Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya-Espanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya-Espanya. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de gener del 2023

Llarena rebutjarà processar Puigdemont, Comín i Ponsatí per un delicte de desordres públics agreujats

 

 

El jutge Pablo Llarena s’allunya dels desitjos del Ministeri Fiscal i, segons fonts judicials, no processarà el president i els polítics a l’exili pel delicte de desordres públics agreujats

 

 

Maria Garcia 18/01-2023

 

 

El magistrat Pablo Llarena en una foto d'arxiu. ACN

 

 

 

El jutge Pablo Llarena rebutjarà el recurs del ministeri Fiscal perquè processi Puigdemont, Comín i Ponsatí per un delicte de desordres públics agreujats, segons han informat fonts judicials a TV3, tot i que el jutge encara no ha donat resposta al recurs.

 

El dijous de la setmana passada, coincidint amb l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, que elimina el delicte de sedició, modifica el de malversació i endureix el de desordres públics agreujats, Llarena va actualitzar el processament dels polítics a l’exili. La nova interlocutòria demana processar Puigdemont, Comín i Puig per malversació agreujada i

dimarts, 17 de gener del 2023

El recurs de la fiscalia deixa el camí lliure a Rovira i pot complicar el de Ponsatí

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els fiscals del Suprem donen un tracte diferent a la secretària general d'ERC respecte de la resta d'exiliats en el recurs davant de Llarena 

 

 


 

 

 

Arnau Lleonart

17.01.2023 - 16:03

Actualització: 17.01.2023 - 16:17

 

 

 

La petició de la fiscalia del Tribunal Suprem espanyol perquè la sedició sigui substituïda per desordres públics agreujats en la causa judicial dels exiliats pot tenir una derivada en el retorn de Clara Ponsatí i Marta Rovira, que segons la darrera interlocutòria de Llarena serien acusades de desobediència, un delicte que no es castiga amb penes de presó. Una vegada es va saber el moviment del Suprem, totes dues van manifestar la voluntat de tornar de l’exili quan fos possible, però si Llarena fa cas de la petició de la fiscalia, tornarà a moure’s el tauler d’escacs i impedirà un retorn amb garanties de Ponsatí, però no de Rovira.

 

En el recurs presentat per la fiscalia s’argumenta que un cop derogat el delicte de sedició, el delicte que més s’adequa als fets del 2017

La resposta de Gonzalo Boye a la Fiscalia del Suprem

 

 

PROCÉS

 

L'advocat del president Puigdemont recorda que Alemanya no va veure violència en el referèndum de l'1-O 

 


 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Mayte Piulachs
Barcelona. Dimarts, 17 de gener de 2023. 14:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha reaccionat a la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem de demanar que es processi el president a l'exili per desordres públics agreujats, a més de malversació, com ja havia proposat el jutge Pablo Llarena, en aplicació de la reforma del Codi Penal. Ho ha fet en un fil al seu compte oficial de Twitter, en el qual s'ha limitat a recordar que els tribunals d'Europa, més concretament l'alemany, ja es van negar a atribuir-li un delicte de desordres públics quan va ser detingut a l'exili, fet que va prevenir que fos entregat a Espanya, en considerar que no va haver-hi violència. "La Sala no arriba a la conclusió que les

La fiscalia vol aplicar als exiliats més càstig que no Llarena per la reforma del codi penal

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Els fiscals del Suprem volen que, a més de la malversació agreujada, siguin processats per desordres públics 

 

 

 


 

 

 

Redacció

17.01.2023 - 12:34

Actualització: 17.01.2023 - 12:57

 

 

La fiscalia espanyola no en té prou amb el manteniment de la malversació agreujada contra els condemnats pel Primer d’Octubre i en el processament contra els exiliats, sinó que vol que la sedició, derogada en la darrera reforma del codi penal, sigui substituïda pels nous desordres públics agreujats. Els fiscals del Tribunal Suprem que van exercir l’acusació contra els presoners polítics volen anar més enllà que el jutge instructor, Pablo Llarena, que considera que no es poden aplicar els desordres públics en compte de la sedició. Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno han presentat un recurs contra la decisió de Llarena perquè volen que no tan sols es mantingui el tipus de malversació més greu en el processament contra els exiliats, sinó que les noves euroordres que es puguin dictar també incloguin els desordres públics, si ho permeten les sentències europees que vindran aviat.

