La reacció de Puigdemont: ‘Hem derrotat la principal mentida sostinguda per l’estat’

MÓN - EUROPA

El president celebra que la justícia alemanya hagi desmuntat el relat de la violència.

Per: Redacció 

12.07.2018  12:26

El president Carles Puigdemont ha celebrat la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de desestimar la seva extradició a l’estat espanyol per rebel·lió, malgrat la proposta de lliurar-lo per malversació, que encara pot ser objecte de recurs. La primera reacció de Puigdemont ha estat a Twitter, on ha dit: 

‘Hem derrotat la principal mentida sostinguda per l’estat. La justícia alemanya nega que el

La justícia alemanya declara ‘inadmissible’ el delicte de rebel·lió i desmunta la tesi de Llarena

PAÍS - PRINCIPAT

El tribunal proposa de lliurar-lo a Espanya per malversació, però manté el president en llibertat mentre no hagi resolt el recurs.

Per: Redacció 

12.07.2018  11:25

El tribunal de Slesvig-Holstein ha decidit d’acceptar la demanda del jutge Llarena contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, però únicament per un delicte de malversació de fons públics. El fiscal haurà de sancionar ara el veredicte, però el president de la Generalitat restarà en llibertat a Alemanya perquè els seus advocats presentaran recurs contra la sentència.



El tribunal refusa de ple el possible delicte de rebel·lió que demanava el jutge Pablo Llarena i la fiscalia, delicte que considera ‘inadmissible’. Aquest fet significa un canvi judicial enorme en el judici als dirigents independentistes, car per primera vegada un tribunal europeu ha descartat de ple que el govern català hagi comès rebel·lió.



Sobre la malversació, els jutges han determinat que ‘hi ha prou proves per dir que Puigdemont era el responsable últim’ de les finances de la Generalitat. També creuen que el líder de Junts per Catalunya ‘va poder veure fàcilment que la celebració d’un referèndum costaria diners’. Segons els membres de

Demòcrates proposa “no acatar” la suspensió de Llarena

Valora no reunir el Ple o convocar eleccions.

perACN  

11/07/2018

Demòcrates de Catalunya | Q.Sallés

 

Demòcrates de Catalunya ha volgut mostrar el seu rebuig a la suspensió que ha decretat el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena contra els polítics independentistes processats assegurant, en una nota de premsa, que “no es pot acceptar de cap manera la modificació dels resultats de l’1-O, ratificats en les eleccions imposades del 21-D, que és el que vol fer el jutge”.






A més, a l’espera de realitzar el debat intern al partit i prendre una posició fixa Demòcrates proposa apostar per “no acatar” la decisió de Llarena, per “recórrer als Tribunals i no convocar el Parlament fins la resolució” o per “anar a eleccions”.






Demòcrates, per últim, ha reclamat “la convocatòria de la mesa de partits i entitats sobiranistes i traslladar el debat en aquest marc de diàleg i complicitat de l’independentisme”, per establir una estratègia conjunta.












Enllaç notícia :

http://elmon.cat/politica/democrates-proposa-no-acatar-suspensio-llarena 

L’últim nyap de Llarena: Confirma el processament dels exiliats sense haver-los-el notificat abans

PAÍS - PRINCIPAT

L’advocat Gonzalo Boye presenta un recurs per vulneració del dret de defensa.

Per: Redacció 

03.07.2018  16:45

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat un recurs de forma contra la interlocutòria de Pablo Llarena que confirma el processament dels dirigents independentistes.  Boye es refereix als exiliats a Bèlgica que ell representa, Toni Comín i Meritxell Serret. I ho fa exposant uns arguments segons els quals el jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa per rebel·lió i malversació ha comès una irregularitat clara. En el cas dels exiliats a Bèlgica, Boye diu, segons el document al qual ha tingut accés VilaWeb, que Llarena no pot confirmar-los el processament perquè no els ha arribat a notificar mai el processament en una primera instància.

