MÓN - EUROPA
Segons El País, el jutge desisteix de la malversació després de la negativa alemanya a lliurar-lo per rebel·lió o sedició.
29.05.2018 13:41
El jutge del Tribunal
Suprem espanyol Pablo Llarena ja dóna pràcticament per perduda
l’extradició de Carles Puigdemont. Així es desprèn d’aquest article
que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta
preocupació i escepticisme’ per la decisió de la setmana del tribunal de
Slesvig-Holstein de refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal i
com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ que van
aportar contra Puigdemont que van ser del tot desestimades.
Els jutges alemanys han prorrogat trenta dies més la
decisió definitiva sobre la petició d’extradició, un cop passats els
seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia
espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats espanyoles que el
primer d’octubre hi va haver violència independentista. Sense
reeixir-ne.
Ni malversació…
Però no només això, sinó que van expressar dubtes molt seriosos
sobre la possibilitat d’extradir Puigdemont per malversació. Però abans
que això no passi, el Suprem sembla que prepara el terreny per a
explicar la previsible derrota de la manera menys dolorsa possible. Si
més no així es desprèn de la informació d’El País, que diu que Llarena
‘refusaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont si només fos per
malversació.’
Descartada la rebel·lió pels jutges alemanys, Llarena va
fer un gran esforç per mirar de demostrar que hi va haver, almenys,
malversació, i es va fer córrer que el delicte de ‘malversació
continuada de diner públic’ era castigada amb dotze anys de presó, no
pas gaire menys que la condemna per sedició. Per això la topada de
Llarena amb Cristóbal Montoro, quan el ministre d’Hisenda repetia —ell,
que tenia tot el control de les finances catalanes— que no es va
destinar ni un euro públic a l’organització del referèndum.
Però ara fins i tot Llarena desisteix d’això, segons el
diari. ‘A la pràctica, Puigdemont podia quedar impune’, diu El País,
‘perquè n’hi havia prou que algú li pagués la quantitat malversada
(gairebé dos milions d’euros) i no hauria d’anar a la presó. Per això va
ser desestimat.’ Aquesta explicació, que el Suprem fa arribar a El País
perquè la difongui, pretén avançar-se a la probable negativa dels
jutges alemanys a lliurar Puigdemont per malversació.
Ni recurs a Luxemburg…
La marxa enrere de Llarena va més enllà, encara. Perquè quan va
rebre el primer cop del tribunal de Slesvig-Holstein dient que no veia
pas possible l’extradició per rebel·lió, el jutge va anunciar la
intenció de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg. ‘Ara
fins i tot Llarena dubta de si anirà al Tribunal de la UE perquè,
arribat el cas, determini si Alemanya ha interpretat correctament
l’euroordre’.
La part més sorprenent de la informació d’El País són les
declaracions que recull de ‘fonts del Suprem’, amb un to molt irritat i
posant de manifest el caràcter alliçonador de les mesures cautelars i de
les acusacions per les quals es processa els dirigents
independentistes: ‘Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial,
a part que suposaria un greuge per als processats no fugats, generaria
un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que ha
passat en els mesos de setembre i octubre passats al parlament i al
carrer surt de franc i que, per tant, no és delicte de fer un referèndum
il·legal si es fa amb diners privats. Per això, no acceptarem portar-lo
si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a
Alemanya o allà on sigui, el pròfug.’ I afegeixen que ‘no entenen com un
tribunal inferior provi d’esmenar el Tribunal Suprem d’Espanya.’
Ara, ahir el mateix diari publicava una informació
sobre la dil·latació del termini per a decidir sobre l’extradició de
Puigdemont, que incloïa el punt de vista d’un expert en temes
d’extradicions que quedava força amagat. Deia l’advocat Nikolaos Gazeas
que compartia el punt de vista del tribunal alemany per a no lliurar
Puigdemont per rebel·lió ni per ‘desordres públics’ o sedició.
Com pot ser que ni a Alemanya ni a Bèlgica els jutges
respectius no hagin subscrit el relat i les acusacions que fa la
justícia espanyola? Segons els Suprem, aquesta és l’explicació: ‘Hi ha
el convenciment que els dirigents separatistes han aconseguit imposar el
seu relat “infestat de mentides” a gran part de l’opinió pública belga i
alemanya, i que els jutges d’aquests països no n’han estat immunes.’
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada