El secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, s’ha reunit aquesta
tarda amb el president Carles Puigdemont a les dependències que els
diputats de Junts per Catalunya/Lliures per Europa tenen al Parlament
Europeu
Junts prepara el si per investir a Sánchez Castejon
A la reunió han assistit el secretari general de Junts per Catalunya,
Jordi Turull, la presidenta del grup del PSOE al Parlament Europeu,
Iratxe García-Pérez i el cap de la delegació socialista al Parlament
Europeu, Javier Moreno. Aquesta trobada presencial s’emmarca en les
converses que mantenen ambdós partits per a les condicions d’una
eventual investidura i reelecció del president del Govern, Pedro
Sánchez.
Tots han coincidit en destacar el bon ambient de la trobada i han
constatat que aquestes negociacions
«Puigdemont es troba davant la cruïlla més decisiva des del 2017, i
ara sap que les bases del Consell, letàrgiques, rebutgen investir
Sánchez»
per Oriol March, Barcelona | 24 d'octubre de 2023 a les 19:00 |
Amb el suport lligat de Sumar, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es disposa ara
a obtenir els vots de l'independentisme català i del nacionalisme basc a
la investidura. Li queden 33 dies per obtenir els diputats necessaris,
però la intenció -així ho ha traslladat a ERC i a Junts- és evitar anar a
última hora. No depèn d'ell. A Junts, de fet, ja hi ha veus que
indiquen que una consulta a la militància
sobre un hipotètic acord es podria acabar descartant en funció de si
els terminis són ajustats. El cert és que la investidura entra ara en la
fase definitiva, perquè el suport de Sumar es donava per descomptat i
només calia trobar el desllorigador social adequat. La reducció de la jornada laboral és l'emblema, segons Sánchez i la vicepresidenta segona de l'executiu estatal, Yolanda Díaz, de la nova etapa de reformes.
La pilota és a les mans del PSOE, perquè és qui ha d'aterrar les propostesper a Catalunya després que el document signat amb Sumar
esquivi qualsevol concessió específica, però la decisió última la té
Carles Puigdemont. I l'expresident de la Generalitat sap des d'aquest
dimarts que els afiliats al Consell de la República, la institució que
ha promogut com a emblema de la legitimitat del 2017 i marmessora de la
unitat independentista -mai completa, perquè ERC i la CUP se n'han
desmarcat orgànicament-, rebutgen que investeixi Sánchez. El 75% dels
participants en la consulta específica celebrada durant els últims dies
així ho han evidenciat en una votació que ni tan sols ha arribat al 5% de participació. Significatiu.
Significatiu perquè la xifra és encara més minsa que
ERC i JxCat li fan la feina a Pedro Sánchez R. BUCH.
Josep Gisbert-Periodista
Si ERC i JxCat són conscients de l’abast real que
tindran els acords amb el PSOE per fer efectiva una nova investidura de
Pedro Sánchez com a president del govern d’Espanya, de cara a la
galeria fan veure que no. És inqüestionable que una amnistia hauria de
beneficiar tots els encausats arran del procés sobiranista, des de
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras fins a l’últim activista anònim,
passant pels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR). I ho
és també que la demanda d’un referèndum d’autodeterminació acordat i
vinculant no passarà d’això, d’una petició per fer bullir l’olla i prou.
A qui beneficien, doncs, els acords a què puguin arribar el PSOE i
JxCat i ERC? I a qui perjudiquen?