 

 

 

 


A més, aquesta decisió dels fiscals del Suprem és avalada pel fiscal general de l’estat, Álvaro García, un càrrec designat directament

Aragonès només assistirà a la part protocol·lària de la cimera hispanofrancesa

 

 

GOVERN

 

 

El Govern confirma que el president no ha estat convidat a les reunions de treball i ho emmarca en el funcionament habitual de les reunions entre estats

 

 

Pere Aragonès i Laura Vilagrà al Palau de la Generalitat / ACN


 


divendres, 13 de gener del 2023

Editorial Vicent Partal : La prova definitiva que la via de la moderació no duu enlloc

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La manera com Llarena s’ha burlat de les negociacions al parlament certifica que amb Espanya no es pot anar a mitges ni pots esperar que mai es reforme 

 

 


 

 

 

Vicent Partal

12.01.2023 - 21:40

Actualització: 12.01.2023 - 22:49

 

 

Desjudicialització. La paraula és complicada de pronunciar però tots l’hem apresa. Durant anys una part de l’independentisme ens ha volgut fer creure que hi havia un interlocutor a Espanya, el PSOE, interessat a aconseguir-la. I que, per tant, hi havia una via, diguem-ne moderada, per a assolir uns objectius raonables per a l’independentisme català si es treballava en l’aliança amb això que anomenaven “els progressistes espanyols”.

 

Aquesta tesi era la contrària, en tots els sentits de la paraula, a la que ha defensat sempre l’exili, i el president Puigdemont molt particularment. Per a Puigdemont no hi havia ni hi ha les condicions no ja per a aconseguir un judici just a Espanya, sinó ni tan sols per a transitar un camí polític que porte a la

Clara Ponsatí no es presentarà davant del Suprem quan torni: "No reconec aquest tribunal"

 

 

PROCÉS

 

 


 

Clara Ponsatí preveu tornar a Catalunya "el més aviat possible", però no es presentarà davant el Tribunal Suprem

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 13 de gener de 2023. 10:21
Actualitzat: Divendres, 13 de gener de 2023. 10:59
Temps de lectura: 2 minuts 
 
 
 

L'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, no es presentarà davant del Suprem quan torni a Catalunya "perquè no reconec les competències d'aquest tribunal" després que Pablo Llarena hagi descartat perseguir-la amb el nou delicte de desordres públics agreujats. En aquest sentit, ha indicat que és possible que aquesta decisió comporti conseqüències, i per això està estudiant les implicacions que pot tenir la seva tornada. Tot i això, Ponsatí ha confirmat que tornarà a Catalunya, però sense concretar data, ja que encara ha de tancar alguns plans a Brussel·les. En una entrevista aquest divendres a Catalunya Ràdio ha parlat sobre el seu retorn i ha afirmat que "tinc immunitat i no m'haurien de detenir a l'estat espanyol, però la certesa al 100% no la tinc". La consellera a l'exili ha indicat, que segons el que li han explicat els seus advocats, la persecució ha quedat limitada a la desobediència, que no implica penes de presó i pot circular lliurement per territori espanyol. "Atès que el jutge Llarena ha renunciat a perseguir-me per posar-me a la presó, jo tornaré a casa meva". 

 

Tornada a Catalunya

dijous, 12 de gener del 2023

Editorial Vicent Partal : Degradar el Primer d’Octubre a un afer intern espanyol

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Els dirigents polítics del procés, demanant l’absolució, sacrifiquen la via europea i redueixen el Primer d’Octubre a un afer intern espanyol 

 

 


 

 

 

Vicent Partal

11.01.2023 - 21:40

 

 

Ahir es va filtrar que els presos d’Esquerra Republicana faran arribar al Tribunal Suprem la necessitat d’una nova sentència absolutòria en el judici al Suprem, una volta entre en vigor avui la reforma del codi penal. Jordi Cuixart i, amb matisos entre ells, els presos polítics de Junts, d’entrada han optat per desmarcar-se d’aquesta maniobra. Però ja hem vist algunes altres vegades com acaben anant-hi a remolc.

 

No entraré en els detalls jurídics. Sobre això, hi ha veus molt més autoritzades que la meua, com ara la de Sebastià Frau, a qui Andreu Barnils ha fet aquesta entrevista que publiquem avui.

