Puigdemont es desmarca de les negociacions d’ERC sobre l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Esquerra veurà què fa Esquerra i nosaltres què fem nosaltres", ha dit

 

 

 

Carles Puigdemont i Toni Comín en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües

 

 

 

 

Europa Press   

26.09.2023 - 13:12

Actualització: 26.09.2023 - 13:46

 

 

El president Carles Puigdemont s’ha desmarcat de l’intercanvi de documents que ERC ha dit que manté amb el PSOE de cara a una llei d’amnistia, després d’assenyalar que no se sent “concernit” pels acords que pugui aconseguir ERC. “Jo no sóc d’ERC, per tant no puc parlar pel que digui ERC, ni em sento concernit pel que ERC digui, pacti o decideixi pactar. Esquerra veurà el que fa Esquerra i nosaltres el que fem nosaltres”, ha dit en unes declaracions a Brussel·les, on ha participat en un acte amb motiu del Dia Europeu de les Llengües.

Així ha contestat a les declaracions de la portaveu d’ERC, Raquel Sans, que ahir donava per resolta la part política de la llei d’amnistia i va revelar que

Quan el ministre espanyol sembla soci de la Plataforma per la Llengua

MÓN - EUROPA

 

L'oficialitat del català queda ara en els llargs laberints dels grups d'estudi europeus, però el govern espanyol l'ha prioritzat a la del basc i el gallec

 

 

José Manuel Albares ha arribat somrient a l'atenció amb la premsa a explicar que no havia aconseguit fer oficials el català, el basc i el gallec. Fotografia: EFE/EPA/Olivier Hoslet

 

 

Arnau Lleonart 

(enviat especial a Brussel·les)

19.09.2023 - 14:37

Actualització: 19.09.2023 - 17:32

 

 

Aquest matí el ministre espanyol d’Afers Estrangers semblava que s’havia fet soci de la Plataforma per la Llengua. “No parlem de llengües minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones. Els diré que el català el parlen més de deu milions, la qual cosa el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de representants que avui seran a la reunió”, ha dit José Manuel Albares, que presidia la reunió que havia de votar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El govern espanyol s’ha esforçat per escenificar un suport total i absolut a aquestes llengües fins ara mai vist, una manera de posar la bena a la ferida que vindria després, quan els estats membres han decidit d’ajornar la votació. Un canvi d’actitud que ha sorprès la premsa europea, que a primera hora destacava com una novetat que els governs espanyol i català remessin en la mateixa direcció.

Per contra, Albares ha volgut fer veure que la petició d’ara no s’emmarca en les negociacions amb l’independentisme i ha dit que explicaria als altres estats que la proposta d’avui era un pas més en un llarg camí per dotar de drets les comunitats lingüístiques catalana, basca i gallega, passant per Zapatero el 2004 i arribant a la petició de l’any passat perquè es pogués parlar en català al Parlament Europeu. No ha dit, però, que tots aquests passos –que per ara no han menat enlloc– no els han fet per un respecte genuí al plurilingüisme, sinó a canvi de vots de l’independentisme.

 

De què serveix que el català sigui oficial a la Unió Europea?

 

Sigui com sigui, Albares s’ha plantat a la reunió sabent que avui no s’aprovaria la proposta. Ja ho havien comunicat els altres representants europeus a la reunió preparatòria de divendres, i avui cada ministre o secretari d’estat que s’aturava a parlar amb la premsa era tant respectuós amb el

[RECULL FOTOGRÀFIC] Les imatges més destacades de la manifestació de la Diada 2023

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Us oferim un recull fotogràfic amb les imatges més destacades de l'Onze de Setembre d'enguany 

Manifestació de la Diada 2023 (fotografia: Albert Salamé).

Redacció

11.09.2023 - 21:16

Actualització: 12.09.2023 - 02:03

 

 

La manifestació de la Diada 2023 ha aplegat 800.000 persones, segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Les quatre columnes de la marxa han confluït a la plaça d’Espanya de Barcelona, on s’han fet els parlaments finals, entre els quals els de Lluís Llach, com a representant del govern del Consell de la República; Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural; Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI); i Dolors Feliu, presidenta de l‘ANC.