Llarena va donar per notificat el processament amb l’euroordre, però la justícia belga la va denegar perquè va trobar que contenia errors greus de forma. Boye addueix també ara errors greus del jutge instructor. Diu l’advocat en el recurs: ’La interlocutòria de processament ni ha estat notificada personalment ni mitjançant un representant i, per tant,

Llarena aprova el trasllat de Sànchez, Cuixart, Forcadell i Bassa

PRESOS POLÍTICS







Pau Llosa / Agències
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 28 de juny de 2018

El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat una providència on confirma que no veu "cap raó processal" per no traslladar Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a presons catalanes, tal i com han sol·licitat.



El jutge recorda, però, que la decisió està en mans d'Institucions Penitenciàries. "La decisió està subjecte als criteris penitenciaris que la Secretaria General d'Institucions Penitenciaries consideri d'aplicació", escriu el jutge. Llarena respon aquests quatre casos perquè són els primers escrits que han arribat procedents d'Institucions Penitenciàries però està previst que properament arribin les peticions de la resta d'empresonats.



Si Llarena no s'hi oposa és perquè dona per tancada la instrucció, tot i que formalment no ha dictat encara la interlocutòria de conclusió del sumari que és la que posa punt i final a la seva tasca com a

Boye i Cuevillas: les bèsties negres de Llarena perfilen la derrota del jutge. (Video)

PAÍS - PRINCIPAT

Crònica de l’acte en què tots dos advocats han parlat de la seva estratègia jurídica amb els subscriptors de VilaWeb.

Per: Josep Casulleras Nualart 

26.06.2018  21:34

Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas tenen apamat el jutge Pablo Llarena; li’n saben tots els punts febles, saben quins són tots els errors (que són molts) que ha anat cometent en tot el procés d’instrucció contra els dirigents independentistes. I transmeten la sensació de veure molt clar i tenir molt calculat com atrapar-lo totalment en les seves contradiccions. Ja ho han començat a fer, amb l’euroordre tombada a Bèlgica, els recels dels jutges alemanys i el procediment contra Llarena tramitat per un jutjat belga.



En un acte amb subscriptors de VilaWeb i moderat per Vicent Partal a l’auditori del CCCB, ple de gom a gom, tots dos advocats han demostrat sintonia i la tranquil·litat, la seguretat i el bon humor de saber que tenen les armes jurídiques per a posar en evidència la justícia espanyola. ‘L’opinió pública i jurídica europea està escandalitzada per les mancances democràtiques del sistema judicial espanyol’, ha dit Alonso-Cuevillas.





‘Faran el que voldran’, afegia Gonzalo Boye, esmolant les paraules d’una manera precisa per fer entendre a tot el públic l’absurditat de les acusacions i dels arguments que Llarena ha anat desplegant i que els

El Parlament de Catalunya denuncia el jutge Pablo Llarena per vulneració de drets polítics

PAÍS - PRINCIPAT

La denúncia també va adreçada a tres magistrats del Suprem espanyol més.

Per: Redacció 

15.06.2018  10:54

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha presentat una denúncia contra els jutges del Tribunal Suprem espanyol que han vulnerat els drets polítics dels càrrecs electes catalans. ‘En el compromís de defensar els drets polítics de tots els diputats, no recularem ni un mil·límetre’, va dir ahir en l’acte de la Nit Irla 2018, on va anunciar l’acció.



La denúncia del parlament va adreçada al Suprem contra el jutge Pablo Llarena i els magistrats de la sala d’apel·lacions, Miguel Colmenero, Francisco Monterde i Alberto Jorge Barreiro, perquè entén que les seves accions podrien ser constitutives dels delictes de detenció il·legal (article 167 CP), vulneració de drets fonamentals (article 542 CP) i prevaricació judicial (446 CP).





La denúncia es fa en compliment de l’acord de la mesa de la cambra del mes d’abril d’exercir accions penals en defensa de la dignitat i l’autonomia de la institució, de la divisió de poders i dels drets dels

Llarena passa la pilota de l'acostament dels presos a Marlaska

PRESOS POLÍTICS







El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 14 de juny de 2018

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa pel procés independentista, ha avisat en una interlocutòria notificada aquest dijous que no té competència per definir el centre penitenciari en el qual han de romandre els presos polítics que es troben en presó preventiva.