 

Sebastià Frau: “L’error dels líders independentistes és participar en la farsa”

 

Tanmateix, del punt de vista polític i nacional sí que crec que puc dir i he de dir que aquesta nova jugada té conseqüències

L’esquerra al laberint nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

"D'acord també que Podemos i l'independentisme català han radicalitzat la dreta de sempre de la qual s'hi ha esqueixat un brot feixista molt agressiu"

 

 


 

Llarena insisteix a perseguir Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Marta Rovira i Clara Ponsatí són reclamades per un delicte de desobediència, sense penes de presó 

 

 


 

 

 

Arnau LLEONART

12.01.2023 - 09:51

Actualització: 12.01.2023 - 11:46

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha canviat els delictes pels quals reclama els exiliats Carles PuigdemontToni ComínClara PonsatíLluís PuigMarta Rovira. Ha pres aquesta decisió arran de l’entrada en vigor del nou codi penal, que deroga el delicte de sedició i modifica els de desordres públics i malversació. Llarena considera que no es pot aplicar el delicte de desordres públics als exiliats i diu que la derogació de la sedició condueix a “un context acostat a la despenalització” dels fets investigats.

 

El president Puigdemont i els consellers Comín i Puig passen a ser reclamats judicialment pels delictes de malversació i desobediència. Rovira i Ponsatí són reclamades per delictes de desobediència, que no implica penes de presó però sí d’inhabilitació.

 

La interlocutòria judicial manté les ordres de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig, però ajorna la decisió d’emetre

dimarts, 10 de gener del 2023

El Tribunal de Comptes descarta arxivar la fiança duplicada de l'1-O i de despeses del 9-N

 

 

PROCÉS

 

 

Excàrrecs del Govern reclamen sense èxit que no siguin jutjats dos cops pel mateix, en la via penal i la comptable 

 

 

 

 Mayte Piulachs
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 10 de gener de 2023. 09:43
Actualitzat: Dimarts, 10 de gener de 2023. 10:46
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

Res de res. La consellera del Tribunal de Comptes (TCu) Elena Hernáez ha descartat les dues darreres peticions que van fer-li advocats dels 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont, als quals se'ls reclama 5,3 milions d’euros, per part de Societat Civil Catalana (SCC), rebaixats a 3,2 milions per part de la Fiscalia per les despeses de l’1-O i de la promoció de Catalunya a l’Exterior del 2011 al 2017. En l’audiència prèvia del 16 de desembre passat, a Madrid, la consellera ja va rebutjar verbalment la suspensió de la causa catalana, malgrat que les defenses van insistir que la Generalitat no ha estat perjudicada. I va informar que resoldria per escrit dues reclamacions processals, que, finalment, ha desestimat en una resolució del 22 de desembre passat, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. La defensa de la majoria de codemandats d’ERC, dirigida pel despatx d’advocats Vallbé, ha anunciat ara que presentarà recurs en considerar que es vulneren els seus drets. L’advocat Francesc Homs, que representa encausats de Junts, també ho farà per algunes despeses del 9-N del 2014 que ara es reclamen. Són quantitats menors, però s'ha de fer valer el “principi de seguretat jurídica” i també "per decència”, ha declarat l’exconseller a aquest diari perquè el govern d’Artur Mas ja va ser castigat pel mateix Tribunal de Cuentas el 2019 per haver realitzat aquesta consulta.

 

En concret, la primera petició dels encausats és que no poden ser jutjats dos cops pels mateixos fets, en la via penal i en la

Aragonès assistirà a la cimera de Sánchez i Macron

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El govern anuncia que no participarà de la manifestació 

 

 


 

 

 

Redacció

10.01.2023 - 12:59

Actualització: 10.01.2023 - 13:12

 

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà a la cimera franco-espanyola del 19 de gener, en què el president espanyol, Pedro Sánchez, rebrà el president francès, Emmanuel Macron. “Creiem que la representació institucional hi ha de ser i per això hi serà el president de la Generalitat”, ha dit avui la portaveu del govern, Patrícia Plaja. Segons l’executiu, la cimera i la manifestació en contra que han convocat l’ANC, Òmnium Cultural i el Consell de la República “són dos actes complementaris”. De moment, hi ha converses amb la Moncloa per saber com serà la participació del president. 