 

Durant la jornada d’avui, s’ha fet uns quants actes relacionats amb l’Onze de Setembre, com ara l’ofrena floral a Rafael Casanova i la Festa de la Llibertat d’Òmnium Cultural. La manifestació ha deixat imatges espectaculars i n’hem seleccionades unes quantes.

 

 

La capçalera de la manifestació dels CDR

Fotografia: Víctor Serri.

 

 

 

Les negociacions avancen: Puigdemont i Yolanda Díaz es reuneixen presencialment a l’Eurocambra

 

 

És la primera vegada que un representant del Govern espanyol es reuneix amb Puigdemont

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

 

Maria Garcia

|Dilluns, 4 de setembre de 2023

 

 

El president a l’exili Carles Puigdemont es reuneix aquest dilluns, 4 de setembre, amb la vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Tots dos dirigents es reuniran a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, segons ha avançat El Nacional i ha pogut confirmar l’ACN de fonts coneixedores de la reunió. Es tracta de la primera vegada que un representant del Govern espanyol es reuneix amb Puigdemont.

 

La trobada s’emmarca en les negociacions per a la hipotètica investidura del líder socialista, Pedro Sánchez, per a la qual són imprescindibles els vots dels set diputats de Junts. Després de setmanes d’especulacions sobre les trobades, així com sobre la llei d’amnistia, que és una de les exigències de Junts a canvi del seu suport a la investidura, setmanes en les quals el mateix Puigdemont ha negat haver-se trobat amb ningú i l’existència de negociacions, finalment tots dos partits apropen postures i es troben de forma presencial.

 

De moment, l’hermetisme i el secretisme continua sent la bandera de Junts en aquestes negociacions, tot i que durant poc temps. Tal com va anunciar Puigdemont, el partit fixarà la seva postura a “tothom que s’interessi per obrir negociacions” el pròxim dimarts 5 de setembre, durant la conferència que farà el president a l’exili per inaugurar

Com destruir una estructura d’estat

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els Mossos podien ser una estructura d'estat i se'ls havia de destruir psicològicament, reduir-los a una policia espanyola més"

 

 

 

Sílvia Barroso

29/06/2023 20:38 

 

 

 

El judici pel cas Escolà, l’exescorta dels Mossos d’Esquadra acusat de protegir Carles Puigdemont fins i tot a l’exili, està resultant un manual de com destruir una estructura d’estat. Per descomptat, el que es jutja oficialment no és la lleialtat d’un escorta al president legítim del seu Govern. Ni tan sols la justícia espanyola seria capaç de formular-ho així. El plantejament de la causa, instigada per una denúncia de Ciutadans en els seus bons temps –ara ja llunyans–, és la suposada prevaricació i malversació comesa el 2018 per l’aleshores conseller d’Interior, Miquel Buch, i el mosso Lluís Escolà, per la contractació del sergent com a assessor. La tesi de l’acusació és que, en realitat, Escolà es dedicava a protegir Puigdemont amb el vistiplau de Buch.

 

No cal dir que el judici és tan polític que fins i tot el president del tribunal ha deixat clar en diverses ocasions que no tindrà en compte moltes de les valoracions llançades per testimonis de l’acusació sobre

(VÍDEO) El PSC elimina simbologia independentista dels nous ajuntaments on governa

 

 

IDENTITAT POLÍTICA

 

 

Primer Tremp i ara Balaguer, els socialistes han retirat estelades que onejaven a punts emblemàtics de la ciutat

 

 

Identitat, Política 29.06.2023 15.45 hRedacció

 

 

Un operari retirant l\'estelada de l\'escultura de Jaume d\'Urgell a Balaguer, el 29 de juny del 2023 Autor/a: @CarlesHeredia

 

 

 

 

Primer a Tremp, ara a Balaguer. El PSC, el partit que governa a ambdues localitats, ha fet retirat les estelades que onejaven a punts emblemàtics. En el cas de la capital del Pallars Jussà, el consistori encapçalat per Sílvia Romero, de Compromís per Tremp, una marca blanca dels socialistes, ha substituït la bandera estelada de la rotonda dels Països Catalans per la municipal, seguint la promesa que va fer quan va ser investida de fer de l'Ajuntament "la institució de tots".