Malgrat la irada reacció
de la caverna espanyola, les proclames guerracivilistes del PP a mans
de José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso i idèntiques a les de Vox, la
revolta de la vella guàrdia “en vies d’extinció” del PSOE personificada
en Felipe González i Alfonso Guerra, la disconformitat de jutges i
fiscals, la suposada amenaça d’alçament de la Guàrdia Civil o la pretesa
negativa del rei espanyol a signar una llei d’amnistia, la realitat és
"És el socialisme espanyol qui ha de decidir si vol modificar les
relacions entre Catalunya i Espanya o si, per contra, només està
disposat a rebaixar el nivell de repressió"
Tot i l’opacitat de les negociacions, sobrevola per Madrid la idea
que el resultat final serà una mena d’amnistia, rebatejada amb algun
eufemisme jurídic, i que qualsevol cessió secundària no passarà del
nivell de ‘peix al cove’. Fins i tot Núñez Feijóo assegura
públicament que les referències a un possible referèndum són només “un
esquer” que li servirà al PSOE per poder dir que s’hi ha negat i que
només ha cedit en l’amnistia. En definitiva,
Esperàvem algun
senyal sobre el curs de les negociacions i ens hem trobat l’‘esquerra
Barbie’ repartint-se ja els càrrecs i gaudint per endavant de la
canongia política que l'independentisme, diuen, no té més remei que
votar
Vicent Partal
02.10.2023 - 21:40
Conten que una vegada a Giulio Andreotti, dirigent
simultani de la democràcia cristiana, l’estat italià i la màfia, li
demanaren si el poder desgastava. I que ell va respondre: “El poder? Estar a l’oposició: això desgasta!”
Als anys setanta i vuitanta del segle passat Andreotti semblava una
excepció. Era un moment en què els polítics encara tenien idees al cap i
ganes de dur-les a terme i els partits, tret d’alguns com precisament
la democràcia cristiana italiana, encara no havien esdevingut màquines
de poder pures i fredes, professionalitzades.
Recorde que la frase d’Andreotti en aquell temps fins i tot ens feia
gràcia, com si fos una ocurrència intel·lectual digna d’un home culte. No havíem capit encara la profunditat i l’abast de la transformació de l’objecte partit polític,
de ser un instrument al servei dels ciutadans per a ordenar la cosa
pública i resoldre problemes a ser una màquina autosuficient, pensada
per a servir-se dels ciutadans.
Ahir esperàvem algun senyal que començava la fase 2 del procés
espanyol d’investidura. Algun senyal, vull dir, relacionat amb la
negociació, referit a la llei d’amnistia potser, a les condicions
posades per l’independentisme per a donar, o no, els vots al candidat Pedro Sánchez.
I ens vam trobar una recreació postmoderna d’Andreotti, amb Sumar
repartint-se impúdicament càrrecs en públic i lluint el seu futur.
No és que siga sorprenent això que es diu, això que ha començat a córrer. Que Ada Colau serà ministra era ben previsible. Que Podem no tindrà ministeris, també. Que l’esquerra Barbie té l’horitzó fixat en
'ElNacional.cat' et porta les cinc notícies més destacades d'aquest 3 d’octubre
Alba Domingo Barcelona. Dimarts, 3 d'octubre de 2023. 14:17 Temps de lectura: 1 minut
Què està passant aquest dimarts 3 d’octubre? Des d'ElNacional.cat et portem cinc titulars destacats de la jornada. Posa’t al dia amb la selecció de notícies essencials d'avui amb aquest vídeo de menys de dos minuts:
Què està passant aquest dimarts 3 d’octubre? Des d'ElNacional.cat et portem cinc titulars destacats de la jornada. Posa’t al dia amb la selecció de notícies essencials d'avui amb aquest vídeo de menys de dos minuts:
Diu Sánchez que quan va pel món ja ningú no li pregunta per Catalunya
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
29 juny 2023 2.00 h
Han sentit la lletania de la campanya institucional dels anuncis de
l’altre orgull? De l’orgull que realment els mou i ens immobilitza? De
l’orgull espanyol?
S’han afillat el conegut Spain is different amb què tant se’ls havia bescantat i ridiculitzat i l’han adaptat a favor seu: Spain is orgullosamente (recalquen) different.
Orgullosament! La campanya institucional dels nous valors patris i el
pelegrinatge de Pedro Sánchez per programes de màxima audiència són les
dues pinces d’una mateixa estratègia.
La trista estratègia electoralista
de sortir a donar només dos missatges. El de la por al llop que són PP i
Vox i el de proclamar-se més espanyol que ningú i més espanyolista que
ningú. A pit descobert allà on
L’expresident Puigdemont, en una imatge d’arxiu ACN.
