Tsipras a Brussel·les: “Atenes respecta les normes de la UE"

Dimecres, 4 de febrer de 2015 12:45 h

El nou primer ministre grec diu que és "molt optimista" amb la possibilitat de trobar "una solució" per a Grècia després d'una trobada amb Juncker i Schulz

---

(ACN).- El nou primer ministre de Grècia, Alexis Tspiras, ha assegurat aquest dimecres des de Brussel·les que el seu govern vol "corregir" el marc europeu però "no trencar-lo". En una breu compareixença amb el president de l'Eurocambra Martin Schulz, el líder de Syriza ha dit que és "molt optimista" amb la possibilitat de trobar "una solució comuna, viable i mútuament acceptable" pel futur de Grècia i la resta de la UE. El primer ministre grec ha dit que les negociacions amb Brussel·les "van pel bon camí". "Encara no tenim acord, però anem en la bona direcció per trobar un acord viable", ha assegurat des de Brussel·les, on també s'ha reunit amb el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

El nou primer ministre de Grècia, Alexis Tspiras

En el seu primer viatge oficial a la capital europea com a primer ministre, el líder de Syriza ha dit que és "molt optimista després de les negociacions". "La història de la UE és de desacords que, al final, acaben amb compromisos, amb acords. Tenim la voluntat de treballar en aquesta direcció, treballar per trobar un acord mútuament acceptable", ha reiterat.

Tsipras ha indicat que el seu govern està "disposat" a reflexionar, però té l'objectiu "de respectar la sobirania del poble grec". Alhora, però, ha dit que Atenes "respecta les normes de la UE". "Volem corregir el marc (europeu), no trencar-lo. I creiem que en aquest marc podem trobar una solució comuna viable pels nostres pobles", ha destacat des de Brussel·les.

Vicent Partal : La 'troica' desapareixerà i això és una lliçó (també) per a nosaltres

04.02.2015

Declarem la independència sense por, que la Unió Europea ja reaccionarà de la mateixa manera que reaccionarà amb Grècia.

 

La jugada és, cada hora que passa, més clara. Hi haurà acord entre Grècia i la Unió Europea abans no s'acabe el mes. I serà un acord lògic. El govern grec --per tant, els ciutadans grecs que l'acaben de votar-- no accepta la 'troica', l'infame instrument de control creat per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu. Ni tan sols la reconeixen. Accepten, això sí, que ha d'haver-hi algun mecanisme de control, sempre que les condicions que s'han imposat al seu país tinguen més trellat: per exemple, vinculant el pagament del deute al creixement econòmic. I això com es resol? Fàcilment: eliminant la 'troica', creant un nou instrument de control que puga ser acceptat pel govern grec i suavitzant molt les arestes més roïnes del programa d'austeritat.

Un 'think tank' alemany que assessora Merkel: "El desig de sobirania de Catalunya és irrompible"

02/02/2015

INDEPENDÈNCIA

L'Institut de Política i Seguretat Internacional d'Alemanya reconeix la potència que té l'acord pel 27-S

Bernat Vilaró

Manifestació 11 de setembre 2012.

La Fundació Ciència i Política, de l’Institut de Política i Seguretat Internacional d'Alemanya, és un 'think tank' que assessora el govern d’Angela Merkel en afers exteriors. El cap de recerca de l'Institut, Kai-Olaf Lang, i la professora de ciències polítiques Susanne Gratius, han elaborat un informe sobre el "laberint polític" de Catalunya, i conclou que l'acord entre Artur Mas i Oriol Junqueras per les eleccions del 27-S "demostra que el desig d'una autodeterminació i sobirania és irrompible".

Grècia trenca amb la troica. I ara què pot passar?

Dissabte  31.01.2015  02:11

La crisi té tres possibles sol·lucions, amb la Unió Europea i Rússia competint per Grècia

El govern grec va fer ahir un gran cop d'efecte. El ministre de finances Ianis Varoufakis es va reunir a Atenes amb el cap de l'eurozona Jeroen Dijsselbloem, per comunicar-li que Grècia no reconeix l'autoritat de l'eurogrup i no negociarà un nou rescat. La trobada ha deixat les imatges d'una fredor extrema entre els dos polítics, que gairebé ni s'han saludat.