 

A la capital de la comarca de la Noguera, el PSC que governa amb la marca ponentina del PDeCAT anomenada Ara Pacte Local, ha fet desaparèixer l'estelada de l'escultura de Jaume d'Urgell seguint les directrius de

El Govern aprova la creació de la Delegació als Estats Andins, amb seu a Bogotà

ACTUALITAT

Per

David Folch

28 de juny de 2023

 

 

 

 

 

El Govern ha aprovat la creació de la Delegació als Estats Andins, que tindrà seu a la capital de Colòmbia, Bogotà, amb l’objectiu de consolidar la relació entre Catalunya i la regió. La nova delegació, que també representarà l’executiu a Bolívia, l’Equador, el Perú i Veneçuela, reforçarà la presència institucional de la Generalitat a l’Amèrica Llatina, on se sumarà a les delegacions que ja estan en funcionament a Mèxic i l’Amèrica Central, al Con Sud i al Brasil. Avui mateix s’inicien els tràmits per escollir el delegat o delegada que encapçalarà la delegació mitjançant un concurs públic.

 

Amb aquesta nova incorporació, el Govern passarà a cobrir gairebé el conjunt del continent americà, on l’executiu també té delegació als Estats Units i al Canadà. Així, amb l’oficina a Colòmbia, hi haurà un total de cinc delegacions a Amèrica. D’aquesta manera, i amb un total de 21 delegacions, la xarxa de delegacions a l’exterior passa a representar institucionalment el Govern a gairebé 70 països arreu del món.

 

Anunci des de Colòmbia

 El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia, va anunciar el passat mes de març des de la capital colombiana que s’havien iniciat els tràmits per a la creació d’aquesta delegació. Ho va fer en el marc del viatge a l’Amèrica Llatina, des d’on també va explicar que l’Executiu recuperarà pròximament

Independentisme zombi

 

 

OPINIÓ 

 

"L'únic argument vàlid per anar a votar és que l'abstenció no es pot rectificar fins passats quatre anys i, en canvi, els escons sempre són o poden ser d'utilitat"

 

 

Salvador Cot
27/06/2023 07:55

 

 

 

S’acosten les eleccions espanyoles i els partits independentistes han entrat en un col·lapse estratègic tan gran que -en comptes de confrontar els seus projectes amb els adversaris de l’eix nacional espanyol- es dediquen a construir un efecte Streisand de dimensions descomunals amb la intenció de, suposadament, combatre l’onada abstencionista. ERC, Junts i la CUP van a les palpentes contra un enemic difús, sense articulació partidista ni programa polític. Un fantasma que recorre Catalunya sense més identitat que el punt d’ebullició de les xarxes socials. L’abstencionista és una proposta sense cares, que ni tan sols tindrà un faristol en cap debat i que afecta per igual els tres partits independentistes.

 

L’empenta és forta i creixent, però els candidats a diputats independentistes al Congrés no saben dir res que pugui anar una mica més enllà del que volen escoltar els electors d’esquerres de l’Espanya espanyola. L’única oferta de CUP i ERC als que van posar la seva cara i la de la família el Primer d’Octubre és, ara, frenar la dreta i l’extrema dreta, Feijóo i Abascal, en benefici de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz. Junts, per la seva banda, sembla esperar una aritmètica afortunada per fer el mateix i, com a única novetat,

La immigració

 

 

OPINIÓ

 

 

"Naturalment, la diana són aquells que, simplement, manifesten dubtes sobre la bondat d’un procés immigratori basat exclusivament en el criteri de la caritat"

 

 

Santiago Espot

26/06/2023 19:25 

 

 

 

 

 

 

 

 

El debat sobre la immigració ja el tenim aquí amb tota la seva cruesa i amb els mateixos arguments a favor i en contra que podem trobar a Itàlia, Àustria o Dinamarca. Europa triga a arribar a Catalunya, però al final sempre ho fa d’una manera o una altra. Com pot ser que només 1.400 vots a Ripoll hagin destapat la caixa dels trons?

