Jesús María Barrientos, president del TSJC, té la barra de dir que la llei d’amnistia no és un element de “pacificació” sinó de “discòrdia”

 

 

Barrientos afirma que la futura llei “privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania” i reitera que "ningú ha d'estar per sobre la llei"  

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, a la Comissió de Justícia del Parlament Data de publicació: dijous 02 de juny del 2022, 10:50 Localització: Barcelona Autor: Sara Escalera

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

 

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha criticat aquest dilluns durament la futura llei d’amnistia, en considerar que no aportarà “pacificació”, sinó “discòrdia”. En el seu discurs a l’acte de promesa del càrrec dels nous jutges de Catalunya, Barrientos ha assegurat que “una llei que privilegia a uns pocs per davant del conjunt de la ciutadania mai podrà ser esgrimida com un element de pacificació, sinó de discòrdia”, com, segons ell s’evidencia últimament en debats acadèmics sobre aquesta llei. “Ningú, cap persona, entitat o organització, per poderosa que es pretengui i encara que s’escudi en els vots, està per sobre la llei”.

Per a Barrientos, la llei “o és general, o no és llei”, i durant la seva vigència “obliguen per igual a tothom, inclosos els jutges”, que han d’”assegurar la seva aplicació efectiva a tots els ciutadans en pla d’igualtat, sense excepcions ni privilegis, sense espais d’impunitat, que comprometrien el caràcter general de tota llei”. Així, ha afirmat que la llei d’amnistia comprometrà “sense cap dubte” el caràcter general d’altres lleis perquè “en benefici exclusiu d’alguns exceptua l’aplicació d’altres lleis que segueixen vigents i són d’aplicació inexorable per a la generalitat de la ciutadania”.

Així, ha dit als nous jutges que tots ells han de garantir “el sotmetiment de tothom, també de les institucions, a la legalitat constitucional”.

Com és tradicional en els seus discursos de benvinguda als nous jutges, els ha recordat que molts d’ells

Víctimes del 17-A i d’ETA, contra la vinculació de Tsunami i terrorisme: “Banalitzar aquesta paraula ens fa molt mal”

 

 

L'advocada Goirizelaia assegura que la justícia espanyola "trasllada al 100%" a Catalunya el que va aplicar a Euskadi  

 

Javier Martínez, pare del Xavi Martínez (el nen assassinat a la Rambla pels atemptats del 17-A de 2017), durant l'entrevista amb l'ACN Data de publicació: dilluns 26 de febrer del 2024, 06:00 Localització: Barcelona Autor: Nico Tomás

Agències

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

Víctimes de l’atemptat del 17-A i d’ETA expliquen a l’ACN que estan en contra de la vinculació de Tsunami i terrorisme. Jesús Fructuoso, germà de Juan Fructuoso (primera víctima civil d’ETA a Catalunya), se sent “insultat” per aquest lligam que fa la justícia espanyola. Afirma que s’està “banalitzant” el terrorisme. Javier Martínez és el pare del Xavi, el nen de 3 anys assassinat el 17-A de 2017 a Barcelona. I coincideix amb Jesús: “Banalitzar el terrorisme fa molt mal a totes les víctimes”. D’altra banda, l’advocada Jone Goirizelaia ha defensat molts membres de l’esquerra abertzale acusats de col·laborar amb ETA. I assegura que la justícia espanyola “ha traslladat al 100%” a Catalunya l’estratègia que ja va aplicar al País Basc.

Un “insult” a les víctimes de terrorisme

Jesús Fructuoso és germà de Juan Fructuoso, la primera víctima civil d’ETA a Catalunya. La banda terrorista va fer esclatar un cotxe bomba el 2 d’abril de 1987 a l’Avinguda Meridiana, i va provocar la seva mort (29 anys). Quasi 37 anys després, Jesús Fructuoso atén l’ACN per explicar que la seva vida va canviar totalment a partir d’aleshores, a partir d’uns fets que “no se superen mai”.