 

El govern no considera contradictori que el president participi a la cimera mentre el seu partit, Esquerra Republicana, s’hi manifesta en contra, i diu que entén i respecta la manifestació, perquè “el govern espanyol està fent servir aquesta cimera amb fins partidistes”. Plaja ha dit també que les declaracions del ministre Félix Bolaños, en què va dir que la tensió de 2017 havia quedat enrere, van estar fora de lloc.

 

La cimera es farà al MNAC

dimarts, 20 de desembre del 2022

La mesa de l’1-O tornarà a ser jutjada els dies 14, 15 i 16 de març

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La repetició del judici arriba després que el Tribunal Suprem espanyol anul·lés la sentència per la manca d'imparcialitat de dos magistrats 

 

 

 


 

 

Redacció

20.12.2022 - 11:32

Actualització: 20.12.2022 - 11:36

 

 

La mesa del Parlament del Primer d’Octubre –presidida per Carme Forcadell– tornarà a ser jutjada després que el Tribunal Suprem espanyol anul·lés el judici contra els ex-membres independentistes per manca d’imparcialitat de dos magistrats: Jesús María Barrientos i Carlos Ramos.

 

Així, el nou judici serà els dies 14, 15 i 16 de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però amb nous jutges. Els membres de la mesa del Primer d’Octubre, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, van ser condemnats per desobediència a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. La cinquena acusada, Mireia Boya, va ser absolta. La repetició del judici es fa després que el Tribunal Suprem espanyol acceptés el recurs dels acusats, anul·lés la sentència i ordenés de repetir el judici per haver-se vulnerat el dret dels acusats a tenir un tribunal imparcial.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/repeticio-judici-mesa-1-o/ 




Espoli fiscal: Catalunya ha rebut un finançament per habitant per sota de la mitjana espanyola

 

 

El País Valencià i les Illes Balears, també reben per sota la mitjana; en canvi, la Comunitat de Madrid percep prop de 200 euros més que els altres territoris

 

 

Redacció 20/12/2022

 

 

Foto de Mufid Majnun / Unsplash

 

 

 

Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.

 

L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.

 

El desgavell a Madrid, pagat entre tots

dijous, 24 de novembre del 2022

Els acusats de l’Operació Judes forcen l’Audiència espanyola a reobrir la instrucció

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El mes passat García Castellón va decidir de tancar la instrucció i enviar a judici els dotze investigats 

 

 

Acte de suport a les persones investigades en l''Operació Judes'

 

 

 

Redacció

24.11.2022 - 13:30

Actualització: 24.11.2022 - 13:49

 

 

 

L’Audiència espanyola haurà de fer marxa enrere i reobrir la instrucció de l’operació Judes que el jutge Manuel García Castellón ja havia donat per tancada. La sala d’apel·lacions del tribunal ha acceptat el recurs presentat pels detinguts el 23 de setembre de 2019. Demanaven poder presentar qüestionaments sobre les diligències de la causa i a les que no van poder accedir fins fa poques setmanes.

 

El mes passat García Castellón va decidir de tancar la instrucció i enviar a judici els dotze investigats. Alerta Solidària, que porta la defensa dels acusats, havia denunciat que d’ençà del gener del 2022 hi havia hagut onze resolucions que ordenaven al jutge instructor de lliurar a les defenses el contingut de les diligències secretes. Després de moltes negatives, finalment el jutge instructor els havia donat accés, però només dues setmanes abans de tancar la instrucció.

 

“Malauradament, però,

Primer assalt de Puigdemont i Comín al TGUE per defensar la immunitat parlamentària

 

 

EXILI

 

 

El Tribunal General de la Unió Europea celebra aquest dijous la primera vista sobre la immunitat dels eurodiputats catalans 

 

 

 

 

 

 

Foto: ACN

Dijous 24-11-2022



 

 