 

No cal ser un agut sociòleg per albirar que aquesta temàtica és una de les preocupacions dels catalans. No sé si entre les principals o no, però negar la seva existència és no voler veure que hi ha un elefant a l’habitació, com diuen els anglosaxons. Sense haver encara integrat una part gens negligible de la immigració peninsular dels anys del franquisme (no ens agrada haver de reconèixer aquestes coses i ningú no en parla), fa anys que veiem com una nova fornada de gent que busca una altra vida fugint de la

Abstenció i fer neteja

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 21 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

D’ençà de la proclamació com a alcalde de Jaume Collboni, m’ha produït especial delit veure el World Tour de Xavier Trias pels mitjans catalans exhibint pornogràficament la ferida del greuge com un napbuf a qui han robat el peluix. Els convergents més justets d’estratègia política, ho sabem de fa segles, només reparteixen bombes quan no tenen res a perdre. Comprenc que el nostre antic batlle supuri molta bilis, car li manca senderi per veure que no ha perdut l’alcaldia a causa d'una maniobra de les forces ocultes del mal, sinó perquè va jugar les seves cartes d’una forma pèssima (l’anunci d’un pacte amb Esquerra, insuficient per arribar a la majoria, és un error que lamentarà durant anys). En qualsevol cas, resulta molt divertit veure Trias blasmant el PSC, mentre beneeix continuar amb els sociates a la Diputació. Que us bombin a tots, menys per repartir pasta.

 

Trias no és l’única vedet que disfressa el seu cinisme majúscul sota el dol de la cursileria moral. Admirem també la figura d’Ernest Maragall, que dissabte passat cantava una oda a Barcelona digna del seu avantpassat més il·lustre, i vint-i-quatre fucking hores després —sí, només un dia!— anunciava la seva prejubilació al Senat madrileny. Reconec novament al processisme la seva inaudita capacitat per sorprendre’m amb giragonses delirants! Tu proclames (amb encert) que Madrit ha tramat un complot polític per decidir l’alcaldia de Barcelona des del kilòmetre zero... i acte seguit

L'efecte Orriols

 

OPINIÓ

 

 

Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

Aliança Catalana, el partit amb què Sílvia Orriols va guanyar les eleccions municipals a Ripoll, diuen que és d’ultradreta. Deu ser perquè defensa el control de la immigració, com fan, per cert, pràcticament tots els països del món occidental? I per això no és només d’extrema dreta, també és xenòfob, racista i, d’acord amb els que aquests dies s’esforcen per posar al descobert les entranyes d’aquesta nova força política, fundada tot just el 2020 a partir d’una escissió de l’igualment ultradretà Front Nacional de Catalunya (FNC), fins i tot feixista. Tants epítets haurien d’espantar tothom i fer que la gent en fugís com de la pólvora, però en canvi s’ha guanyat un cert suport a les urnes i entre un nombre indeterminat de ciutadans que, enmig de la polèmica, li mostren la seva simpatia. Per què?

 

N’hi ha prou de fer una ullada al seu programa polític per constatar que és un partit que, efectivament, vol controlar la immigració, perseguir la immigració il·legal i actuar contra el radicalisme i l’integrisme islàmic, que relaciona amb inseguretat ciutadana i terrorisme. “Catalunya ha rebut centenars de milers d’immigrants en els últims vint anys i té un dels índexs de població estrangera més elevats d’Europa”, sosté. Tant que “el 80% dels immigrants a Catalunya són extracomunitaris i tenen una renda mitjana un 40% inferior als catalans”. Aliança Catalana no valora aquest creixement exponencial de la immigració a Catalunya com una casualitat, sinó com l’intent de substitució de la població i la cultura autòctones, i reivindica

Gamarús a Madrid

 

 

OPINIÓ

 

"Després de cinc anys de rebaixes sé que Rufián passi el que passi, abaixarà el preu. Ara caldrà estar atent a la resposta -i proposta- de Junts i CUP"

 

 

 

 

 

 

Albano-Dante Fachin
20/06/2023 21:51

 

 

El 24 de maig vaig escriure en aquest mateix diari un article titulat “De quin costat del “cordó sanitari” posem al PSOE?“. Això era abans de les eleccions municipals, abans de la convocatòria d’eleccions espanyoles i abans de la fallida investidura de Xavier Trias gràcies al pacte PSC-Comuns-PP. Tot el que ha passat des del 24 de març fa que la pregunta sigui encara més pertinent.