 

En Jesús assegura que, com a víctima del terrorisme, se sent “insultat” per les vinculacions de Tsunami i terrorisme, i també afirma que s’està “banalitzant” aquest concepte: “Els qui hem viscut un acte terrorista sabem el que és, i això no té res a veure”, afegeix en referència a les mobilitzacions del 2019 contra la sentència del Suprem pel judici de l’1-O.

Des de casa seva, i acompanyat per una foto del seu germà, Jesús es pregunta amb retòrica si al final no es podrà “protestar per a res”: “Una cosa és una protesta, que pot ser violenta però dins d’uns límits. I l’altra és organitzar un atemptat i matar gent expressament. Una cosa no té res a veure amb l’altra”, reflexiona.

Finalment, Jesús opina que s’investiga el Tsunami per terrorisme per qüestions “polítiques”: “Ara els interessa que aquesta gent no entri a l’amnistia i s’han inventat això del terrorisme”. Però ja s’estan adonant ells mateixos que això no porta enlloc”, conclou.

“Fa molt mal. I no té res a veure”

Envien a presó Dani Gallardo, el jove madrileny que va solidaritzar-se amb la causa catalana

 

 

Mentre la llei d'amnistia continua encallada, la xifra de presos polítics represaliats per l'Estat espanyol arran del Procés independentista continua creixent

 

 

Dani Gallardo, a la sala del tribunal que el jutja per les protestes per la sentència de l'1-O a Madrid, aquest 6/11/2020 (horitzontal)

 

Maria Garcia

Dilluns, 26 de febrer de 2024

 

 

La repressió contra el moviment independentista català no s’atura, mentre la xifra de presos polítics continua creixent. Aquest dilluns, l’Audiència Provincial de Madrid ha comunicat a Dani Gallardo, el jove madrileny represaliat per la seva participació en les protestes contra la sentència de l’1-O organitzades a la capital espanyola, que té tres dies per a ingressar a presó. Malgrat que va passar 13 mesos en presó preventiva, el tribunal ha decidit que acabi de complir la condemna, la qual encara és de 2 anys i 11 mesos de presó, per haver comès, suposadament, desordres públics i atemptat contra l’autoritat, ja que va interposar-se entre els agents antiavalots i una amiga seva, a qui els policies havien capturat violentament.

La condemna imposada pel tribunal a Dani Gallardo suma un total de quatre anys i mig de presó. La defensa del jove ha exhaurit tots els recursos per a evitar el seu ingrés a presó, però finalment

Orriols respon al govern espanyol que compleix amb la normativa d’empadronament en temps i forma

 

 

L’alcaldessa es mostra sorpresa per les notícies als mitjans i per la sol·licitud d’informació de Prieto

 

 

Política, Societat 23.02.2024 10.45 h

 ACN 

 

 

L\'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, al despatx Autor/a: Lourdes Casademon

 

 

 

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha respost a la sol·licitud d’informació que li va enviar la delegació del govern espanyol a Catalunya assegurant que l’Ajuntament compleix amb la normativa en matèria d’empradronament en temps i forma. “Sorprèn, en aquest sentit, les diferents notícies que han aparegut als mitjans de comunicació, així com també el propi requeriment efectuat per part de la subdelegació”, apunta en la resposta, avançada pel diari ‘El Periódico’ i a la qual ha tingut accés l’ACN. En la missiva, que s’adreça formalment a la subdelegació a Girona, Orriols assegura que “el procediment que segueix l’Ajuntament de Ripoll en relació a l’empadronament no suposa cap vulneració de l’ordenament jurídic vigent”.

Orriols respon així a la sol·licitud d’informació que va impulsar el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, i ho fa en el termini que se li va donar. L’alcaldessa, que es posa a disposició del govern espanyol per si li cal més informació, detalla el procediment per tramitar

La confirmació de l’espoli fiscal: els col·legis professionals pressionen a favor que Catalunya gestioni els seus recursos

 

 

El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la qualitat de vida

 

 

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.

Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis, exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.