El magistrat ha realitzat aquest avís en una interlocutòria en la qual torna a denegar la petició de llibertat de l'expresidenta del Parlament Carmen Forcadell, de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i de l'exconseller Raül Romeva.

Querellants per la República enllesteix la querella contra Llarena i tres magistrats més del Suprem

PAÍS - PRINCIPAT

Preveuen de presentar-la a finals de juny i creuen que el procés judicial pot allargar-se dos o tres anys perquè acabarà al Tribunal d'Estrasburg.

Per: Roger Graells Font

03.06.2018  22:00

La querella per prevaricació contra el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena està gairebé enllestida. Impulsada pel grup Querellants per la República, la querella també inclou els tres magistrats de la sala segona del Suprem: Alberto Jorge Barreiro, Miguel Colmenero Menéndez de Luarca i Francisco Monterde Ferrer.



El text, al qual ha tingut accés VilaWeb, se centra en la vulneració del sufragi actiu dels catalans al vetar i impedir l’exercici dels seus drets a un dels seus diputats, Jordi Sànchez. És una querella criminal per delictes continuats contra drets cívics i drets fonamentals i que invoca el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, el Conveni Europeu dels Drets Humans, la Declaració Universal dels Drets Humans, la constitució espanyola i l’estatut. A banda, adjunta la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que instava Espanya a prendre totes les mesures necessàries per a garantir els drets polítics de Sànchez.





També denuncia que les actuacions del Suprem espanyol han ‘retallat i usurpat a posteriori i sense motiu legal’ allò que la ciutadania va decidir a les eleccions del

Llarena i el Suprem comencen a justificar la derrota amb Puigdemont

MÓN - EUROPA

Segons El País, el jutge desisteix de la malversació després de la negativa alemanya a lliurar-lo per rebel·lió o sedició.

Per: Josep Casulleras Nualart 

29.05.2018  13:41

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ja dóna pràcticament per perduda l’extradició de Carles Puigdemont. Així es desprèn d’aquest article que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta preocupació i escepticisme’ per la decisió de la setmana del tribunal de Slesvig-Holstein de refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal i com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ que van aportar contra Puigdemont que van ser del tot desestimades.

Els jutges alemanys han prorrogat trenta dies més la decisió definitiva sobre la petició d’extradició, un cop passats els seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats espanyoles que el primer d’octubre hi va haver violència independentista. Sense reeixir-ne.

Ni malversació…

El tribunal de Slesvig-Holstein denega la petició de la fiscalia d’empresonar Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

La fiscalia alemanya demana al tribunal el lliurament de Puigdemont per rebel·lió.

Per: Redacció

22.05.2018  11:10

El tribunal de Slesvig-Holstein ha denegat avui la petició de la fiscalia d’Alemanya per empresonar de nou el president Carles Puigdemont. Segons la fiscalia, hi ha un alt risc de fuga arran de les noves informacions que ha enviat el jutge del Suprem Pablo Llarena a la jutgessa alemanya. Tanmateix, aquesta ho ha descartat i ha mantingut les mesures cautelars que afecten el president: no sortir del país i presentar-se una volta per setmana a una comissaria de Berlín.



El tribunal continua estudiant l’euroordre i encara no s’ha pronunciat sobre l’extradició. El ministeri públic, però, li ha sol·licitat que rectifiqui la seva decisió de descartar la rebel·lió i, per tant, que l’extradit per aquest delicte.



L’actuació de la fiscalia alemanya, doncs, dista del que va fer la setmana passada

El jutge Llarena denega la sortida de presó de Rull i Turull per a prendre possessió dels seus càrrecs

PAÍS - PRINCIPAT

L'advocat de tots dos, Jordi Pina, havia presentat un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem demanant que els concedeixin la llibertat provisional ‘amb la celeritat més gran i urgència possible’.