 

Aquesta mateixa setmana Rufián enviava un missatge a Junts i la CUP i els instava a fer un pacte: pactar el “preu” d’una hipotètica investidura de Sánchez i afirmava que aquest preu “ha de ser més alt i consensuat”. Això està molt bé, però té dos problemes. Primer: qui fa la proposta fa cinc anys que dona suport al PSOE “for free”, la qual cosa no li atorga gaire credibilitat per fer la proposta. Segon i més important: en aquest país hi havia un consens enorme sobre el “preu” que calia posar al PSOE:

Recordatori de la PR aprovada per l’Assemblea de Representants sobre els pactes municipals amb els partits del 155

 

 

ACTUALITAT

 

Per :

David Folch

21 de juny de 2023

 

 

El ple del novembre del 2022, l’Assemblea de Representants del Consell va aprovar una Proposta de Resolució amb relació a les eleccions municipals del 2023 i els possibles pactes de Govern i alcaldies.

 

 

 

 

El ple del novembre del 2022, l’Assemblea de Representants del Consell va aprovar una Proposta de Resolució amb relació a les eleccions municipals del 2023 i els possibles pactes de Govern i alcaldies.

 

El text, que es va aprovar amb el 40,66% de vots a favor, 36,26% en contra i 23,08% abstencions, estableix el següent: “Que els membres del Consell per la República es comprometin a no signar cap acord o pacte que faciliti la formació d’un Govern municipal o la consecució d’una alcaldia, després de les

La policia espanyola deté la batllessa Aurora Carbonell (ERC) en l’operatiu de Sitges

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

En l'operació s'investiguen tretze persones · A part de Carbonell, la policia ha detingut un regidor d'ERC i tres funcionaris

 

 

Agents de la policia espanyola s'emporten detinguda la batllessa Aurora Carbonell (ACN)

 

 

 

Redacció   

21.06.2023 - 10:32

Actualització: 21.06.2023 - 13:16

 

 

La policia espanyola ha detingut la batllessa de Sitges, Aurora Carbonell (ERC); un regidor, Jaume Monasterio (ERC); i tres funcionaris, entre els quals el secretari municipal. A primera hora del matí, agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal han entrat i escorcollat unes quantes dependències del consistori, entre les quals la seu central, l’Àrea de Promoció i Territori i el Departament d’Informàtica. Segons l’agència ACN, hi ha tretze investigats —la batllessa i vuit regidors (d’aquest mandat i de l’anterior, quan el batlle era Miquel Forns de CiU)— per delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental en l’adjudicació de subvencions i contractes.

 

 

 

ÚLTIMA HORA: La @policia s’emporta detinguda l’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell d’@Esquerra_ERC. Va revalidar el càrrec d’alcaldessa dissabte passat. pic.twitter.com/DB2xZMLL4Z

— Anna Punsí (@punsix) June 21, 2023

 

A consultes de VilaWeb, la policia espanyola no ha volgut confirmar els detalls de la investigació, ni tan sols si les diligències giren entorn d’adjudicacions i contractes menors amb la Taula del Tercer Sector d’Acció Social de Sitges-Garraf i una cooperativa. Així mateix,

Sílvia Orriols: ha nascut una estrella?

 

 

OPINIÓ

 

"Tots estaven venent-se l’ànima i pactant amb Satanàs, mentre assenyalaven el dimoni de V🤢x. I ara resulta que a Ripoll els surt a tots plegats un gra al cul"

 

 

 Joan Rovira 18/06/2023 21:36 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els nens no venen de París. El reis són els pares i les mares. La política és dura i bruta, cosa que no vol dir pas que sigui inútil. Però benvinguts i benvingudes a la crua realitat després de la descàrrega elèctrica, del «shock» brutal de Barcelona i de Ripoll.