 

MANIFEST_adhesions col·legis FEBRER 24

Clatellot de Suïssa a García-Castellón: posa en dubte la investigació a Marta Rovira pel Tsunami Democràtic

 

 

L'Oficina Federal de Justícia no veu clara la relació de Rovira amb Tsunami i suspèn temporalment la petició de l'AN, fins a esbrinar si té "un caràcter polític"

 

 

 

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Ginebra Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 13:45 Localització: Barcelona Autor: Bernat Vilaró

 

Maria Garcia

Dimarts, 20 de febrer de 2024

 

 

Més entrebancs per a Manuel García-Castellón, qui cada vegada té més complicat poder investigar per “terrorisme” els líders independentistes. Aquesta vegada, ha estat Suïssa qui ha propinat el nou revés que s’ha endut el jutge de l’Audiència Nacional: el país on la secretària general d’ERC Marta Rovira està exiliada, precisament per fugir de la repressió judicial espanyola, ha posat en dubte la investigació que du a terme l’AN contra ella, i ha demanat més informació a Espanya “abans de verificar” si la comissió rogatòria “té un caràcter polític”. Mentre esbrinen si hi ha objectius polítics rere la investigació, Suïssa ha optat per suspendre temporalment la petició del jutge espanyol.

Aquesta ha estat la resposta de l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa a la comissió rogatòria que va fer García-Castellón al país, en la qual demanava, entre altres, localitzar Rovira a Suïssa i informació sobre els seus moviments bancaris. “No entenem quina finalitat es persegueix amb aquesta localització”, apunta l’oficina en un extracte de la seva resposta, a la qual ha tingut accés l’ACN.

Però això no és tot:

Deneguen la nacionalitat espanyola a una dona perquè només domina el català

 

 

PAÍS - ILLES

 

 

El tribunal diu que hi ha una "falta evident" d'integració a la societat, tot i que la dona fa gairebé trenta anys que viu a Santa Margalida, Mallorca.

( El que no està integrat és el Tribunal )

 

 Redacció

19.02.2024 - 11:35

Actualització: 19.02.2024 - 12:24

 

 

 L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.

Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.

 

 

En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta

Que a la Generalitat li caiga la cara de vergonya per això que fa amb Pablo Hasel. Via Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La detenció de Pablo Hasel i el seu ingrés a presó no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte indigne que rep sí.

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal 

15.02.2024 - 21:40

Actualització: 15.02.2024 - 21:57

 

 

 

Manlleve el titular i l’argument a Josep Miquel Arenas, que ho va deixar tot claríssim durant el debat que va fer amb subscriptors de VilaWeb despús-ahir –ací podeu veure el vídeo complet de l’acte.

Ell va dir que l’únic cantant que hi ha a la presó a Europa per les seues cançons és a Catalunya i es diu Pablo Hasel. I va afegir que a la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya pel maltractament a què el sotmet.

I és així, efectivament. La detenció i empresonament de Pablo Hasel no és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya. Però el tracte que rep sí.

Un revés d’Estrasburg i una llei que no canvia: tres anys de l’empresonament de Hasel

 

Avui, per exemple, fa tres anys exactes que Pablo Hasel va entrar a la presó i es va convertir en presoner polític. I costa molt de no recordar, precisament avui, què va passar quan els presos del procés van complir tres anys de presó. Perquè tots deveu recordar que,

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

L’Audiència no atura la repressió i manté la condemna de presó a un independentista per les protestes de la visita del rei

 

 

L'home s'enfronta a una pena de 2 anys i 4 mesos de presó per un delicte de "coaccions", que no s'inclou a l'amnistia  

 

Diversos manifestants amb xiulets protesten davant d'un dispositiu de Mossos d'Esquadra en el marc d'una visita del rei Felip VI a Barcelona el 4 de novembre del 2019. Pla general. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 04 de novembre del 2019, 20:10 Autor: Miquel Codolar

Redacció

Divendres, 16 de febrer de 2024

 

 