Per: Redacció 

22.05.2018  11:41

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha denegat la sortida de presó de Josep Rull i Jordi Turull, que demà han de prendre possessió dels càrrecs de consellers de Territori i Sostenibilitat, i de Presidència, respectivament. El jutge argumenta que existeix un risc de reiteració delictiva ‘potenciat’ i diu que el ‘perill’ s’incrementa amb la voluntat expressada pel president, Quim Torra, que –segons Llarena– ha dit que impulsarà la república ‘il·legalment declarada’.



L’advocat de tots dos, Jordi Pina, havia presentat un escrit a la Sala Penal del Tribunal Suprem demanant que els concedeixin la llibertat provisional ‘amb la

La fiscalia alemanya avisa ara Llarena que es mirarà amb lupa l’euroordre contra Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

La defensa de president ha presentat la resolució de la justícia belga al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.

Per: Redacció 

18.05.2018  09:34

La fiscalia alemanya ha advertit el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena que estudiarà ‘minuciosament’ l’euroordre contra el president Carles Puigdemont. En declaracions a El Mundo, la portaveu de la fiscalia general, Wiebke Hoffelner, ha declinat de comentar la negativa de la justícia belga de lliurar els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, però ha dit que avaluarà les qüestions formals de l’euroordre.



A diferència de la justícia belga, però, la justícia alemanya sí que va acceptar l’admissió a tràmit de l’euroordre. De fet, el 5 d’abril ja va donar un revés a Llarena descartant l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont. La portaveu de la

Llarena revela el seu neguit per la manca de fonament de l’acusació de rebel·lió

OPINIÓ - ANÀLISI

Anàlisi de la interlocutòria amb què el jutge confirma el processament dels dirigents independentistes.

Per: Josep Casulleras Nualart 

09.05.2018  18:36

El jutge Pablo Llarena ha mostrat per primera vegada una esquerda en el seu relat. En la interlocutòria de confirmació del processament de Carles Puigdemont i els altres vint-i-dos dirigents independentistes en la causa general oberta al Tribunal Suprem espanyol, Llarena obre la possibilitat que se’ls jutgi per sedició o per conspiració per a la rebel·lió, en comptes de l’acusació actual de rebel·lió. 

El canvi és important des del punt de vista dels anys de presó que impliquen uns delictes o uns altres, però també perquè Llarena posa en evidència la seva inseguretat en el relat amb què ha intentat justificar la rebel·lió.

Aquesta inseguretat es manifesta un cop la justícia alemanya no ha acceptat el seu relat de la violència i ha descartat l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. El gruix de la interlocutòria d’avui de Llarena sembla escrit pensant permanentment en Alemanya, en les pegues que el tribunal de Slesvig-Holstein va posar a les demandes de la justícia espanyola. D’entrada, perquè una bona part de l’escrit de Llarena va enfocat a intentar demostrar que l’1-O hi va haver malversació, que és l’únic càrrec pel qual la justícia alemanya encara podria extradir Puigdemont.

L’obsessió amb la malversació

Llarena confirma el processament de tots els dirigents independentistes i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió

PAÍS - PRINCIPAT

El jutge del Tribunal Suprem espanyol es reafirma en el delicte de malversació i diu que les dades del ministeri espanyol d'Hisenda coincideixen amb els indicis del delicte.

Per: Redacció

09.05.2018  14:14

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha rebutjat tots els recursos contra el processament dels vint-i-tres dirigents independentistes acusats de rebel·lió, malversació i desobediència i, per tant, confirma el seu processament. Llarena insisteix a veure violència en la causa, es reafirma en el delicte de malversació i obre la porta a no jutjar-los per rebel·lió, però sí per sedició o delicte de conspiració per la rebel·lió.