 

Sort en tenen de V🤢x. Sap greu dir-ho. Si Vox no existís, hauríem d’inventar-lo. Que bé que ens va V🤢x per dissimular la decadència d’una política democràtica avariada, en descomposició.

 

Sort en tenen de V🤢x… i que malament acabarà tot, si caiem en totes les trampes partidistes, de professionals de casino, que ens estan posant.

 

No hi ha millor dolent de la pel·lícula que V🤢x. Són els dolents, sí, però no cal que ens mamem el dit més del compte… Que bé li va a tothom per fer grans brindis al sol per la democràcia, les llibertats, la convivència… i a la ceguesa. Que bé li va al PP, que bé li va al PSOE i a la seva franquícia catalana (sempre lligada ben curt) que bé li va a ERC, a Junts, a la CUP… 

 

Ja tenen i potser tenim, en diferents graus, un enemic comú. Pocs invents millors que el dimoni.

 

Que bé que va V🤢x perquè no veiem el que passa realment. Així ens poden despistar en discussions bizantines

No hi ha res

 

 

OPINIÓ

 

 

"Qualsevol que segueixi una mica l’actualitat, podria pensar que alguna vila del Pirineu català és l’embrió d’un algun moviment de masses adreçat a decapitar infidels amb turban"

 

 

 

 

Santiago Espot

12/06/2023 19:58 

 

 

Per fer qualsevol revolució, la primera condició és acceptar una realitat. En el cas dels catalans, si volem fundar un estat (que és una acció revolucionària), haurem d’entomar quina és la nostra veritable situació. En voleu una descripció crua i precisa? No hi ha res. Tot és un terreny erm després del fiasco de l’octubre del 2017. Gradualment, des d’aquella data, la carraca institucional se n’ha anat degradant i esllanguint-se fins a arribar avui on la discussió que ens ocupa és si tenim algú d’extrema dreta dins les nostres rengles. Amb uns pocs milers de vots a Ripoll o a Manresa, i que el règim no preveia, sembla que Catalunya hagi esdevingut l’Alemanya dels dies abans del III Reich. Embolica que fa fort per tal d’emmascarar les misèries d’Esquerra, Junts o la CUP.  Són tan febles que sembla que hagin embogit.

 

La partitocràcia, i molts dels seus sicaris mediàtics, han entrat en pànic per causa de l’abstenció del passat 28 de maig. No poden amagar que les raons no són només la deixadesa o el nul interès per la cosa pública. Per primera vegada, la lectura de tot plegat va més enllà dels tòpics tronats amb els quals fins ara hom justificava el capteniment de no acostar-se a les urnes. El votant partidari de trencar amb Espanya ha fet un gest conscient de càstig i de…

Editorial Vicent Partal : Aragonès s’aferra a la butaca

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Com és possible que amb tres governs en dos anys el president s’atrevesca encara a parlar d’estabilitat i diga que vol exhaurir la legislatura?

 

 

 

 

 

 

Vicent Partal

12.06.2023 - 21:40

Actualització: 13.06.2023 - 11:38

 

 

Segons l’acord que van signar ERC i la CUP per assegurar el vot de l’extrema esquerra a la investidura, el president Aragonès s’hauria hagut de sotmetre a una moció de confiança parlamentària el 23 de març passat. No ho va fer.

 

Aquella moció de confiança havia d’haver servit, sobretot –aquest era l’acord–, per a valorar com havien anat les negociacions amb el govern espanyol; certificar, si fos el cas, que la via del diàleg no portava enlloc; i obrir una via de confrontació que es correspondria amb allò que el president Aragonès havia dit en el moment de ser investit, quan va afirmar que venia a rematar el procés d’independència.

 

Quan Junts es va afegir a l’acord que havien signat prèviament ERC i la CUP, el partit del president Puigdemont va decidir d’entrar al govern, cosa que els anticapitalistes no havien considerat mai. I el van formar. Els consellers van prendre possessió dels càrrecs el mes de maig del 2021 i avui és bo de recordar

Compte amb els cordons sanitaris!