El primer assalt de l’exili a Luxemburg serà aquest dijous a les 14 hores a la sala blava del Tribunal General de la Unió Europea (EU). La defensa dels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín exposaran davant del tribunal que el llavors president de l’Eurocambra, David Sassoli, havia d’haver defensat la seva immunitat davant les euroordres de detenció dictades pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarenael 14 l’octubre de 2019 (un cop condemnats els presos polítics per sedició, malversació i desobediència per l’1-O) i el  4 novembre de 2019.  És la causa T-115/20. Cal recordar que Clara Ponsatí va obtenir l’acta l’1 de febrer de 2020, quan van marxar els diputats britànics pel Brexit, i en aquest procediment no hi apareix, però sí en la vista de divendres al TGUE, on l’advocat de tots tres, Gonzalo Boye, reclamarà que el TGUE anul·li l’aprovació del Parlament Europeu d'aixecar-los la immunitat per atendre el suplicatori del jutge Pablo Llarena per entregar-los a l’Estat espanyol per jutjar-los pels fets de l’1-O del 2017.

 

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín van ser escollits eurodiputats per Junts l’estiu del 2019, però no van poder accedir amb garanties al Parlament Europeu, a Brussel·les, fins al  20 desembre del 2019. A l’estiu, el llavors president de la cambra, Antonio Tajani, els va barrar el pas, i no ho van poder fer fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va resoldre que Oriol Junqueras gaudia de la immunitat parlamentària quan va ser jutjat i condemnat pel Tribunal Suprem a 13 anys de presó pels delictes de sedició i

dijous, 17 de novembre del 2022

La independència com a delicte

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els de JXC veuen amb incredulitat com el cop definitiu a l'independentisme ho assesta el seu exsoci del govern, ERC. La seva cantarella de la unitat s'ha tornat un 'gori-gori'"

 

 


 

Editorial Vicent Partal : El president Puigdemont pot respirar tranquil

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

És incomprensible que el govern espanyol faça tan evident que la reforma de la sedició és pensada per perseguir Puigdemont 

 

 


 

 

 

Vicent Partal

16.11.2022 - 21:40

Actualització: 17.11.2022 - 08:38

 

 

Per vendre al seu públic, nacionalista espanyol, la reforma del delicte de sedició, els dirigents del PSOE fa dies que propaguen en públic la fantasia que, ara sí, Europa els servirà en safata el cap del president Puigdemont.

 

Em va sorprendre molt que s’hi referís obertament fa un parell de dies la vice-presidenta espanyola, Nadia Calviño, en una entrevista a la COPE. I us demane permís per citar una part extensa de les paraules que va pronunciar, perquè tan sols així puc explicar com n’és de contraproduent per als seus interessos això que va fer.

 

Calviño va dir, i va quedar enregistrat: “Deveu recordar que la dificultat d’aconseguir l’extradició de Puigdemont –que és allò que volem tots, és clar: que vinga a Espanya, que comparega davant la justícia i complesca la pena que li corresponga–; si ho recordeu, la dificultat de l’extradició és que el nostre tipus penal de la sedició no existeix en els altres països. I em sembla un pas endavant important d’alinear-lo amb els països del

El nacionalisme de Podemos i 3 evidències més que deixa la reforma de la sedició

 

 

OPINIÓ

 

 

"És evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya"

 

 


 

 

Des que es va fer pública la proposta de reforma del delicte de desordres públics per la derogació de sedició, que crec que és com millor queda descrit aquest gol que vol colar el PSOE a l’independentisme i Esquerra a les bases que li puguin ser hostils, s’ha argumentat molt sobre les conseqüències jurídiques que pot tenir per als expresos polítics, per als exiliats i en general per als represaliats, especialment els que no tenen el favor de la masoveria de la colònia que és l’administració autonòmica i els seus acòlits

 

És evident, com han apuntat no només juristes com Gonzalo Boye o Benet Salellas sinó també associacions d’advocats espanyoles, que aquesta reforma qüestiona drets fonamentals com el de manifestació ocupant edificis públics, per posar només un exemple, perquè, tot i que a Esquerra i els seus portaveus mediàtics disfressats de periodistes defensen que ara es clarifica (sic) en quins supòsits seran punibles aquestes accions, tothom sap que els jutges espanyols són especialistes en estirar conceptes com un xiclet i cap clarificació (sic) posarà topall a la seva imaginació si es tracta de salvaguardar la unitat d’Espanya.

 

També és evident que la reforma el que pretén és vendre barat el cap de Puigdemont a Europa, independentment de si s’assoleix l’objectiu o no d’extradir-lo a Espanya, cosa sobre la qual