La posició del govern grec ha provocat les darreres hores tot d'especulacions sobre quin podria ser el camí triat sobre el tema del deute i el rescat. Aquestes són les tres vies que es veuen com a més possibles:

1) Grècia es manté en la posició i la UE la força a abandonar l'euro.

Tsipras albira la majoria absoluta a Grècia

Diumenge  25.01.2015  06:00

Els grecs decideixen si posen Syriza al govern o es decanten per la Nova Democràcia

 

Grècia vota avui en unes eleccions d'una gran transcendència. Són unes eleccions avançades, que arriben a mitja legislatura i que poden portar al poder Syriza, el partit de l'esquerra radical, contra el qual la Unió Europea es va mobilitzar amb gran intensitat abans de les eleccions passades. La possibilitat d'una victòria de Syriza ha generat el temor dels creditors d'un impagament del deute de Grècia i ha desfermat noves especulacions sobre la sortida del país de l'euro.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, fins i tot va fer una crida divendres als grecs perquè romanguin dins de l'eurozona. 'Al bell mig dels nostres principis hi ha la solidaritat (…). Vull que Grècia, malgrat les dificultats, romangui com a part de la nostra història.

Els candidats

Altafaj: “els líders europeus es prenen molt seriosament el procés a Catalunya”

Dimecres, 21 de gener de 2015 10:45 h

El representant de la Generalitat a Brussel•les recorda que la UE ha fet "coses jurídicament impossibles i políticament impensables" i creu que en cas d'independència prevaldrà el "pragmatisme"

---

(ACN).- El representant de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj, ha remarcat aquest dimecres en una entrevista a RAC1 que els líders europeus es prenen "molt seriosament" el procés a Catalunya, que ja està "a l'agenda internacional". Altafaj, que va treballar com a director adjunt i portaveu del comissari d'Afers Econòmics Olli Rehn, ha dit que hi ha una "demanda important d'informació" i que "tots els actors europeus tenen un interès obvi" en saber "de primera mà" que passa a Catalunya. Segons Altafaj, en cas d'independència prevaldrà el "pragmatisme" per no deixar fora de la UE els catalans. 

El representant de la Generalitat davant de la Unió Europea, Amadeu Altafaj

"El pragmatisme és el que preval a la UE", ha destacat a 'El Món a RAC1' el representant de la Generalitat a Brussel·les, que ha defensat que l'encaix d'una hipotètica Catalunya independent a la UE "no és només una qüestió jurídica, abans que res és una qüestió eminentment política". Amadeu Altafaj ha recordat que en el passat, i especialment pels casos dels rescats a Grècia o fins i tot a la banca espanyola, la UE va prendre decisions fins aleshores "jurídicament impossibles i políticament impensables", i preveu que faci el mateix amb Catalunya. "No m'enganxareu mai situant Catalunya en un escenari a l'estratosfera, envoltada de marcians. Hem de ser on ens pertoca ser, on som avui, a la UE", ha remarcat.

Francesc Sanuy: 'La Caixa és un monstre que parasita i vampiritza'

Divendres  21.11.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista amb l'advocat, i ex conseller de la Generalitat de Catalunya, que acaba de treure el llibre 'La banca sempre guanya'

Francesc Sanuy, ahir a Barcelona.

Francesc Sanuy (1936) és advocat, va ser conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat, diputat per CiU a Madrid, director de la Fira de Barcelona i fundador d'IFEMA. Un home sense pèls a la llengua que durant catorze anys va ser tertulià de Catalunya Ràdio. Ara escriu al Singular Digital. Sanuy acaba de publicar un llibre, 'La banca sempre guanya' (RBA), recull d'articles apareguts a la premsa des de l'any 2010 fins el 2014. També s'hi inclou un pròleg prou aclaridor, 'La crisi inacabada' que aporta context. En el llibre es parla bàsicament de bancs, i de banquers. Sanuy ens rep al restaurant Lázaro de Barcelona, la seva segona casa. En aquesta entrevista també ho fem, sense parar, això de parlar de bancs i de banquers.

—Els bancs són massa grans per caure, però es veu que els països no.