L’Audiència de Barcelona manté la persecució a un independentista condemnat a presó per un suposat delicte de “coaccions” arran de les protestes en contra de la visita del rei espanyol a la capital catalana el 9 d’octubre del 2020. El tribunal ha ratificat aquest divendres la condemna a l’home, un veí de l’Empordà, que s’enfronta a una pena de 2 anys, 4 mesos i 16 dies de presó, per presumptament haver escridassat un grup de manifestants a favor del rei espanyol, i haver pintat amb un esprai una creu a una bandera espanyola. Des d’Alerta Solidària denuncien que la resolució obvia les al·legacions que havia presentat la defensa i titlla de “vergonyosa” la nova sentència. L’entitat adverteix que presentarà un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2020, durant l’entrega dels premis BNEW, els quals van reunir a la capital catalana el president i el rei espanyols. La presència de tots dos no va passar desapercebuda, i al voltant de l’estació de França es van concentrar centenars d’independentistes i antimonàrquics que rebutjaven la presència del Borbó. D’altra banda, l’associació Concordia Real Española havia fet crides a la mobilització en defensa de la monarquia. En un moment determinat, van aparèixer un grup

“Ningú hauria de ser imputat per terrorisme en el cas Tsunami”

 

 

ESTEBAN BELTRÁN

DIRECTOR D’AMNISTIA INTERNACIONAL A ESPANYA

 

“En la discussió sobre l’amnistia, els drets de les víctimes de violació de drets humans i de delictes no han estat en el centre”

“El concepte de llindar mínim de gravetat inclòs a la llei va en contra de la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans” 

 

 

 

barcelona - 14 febrer 2024 2.00 h 

 

 

 

 

 

Anna Serrano - barcelona

 

 

 

No hi ha terrorisme en el cas de Tsunami Democràtic. Ho sosté el director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, que veu algunes ombres en la llei d’amnistia.

 

L’Estat espanyol respecta els drets humans?

A Espanya, hi ha, sens dubte, la possibilitat d’exercir la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació, però també hi ha amenaces. Tenen a veure amb un Codi Penal amb articles antiquats que afecten la llibertat d’expressió, com són injúries a la corona o l’ofensa de sentiments religiosos, o el manteniment d’una legislació antiterrorista que vulnera els drets humans, és ambigua i no respon al que són els delictes de terrorisme fixats pel relator de les Nacions Unides. L’any 2015 aquesta legislació es va fer més restrictiva i ambigua, és una de les amenaces que hem vist en el cas de Tsunami Democràtic o en el dels CDR. També hi ha l’amenaça de la llei de seguretat ciutadana, que, com hem vist, té un ampli grau d’arbitrarietat, de poders policials sense contrapès judicial. I hi ha l’ús de Pegasus. Amnistia i altres organitzacions han documentat que s’ha utilitzat com a mínim en 65 casos. Aquí el que ens preocupa és que, encara que hi hagi diversos sumaris judicials oberts, quasi no avancen, i quan es desclassifica la informació és poc i es fa en una comissió de secrets oficials, que no és el lloc correcte. S’hauria de canviar la llei del CNI i, sobretot, la de secrets oficials, que és una llei franquista de l’any 1968 que fa que pràcticament tot és secret fins que es diu el contrari. Això també és una amenaça als drets humans.

 

 

Des d’Amnistia van fer arribar recomanacions als partits perquè la llei d’amnistia garanteixi els drets de les víctimes de violacions de drets humans. Amb l’actual redacció es compleix?

Debat a crits a Brussel·les per l’informe que ataca la immersió lingüística

 

 

Batussa entre eurodiputats per la manca de temps per analitzar el document, que reclama un tractament similar del català i el castellà a l'escola

 

 

 

La presidenta del Comitè de Peticions, Dolors Montserrat, en el debat sobre la immersió a Catalunya / ACN

 

Xavi Fernández de Castro

 
14/02/2024 11:57 

 

 

 

El debat al Comitè de Peticions del Parlament Europeu pel polèmic informe sobre la immersió lingüística a l’escola catalana ha acabat en una discussió a crits entre eurodiputats dels grups progressistes i dels conservadors. Els verds i els socialistes, que van boicotejar la missió de tres dies a Catalunya per avaluar el sistema català d’immersió, havien intentat ajornar el debat perquè no havien tingut ni 24 hores per analitzar-lo. L’eurodiputada d’ERC Diana Riba ha acusat la dreta i la ultradreta de manca “d’imparcialitat” i ha denunciat “l’espectacle mediàtic” del debat, que el PP ha utilitzat per fer la seva “campanya política” contra Catalunya. L’eurodiputat de Junts i Lliure per Europa, Toni Comín, ha reclamat a la presidenta del comitè, l’eurodiputada catalana del PP Dolors Montserrat, que “almenys intenti aparentar imparcialitat”.