M.M-barcelona
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha retret a
Salvador Illa, primer secretari del PSC, les seves queixes a Twitter pel
que el socialista ha definit com a “campanya de desqualificacions i
deshumanització” contra el president espanyol, Pedro Sánchez. Puigdemont
ha respost, també des del seu compte a la mateixa xarxa social: “Els
qui s’han dedicat anys a deshumanitzar-nos, ara ploren. Si hi té
interès, alguns li podem fer un màster del que és realment deshumanitzar
una persona”
Els qui s'han dedicat anys a deshumanitzar-nos, ara ploren. Si hi té interès, alguns li podem fer un màster del que és realment deshumanitzar una persona.
No justificaré mai la deshumanització de ningú perquè és una llavor del totalitarisme, però no accepto el victimisme de qui… https://t.co/0B4o5kX4Wu
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 5, 2023
Puigdemont ha matisat que no justificarà “mai”, la deshumanització de
cap persona. Per ell, aquesta actitud és
El president d'ERC rebutja la llista unitària perquè considera que "és una fórmula antiga"
Marta Sánchez Iranzo Foto: Pau Venteo Barcelona. Dijous, 1 de juny de 2023. 10:12 Actualitzat: Dijous, 1 de juny de 2023. 10:41 Temps de lectura: 2 minuts
El president d'ERC, Oriol Junqueras, no descarta tornar a investir Pedro Sánchez com a president del govern espanyol "dependrà de les circumstàncies que es donin", que segons ha apuntat"dependrà de si el PSOE decideix votar el PP o no". En una entrevista aquest dijous al Cafè d'Idees, Junqueras
ha reiterat que ERC mai ha pactat amb el PP i la millor garantia que
ningú investirà un candidat del PP "és votar ERC". En aquest sentit,
considera que qualsevol vot cap al PSC "és un vot malaguanyat, un vot
perdut" perquè és un vot que pot acabar investint Feijóo com a president
del govern espanyol perquè "el partit socialista ja ho ha fet".
Sobre el suport que ERC ha donat al PSOE durant tota la legislatura,
investint Sánchez com a president i donant suport als pressupostos,
Junqueras ha defensat que "és millor tenir uns pressupostos expansius
que no tenir-los". I que també era millor opció investir Pedro Sánchez perquè "és millor que un govern del PP". Tot i que ha recordat que es va fer amb el pacte que hi hagués una taula de negociació que
"demostra que estem davant d'un conflicte polític, i és evident que
aquesta taula l'incomoda". Amb tot, ha criticat que el PSOE està "massa
sovint pendent" de les crítiques de PP i Vox i "es deixa segrestar" per la pressió d'aquests dos partits.
Amb un independentisme dividit i en fase abstencionista els partits independentistes necessiten un revulsiu
El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, durant la seva intervenció
a l'acte final de campanya dels socialistes a Tarragona
Data de publicació: divendres 26 de maig del 2023, 15:00
Localització: Tarragona
Autor: Neus Bertola/Mar RoviraEl secretari general del PSOE, Pedro
Sánchez, durant la seva intervenció a l'acte final de campanya dels
socialistes a Tarragona
Data de publicació: divendres 26 de maig del 2023, 15:00
Localització: Tarragona
Autor: Neus Bertola/Mar Rovira
Sánchez ha fet l’anunci en una declaració institucional prèvia a
l’executiva del PSOE prevista per les 12h. El president espanyol ha
anunciat que ha comunicat a Felip VI la decisió de convocar un Consell
de Ministres aquesta mateixa tarda de dilluns per dissoldre les Corts i
convocar les eleccions el 23 de juliol. La convocatòria formal de les
eleccions es publicarà al BOE aquest dimarts.