Margallo preocupat per la possible “dissolució d’Espanya”

Dijous, 20 de novembre de 2014 09:55 h

El ministre reconeix que el tema més important que el govern espanyol “té entre mans” és el de Catalunya

El ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, en una entrevista a Onda Cero, ha advertit aquest dijous que Catalunya està al capdamunt de l’agenda del govern espanyol perquè “si hi ha alguna cosa greu i irreversible seria la dissolució d’Espanya”. 

En aquest sentit ha considerat que “les dues parts hem de convèncer-nos de què és possible i què no ho és”. Segons el cap de la diplomàcia espanyola "la comunitat internacional no reconeixerà mai una Catalunya fruit DUI” i ha insistit que un hipotètic Estat català quedaria fora de la Unió Europea i que no obtindria el vist-i-plau del Consell de Seguretat de l'ONU ni seria acceptada a la UE.  

La llei d'acció exterior rep l'aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries

L'òrgan considera que la Generalitat ha de treballar per les competències que li atorga l'Estatut

El PP afirma que envaeix tasques pròpies de l'Estat

19/11/14 02:00 - Barcelona - E.Ansola

Delegació del govern de la Generalitat a Berlín durant la jornada del 9-N Foto: ELPUNTAVUI.

 

Una única conclusió i per unanimitat. El Consell de Garanties Estatutàries ha avalat la constitucionalitat del projecte de llei d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i, conseqüentment, es portarà a aprovació la setmana que ve a la cambra catalana. L'informe del consell és fruit de la petició que a principi de novembre va fer el PP al·legant que hi havia articles que podien vulnerar la carta magna per invasió de competències. La decisió dels populars va frenar l'aprovació del text fins a disposar del dictamen que ahir es va donar a conèixer i que rebutja els arguments d'anticonstitucionalitat.

Espanya es queda sense càrrecs a Justícia i Interior a la UE

18/11/2014

UNIÓ EUROPEA

El govern espanyol es queda sense tenir accés a informació sensible respecte a la seguretat

Xavier Lladó

El ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo

Espanya es quedarà sense càrrecs a Justícia i Interior a la Unió Europea. El juny de l'any que ve no hi haurà cap representant del govern espanyol en cap d'aquests llocs rellevants. La Direcció General de Justícia i Interior (DG Justice and DG Home Affairs) una de les més sensibles de l'estructura de la Comissió. Això farà que el govern espanyol deixi de tenir accés a informació sensible respecte a seguretat, segons El Confidencial.

En concret, actualment hi ha dos funcionaris que ocupen càrrecs de direcció o subdirecció -amb capacitat de prendre decisions- en el citat departament. Es tracta de Rafael Fernández-Pita i de Gil Arias Fernández. El primer, director general de Justícia i Interior en el Consell de la UE. El segon, número dos de l'agència de gestió de les fronteres Frontex. No obstant això, tots dos deixaran d'exercir les seves actuals funcions en els pròxims mesos.

Mark Demesmaker: 'La UE ja hauria d'haver intervingut en el procés català'

Dijous  13.11.2014  06:00

Autor/s: Xènia Serrat

Entrevista a l'eurodiputat flamenc i observador internacional del 9-N

L'eurodiputat flamenc Mark Demesmaker

Diumenge, vuit eurodiputats formaven una delegació internacional que va seguir ben de prop el 9-N. El flamenc Mark Demesmaeker n'era membre i explica a VilaWeb com va viure la jornada i com entén el procés català. Una qüestió que assegura que Europa hauria d'haver encarat fa temps. Així mateix, considera que el govern espanyol no és coherent amb les seves polítiques exteriors i interiors i que en una Europa moderna no es pot permetre que es neguin drets fonamentals com la llibertat d'expressió.

—Què en penseu de tot allò que vau veure el 9-N?

—Va ser una experiència extraordinària. També vaig ser aquí per la Diada, i veure una altra mobilització, com aquesta, va ser impressionant. Per mi és una afirmació de la voluntat del poble català de dir què pensa. Vaig veure molta emoció, la gent dipositant el vot en un ambient amigable i tot fet amb un esperit molt democràtic.

—No va ser una votació normal...

