a dimitir per haver donat suport a Clara Ponsatí

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Antonio Cabrales ha estat assenyalat i ha dimitit sis hores després d'haver estat nomenat a proposta del PP

 

 

 

 

 

Redacció

14.02.2023 - 23:38

Actualització: 15.02.2023 - 11:43

 

 

L’economista Antonio Cabrales, nomenat avui pel govern espanyol com a nou conseller del Banc d’Espanya, ha renunciat al càrrec hores més tard. El catedràtic, que havia estat proposat pel PP, gairebé no ha donat explicacions sobre la seva dimissió. Però darrere de la decisió sembla que hi ha un motiu polític: temps enrere va donar suport a la consellera exiliada Clara Ponsatí.

 

“No vull afegir més tensió al país i em semblava que això n’hi afegiria. Necessitem calma”, ha dit Cabrales en declaracions al diari ABC. Alhora, ha donat de baixa el seu perfil de Twitter per distanciar-se de la repercussió de la seva dimissió.

 

La pressió ha començat a la tarda, quan el diari The Objective ha recordat que el seu nom, juntament amb el de més economistes de renom, constava en una carta de suport a

Un empresari israelià estaria darrere del ciberatac contra la Generalitat el 9-N

 

 

CIBERATAC

 

 

L'empresari presumia del ciberatac del 9-N com un cas d'èxit dels serveis que ofereix 

 

 

Judit Pellicer
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 15 de febrer de 2023. 07:46
Actualitzat: Dimecres, 15 de febrer de 2023. 10:05
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

Tal Hanan, té 50 anys i és conegut sota el pseudònim de Jorge, té una llarga carrera com expert tecnològic, a més d'haver estat subcomandant de l'Exèrcit d'Israel i estar relacional amb la controvertida consultora britànica Cambridge Analytica. Amb tota aquesta experiència a l'esquena, Hanan i les seves empreses fa anys que treballen per serveis d'intel·ligència i ofereixen desinformació a governs, candidats i empreses. Part de la naturalesa d'aquests negocis de desinformació s'ha destapat ara gràcies a una investigació de diversos mitjans d'arreu del món: El País, The Washington Post, The Guardian, Le Monde, Der Spiegel i Haaretz. El que han destapat aquests periodistes és que Hanan s'atribueix l'autoria del ciberatac de que va patir la Generalitat durant la consulta del 9-N de 2014. 

 

No només reconeixia l'autoria d'aquest atac informàtic durant la consulta, sinó que en presumia com un cas d'èxit que avalava els seus bons serveis. Segons la investigació periodística, Hanan exhibia el cas de la Generalitat, el major que aquesta institució ha registrat, en les seves reunions amb potencials clients. L'atac va carregar de forma intermitent durant tres dies contra algunes pàgines web de la Generalitat com participa2014.cat o el servei d'emergències mèdiques. A més, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural també van denunciar atacs, 

 

El 25 de juliol es va gravar a Hanan exposant el seu èxit a Catalunya davant de potencials clients a les seves oficines als afores

Destapen la infiltració d’un policia espanyol en moviments socials de València

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

• El talp va començar la seva activitat el març del 2020, quan va entrar en el col·lectiu social Cuidem Benimaclet

• És el tercer cas que destapa enguany la Directa sobre policies espanyols infiltrats en col·lectius socials dels Països Catalans

   

 

El policia infiltrat en una manifestació (fotografia: la Directa).

 

 

 

 Redacció

13.02.2023 - 08:28

ctualització: 13.02.2023 - 10:30

 

 

Un agent de la policia espanyola, originari del Baix Llobregat, es va infiltrar durant tres anys en moviments socials de València, segons que publica la Directa. Amb la identitat falsa de Ramon Martínez Hernández, el talp va començar l’activitat el març del 2020, quan va entrar en el col·lectiu social Cuidem Benimaclet i va tenir accés a la informació d’Entrebarris, la xarxa de col·lectius dels barris de València. El mitjà identifica l’agent de policia amb les inicials reals R. M. F.