Segons Sánchez, ha adoptat aquesta decisió en vista de les eleccions
d’aquest diumenge, que tenen com a conseqüència que “magnífics
presidents autonòmics i alcaldes es veuran desplaçats amb una gestió
Interview with the
President of the Sahrawi Arab Democratic Republic, who is very critical
of Pedro Sánchez's change of attitude towards Morocco and wonders what
kind of blackmail could be behind it
Brahim Gali (Smara, Western Sahara, 1949) must be the only president who lives in a refugee camp. The president of the Sahrawi Arab Democratic Republic
lives in exile in Tindouf, Algeria. He lives in a modest and elegant
adobe house. He is barefoot, sitting on the ground next to a small table
with water, juice, tea, and dates. It is Ramadan, –Kristina Berasain,
a journalist from Berria, interviewed him a month ago. He starts
talking after the iftar, the breakfast that Muslims eat to break the
fast after sunset. Occasionally, the call to prayer is heard from the
mosque.
Gali’s life and the struggle of the Sahrawi people are parallel. They
cannot be understood without each other. He was one of the founders of
the Polisario Front, the first Secretary-General, and
has worked both on the battlefield and in diplomacy. He has the
reputation of a skilled and exceptional soldier. He was the military
leader of the Battle of El-Khanga on May 20, 1973, the first armed
action against Spanish colonialism.
Gali worked alongside historical leaders Mohamed Sidi Brahim Basiri
and El-Uali Mustafa Saied in the national liberation movement. On
October 22, 1975, Gali, El-Uali, and Mahfoud Ali Beiba met with the
José Antich Barcelona. Dilluns, 19 de desembre de 2022. 22:39 Actualitzat: Dilluns, 19 de desembre de 2022. 23:10 Temps de lectura: 2 minuts
La decisió del Tribunal Constitucionalacceptant el recurs del Partit Popular
i dictant mesures cautelaríssimes sobre la reforma del Poder Judicial i
la renovació exprés que afectava l'esmentat organisme suposa el
desafiament institucional més gran entre poders a Espanya des del cop
d'estat de 1981 protagonitzat per un grup de militars. El TC ha tirat
pel dret i ha donat la raó en tot a la dreta i la ultradreta espanyola,
consagrant una situació insòlita a les Corts com és la suspensió d'un debat parlamentari enmig de la seva celebració.
Així, la reforma del Codi Penal va sortir aprovada del Congrés a finals
de la passada setmana i aquest dijous havia de ser ratificada pel
Senat, una cosa que, en principi no succeirà després de la rebolcada
propiciada pel Constitucional al govern de Pedro Sánchez.
Serveix de més aviat poc que els catalans recordem que això ja va
succeir a Catalunya, el 2017, en diverses ocasions arran del referèndum i
de la declaració d'independència. També que
El dinar de la presidenta Roberta Metsola amb la cúpula del PP en ple litigi per la immunitat de Puigdemont no és anecdòtic
Salutació entre el president espanyol Pedro Sánchez i el president del
Tribunal Europeu de Drets Humans Guido Raimondi a Estrasburg el 7 de
febrer del 2019. Fotografia: ACN.
Redacció
22.11.2022 - 12:36
Actualització: 22.11.2022 - 12:41
La presidenta del Parlament Europeu, la conservadora maltesa Roberta Metsola,
ha visitat Barcelona aquest cap de setmana passat. Ho ha fet
curiosament quan té oberta una polèmica amb la Junta Electoral espanyola
(JEC) per la validesa de les acreditacions com a eurodiputats de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín i Jordi Solé,
perquè cap d’ells no ha jurat la constitució espanyola. I precisament
aquesta setmana hi ha dues vistes al Tribunal General de la UE en el
litigi entre els eurodiputats i el Parlament Europeu per la seva
immunitat com a eurodiputats. El cas és que El Mundoha publicat que divendres Metsola va tenir un dinar amb la cúpula del PP espanyol,
que li va voler fer entendre que no poden ser eurodiputats i que la JEC
té raó. Segons el diari, Metsola va dir que tenia intenció de
retirar-los les credencials, però que li mancava l’informe dels serveis
jurídics per poder-ho fer. Tant si és certa aquesta informació com si
no, la coincidència del dinar amb un moment tan rellevant no sembla
anecdòtica, perquè recentment hi ha hagut uns quants precedents de
trobades sospitosament coincidents com aquesta.