Llarena insisteix en l’existència de violència durant els fets del 20 de setembre i de l’1 d’octubre i responsabilitza els dirigents independentistes d’aquesta violència ‘conscientment assumida i buscada’. Pel que fa a l’existència d’aquesta suposada violència, Llarena obre la porta a no jutjar els processats per rebel·lió, però sí per sedició. Segons recull la interlocutòria, en cas que es demostrés que no hi va haver violència per part dels dirigents independentistes, ‘es podria sostenir una acusació per sedició’. De la mateixa manera, el jutge explica que tampoc no s’exclou l’acusació per delicte de conspiració per la rebel·lió. Llarena diu que, encara que l’objectiu dels dirigents independentistes no fos declarar la

Llarena no resol els dubtes sobre malversació al tribunal alemany

CAS 1-O







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 8 de maig de 2018

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no disposa de prou informació perquè el tribunal alemany pugui concloure que Carles Puigdemont va cometre un delicte de malversació. El motiu és que el magistrat, a l'hora d'enviar la informació complementària que li havia demanat el Tribunal de Schleswig-Holstein, encara no disposava de la documentació del Ministeri d'Hisenda sobre els pagaments de la Generalitat. Hisenda no la va completar fins al passat 3 de maig. Així ho explica el mateix Llarena a l'informe remés el 23 d'abril al tribunal alemany, segons ha avançat el diari Ara.



Les dades d'Hisenda, amb els detalls sobre els suposats pagaments del referèndum de l'1-O per l'Administració catalana, són necessàries per a demostrar el delicte de malversació del qual s'acusa Puigdemont i se li demana l'extradició. El Tribunal de Schleswig-Holstein ja va denegar-la pel delicte de rebel·lió.



A falta de les dades d'Hisenda, Llarena sí que explica en l'informe l'entrevista del diari El Mundo al ministre del ram, Cristóbal Montoro, on assegura que l'1-O no es pagà amb diners públics. El jutge exposa al tribunal alemany que va demanar

Mireia Boya: ‘Llarena ha saltat i m’ha dit si volia que em processés per rebel·lió’

PAÍS - PRINCIPAT

L'ex-diputada de la CUP relata a VilaWeb com s'ha produït la declaració que ha fet enfadar el jutge del Suprem.

Mireia Boya abans d'entrar al Tribunal Suprem (fotografia: ACN).

Per: Pere Cardús 

08.05.2018  13:00

Mireia Boya, membre del secretariat de la CUP i ex-presidenta del grup parlamentari, ha anat a Madrid citada pel jutge Llarena al Tribunal Suprem. Li havia de comunicat el processament per un delicte de desobediència en la causa general contra l’independentisme. Quan ha sortit del tribunal, Boya ha relatat a VilaWeb com s’havia produït la seva intervenció, a petició pròpia, que ha fet saltar el jutge Llarena.

—El jutge Llarena us ha amenaçat d’acusar-vos també de rebel·lió. Com s’ha arribat a aquesta situació?


—Li parlava de la parcialitat que té ell i tota la sala penal del Suprem en les seves actuacions en aquesta causa. Li he posat diversos exemples d’afirmacions que hi ha a la interlocutòria de processament. Li he dit que és més una sentència que no pas una interlocutòria. Té la forma d’una sentència. I li he dit que això demostra que la sentència ja està escrita o dictada.



—L’heu fet sortir de polleguera?


—No ho sé. Li he dit que era molt incoherent que per tramitar a registre del parlament la llei de referèndum, la de transitorietat i les propostes de resolució de la declaració d’independència m’acusés de desobediència, mentre que la persona que va permetre el debat de la meva iniciativa entrant aquestes lleis i propostes al

Boye acusa Llarena de ‘frau de llei’ per demanar la declaració a Bèlgica de Serret i Comín

PAÍS - PRINCIPAT

L'advocat dels consellers recorda al Suprem que fa sis mesos que demana la declaració per videoconferència i que ell és el lletrat defensor dels dos polítics d'ERC a Brussel·les.