 

L’estiu del 2020 es va afegir a tres grups del Centre Social Okupat i Anarquista l’Horta: el de Muay Thai, Grama i el grup de suport a la Garrofera. El setembre d’aquell any va començar els estudis de Treball Social a la Universitat de València, amb

El Consell d’Europa insta Torra i Costa a anar al TEDH per a denunciar el Catalangate

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La secretària general, Marija Pejčinović Buric, recorda que l'estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans

 

 

 

 

 

Redacció 

09.02.2023 - 16:57

Actualització: 09.02.2023 - 22:22

 

 

Resposta ràpida del Consell d’Europa (CE) a la carta que li va enviar el president Quim Torra i l’ex-vice-president primer del parlament Josep Costa el 3 de febrer, en què denunciaven l’obstruccionisme del govern de Pedro Sánchez i la justícia espanyola en el cas Pegasus. La secretària general, Marija Pejčinović Buric, els ha instats a anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per a denunciar el Catalangate.

 

En la resposta, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Pejčinović recorda que l’estat espanyol ha de respectar els drets que es recullen en el Conveni Europeu dels Drets Humans, en concret, l’article 8, que fa referència al respecte a la vida privada i familiar. Pejčinović els ha respost personalment, i els diu: “Si considereu que els tribunals espanyols no ho han fet, podeu presentar una sol·licitud al Tribunal Europeu de Drets Humans d’acord amb les corresponents normes i procediments”.

 

 

La resposta de la secretària general del Consell d’Europa

 

 

Al final d’abril, Pejčinović va dir que l’espionatge amb Pegasus només es podria justificar

Marlaska justifica descaradament la infiltració de la Policia Nacional als moviments socials

 

 

El ministre de l’Interior té la barra de dir que “no es persegueixen les ideologies o les idees” i defensa que la policia espanyola sempre “compleix la legalitat i els valors constitucionals”

 

 

Redacció 07/02/2023

 

 

Pla mitjà del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en roda de premsa a La Moncloa, el 18 de maig del 2021. (Horitzontal) Data de publicació: dimarts 18 de maig del 2021, 16:20 Autor: Pool Moncloa / Borja Puig de la Bellacasa

 

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha justificat l’escandalosa infiltració d’un agent de la Policia Nacional espanyola als moviments socials de Barcelona justificant que és per “prevenir la comissió de delictes” i “generar les dades i la informació necessària per garantir la seguretat de tots”. “Vivim en una democràcia no militant”, ha dit, tot remarcant que “no es persegueixen les ideologies o les idees“, sinó “fets”. Sospitosament, però, es tracta de moviments socials vinculats amb l’antifeixisme, la defensa de l’habitatge o l’independentisme.

 

Segons Marlaska, l’actuació dels membres del Cos Nacional de Policia “sempre” s’adequa a la legalitat, i té com a objectiu “garantir l’exercici dels nostres drets i llibertats” i “generar l’espai perquè tothom pugui dir el que vulgui i viure com sigui més feliç”. Així ha respost el ministre espanyol a les crítiques del senador de Más Madrid, Pablo Gómez Perpinyà, que li ha retret la infiltració durant tres anys de l’agent del Cos Nacional de Policia a moviments de Barcelona. L’agent va mantenir diverses relacions amb dones que ara han presentat querella contra ell i contra el Ministeri de l’Interior per delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral i d’impediment de l’exercici de drets cívics.