N’hi
ha dues que van ser just i abans i just després del moment més
transcendental del procés al TJUE sobre les pre-judicials de Pablo
Llarena, la vista oral del 5 d’abril. En aquella sessió, va sorprendre
molt la posició que va tenir l’advocada de l’estat de Bèlgica, que és
una de les parts en la causa en què el tribunal ha de decidir si la
justícia belga va fer bé de rebutjar l’euroordre de Pablo Llarena contra
Lluís Puig. Durant els mesos de tramitació de les qüestions
pre-judicials de Llarena, la posició de Bèlgica en les al·legacions
escrites, a les quals va tenir accés VilaWeb, era indiscutiblement
favorable a la decisió dels seus jutges, és a dir, a la denegació de
l’extradició pel risc de violació de drets fonamentals.
El sorprenent canvi de posició de Bèlgica
Però aquell dia, els representants del govern belga es van
fer enrere, es va desentendre de la decisió del Tribunal d’Apel·lació
de Brussel·les de denegar l’euroordre, va dir que no volia entrar a
valorar les decisions dels jutges per a preservar la separació de
poders… Un tomb argumental que va deixar sorpresos els magistrats, que
van insistir a preguntar a Bèlgica per la seva posició. No se’n sabien
avenir. I en aquella sessió no es va arribar a entendre aquell canvi de
posició.
Què va passar abans? L’única dada comprovable és que només
dues setmanes abans d’aquella vista, el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez, va anar a visitar el primer ministre de Bèlgica,
Alexander de Croo, amb qui es va reunir a la residència oficial a
Brussel·les del dirigent flamenc. Aquella reunió tenia el propòsit
oficial de tractar la crisi energètica derivada de la guerra d’Ucraïna,
tot i que la Moncloa va voler destacar també “les excel·lents relacions bilaterals entre ambdós països”.
Lenaerts, de la topada amb Boye a la recepció a la Zarzuela
No només hi va haver aquesta coincidència en relació amb
el judici al TJUE. Si poc abans Sánchez es reunia amb el cap del govern
belga, que és part en el litigi, només un mes després el rei espanyol
Felipe VI i el president del Tribunal Constitucional espanyol, Pedro
González Trevijano, rebien amb tots els honors ni més ni menys que el
president del Tribunal de Justícia de la UE, Koen Lenaerts.
Lenaerts venia de tenir en aquella vista del 5 d’abril una
topada amb l’advocat Gonzalo Boye precisament sobre l’efectivitat dels
recursos que els exiliats i els presos polítics havien anat presentant
al Tribunal Constitucional espanyol. En aquella discussió, Boye mirava
de fer entendre a Lenaerts que el TC no és una via de recurs eficaç per
als dirigents independentistes catalans (no en va, la tramitació
intencionadament dilatòria dels primers recursos dels presos va motivar
la vaga de fam d’alguns d’ells), però Lenaerts deia que sí que l’era, ni
tan sols ho discutia, malgrat la ingent documentació aportada per les
defenses dels exiliats. Poc temps després Lenaerts era convidat al TC,
on va impartir una conferència en què va defensar la primacia del dret
de la Unió.
La visita desvergonyida de Sánchez al TEDH
Però el cas més sonat de coincidències d’aquest tipus el
va protagonitzar Pedro Sánchez en una visita gens dissimulada al
president del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Guido Raimondi, just
quan començava el judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem,
el febrer del 2019. La reunió es va fer a la seu del TEDH, a Estrasburg,
només cinc dies abans de l’inici del judici, la sentència del qual és
examinada ara pels magistrats d’aquest tribunal per les múltiples
denúncies per part dels condemnats de les violacions dels drets humans
de què van ser víctima.
Segons la Moncloa, Sánchez va traslladar a Raimondi “el
respecte d’Espanya a la seva jurisprudència i el suport constant del
govern espanyol a la promoció dels drets humans”, i va negar que
haguessin parlat del judici. No podien fer cap altra cosa, perquè
reconèixer-ho hauria estat molt comprometedor sobre la ingerència del
poder executiu d’un estat sobre la feina d’un tribunal de jurisdicció
europea. Però tant si en van parlar com si no, la vista ja va ser per si
sola tota una declaració d’intencions.