Fre a l'eufòria de Rajoy

05/11/14 02:00 - Brussel·les - Albert Segura

L'estancament de la zona euro castiga la recuperació espanyola, que el 2015 creixerà menys del previst, l'1,7%

La UE alerta l'Estat que incomplirà el dèficit públic fins al 2016

Previsió del PIB Foto: EL PUNT AVUI.

L'eufòria i els plans del PP per presentar-se a les properes eleccions venent el miracle de la recuperació espanyola s'estavellen contra l'estancament de l'economia europea. Brussel·les va haver de corregir a la baixa ahir les previsions del govern espanyol, per massa optimistes: el PIB creixerà l'1,7% el 2015 (tres dècimes menys del que ha promès Luis de Guindos) i no arribarà al 2,2% fins al 2016. Tot i aquesta desacceleració, l'Estat superarà Alemanya, França i Itàlia i també la mitjana de la zona euro, en sis dècimes l'any que ve i en cinc el següent, segons els càlculs de l'executiu comunitari. El problema és que costarà que aquesta millora es tradueixi en una reducció de l'atur, que cau però més lentament del previst: d'aquí a dos anys encara serà del 22,2%.

La frenada de la zona euro complica, i molt, el sanejament dels comptes públics. I més encara després de la rebaixa d'impostos anunciada per Mariano Rajoy: el dèficit públic espanyol es reduirà fins al 4,6% el 2015 i fins al 3,9% el 2016, ben lluny de complir el calendari imposat per Brussel·les (que fixa objectius del 4,2% i del 3%, respectivament). El forat, en aquests dos anys, serà d'uns 15.000 milions d'euros que Rajoy hauria de tapar fent noves retallades o inventant-se nous ingressos en plena precampanya electoral. Aquest any els números vermells seran del 5,6%. El deute públic espanyol no atura la seva cursa meteòrica i l'any que ve fulminarà la barrera del 100% del PIB, situant-se en el 101,2% del PIB el 2015 i en el 102,1% el 2016. A finals de novembre, la nova Comissió Europea haurà de decidir si esmena els comptes d'alguns governs per corregir aquestes desviacions pressupostàries.

El BCE arranca otro pedazo de soberanía financiera a los miembros de la Unión Europea

03/11/2014 - 21:02h

Hoy entra en funcionamiento el Mecanismo Único de Supervisión (MUS) con el que el Banco Central Europeo quiere poner fin a las tradiciones nacionales a la hora de controlar el sistema financiero

De las 6.000 entidades europeas, 120 estarán directamente supervisadas por Frankfurt, que autorizará desde el reparto de dividendos a la compra de deuda pública, las ampliaciones de capital y las operaciones corporativas

El poder sancionador permanece en el Banco de España excepto para los temas regulados solo por el Derecho Europeo

El presidente del BCE, Mario Draghi. EFE

A partir de hoy, la posibilidad de que un banco con problemas sea rescatado con dinero público se convierte en una opción algo menos recurrente de lo que lo fue durante la última crisis financiera. Al menos, esa es la intención final de la Unión Bancaria Europea, cuyo primer pilar, el Mecanismo Único de Supervisión (MUS), comienza a funcionar este martes. 

Esta nueva supervisión única quiere empezar por romper los vicios del pasado que han impregnado las relaciones de los supervisores financieros europeos con los bancos en los últimos años: evitar los rápidos rescates a cargo de los contribuyentes que se llevaron a cabo en Centroeuropa al comienzo de la crisis, controlar la compra masiva de deuda pública por parte de las entidades de cada país o vacunarse contra decisiones estrambóticas, como las que protagonizó el Banco de España obligando a fusiones políticas de cajas de ahorro que dieron lugar a tormentas perfectas como la de Bankia.

Carolyn Leckie: 'S'hauria d'amenaçar el govern espanyol amb l'expulsió de la UE'

Divendres  24.10.2014  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista a la política i sindicalista escocesa, ex-diputada al Parlament i membre de 'Dones per la Independència'

Carolyn Leckie

Carolyn Leckie (1965) va ser diputada al parlament escocès per l'Scottish Socialist Party. Després de deixar la política parlamentària, i el partit, va ser un dels puntals de l'organització Dones per la Independència a Escòcia. Aquests dies ha estat a Catalunya convidada per Esquerres pel Sí Sí i ha pogut percebre l'ambient del país. VilaWeb va entrevistar ahir a la senyora Leckie, que es mostra molt contundent amb el govern espanyol: creu que caldria amenaçar-lo de ser expulsat de la UE per comportament antidemocràtic i pel fet de no respectar el dret d'autodeterminació.