 

La manipulació sexual com a mecanisme repressiu

Crònica de la conspiració espanyola contra el grup de l’ONU reconegut pel TJUE

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

 

Podria passar que la sentència de Marchena fos anul·lada gràcies, en part, a un informe que ell mateix va deplorar i ridiculitzar

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 02.02.2023 - 21:40

Actualització: 03.02.2023 - 07:32

 

 

Era la recta final del judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. A final de maig del 2019 corria la brama que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU (GTDA) faria públic el dictamen sobre la denúncia que hi havien presentat Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras contra el seu empresonament i processament. I efectivament, el 29 de maig a migdia, quan la sessió al Suprem s’havia aturat per a dinar, va arribar el dictamen i va caure com una bomba. Perquè la duresa de les conclusions era inaudita: denunciava una desena de violacions de drets humans sobre els presos i n’exigia l’alliberament immediat i una indemnització pels perjudicis causats. Però el Suprem no en va fer cabal. Manuel Marchena va menysprear i fins i tot va insultar els membres d’aquest grup de l’ONU en una resolució plena de fúria i d’amargor amb què desestimava les peticions de llibertat de tots els presoners, quan el judici ja era vist per a sentència, i la maquinària mediàtica i política espanyola es va tornar a activar, en una exhibició de lawfare de manual, per a desacreditar la feina del GTDA i qüestionar la imparcialitat dels seus membres, començant pel president, el mexicà José Guevara Bermúdez. Però tres anys i mig després, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu al Tribunal Suprem espanyol que els dictàmens d’aquest grup són vàlids per a constatar deficiències sistèmiques, persecucions polítiques o vulneracions de drets fonamentals.

 

Havent dinat, i quan reprenia la sessió de la tarda del 29 de maig, Benet Salellas va demanar la paraula a Marchena per exigir, d’acord amb les conclusions del dictamen, la llibertat immediata de Jordi Cuixart.

L'ONU reclama a Espanya una investigació "completa i justa" del Catalangate

 

 

PEGASUS

 

L'ONU denuncia que l'ús del programari d'espionatge Pegasus pot esdevenir una greu violació dels drets humans

 

 

Foto: markusspiske
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2023. 14:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

L’Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides reclama a les autoritats espanyoles que investiguin a fons tots els informes que apunten que Espanya va utilitzar el programari Pegasus i Candiru per espiar als líders independentistes catalans després de l'1-O i posin punt final a la vulneració de drets fonamentals contra ells. L'Alt Comissionat exigeix que facin "una investigació completa, justa i efectiva sobre aquestes denúncies". Així doncs, reclama que es compleixi la resolució que tres relators de Nacions Unides van emetre el mes de gener, en la qual ja reconeixien les vulneracions de drets fonamentals en l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català. 

 

L'ONU ha expressat la seva preocupació per l'extensió i la sofisticació del programa Pegasus. En aquest sentit, els experts apunten que els inquieta que l'ús generalitzat d'aquest tipus de programari espia pugui comportar un augment de l'autocensura, que afecta de manera directa en la llibertat d'expressió, "així com altres vulneracions dels drets de les minories i dels seus drets participació en la vida pública". 

 

Violació dels drets humans

El Ministeri d'Interior premia el policia infiltrat amb una feina en una ambaixada i molt ben pagada

 

 

 INFILTRATS

 

 

El policia infiltrat en moviments socials de Barcelona treballa en una ambaixada

 

 

Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 3 de febrer de 2023. 11:25
Actualitzat: Divendres, 3 de febrer de 2023. 11:38
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

 

 

 

Dani, el policia espanyol infiltrat als moviments socials de Sant Andreu i Barcelona i al moviment sindical entre maig de 2020 i octubre de 2022 ja no és a Catalunya. El Ministeri d'Interior així ho ha procurat després de les querelles per abusos sexuals de diverses dones. És més, segons ha pogut saber El Español, no només ha marxat de Catalunya. Fonts judicials i policials asseguren que s'ha enviat l'agent a treballar en una ambaixada. La idea, segons aquestes fonts, era apartar-lo temporalment per protegir-lo de les crítiques i retrets després de les greus acusacions.

 

Cinc de les dones activistes afectades pel cas d’infiltració del policia espanyol han interposat una querella per les conductes de l’agent, que hauria mantingut relacions sexuals i sentimentals amb elles i altres dones del moviment per obtenir informació a canvi i amagant la seva identitat real. La querella és pels delictes d'abusos sexuals continuats, contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. Altres afectades podrien afegir-se a la querella més endavant.