També sembla clara la intenció de la cúpula del PP
espanyol de convidar a dinar a Metsola quan hi ha en joc el
reconeixement de totes les prerrogatives dels eurodiputats
independentistes catalans. Puigdemont ha demanat explicacions a Metsola
per la informació d’El Mundo. Però encara no hi ha cap resposta ni
explicació des de la presidència del Parlament Europeu:
The Spanish press says that @EP_President revealed in Barcelona that she will withdraw my seat as deputy. We had more than a million votes and won the elections in Catalonia. And such decision would contradict the decision of the General Court. An explanation is needed. pic.twitter.com/kHNJd7QgPD
Els jutges, a través del Tribunal Supremo, seran els únics amb permís per desclassificar-los abans
Redacció
01/08/2022
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixent després del Consell de Ministres extraordinari
Data de publicació: dissabte 25 de juny del 2022, 15:39
Localització: Madrid
Autor: Pool Moncloa/Fernando Calvo
La nova llei de
secrets oficials que està a punt d’aprovar el Consell de Ministres
espanyol permetrà que es desclassifiquin secrets oficials al cap de 50
anys com a màxim. Tal com explica La Vanguardia i detalla Rac 1, aquesta desclassificació es podrà prorrogar una dècada més si el Gobierno així ho decideix.
Amb l’excusa que
aquesta llei s’adequarà a la normativa europea, l’executiu espanyol
classificarà els secrets en quatre categories. De fet, els de la
categoria de restringit, només duraran quatre anys.
L’única opció de
desclassificar-los abans és poc esperançadora, ja que serà el Tribunal
Supremo
Aposta pel "diàleg" entre Kosovo i Sèrbia per tal de resoldre el conflicte
John McAulay Foto: EFE Barcelona. Dilluns, 1 d'agost de 2022. 12:55 Actualitzat: Dilluns, 1 d'agost de 2022. 12:56 Temps de lectura: 2 minuts
Que el president espanyol, Pedro Sánchez, no és
partidari de la independència de Catalunya ja fa temps que se sap. Des
de la seva arribada al capdavant de l'executiu de l'Estat, el mandatari
ja s'ha expressat amb prou convenciment per evidenciar-ho. Però la seva
negativa a aquesta divisió territorial també comporta efectes secundaris
que se senten més enllà de les fronteres nacionals. I és que, en el seu
rebuig a la independència catalana, també hi ha una segona víctima: Kosovo.
Aquest país, que va declarar la seva voluntat de separar-se de Sèrbia
el 2008, ha rebut el reconeixement de la gran majoria de la Unió
Europea. Espanya continua desmarcant-se, mantenint-se en el 'no' juntament amb països com Grècia, Romania i Eslovàquia.
Una postura que no pot ser sorprenent quan s'analitzen les similituds
entre la situació kosovar i la catalana, i la sèrbia i l'espanyola. La
independència de Kosovo va realitzar-se a través d'una declaració unilateral
ja fa gairebé una quinzena d'anys, la qual Sèrbia mai ha arribat a
reconèixer, malgrat que
El president espanyol no reconeix la independència de Kosovo perquè va ser una declaració unilateral
Redacció
01/08/2022
El president espanyol, Pedro Sánchez, en la reunió dels líders europeus | ACN
El president espanyol, Pedro
Sánchez, ha insistit aquest dilluns que ell personalment “està a favor”
de reformar els delictes de sedició i rebel·lió, però creu que avui en
dia “no hi ha majoria” al Congrés per fer-ho possible. Segons Sánchez la
reforma d’aquests dos delictes és “necessària i oportuna”, però “hi ha
unes Corts i unes majories parlamentàries, i jo ara com ara no veig
aquesta majoria parlamentària”. En tot cas, segons Sánchez, “si es
donés” aquesta majoria “el govern d’Espanya plantejarà aquesta reforma,
com no pot ser d’una altra manera”.