 

 

OPINIÓ

 

 

Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimarts, 13 de juny de 2023. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Aliança Catalana va guanyar les passades eleccions municipals a Ripoll. Encapçalat a la ciutat per Sílvia Orriols, no podrà governar si la resta de partits, ERC, Junts, PSC i la CUP, fan una aliança per aconseguir majoria. Veurem què passarà. Ara és Ripoll qui està en el punt de mira; però, de fet, el concepte de “cordó sanitari” s’ha posat de moda en política d'un cert temps ençà per aplicar un càstig als partits d’extrema dreta, o que s’identifiquen com a tals, una vegada han aconseguit prou vots per entrar a les institucions. 

 

Tothom —això és exagerat— s’ho mira de ben a prop, per motius diferents, però en aquest cas cal destacar que no parlem d'extrema dreta espanyola, sinó d’extrema dreta catalana. Ni en un cas ni en l’altre em sento còmoda amb la idea del cordó sanitari. El concepte em sembla no ja desencertat, sinó directament ofensiu! I no és pas que vulgui, de cap de les maneres, ajudar, ni que sigui per equivocació, als partits d’extrema dreta o que s’identifiquin com a tals.

 

Tinc molts problemes sempre amb els posicionaments simplistes i especialment

Quines són les nostres eleccions?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les eleccions del 23 de juliol són una nova oportunitat per a la desconnexió de Catalunya"

 

 

 

 

 

Joan Rovira
04/06/2023 20:19 

 

 

 

 

 

Tenim dos mesos per respondre la pregunta: quines són les nostres eleccions? 

 

Per comportar-nos com a catalans o com a castellans a Catalunya. Per tancar-nos en el marc mental i polític del Regne d’Espanya i Territoris Assimilats o per trencar una mica més la gàbia de la colonització i la submissió, una gàbia de la qual som més presoners del que ens pensem, ja siguem indepes o no. 

 

 

Les eleccions del 23 de juliol, són les “nostres” o les “seves”?

Aquesta és la gran qüestió de fons. La tria d’una papereta electoral o una altra és en realitat una qüestió secundària, un joc de tramposos. Tenim la llibertat de caure-hi o d’escapar-nos-en, però cada decisió tindrà conseqüències.

 

 

La decisió fonamental és anar o no a les urnes. Això va de passar pel tub dòcilment, com tantes vegades, o engegar-los a fer punyetes. No va de fer antipolítica ni de ser antisistema, sinó d’anar a favor o en contra d’aquesta política i d’aquest sistema del qual cap persona una mica assenyada no en pot esperar res de bo.

 

Si votem el darrer diumenge de juliol, votarem a favor o en contra de nosaltres? Farem una “bona cosa” per a Catalunya o

El vot independentista no es regala: 23 de juliol, abstenció massiva

 

 

OPINIÓ

 

 

"No és en les espanyoles on hem de dedicar cap mena d’esforç, i, per contra, l’abstenció és un procés alliberador que ens ha de permetre desconnectar del sistema establert"

 

 

 

 

 

Pilar Carracelas

31/05/2023 20:59

 

 

 

Amb la fi del xantatge emocional dels presos, a partir dels indults, als partits processistes, especialment a Esquerra Republicana, se’ls acaba el combustible. Ho vam comprovar a les eleccions municipals de diumenge passat, les primeres sense presos. Un elevadíssim nombre d’independentistes es va quedar a casa, van votar en blanc o van votar nul. L’abstenció va augmentar 10 punts respecte de les municipals anteriors, perdent-hi els republicans bous i esquelles (6 punts respecte de 2019 i 300.000 vots, capitalitzant gran part de l’abstencionisme).

 

Si ens fixem en els resultats electorals, a partir de 2017, Esquerra només ha mantingut l’hegemonia mentre ha tingut els seus dirigents a presó: va començar tot just després de les eleccions imposades pel 155, on encara va guanyar Junts per Catalunya, fins a les darreres eleccions al Parlament, celebrades el febrer del 2021, perquè els indults no van arribar fins al juny. A partir d’aquell moment, sembla que se’ls ha començat a acabar el crèdit.

 

Els independentistes estan tornant a fer valdre el seu vot. I això té molt de mèrit, atesa la campanya subvencionada per terra, mar i aire (des de les tertúlies fins als programes d’entreteniment com