 

Un lloc de feina molt desitjat

Puigdemont presenta un recurs a Llarena aprofitant la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Boye signa un escrit on demana que s'enviï la causa a un jutjat de Barcelona aprofitant el criteri de les prejudicials

 

 

El president a l'exili, Carles Puigdemont / ACN

 

 

Quico Sallés

02/02/2023 14:10  

 

Nou front judicial obert pel president a l’exili Carles Puigdemont aprofitant la munició que li ha atorgat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials. En un escrit de “declinatòria de competència” i de recurs de reforma contra els recursos alhora presentats per la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i de Vox a la interlocutòria de processament per malversació del passat 12 de gener, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja incorpora la doctrina de la justícia europea. Fins i tot, l’escrit, al que ha tingut accés El Món, reclama que enviï la causa del president i de la resta de l’exili a un Jutjat d’Instrucció de Barcelona. 

 

En aquest sentit, torna a plantejar la declinatòria de competència del Tribunal Suprem pel judici del Procés aprofitant el paràgraf número 100 de la resolució a les set qüestions prejudicials que va plantejar el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena davant el TJUE. Així, recorda que els magistrats de la Gran Sala entenen que hi ha una incompatibilitat manifesta amb el benentès que “no hi ha cap base legal” perquè els processats pel Primer d’Octubre vagin directament al Tribunal Suprem i perdin el dret a una segona instància. Per altra banda, retreuen la manca de presumpció d’innocència del ministeri fiscal contra el president exiliat en assumir en el seu escrit que va participar dels fets provats de la sentència del Procés, per acusar-lo de la nova modalitat delinqüencial dels desordres públics agreujats. 

 

Només dos dies després

El govern espanyol enterra la seva promesa de reformar el CNI

 

 

ESPIONATGE

 

 

El Pla Anual Normatiu del 2023 no inclou cap reforma del CNI que va prometre Pedro Sánchez i el PSOE el 2022 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dijous, 2 de febrer de 2023. 10:49
Actualitzat: Dijous, 2 de febrer de 2023. 11:10
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El CNI no es reformarà i no passarà a ser un servei més transparent. Això és el que es conclou a través d’una lectura de Pla Anual Normatiu del 2023, que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va encarregar-se de presentar aquest dimarts. El govern espanyol, doncs, enterra d’aquesta manera una de les promeses del seu president, Pedro Sánchez, que el passat mes de maig va anunciar una reforma del Centre Nacional d’Intel·ligència per tal que hi hagués un control judicial previ a les seves accions.

 

El president socialista es va comprometre al Congrés dels Diputats a reformar la Llei Orgànica Reguladora del Control Judicial Previ del CNI en la mateixa línia que les recomanacions que havia fet el Defensor del Poble. Enmig de l’escàndol dels espionatges a través de Pegasus a independentistes catalans, i després d’haver excusat que el mateix Sánchez i els ministres de Defensa i Interior, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska, també havien estat víctimes del programari espia, el cap de l’executiu espanyol va fer una defensa del respecte als drets polítics i individuals de les persones.

 

El relat d’haver de reformar el CNI a través del govern espanyol estava ben vigent mig any després. Enmig d’un debat a la cambra baixa per votar una proposició de llei del PNB que pretenia fer el CNI més transparent, la diputada del PSOE Zaida Cantero va assegurar que es tractava d’una reforma “necessària”. És més, per tal d’argumentar el vot en contra dels socialistes a la iniciativa basca, va recordar que

Editorial Vicent Partal : Ahir va ser un dels dies més importants del procés cap a la independència

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El TJUE planta la llavor que justifica l’exercici del dret d’autodeterminació com a remei contra la discriminació i la persecució dels catalans

 

 

 

 

Vicent Partal

31.01.2023 - 21:40

Actualització: 31.01.2023 - 21:57

 

 

 

M’atrevesc a dir que ahir va ser un dels dies més importants del procés independentista de Catalunya. Perquè la decisió feta pública pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea ho capgira tot i obre una via cap a la república independent, impossible de discutir i gairebé impossible de frenar per part d’Espanya.