La dirigent popular s’ha fet l’orni i ha assegurat que no entén el “soroll” que s’ha generat al voltant de l’informe, que ha estat elaborat per eurodiputats de la dreta i l’extrema dreta. Montserrat ha defensat que la missió s’ha tractat com qualsevol altra i ha recordat que encara queda un mes sencer per debatre el contingut del polèmic informe, que advoca per un tractament “equivalent”

Plataforma per la Llengua carrega amb l’informe sectari i de part sobre la immersió que ha liderat la defraudadora DolorEs Montserrat

 

 

L'entitat opina que la missió encapçalada per la popular s'ha fet seves "les tesis de l'espanyolisme"

 

 

 

L'eurodiputada del PP Dolores Montserrat en una atenció a mitjans al Parlament Europeu. Data de publicació: dilluns 16 de gener del 2023, 20:29 Localització: Estrasburg Autor: Nazaret Romero

 

Redacció

Dimarts, 13 de febrer de 2024

 

 

 

Utilitzar Europa per intentar atacar la llengua catalana

Plataforma per la Llengua ha lamentat que l’esborrany sobre la immersió lingüística a l’escola catalana elaborat per una missió de diputats europeus conté “arguments enganyosos i mitges veritats”. També ha criticat el “biaix espanyolista” de la missió, que ja va denunciar en una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, en què l’entitat lamentava el “malbaratament de fons públics” que suposava la iniciativa. L’entitat opina que la missió encapçalada per la popular Dolores Montserrat s’ha fet seves “les tesis de l’espanyolisme”, amb l’objectiu de “legitimar” les posicions de les entitats “contràries a la normalització del català”.

 

 

L’empresa de la família Montserrat no paga a Hisenda però alliçona contra la llengua catalana

Dels narcos de Barbate a Pegasus: l’acumulació de peticions de dimissió de Marlaska

 

 

GOVERN ESPANYOL

 

 

Fernando Grande-Marlaska ha estat qüestionat també per les infiltracions policials en moviments dels Països Catalans 

 

 

 

Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2024. 13:46
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

No és d’estranyar que el ministre de l’Interior més longeu de la democràcia espanyola, Fernando Grande-Marlaska, acumuli un gran llistat d’escàndols. Va amb el càrrec. Aquesta setmana n’ha acumulat un més: narcotraficants han assassinat amb la seva llanxa dos guàrdies civils a Barbate. El seu Ministeri està en el punt de mira perquè associacions de la benemèrita i de la policia espanyola denuncien falta de mitjans i efectius policials a la zona. I per això el PP demana la dimissió de Marlaska. El ministre s’hi nega i assegura que els fets “no quedaran impunes”. Ara bé, no és la primera vegada que es posa de manifest la desafecció dins les files policials amb el ministre socialista: ha estat xiulat algunes vegades i aquest diumenge la viuda d’un dels guàrdies morts a Barbate es va negar que Marlaska li col·loqués una medalla. Però no són, ni de lluny, les úniques polèmiques que acumula el Ministre de l’Interior de Pedro Sánchez. Ha estat qüestionat per l’espionatge a l’independentisme a través de Pegasus, s’han posat al descobert infiltracions policials en moviments polítics, socials i populars; i ha sigut el màxim responsable d’una policia amb fixacions sobre els CDR. Tot plegat, acumula una reprovació al Congrés: per la massacre de migrants que saltaven la tanca de Melilla.

La setmana que ve, Marlaska se sotmetrà a dues votacions de reprovació. La primera, al Congrés dels Diputats, el dimarts. I la segona, l'endemà, dimecres, al Senat. S’espera que aquesta segona tiri endavant, en tant que el PP té majoria absoluta en aquesta cambra i és aquest partit qui ha impulsat ambdues reprovacions. L’excusa dels populars és la petició dels sindicats: augmentar el nombre d’efectius a la zona on uns narcotraficants van assassinar dos guàrdies civils. El mateix Feijóo va convidar Pedro Sánchez a cessar-lo per “respecte” als familiars dels morts. Fonts del govern espanyol, mentrestant, remarquen que el ministre de l’Interior té tota la confiança del president Pedro Sánchez.