Sánchez ha reiterat que la modificació dels delictes de sedició i
rebel·lió són necessàries per “homologar” el Codi Penal a les
“democràcies consolidades i més avançades de la Unió Europea”. “No és
només una opinió política, és que la majoria dels penalistes i els
acadèmics vinculats al Codi Penal suggereixen que hi ha una necessitat
de fer aquestes reformes”.
Sánchez també ha assegurat que al mes de setembre el seu
L’executiu ha vetat per sorpresa esmenes d’ERC i Junts que permetien que TV3 es pogués deduir l’IVA
Àlex Huguet
19/05/2022
Pla mitjà del president del govern espanyol, Perro Sánchez, somrient en
la roda de premsa posterior a la trobada amb Pere Aragonès
El govern espanyol ha vetat aquest
dijous pocs minuts abans de l’inici de la Comissió d’Economia del
Congrés –que aprovarà el dictamen de la Llei Audiovisual- dues esmenes
d’ERC i Junts que permetrien que TV3 es deduís íntegrament tot l’IVA que
paga i ha pagat en els últims anys independentment de les subvencions
que rebi per part de la Generalitat. L’executiu espanyol s’ha emparat en
l’article 134.6 que diu que en qualsevol moment pot vetar esmenes per
qüestions de naturalesa pressupostària. Argumenta que la mesura tindria
un cost de 796 milions d’euros per a les arques públiques.
L’executiu espanyol ha enviat el veto a primera hora d’aquest matí
poc abans de l’inici de la Comissió d’Economia del Congrés que aprovarà
el dictamen de la Llei Audiovisual i que l’enviarà al ple de la setmana
que ve.
La decisió del govern espanyol ha generat indignació de les forces
independentistes, però malgrat el moviment d’última hora la Mesa de la
La Comissió Bilateral entre el govern català i el
govern espanyol es va acabar amb disparitat d’opinions i pocs resultats.
La ministra espanyola de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va assegurar que s’havien assolit acords històrics, mentre que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, es va qualificar de minsos, de poca entitat i massa lents.
Un dels traspassos acordats fou el de l’estació meteorològica del Turo de l’Home,
que va començar la seva activitat el 1932 sota l’auspici de la
Generalitat republicana. Les tropes franquistes en van destruir el 1939
les instal·lacions i van requisar els arxius amb tots els registres.
Després de la desaparició del Servei Meteorològic de Catalunya, totes
les competències en aquesta matèria les va assumir el Servei Nacional de
Meteorologia.
L’estació està en desús d’ençà de 2004. Tanmateix, això no és el més flagrant sobre l’observatori. El 2009, quan Manuel Chaves
era ministre de Política Territorial, el govern català i l’espanyol
Pedro Sánchez mira
de començar el nou curs polític com si fos un mandat diferent. Durant
el primer, segons la seva crònica, va gestionar la part més dura de la
pandèmia i va consolidar l’estabilitat a Catalunya. Per a reparar el
desgast consegüent, va fer un canvi de govern abrupte i relativament
profund, el 10 de juliol. Més autoritat per a ell i, sobretot, fora els
pesos pesants, els qui més havien carregat la factura d’aquests últims
anys. La retirada de Pablo Iglesias, i per tant de la seva retòrica menys serena envers el PSOE, havia de reforçar la idea d’un canvi d’etapa. La seva substituta, Yolanda Díaz, va subscriure de seguida el guió que Sánchez tenia preparat. “La legislatura comença ara“, va dir Díaz en arribar al càrrec.
Encara no dos mesos més tard, tot indica que el president espanyol
potser es va precipitar. L’estiu ha evaporat l’embranzida que esperava
obtenir dels canvis, si més no als sondatges. Els últims donen una majoria absoluta prou sòlida al PP i Vox. Els pronòstics per a un PSOE que coixeja no milloren, i Unides Podem podria baixar fins a les xifres que Julio Anguita
obtenia els anys noranta amb Esquerra Unida. Però Sánchez confia que
capgirarà