 

Això és així perquè la sentència solemnitza de manera implícita que els catalans som “un grup objectivament identificable de persones”, que podem tenir amenaçada la nostra existència per un tractament desigual dins l’estat espanyol. I és basant-se en aquesta definició que el TJUE dóna eines als tribunals europeus per a encarar-se a la persecució de la minoria nacional catalana, fins a l’extrem de definir –en el famós paràgraf 100– la il·legalitat del judici del procés. El castell de cartes organitzat per les autoritats espanyoles ha començat a caure, doncs, i obre una gran oportunitat per a la nostra nació a curt termini.

 

Ha costat cinc anys llargs que el dòmino arribàs a fer caure aquesta fitxa tan transcendental. Segurament no hi havia cap més camí, ni cap de més curt ni cap de menys complicat i exigent. Ha estat molt llarg i esgotador, però peça a peça avui podem apreciar com el litigi jurídic estratègic davant els

Puigdemont se'ls escapa un cop més

 

 

EDITORIAL

 

 

 

  José Antich
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

L'esperada sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no facilitarà el lliurament del president Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats, en contra del que creia el Tribunal Suprem. Segon, a les euroordres que cursarà en els propers dies el jutge Pablo Llarena a la justícia belga els espera un camí no gaire diferent de les tres anteriors i el Madrid polític, judicial i mediàtic, que estava preparant la cel·la de Soto del Real o d'Estremera i cantava victòria abans d'hora, ja se'n pot anar oblidant. Tercer, s'obre un escenari jurídic, fora de les nostres fronteres, molt interessant, ja que el TJUE accepta que s'examini l'existència de deficiències en el sistema judicial contra un "grup objectivament identificable", amb les sigles GOI. Quedem-nos un instant amb aquest acrònim, perquè en sentirem parlar i molt en els pròxims temps, igual que en altres moments vam haver d'aprendre què era la prima de risc quan la crisi financera o de la transmissibilitat, o el tipus de vacunes a l'hora de parlar del coronavirus, també anomenat covid-19. Ara arriba el moment del GOI.

 

L'independentisme és un grup objectivament identificable que rep per aquest motiu un maltractament de la justícia espanyola? Hi ha proves més que evidents que això és així. Ho han certificat la justícia de diferents països a l'hora de no acceptar fins ara les extradicions. Durant més de cinc anys, des del

El fil d’Ariadna de la justícia europea

 

 

OPINIÓ

 

 

"El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l'aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
31/01/2023 19:06 

 

 

 

 

Després de matar el minotaure, Teseu va aconseguir sortir del laberint gràcies a la troca de fil que li havia donat Ariadna, la filla del rei Minos. La seu de l’ONU a Ginebra es troba en un palau que ha heretat de la Lliga de les Nacions i porta el nom de Palau d’Ariadna. La coincidència de noms és una casualitat feliç que permet comparar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb el fil amb què va sortir indemne l’heroi grec. El tribunal ha mostrat el camí per sortir de l’aparent dèdal espanyol on un minotaure judicial intenta devorar un conjunt de ciutadans tan objectivament determinats com els catorze joves atenesos que calia enviar com a víctimes cada set anys a Creta.

 

El punt decisiu, el començament del fil, és el criteri del TJUE que una ordre de detenció europea no només es pot denegar si hi ha falla sistèmica de l’estat de dret sinó també quan hi ha sospita de tractament injust contra un grup objectivament determinat persones, encara que no es doni aquella falla. És veritat que els drets humans són drets individuals, però el que fa que un individu sigui un individu és la seva pertinença subjectiva a una comunitat. Si és maltractada, també ho serà l’individu.