Ceuta i Melilla

Què hi ha darrere de l’indult condicionat que Feijóo oferia a Puigdemont?

 

 

TSUNAMI DEMOCRÀTIC

 

 

Els líders del PP van vincular repetidament terrorisme i procés, però ara admeten que no es podrà condemnar Puigdemont 

 

 

 

Ketty Calatayud
Barcelona. Diumenge, 11 de febrer de 2024. 15:27
Actualitzat: Diumenge, 11 de febrer de 2024. 17:22
Temps de lectura: 4 minuts  

 

Darrere de l’indult condicionat que estava disposat a concedir el PP si Carles Puigdemont es plegava a rendir comptes amb la justícia, acatava la sentència, demanava la mesura de gràcia i renunciava al referèndum il·legal i  a la independència per la via unilateral (les condicions que diu ara Alberto Núñez Feijóo que no es donen), subjau una qüestió que no és fútil: la dificultat que Puigdemont sigui condemnat per terrorisme en el cas contra Tsunami Democràtic que instrueix el jutge Manuel García-Castellón, segons reconeixen fonts del PP. Tot i que el magistrat de l’Audiència Nacional ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més per intentar imputar al líder de Junts possibles delictes de terrorisme, les mateixes fons reconeixen la complexitat de provar que el president a l’exili liderava les protestes després de les sentències del procés. Ara els líders del PP ja no sentencien que a Catalunya hi va haver terrorisme, com han fet repetidament des de fa setmanes sinó que ara parlen de donar suport a què els jutges investiguin, però sense gaires esperances que prosperi la causa judicial contra Puigdemont per aquest delicte.

Declaracions per condicionar l’opinió pública?

Aquest pas enrere del PP contrasta amb les manifestacions que destacats líders del partit han estat realitzant per condicionar l’opinió pública i influir en tot aquell, que, com va suggerir José María Aznar, pugui ‘parlar’ i pugui ‘fer’, amb l’objectiu d’influir i fins i tot d’adulterar la realitat o, si més no, convertir en veritat una mentida a força de repetir-la una vegada darrere l'altra. El mateix jutge García-Castellón va admetre que va començar a investigar Puigdemont per terrorisme quan negociava amb el PSOE. Hi havia una consigna en el PP de vincular el procés amb el terrorisme abans que es votés en el Congrés dels Diputats el passat 30 de gener la proposició de llei de l’amnistia, en la que PSOE, Junts i ERC van incloure els delictes de terrorisme que no suposessin una violació greu dels drets humans? Curiosament, va ser abans d'aquesta data quan alguns líders del PP van fer declaracions al respecte, potser en un intent de relacionar procés, Junts, Puigdemont i terrorisme. Els populars donen ara per fet que la llei d'amnistia quedarà aprovada tot i que Junts hi va votar en contra i la va tornar a la Comissió de Justícia al Congrés, perquè d'aquesta normativa depèn la continuïtat de la legislatura. El PP diposita ara les seves expectatives de frenar l'amnistia que el Tribunal Suprem plantegi una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), i que aquest suspengui l'aplicació de la llei.

Quan Feijóo sostenia les tesis de García-Castellón

Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria

 

 

OPINIÓ

 

 

Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

 

Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.

No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.

Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

Divendres, 9 de febrer de 2024

 

 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.

El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.

 

Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per

La Moncloa diu que no li consten vincles entre Rússia i l’independentisme

 

 

ESPAÑA

 

 

El ministre de l'Interior confia que la investigació determinarà si van arribar a existir les suposades vinculacions

 

 

El ministre d'interior, Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu / EP

 

Gerard Mira

09/02/2024 15:46 

 

 

El govern espanyol assegura que no té cap constància sobre els suposats vincles entre Rússia i l’independentisme. Així ho ha afirmat aquest divendres el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en una entrevista a TVE: “A mi no em consta, però on han de constar, si és el cas, és en la institució que és l’encarregada de la recerca de qualsevol circumstància que en aquest cas, com en uns altres, són els òrgans judicials i la Fiscalia del nostre país”, ha deixat clar el ministre, que tot i que ha posat especial èmfasi en remarcar que no és conscient que existissin aquests suposats vincles en el marc del Procés, tampoc ha volgut negar-los.