—Heu estat una setmana a Catalunya. Amb qui heu parlat?

—M'he trobat amb Carme Forcadell. Una dona impressionant, formidable. Té una situació complicada a davant. Veig que hi ha moltes dificultats amb el govern espanyol. I amb els partits catalans no és fàcil, tampoc. Dimarts també vaig tenir una reunió a la universitat per a parlar amb dones sobre la independència.

—A Escòcia les dones independentistes es van organitzar de manera autònoma.

La CDU alemanya renya UPyD per haver comparat el procés amb el nazisme

Dimarts  14.10.2014  09:17

Autor/s: ACN

L'eurodiputada Ingeborg Grässle diu: 'Qualsevol polític alemany hauria de dimitir immediatament si fes servir aquest llenguatge'

Ingeborg Grässle CDU

L'eurodiputada alemanya de la CDU Ingeborg Grässle ha reclamat a UPyD que es disculpi per haver comparat el procés sobiranista català amb el nazisme: 'Almenys s'hauria de disculpar, és inapropiat i fals', s'ha queixat en declaracions a l'ACN. 'Banalitzar el nazisme és una vergonya per a les víctimes', ha lamentat. Grässle, eurodiputada demòcrata-cristiana de Baden-Württemberg, afegeix que 'qualsevol polític alemany hauria de dimitir immediatament si fes servir aquest llenguatge'. Les seves declaracions són una resposta a la carta que l'eurodiputada d'UPyD Beatriz Becerra va enviar dimecres passat als 751 eurodiputats comparant la consulta amb 'Itàlia i Alemanya durant els anys vint i trenta del segle XX'.

Els experts de la UE conclouen que les instal·lacions del Carlos III no estan preparades per a l'Ebola

EFE Madrid | Actualitzada el 11/10/2014 14:50

La infraestructura actual "no està dissenyada per cobrir aquest tipus d'emergències", destaquen després de visitar l'hospital

Una de les plantes de l’Hospital Carlos III de Madrid on estan aïllats Teresa Romero i altres pacients en observació. / DENIS DOYLE / GETTY

Els homes de blanc de la Unió Europea que van desembarcar aquesta setmana a Marid per supervisar la crisi sanitària han arribat a la conclusió, després de visitar les instal·lacions del Carlos III, on s'han tractat fins ara tots els positius per Ebola a l'Estat, que la infraestructura actual de l'hospital "no està dissenyada per cobrir aquest tipus d'emergències".

El grup d'experts del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC, en anglès) han visitat el Carlos III durant tres dies (dijous, divendres i aquest dissabte), i un cop finalitzat l'estudi ha emès unes consideracions inicials respecte l'atenció prestada en aquest centre als pacients amb el virus. En aquest cas, Teresa Romero, l'auxiliar d'infermeria infectada.

"Es tendeix a millorar"

El no de Rajoy a la consulta obrirà una crisi a la UE

Dijous, 2 d'octubre de 2014 15:15 h

Els eurodiputats d’ERC, CiU i ICV diuen a Martin Schulz, Jean-Claude Juncker i Donald Tusk que si el TC tomba la consulta el procés català "serà una qüestió europea" que "hauran d'abordar"

---

Brussel·les (ACN).- Els eurodiputats d'ERC, CiU i ICV han avisat aquest dimecres que els ciutadans de Catalunya "no entendrien que la UE i les seves institucions renunciïn als seus principis fonamentals per amagar-se darrere l'escut de la neutralitat" en el cas català. Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall, Ramon Tremosa, Francesc Gambús i Ernest Urtasun han escrit al president de l'Eurocambra, Martin Schulz, el futur president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el que serà el nou cap del Consell, Donald Tusk, per reclamar-los que s'interessin pel procés català. A la carta, adverteixen que el 9-N deixarà de ser un afer intern d'Espanya per convertir-se en una "qüestió europea". 