Per: ACN

 

27.04.2018  17:46

 

 

 

 

 

L’advocat dels consellers Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, ha acusat el magistrat instructor del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d”abús de dret’ i ‘frau de llei’ per instar Bèlgica a prendre declaració dels dos polítics exiliats. Llarena vol que Bèlgica interrogui Comín i Serret per tal que designin advocat a l’estat espanyol, però també va oferir la possibilitat que siguin traslladats a l’estat espanyol per assignar-los un advocat i un procurador d’ofici.



Boye recorda que ell és l’advocat de tots dos, que fa més de sis mesos que van demanar declarar per videoconferència i que sempre se’ls ha denegat aquesta opció.



En un dur escrit de vuit pàgines, Boye demana la nul·litat de la providència de Llarena i que el procés judicial contra ells comenci de nou perquè des del

Anàlisi Josep Casulleras Nualart : Mala maror a Madrid pel descrèdit de Llarena i la guerra entre PP i Ciutadans

OPINIÓ - ANÀLISI

La perspectiva d'un enfonsament de l'estratègia judicial contra l'independentsisme incrementa el pessimisme en els cercles de poder espanyols.

Per: Josep Casulleras Nualart 

23.04.2018  22:00

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, farà arribar aquesta setmana al jutge Pablo Llarena l’informe que li va demanar perquè justifiqués les declaracions segons les quals no es van fer servir diners públics l’1-O. És la tensió entre Llarena i Montoro, entre el Suprem i el govern espanyol, sobre els fonaments del suposat delicte de malversació en el referèndum. I és l’exemple més clar dels nervis que hi ha a la capital espanyola arran de l’esfondrament progressiu de l’estratègia de repressió i escarment contra l’independentisme. L’ofensiva jurídica substitueix l’absència de política, i és a Llarena, qüestionat per la justícia alemanya, a qui els sectors més durs del Madrid del poder confien el timó de la defensa de la unitat d’Espanya.



Hi ha hagut un alineament cec amb ell des del moment que el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein va descartar l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió. Aquesta decisió va esquerdar el cor de l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes i ha arribat a fer que el Suprem s’hagi encarat amb la justícia alemanya, menystenint el tribunal del land que ha de decidir si lliura el president català a la justícia espanyola.



L’agressivitat del jutge Llarena i del Suprem, tant de la sala d’apel·lacions com de la penal, és avalada pels grans mitjans espanyols. Diumenge, El País publicava un editorial insòlit en què descrivia l’actitud de Montoro i del govern espanyol en aquest afer com a imperdonable pel fet d’aportar la informació de

Última hora : El govern espanyol manté el torcebraç amb Llarena i insisteix que no es van destinar diners públics a l’1-O

MÓN - ESPANYA

El ministeri d'Hisenda respon Llarena poques hores després que aquest hagi demanat que s'acrediti que la Generalitat no va gastar "ni un euro" en el referèndum.

Per: Redacció 

18.04.2018  18:10

La secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda, Belen Navarro, ha insistit –després de la petició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena– que no es van destinar diners públics al referèndum de l’1-O. Durant la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés espanyol, ha assegurat que no es van destinar diners públics per a fer possible el referèndum, tan des del Fons de Liquiditat Autonòmica com del control de pagaments de les entrades a compte. En tot cas ha recordat que aquesta qüestió està essent objecte d’estudi per part dels tribunals i els òrgans jurisdiccionals per si consideressin que s’han desviat diners que no corresponguin al FLA o al pagament de proveïdors, o bé, que aquest pagament de factures certificat per interventors ‘no correspongués a la seva finalitat’.



La secretària de Finançament Autonòmic i Local ha recordat que el FLA té bàsicament dos trams: un de venciment de deute i el de pagament a proveïdors, de manera que els diners que es donen a les comunitats autònomes a través del FLA van directament al pagament de venciment de deute o als proveïdors mitjançant una plataforma on la comunitat carreguen les factures i es paga directament els proveïdors.



Navarro s’ha manifestat en la línia del que el ministre Montoro va dir en una entrevista al diari El Mundo on va afirmar que no s’havia destinat ‘ni un euro’ de