Marlaska també ha volgut deixar clar que “Espanya és un país que investiga tot el que ha d’investigar, tot el que es denuncia i tot el que es coneix” i que, per la qual cosa, la mateixa investigació que forçat el PP a l’Eurocambra ja determinarà quina mena de vincles van arribar a existir, en cas que sí, entre l’independentisme i el Kremlin. “Són els òrgans competents els encarregats de determinar el que

Els 115 noms sota l’amenaça dels jutges que no volen l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La llei ha deixat ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per ampliar els investigats per terrorisme i traïció

 

 

 

 

 

Hi ha una via d’aigua oberta a l’Audiència espanyola per on poden investigar molta més gent per terrorisme dins l’independentisme català? VilaWeb ha comprovat que aquests darrers cinc anys s’han fet desenes d’investigacions prospectives vinculades al moviment independentista al jutjat central número 6 de l’Audiència espanyola, amb Manuel García-Castellón, i al jutjat número 1 de Barcelona, amb Joaquín Aguirre. N’hi hem comptats 115.

Els vint-i-quatre investigats oficialment per terrorisme podrien restar fora de l’amnistia si el text actual de la llei, que és en tramitació al congrés espanyol, no canviés el punt que es refereix a aquest delicte. Però el problema pot ser més gros si les esquerdes afecten més encausats per terrorisme o traïció, cosa que cap dels juristes consultats per VilaWeb no gosa descartar: alguns ho donen pràcticament per segur i alguns altres ho consideren poc probable. El cas és que les investigacions són obertes, es van fent més diligències, amb noves identificacions, i, a més, hi ha un centenar llarg de persones que, en algun moment o altre, han estat en el punt de mira de la Guàrdia Civil en aquestes instruccions.

N’alertava recentment Gonzalo Boye, que és advocat de dos dels investigats –el president Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay– i que és una de les persones que ha estat en el punt de mira d’aquestes investigacions, sobretot la de la trama russa en el cas Vólkhov: “Es rescatarà una llista llarguíssima de persones a les quals volen perjudicar […], i no costa gens de demanar un altre informe addicional i tornar-les a introduir en la causa.”

Tot plegat va començar amb la investigació de gent vinculada als CDR a final del 2017 i començament del 2018.

L’origen de la persecució

La trampa de García Castellón que va confondre el fiscal del Suprem en el cas Tsunami

TRIBUNALS

 

Álvaro Redondo es va embolicar amb l'exposició raonada enviada al Suprem, que donava a entendre que s'havia produït un 'segrest' de controladors en la protesta del Prat

 

 

Sentada de manifestants a l'Aeroport del Prat davant dels Mossos

 

 

 

Quico Sallés Ciutat de la Justícia 07/02/2024 14:12

 

 

A mesura que passen els dies, es van desgranant detalls de com s’ha despertat la guerra interna dins la Fiscalia Penal del Tribunal Suprem arran de la causa del Tsunami Democràtic. Segons fonts judicials, un nou element podria fer entendre l’existència d’un esborrany anterior al dictamen del fiscal Álvaro Redondo on sí que hauria contemplat la possibilitat que les protestes postsentència constituïssin un delicte de terrorisme. Aquest element hauria estat la convicció del fiscal del Suprem que els controladors aeris haurien estat ‘segrestats’, és a dir, sense possibilitat de sortir de la torre de control per acció dels manifestants.

Aquest fet hauria estat la clau per sostenir que la causa s’hauria d’instruir per terrorisme perquè hi hauria hagut una detenció il·legal, una conseqüència dels desordres públics a l’aeroport. Redondo va arribar a aquesta conclusió perquè només havia fet una lectura de l’exposició raonada que havia remès el magistrat Manuel García Castellón al Tribunal, no tota la causa sencera, ni tampoc hauria compartit