 

En certa manera, és una sentència diplomàtica, un guant de vellut en un puny de ferro. El tribunal no diu que a Espanya hi hagi aquesta falla sistèmica, però la veritat és que si en un

El concepte de minoria nacional es cola en la sentència del TJUE

 

 

TRIBUNALS

 

 

Entra en joc la idea encunyada per Boye amb la referència "grup objectivament identificable" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

 

 

Manifestació independentista on es reclama la llibertat dels presos polítics | ACN

 

 

Quico Sallés Barcelona

31/01/2023 14:05 

 

 

 

Era el 23 d’agost de 2019 quan Gonzalo Boye aprofitava una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu per anunciar per primera vegada el que seria una de les seves apostes estratègiques. En concret, lligar els processos judicials a l’exili amb els drets de les minories. Comptat i debatut, presentar els catalans independentistes davant el dret i les instàncies europees com una “minoria nacional”. Més de tres anys després, aquesta idea s’ha incorporat, no en la literalitat però sí en el concepte, en una de les resolucions més importants del Procés judicial a l’exili: la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa contra l’independentisme, Pablo Llarena. 

 

Els quinze magistrats de la Gran Sala han decidit en quines condicions pot un estat rebutjar una ordre de detenció europea emesa per un altre estat membre. La resolució aclareix els dubtes de Llarena sobre el fet que Bèlgica va denegar extradir el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, ja que hi veia risc de vulneració de drets fonamentals i, a més, posava en dubte la competència del Tribunal Suprem per jutjar-lo. Així, la justícia europea determina la legalitat del rebuig a una extradició si l’Estat que ha d’executar l’euroordre detecta “deficiències que afectin la tutela judicial d’un grup objectivament identificable al qual pertany l’interessat”. És a dir, si a l’Estat espanyol un independentista català no té prou garanties per a un judici just o en igualtat. De fet, és una tesi que, fins i tot, es va exposar en el judici al Tribunal Suprem del president Quim Torra per desobediència. 

 

 

“Grup objectivament identificable”

Editorial Vicent Partal : ERC, més enllà de l’escenificació a Lleida

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Aquest 2023, malgrat tota l'aparença desplegada a Lleida, podria ser l''annus horribilis' d'ERC

 

 

Fotografia d'Àlex López

 

 

 

Vicent Partal

29.01.2023 - 21:40

 

 

Hi ha una vella lliçó que diu que en política els fets són sempre molt més decisius que no les escenificacions, però que corresponen a dos temps distints. Les escenificacions són fugisseres sempre: poden funcionar a curt termini però no aconsegueixen de tapar la rotunditat dels fets a llarg termini. I, per contra, els fets són molt lents en l’arrencada i requereixen molt temps per a arrelar en la societat. Però tenen una força colossal, contra la qual no es pot lluitar, un cop establerts.

 

Per això una de les arts més difícils de la política és gestionar l’entretemps. Gestionar aquest moment en què les escenificacions encara poden causar un cert impacte a curt termini, sobretot mentre controles l’escenografia amb mà de ferro, però en què també ja és visible l’efecte de la força dels fets.

 

Esquerra Republicana ha mirat de transitar aquesta línia tan prima en el congrés de Lleida, aquest cap de setmana. I ho ha fet

Editorial Vicent Partal : El president i la presidència

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

ERC té el dret d’aguantar totes les humiliacions si vol i li convé, però el president, perquè exerceix la presidència, crec que hauria de pensar-se més què fa

 

 

El president Aragonés durant la seua intervenció d'ahir (fotografia: Quique Garcia).

 

 

 

Vicent Partal

26.01.2023 - 21:40

Actualització: 27.01.2023 - 07:34

 

 

Això que ara explicaré va passar el 2005. El president Pasqual Maragall, que va ser un dels primers polítics del país a interessar-se per internet, va decidir que volia obrir un bloc i em va demanar de presentar-lo amb ell, petició que vaig acceptar, molt content. Per això el dia de la presentació vam quedar una bona estona abans a palau, per parlar, ell, jo i Marta Continente, un dels cervells més brillants de l’administració catalana, que en aquell moment –si no vaig equivocat– s’encarregava precisament de la incipient digitalització de la Generalitat i, amb molta gent que també feia molta feina, de la reforma dels feixucs procediments burocràtics.

