El Tribunal de Comptes condemna Mas, Ortega, Rigau i Homs a pagar 4,9 milions pel 9-N

JUDICI 9-N

Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 12 de novembre de 2018








El Tribunal de Comptes ha condemnat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització de la consulta del 9 de novembre de 2014. El tribunal considera que han tingut una responsabilitat comptable i que van fer servir diners públics.



La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners entre tots, tot i que l'expresident Artur Mas està considerat el màxim responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats. La sentència no és ferma i es pot recórrer a la Sala de Justícia del mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem.



El Tribunal de Comptes reclamava inicialment 5,2 milions d'euros, uns diners que ja s'han aportat en forma de fiances entre efectius 2,8 milions d'euros i la resta en forma d'avals amb immobles i

El Tribunal Suprem condemna Espanya per no tramitar les sol·licituds d'asil assignades per la UE

És la primera vegada que un tribunal nacional europeu condemna a un país per incomplir el contingent assignat, que en aquest cas va ser de 19.449 persones.

perEuropa Press

11/07/2018

matge del rescat de centenars de refugiats la matinada del dissabte 9 de juny del 2018 | ACN

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha condemnat a l'Estat espanyol per incomplir parcialment les seves obligacions administratives de tramitació de sol·licituds d'asil de refugiats procedents de Grècia i Itàlia, establertes per la Unió Europea i per les quals es va assignar a Espanya un contingent de 19.449 persones durant dos anys, però només va tramitar-ne un 12,85 per cent. Es tracta de la primera vegada que un tribunal nacional europeu condemna a un estat de la UE per aquest assumpte.




 L'alt tribunal considera que les decisions comunitàries incomplides -en aquest cas la Decisió 2015/1523 amb vigència des de setembre de 2015 fins a setembre de 2017- sobre mesures provisionals per acollir els sol·licitants d'asil procedents d'Itàlia i Grècia, eren de caràcter vinculant i obligatori, per la qual cosa l'incompliment de les mateixes implica "la condemna de l'Estat espanyol a continuar la tramitació" en els termes previstos pel Consell Europeu.





La Sala estima de forma parcial el recurs contenciós-administratiu plantejat per

El ministre Màxim Huerta fou condemnat per un frau de 218.000 euros

MÓN - ESPANYA

Hisenda el va acusar de deduir de manera injustificada 148.702 euros quan col·laborava amb Telecinco.

Per: Redacció 

13.06.2018  09:56

L’idil·li mediàtic del nou govern espanyol socialista podria tenir els dies comptats. El Confidencial publica que el ministre de Cultura i Esports, Màxim Huerta, va cometre un frau fiscal de 218.322 euros quan era col·laborador d”El programa de Ana Rosa’ de Telecinco. El frau, pel qual va ser condemnat pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), es va cometre durant els anys 2006, 2007 i 2008.



Durant aquest trienni, Huerta va facturar 798.521 euros mitjançant l’empresa Almaximo Profesionales de la Imagen SL, una societat de la qual era l’únic accionista i administrador. Una inspecció de la Hisenda espanyola va revelar que Huerta s’havia deduït com a despeses per activitat artística injustificada 148.702 euros. Finalment, la justícia va obligar-lo a pagar 365.938 euros per la

Urdangarin a un pas de la presó, malgrat la rebaixa de la condemna del Suprem

SOCIETAT - POLICIA - JUSTÍCIA 

La sala penal del tribunal li imposa una condemna de cinc anys i deu mesos · El tribunal ratifica la condemna contra Jaume Mata i rebaixa la de Diego Torres.

Per: Redacció 

12.06.2018  10:13

Iñaki Urdangarin és a un pas de la presó. El Suprem ha condemnat a cinc anys i deu mesos de presó al cunyat de Felipe VI, el que suposa una rebaixa de cinc mesos de la pena que li va imposar l’Audiència de Palma el 17 de febrer de 2017 pel cas Nóos. D’aquesta manera, Urdangarin es converteix en el primer membre de la família reial espanyola que té una sentència ferma de presó.



La condemna d’Urdangarin ha estat adoptada per unanimitat. L’Audiència de Palma haurà de decidir els pròxims dies si l’envia a la presó. El cunyat de Felipe VI encara pot recórrer a dues vies: demanar l’indult, el que permet suspendre l’execució de la pena, i també presentar un recurs d’empara al

Última hora : Condemnen l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per l’assenyalament de tretze jutges catalans a La Razón

PAÍS - PRINCIPAT

L'Audiència espanyola resol que l'AEPD no hauria d'haver arxivat la denúncia dels jutges catalans i la condemna a investigar els fets i a pagar els costs del judici.

Per: Redacció 

11.06.2018  21:04

L’Audiència espanyola ha condemnat l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per no haver investigat la publicació de les dades personals i les fotografies de trenta-tres jutges catalans que van signar un manifest a favor del dret de decidir a La Razón el 2014. L’article, titulat ‘La conspiració dels 33 jutges sobiranistes’, va provocar una gran polèmica i va ser el començament del procés judicial perquè la informació provenia d’un presumpte informe policíac.



Els jutges van presentar la denúncia corresponent a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. No obstant això, l’organisme va arxivar-la argumentant que no va poder identificar el responsable de la filtració. A continuació, els jutges van recórrer contra aquesta decisió a l’Audiència espanyola, que

Última hora : El PP, condemnat per corrupció pel cas Gürtel

MÓN - ESPANYA

El veredicte condemna Luís Bárcenas a 33 anys de presó.

M.Rajoy

Per: Redacció 

24.05.2018  11:26

L’Audiència espanyola ha fet pública la primera sentència contra els responsables de la trama corruptiva Gürtel, que implica ex-alts càrrecs del PP. L’ex-tresorer del partit Luis Bárcenas ha estat condemnat a trenta-tres anys de presó per emblanquiment de diners i a una multa de 44 milions d’euros. I condemna el PP, tot el partit, també a títol lucratiu. Dóna per feta la ‘caixa B’ del partit. El cap de la trama, Francisco Correa, ha estat condemnat a 51 anys de presó. La sentència, de 1.700 folis, pot ser recorreguda al Tribunal Suprem.

El PP ha estat condemnat a pagar una multa de 245.000 euros com a responsable a títol lucratiu, per la implicació en els primers anys de la trama. És el primer

La nova condemna d'Estrasburg a Espanya arriba al 'The New York Times'

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ







El Nacional
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018

La nova condemna d'Estrasburg a Espanya ha arribat a The New York Times. El diari novaiorquès s'ha fet ressò aquest dimarts de la nova sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després que hagi considerat que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei.



L'article del corresponsal del diari a Espanya, però, no es queda només amb aquest cas, sinó que assegura que arriba després d'"una sèrie de reptes a la llibertat d'expressió dels usuaris de mitjans socials, així com els rapers i altres artistes".

L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU condemna la violència policíaca de l’1-O

SOCIETAT

Diu que la presó preventiva hauria de ser l'últim recurs.

Per: Redacció

07.03.2018  13:04

L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha alertat l’estat espanyol que la presó preventiva dels presos polítics catalans hauria de ser ‘una mesura d’últim recurs’. En l’informe anual de les activitats d’aquest òrgan de les Nacions Unides, també insta a la resolució del conflicte independentista mitjançant el diàleg polític.



L’Alt Comissariat també es mostra ‘consternat’ per la violència policíaca durant l’1-O. ‘Tenint en compte l’ús de la força que va semblar excessiu per part de la policia, la descripció de l’acció policíaca l’1 d’octubre de “legal, legítima i necessària” és qüestionable’, diu Zeid Ra’ad Al Hussein. El mateix Alt Comissionat ja es va mostrar pertorbat per

Amnistia Internacional condemna la violència de l’1-O en el seu informe global

PAÍS - PRINCIPAT

Parlem amb experts en drets humans perquè valorin el report i el tractament que Amnistia Internacional fa de la repressió de l'estat espanyol.

Per: Josep Rexach Fumanya 

22.02.2018  06:00

Amnistia Internacional (AI) ha fet públic avui a Washington l’informe anual sobre la situació dels drets humans al món. És un document que té una gran influència en els governs i les ONG de tot el món i que presenta una anàlisi de l’estat actual de les vulneracions que hi ha en 159 països. En el document d’enguany, a l’apartat d’Espanya, la situació de Catalunya hi té un pes important. Assenyala que l’estat espanyol ha restringit drets fonamentals de les persones d’una manera desproporcionada i que durant el referèndum de l’1-O la policia va fer un ús excessiu de la força davant gent que volia votar pacíficament.

 Enllaç document : https://issuu.com/joseprexachfumanya/docs/capi__tol_espanya

En l’apartat de llibertat d’expressió i de reunió, que és el que encapçala el capítol d’Espanya, Amnistia Internacional denuncia que les autoritats espanyoles van restringir aquests drets en actes organitzats a Madrid, Castelldefels i Vitòria. I remarca que aquestes reunions es van prohibir quan la llei del referèndum havia estat suspesa cautelarment, i no pas definitivament.



També hi ha un espai reservat al cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En el

El Cercle d'Economia condemna la violència de l'1-O

REPRESSIÓ POLICIAL







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 4 d'octubre de 2017

El Cercle d'Economia s'ha manifestat en contra de l'actuació policial de diumenge durant el referèndum lamentant-se que "la violència viscuda en la jornada de l'1 d'octubre és inexplicable, no té justificació i ha deteriorat el nostre marc de convivència, la nostra imatge col·lectiva al món."



També ha lamentat que aquesta actuació reflecteix, "de manera extremadament preocupant, la incomprensible i irracional dinàmica per la qual, des de fa anys, es desenvolupa el denominat conflicte català" i ha assegurat que no s'han combinat els principis democràtic i de legalitat, i ha argumentat que, "precisament perquè el primer permet modificar la legalitat a través de les vies i procediments oportuns, es pot exigir l'estricta adequació de tota actuació al marc legal".



"Quan els dos no avancen compassadament, la democràcia s'esquerda", ha advertit, i ha lamentat que Catalunya reflecteix una realitat extremadament preocupant, amb una amenaça de deteriorament de la convivència acompanyada d'un mal notable al govern de les coses i al manteniment de la recuperació econòmica i de l'ocupació.

Diàleg

Governs i polítics europeus condemnen la violència de la policia espanyola a Catalunya

PAÍS - PRINCIPAT

Jeremy Corbyn, el primer ministre d'Eslovènia, el primer ministre de Bèlgica, la primera ministra d'Escòcia, els líders de l'esquerra francesa... 

Per: Redacció 

01.10.2017  14:08

El primer ministre de Bèlgica, Charles Michel, ha condemnat la violència de l’estat espanyol contra Catalunya. ‘La violència no pot ser mai la resposta! Condemnem totes les formes de violència i reafirmem la nostra crida a un diàleg polític.’ Michel és el dirigent del partit francòfon liberal Moviment Reformador (MR) des del febrer del 2011.

Violence can never be the answer! We condemn all forms of violence and reaffirm our call for political dialogue #CatalanReferendum #Spain

— Charles Michel (@CharlesMichel) 1 d’octubre de 2017

El primer ministre d’Eslovènia, Miro Cerar, ha dit que estava preocupat per ‘la situació’ a Catalunya.

Milers de persones surten al carrer per condemnar la violència policial

L'Endemà 1-O

A Barcelona, marxa silenciosa des d'Universitat fins a la plaça Catalunya.

 

ARA Barcelona Actualitzada el 02/10/2017 14:09

Plaça Catalunya / FRANCESC MELCION

Rebuig ciutadà a la violència que ahir van aplicar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. A les 12h del migdia s'han produït concentracions davant de múltiples centres de treball arreu del territori català, en rebuig per la repressió de la Guàrdia Civil i la policia espanyola aquest diumenge l'1 d'octubre contra el referèndum.

A la plaça de Sant Jaume de Barcelona s'hi han concentrat les principals autoritats del país, encapçalades pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa Ada Colau. Han cantat Els Segadors. Davant del Parlament, la presidenta, Carme Forcadell, ha encapçalat la concentració que ha reunit diputats i treballadors, també del personal de Parcs i Jardins de Barcelona i del Zoo, que està a la vora. Visiblement emocionada, Forcadell ha estat llargament aplaudida pels concentrats. 

A Barcelona també s'han vist imatges inèdites, com els treballadors de la Caixa tallant la

Un ajuntament de la Catalunya Nord se solidaritza amb les institucions catalanes

CATALUNYA NORD

L’Illa del Riberal, al Rosselló, condemna en una moció “els atemptats als drets fonamentals”. “Com a electes de la República ho hem de denunciar”.

per Gemma Aguilera 22/09/2017

La Guàrdia Civil a la impremta de Sant Feliu de Llobregat | Jordi Borràs

 

L’ajuntament de l’Illa del Riberal, una vila de 6.000 habitants del Rosselló (Ille ur Tét, en francès), encapçalat pel socialista William Burghoffer, ha aprovat una moció de suport a Catalunya. En el text ratificat pel consistori s’explica que, “sense expressar una opinió sobre la qüestió de fons, la independència de Catalunya, nosaltres, electes de la República, no podem sinó condemnar els atemptats als drets fonamentals com són la llibertat de pensament, la llibertat d’opinió i d’expressió, i fem una crida al govern espanyol a respectar-los”, diu el text.



A més, l’ajuntament referma la seva “amistat amb Calella, vila amb la qual estem agermanats, i a la qual aportem tot el nostre suport a l’alcaldessa, Montserrat Candini, citada a comparèixer –l’alcaldessa del PDeCAT és un dels 712 batlles perseguits per la justícia espanyola per haver donat suport al referèndum-, així com a tot el seu consell municipal”.

Primera nit acamapats davant del TSJC | Jordi Borràs

L’inventari de la vulneració de drets per part de l’Estat

El Suprem decideix avui si revoca la condemna d’inhabilitació contra el jutge Santi Vidal

PAÍS - PRINCIPAT

El senador d'ERC avança que si tomba la inhabilitació abandonarà l'escó del senat.

Eljutge Santiago Vidal

Per: Redacció 

20.11.2016  22:00

El Tribunal Suprem espanyol (TS) comunicarà avui al jutge Santiago Vidal si revoca o no la seva suspensió de sou i feina durant tres anys per haver elaborat una proposta de constitució catalana. Vidal ja ha avançat que, si la sentència li és favorable, deixarà la plaça de senador per ERC, tornarà a la carrera judicial i demanarà una indemnització per danys i perjudicis. I encara ha afegit: ‘Si el recurs va endavant, demanaré la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial.’



El ple de la sala tercera del Suprem, que conformen 37 magistrats més el president, Luis María Díez-Picazo, revisarà la sanció de tres anys de suspensió que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va imposar el febrer del 2015 a Vidal, magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona.
La sanció va ser imposada per un òrgan de govern de jutges molt fracturat –12 vots contra 9– després de més de vuit hores de discussió. La majoria va resoldre que Vidal havia incorregut en una falta disciplinària molt greu i l’acusaven d’haver incomplert el deure bàsic de fidelitat a la constitució i a l’ordenament jurídic. La sanció va implicar la pèrdua de destinació del magistrat a l’Audiència de Barcelona.



A favor de la sanció, hi van votar al Suprem els vocals de la majoria conservadora i el president Carlos Lesmes, i en contra els vocals de l’anomenat ‘bloc progressista’, a qui es va afegir el vocal designat a proposta del PNB, Enrique Lucas.



Prescripció de l’expedient

L’Audiència de Barcelona condemna a un any de presó al berguedà Sergi Rodríguez ‘Teti’

PAÍS - LOCALS

El jove estava acusat d'haver agredit un regidor del PP de Berga l'any 2012.

El grup de suport Teti Absolució llegint un comunicat, dies enrere

Per: ACN 

07.09.2016  16:20

L’Audiència de Barcelona ha dictat la sentència que condemna a un any de presó i al pagament d’una multa de 1.080 euros al jove berguedà Sergi Rodríguez ‘Teti’.



El fiscal el va acusar d’haver agredir un regidor del PP de Berga l’any 2012 fent-li un

El Barça dóna suport a Messi

ESPORTS

El club català recolza el seu futbolista i es posa a disposició del que necessiti per seguir defensant-se.

 

El Barça ha transmès, aquest dimecres al migdia, tot el suport institucional a la seva gran estrella futbolística, Lionel Messi, després que l'Audiència Provincial de Barcelona l'hagi condemnat a 21 mesos de presó i a pagar una multa econòmica per haver evadit impostos durant els anys 2007, 2008 i 2009.

per Adrià Soldevila 6 de Juliol 2016 a les 16.31 h  




 El club català, en un comunicat públic, considera que "el jugador, que ja va regularitzar la seva situació davant l'Agència Tributària espanyola, no té cap mena de responsabilitat penal en relació amb els fets objecte d'aquest procediment", a banda de posar-se "a disposició de Leo Messi i la seva família per fer-li costat en totes aquelles iniciatives que decideixi emprendre en defensa de la seva honorabilitat i dels seus legítims interessos".



Durant la tarda de dimecres, s'espera que la família del futbolista difongui una nota de premsa explicant les properes passes, la primera de les quals aniria en la direcció de presentar recurs davant el Tribunal Suprem.




Enllaç noticia : 

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/el_barca_dona_suport_a_messi_166215.php 

Estrasburg obre diligències contra Espanya per haver condemnat dos joves per cremar fotos del rei

LAIA VICENS Barcelona Actualitzada el 28/04/2016 17:30

El pas del Tribunal Europeu de Drets Humans podria provocar una sentència contra l'estat espanyol per no respectar la llibertat d'expressió dels dos condemnats.

Enric Stern i Jaume Roura, els dos condemnats per cremar les fotos del rei, en un acte a la plaça del Vi de Girona / ACN

El Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg ha admès a tràmit el recurs que van interposar els dos joves condemnats per haver cremat fotos del rei Joan Carles I el 13 de setembre del 2007, en una visita del monarca a Girona. Això significa que el tribunal ha obert diligències contra Espanya en entendre que es podria haver vulnerat la llibertat d'expressió dels dos joves.

L'Audiència Nacional va condemnar els veïns de Girona i Banyoles pels delictes d'injúries a la Corona i a pagar una multa de 2.700 euros. La defensa dels condemnats, encapçalada per l'ara diputat de la CUP Benet Salellas, va interposar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional (TC), apel·lant

Condemna històrica a dos ex-directius de Terra Mítica i vint empresaris per estafa

Per: ACN

27.04.2016  16:32

PAÍS

Entre els condemnats es troba l’ex-cap de contractació Justo Valverde, ex-cunyat de l’ex-president de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana.

La secció cinquena de l’Audiència de València ha condemnat l’ex-cap de contractació de Terra Mítica, Justo Valverde (que en el moments dels fets era cunyat de l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana) així com l’ex-director tècnic Antonio Rincón a cinc anys i 10 mesos de presó per delictes d’estafa a través de factures falses durant la construcció del parc. La sentència condemna a 20 empresaris més a penes de presó que van dels 4 als 47 anys per diversos delictes contra Hisenda Pública, estafa i falsedat. Les principals condemnes són per a dos contractistes i subcontratistes del parc, amb més de 40 anys de presó. L’empresari Vicente Conesa, principal contractista, ha estat condemnat amb més de 23 anys i 10 mesos de presó.

L’Audiència imposa multes als condemnats de més de 71 milions d’euros. La sentència s’ha llegit avui de manera pública a la Ciutat de la Justícia de València. La lectura ha hagut de ser suspesa uns minuts a causa de la indisposició d’un dels acusats.

La Fundació “la Caixa” condemna la repressió franquista a l’entitat d’estalvis el 1939

Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 17:25 h

SOCIETAT

També reposarà els escuts de Catalunya destruïts pel franquisme el 1939 a la seu històrica de Via Laietana.

El portaveu de La Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, ha anunciat al seu compte de Twitter  que La Fundació “la Caixa” i la Comissió de la Dignitat condemnen la repressió franquista per la depuració del director General de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis de Catalunya i Balears, Josep Boix i Raspall , l’any 1939. Boix i el president de l’entitat d’estalvi, Maurici Serrahima i Camin, van ser destituís i represaliats pel franquisme al final de la Guerra Civil. Ambdós  van tenir una actitud de valent defensa de la Generalitat i dels valors republicans i de la dona treballadora, fins ara prou valorada.  

 

Destituït pel franquisme amb consell de guerra i presó inclosa

Josep Boix va ser fulminantment destituït per la Caixa després de l'entrada dels franquistes a Barcelona i va patir un consell de guerra que el va condemnar a dotze anys de presó, la suspensió del seu càrrec i la pèrdua de la càtedra de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona. 68 treballadors més van ser depurats a la Caixa i 62 més sancionats.  La Fundacio “la Caixa” s’ha compromès  a reeditar la biografia de Boix escrita per Alfred Pérez Bastardas, un llibre que fins ara la Caixa s'havia abstingut de promoure en contrast amb les d'altres directors biografiats de la Caixa.

Restitució símbols catalans a l’antiga seu

La regidora de Guanyem Alacant condemnada a pagar 6.000 euros per haver insultat el rei d’Espanya

Dilluns  25.01.2016  12:59

PAÍS

L'Audiència espanyola ja jutjat avui Marisol Moreno.

L’Audiència espanyola ha condemnat avui la regidora de Guanyar Alacant Marisol Moreno, coneguda popularment per ‘la Roja’, a pagar sis mil euros de multa per un delicte d’injúries a la corona. Concretament és acusada d’haver escrit al seu bloc que Juan Carlos I era un ‘fill de puta’ i que la família reial espanyola era formada per ‘ganduls, estafadores, borratxos i assassins’. Moreno és la regidora de Joventut i Protecció Animal d’Alacant.

La regidora demanava que s’arxivessin les actuacions perquè els comentaris que va escriure no eren pas tan diferents del que es van poder sentir aquells mateixos dies contra l’anterior monarca pel seu polèmic safari a Botswana.