El no de Rajoy a la consulta un nou maldecap pel ministre d’exteriors i la UE

"El poble de Catalunya, que ha demostrat repetidament el seu compromís amb el projecte comú de construcció europea, només desitja expressar el seu dret en pau i democràcia, i no entendria que la Unió Europea i les seves institucions renunciessin als seus principis fonamentals per amagar-se darrere de l'escut de la neutralitat", asseguren els eurodiputats a la seva carta.

8 milions de persones sense dret a vot

ERC, CiU i ICV reclamen a la UE que es faci la consulta

02/10/2014

CONSULTA 9-N

Els eurodiputats catalans demanen "que prenguin interès i no donin l'esquena als milions de ciutadans que desitgen donar la seva opinió" a Catalunya

Bernat Vilaró

Els eurodiputats Terricabras, Tremosa i Urtasun

Els cinc eurodiputats d'ERC (Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall), CiU (Ramon Tremosa i Francesc Gambús) i ICV (Ernest Urtasun) enviaran una carta als responsables de les institucions de la Unió Europea (UE) per explicar tant la consulta del 9-N com el recurs presentat pel govern espanyol i la sentència cautelar del Tribunal Constitucional.

En la missiva els demanen "que prenguin interès per l'assumpte i no donin l'esquena als milions de ciutadans que desitgen donar la seva opinió mitjançant un instrument tan civilitzat, democràtic, pacífic i europeu com és una urna i un vot". El document el rebran els futurs presidents de la

La premsa internacional qüestiona la credibilitat del TC

Dimarts, 30 de setembre de 2014 05:00 h

La BBC assegura que “El Constitucional ha actuat a petició del govern espanyol"

---

La decisió precipitada del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta han estat notícia a les edicions digitals dels principals mitjans internacionals. Segons recull l'ACN,  La cadena de televisió pública britànica BBC  ha assegurat  que el Constitucional "ha actuat a petició del govern espanyol".  'Le Monde', recorda que aquest mateix dilluns el president espanyol, Mariano Rajoy, havia anunciat el recurs al Tribunal Constitucional "en termes mol durs", titllant la iniciativa catalana de "demagògica i antidemocràtica".  

El 'Corriere della Sera' parla "d'una crisi sense precedents" entre Madrid i el govern català, i assegura que "els juristes i els mitjans" es pregunten "fins on arribarà el xoc institucional" entre el govern català i l'espanyol, que considera que "no té precedents en la democràcia espanyola".

L'agència anglosaxona Reuters explica que la sentència del Constitucional "podria trigar anys" però que l'admissió a tràmit del recurs "suspèn" la celebració de la consulta. Reuters remarca que la decisió del Constitucional s'ha pres després "d'una reunió d'emergència d'una hora".

David Fernàndez : Desmuntant Rajoy

19.09.2014

Avui hem vist passar el tren escocès, que continua el seu viatge. Aviat ens tocarà de no mirar sinó d'agafar el nostre.

Gràcies, Escòcia, per haver desmuntat Rajoy, Madrid i tots els Torquemades. Despullant-los per tots els fronts, formats i forats.

A cop calent i a peu d'urna, el fet més obvi és que res ja no serà com abans. Que han canviat totes les tornes, malgrat el resultat final, i que el meló de la sobirania dels pobles ja s'ha encetat. Perquè de resultats n'hi ha, pel cap baix, dos. El com, que ja és victòria --el poble escocès ha decidit exercint l'autodeterminació-- i el què --el no guanyador, rere les ofertes de 'dev-max' de Londres, la cultura de la por i tota l'artilleria política, mediàtica i financera desplegada 'urbi et orbe' per a un combat desigual. Tot el sistema global, diguem-ho així, fent campanya pel no: de British Petroleum a la República Xinesa, passant per la UE, l'FMI, l'OCDE i una BBC que ha deixat de ser-ho. I un 44% dient-los, amb el sí, que no.

Hi ha encara, és clar, un tercer resultat enmig del segle XXI. Que la vella i devastadora tradició imperial i colonial britànica --de l'Índia a Irlanda-- hagi optat pel referèndum d'autodeterminació --com va optar pel diàleg resolutiu a Irlanda-- despulla del tot l'estat espanyol i la seva cultura autoritària, repressiva i inquisitorial i esgota el model vuitcentista de la UE d'inamovibles legalitats estatals enfront de