 

La conversa va començar per la xarxa –i espere poder contar algun dia una anècdota sucosa sobre això–, però, com era d’esperar, va derivar cap a la política. I en un moment determinat el president es va quedar mirant el seu despatx i va fer un gest amb les mans com provant d’agafar les parets i acostar-les. Aleshores va callar un instant llarg i va eixir del silenci dient una frase que em vaig apuntar en el meu bloc de notes perquè em va impressionar molt. Va dir: “Quan estàs aquí [volia dir al Palau de la Generalitat] hi ha com una cosa que s’apodera de tu per dins, com una responsabilitat històrica.”

Pasqual Maragall és un gran coneixedor dels Estats Units, de manera que la conversa va derivar cap a un tema que allí és molt habitual, però que ací encara causa sorpresa quan l’exposes:

La via europea

 

 

OPINIÓ

 

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 27 de gener de 2023. 05:30
Temps de lectura: 6 minuts 

 

 

 

L'evident fracàs del que s'ha denominat, fins ara, desjudicialització del conflicte entre Espanya i Catalunya per via d'una sèrie d'indults i, sobretot, d'una reforma exprés del Codi Penal, sembla que ja és una realitat a partir de la qual és necessària una anàlisi més profunda que permeti buscar solucions a una confrontació que està molt lluny d'estar resolta, més aviat semblaria que s'està cronificant, amb les conseqüències que això tindria. Per tant, necessitada d'encaminar-se per alguna via real que permeti superar aquesta situació de manera acceptable per a totes les parts.

 

Viure en el conflicte no és bo per a ningú.

 

La fórmula buscada, indults i reformulació del Codi Penal, ha estat el que podríem denominar la via espanyola no de resolució, però sí d'apaivagament, que, pel seu propi nom, s'ha demostrat ineficaç, almenys si l'objectiu era acabar amb el conflicte i no només desinflamar-lo.

 

Resolució i apaivagament són conceptes molt diferents.

Qui mana aquí

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Quan els independentistes caven trinxeres internes per no empassar-se el que vol el competidor independentista, acaben fent el que reclama el rival unionista"

 

 

 

Sílvia Barroso
26/01/2023 23:35 

 

 

 

 

 

La manera com el corredor de fons Salvador Illa s’ha anat apropiant de la negociació dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 seria digna d’estudi, si no fos que la mestria de la maquinària del PSC en aquests processos és coneguda de sobres. Va començar a finals d’agost a oferir-se per negociar els comptes i semblava un intent inútil. Es va trencar el Govern i ERC –o almenys Oriol Junqueras– no en volia saber res, mentre a Madrid els republicans sí que negociaven amb el PSOE. Al final Pedro Sánchez va tenir el vot d’ERC per als seus pressupostos com a cirereta del pastís, per fer bonic, però no el necessitava. I, com que no li calia, aquells tractes no es van lligar a la torna dels comptes de la Generalitat. A partir d’aquell moment, el PSC va començar a guanyar posicions.

 

Des d’aleshores Salvador Illa i Alícia Romero van començar a apujar el preu del que podria arribar a ser –encara no és segur– el seu sí als pressupostos del govern de Pere Aragonès sense Junts, amb ERC en solitari. Per guardar-se alguna carta, els republicans han mantingut oberta també la negociació amb els seus exsocis, i les escenes de sainet que s’han anat succeint han evidenciat que les condicions de negociació que posaven el PSC i Junts eren coincidents en punts fonamentals. 

 

Així és com els socialistes han fet emergir, com si passessin una espelma per un paper escrit amb tinta invisible, que tornen els vells temps: