Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UE. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de juliol del 2015

Grècia demana formalment a la UE el tercer rescat

Dimecres  08.07.2015  12:16

Autor/s: ACN-Redacció

Tsipras demana 50.000 milions a canvi d'acceptar una reforma de les pensions de manera immediata.

 


Foto: Laura Pous (ACN)


El govern grec ja ha sol·licitat formalment el tercer rescat. El mecanisme europeu d'estabilitat ha rebut la petició avui mateix, i aquesta tarda els ministres de finances de l'eurozona es reuniran en teleconferència per a discutir sobre aquesta petició de l'executiu grec. Grècia demana 50.000 milions d'euros en tres anys a canvi d'acceptar una reforma de les pensions de forma immediata i una reforma fiscal. Avui mateix, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha defensat a l'Eurocambra que vol un 'acord equilibrat' amb les institucions per evitar 'una ruptura històrica' d'Europa. En un discurs a Estrasburg, Tsipras ha dit que proposa 'reformes de veritat' i que té un 'mandat clar i rotund del poble grec' per no acceptar les receptes de l'austeritat.

'El meu país es va fer servir per experimentar amb l'austeritat, i l'experiment ha fracassat', ha dit el líder de Syriza.

Mas amenaça amb el deute

Avisa que l'Estat català no assumirà ni un euro del bilió de deute espanyol si no hi ha una sortida pactada

El nou país "seria el país menys endeutat de tota la UE".


, Parlament de Catalunya | Actualitzat el 08/07/2015 a les 13:39h
Artur Mas, aquest dimecres al Parlament. Foto: ACN

El president de la Generalitat, Artur Mas, té clar que l'elevat deute públic espanyol és un trumfo que té a la màniga el futurible Estat català. En cas de divorci pactat, l'Estat català podria assumir la part proporcional del deute espanyol que li correspon. En cas que la separació no sigui amistosa... el que quedi de l'Estat espanyol es quedarà íntegrament amb el seu deute, que actualment és d'un bilió d'euros, gairebé el 100% del PIB.

Així ho ha deixat clar Mas aquest dimecres al Parlament, en resposta al líder de Ciutadans (C's) i futur aspirant de la formació a la presidència espanyola, Albert Rivera: "Si finalment es pot arribar a crear un Estat a Catalunya i es fa d'acord amb l'Estat espanyol, ens haurem de quedar amb una part significativa del deute espanyol, que és molt gran."

Mas defensa que un estat català seria el menys endeutat de la UE en l'escenari d'independència unilateral

Rivera assegura que Catalunya es veuria abocada a un 'corralito' en cas de convertir-se en un estat perquè el Banc Central Europeu no li donaria suport.


O. MARCH / L. VICENS Barcelona






El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimecres en la sessió de control al Parlament que, en cas que Catalunya esdevingui un estat independent sense acord amb l' Estat espanyol, seria el país "menys endeutat" de la Unió Europea (UE). 

"L'endeutament seria alt en cas d'acord", ha apuntat Mas, perquè caldria assumir una part proporcional del deute espanyol. 

En cas contrari, però, el líder de CDC ha indicat que el deute català seria de 60.000 milions d'euros respecte d'un PIB total de 200.000 milions d'euros.

Mas evita concretar si es presentarà a les eleccions del 27-S

8 Jul 2015 - 13.49

Barcelona

El president diu a 81 dies dels comicis que "està intentat per tots els mitjans possibles" atorgar-los un caràcter de plebiscitari".



Mas, durant la sessió de control al govern

El president de la Generalitat, Artur Mas, no ha clarificat, a falta de 81 dies, si es presentarà o no a les eleccions del 27 de setembre. Mentre la proposta d'impulsar una llista civil sense polítics en actiu avança, amb l'ANC com a última incorporació, Mas ha evitat concretar el seu futur de cara als pròxims comicis catalans.

En una sessió de control en què el referèndum grec ha estat l'eix de moltes intervencions, Miquel Iceta ha adreçat a Mas "una qüestió molt més simple: "Es presentarà a les pròximes eleccions?" Però Mas no ha respost, s'ha limitat a dir: "Això no ho respondré avui al Parlament, no li oferiré aquesta resposta."

En el seu torn de rèplica, ha apuntat que "està intentat per tots els mitjans possibles" atorgar un caràcter de plebiscit al 27-S. I ha retret al PSC que hagi abandonat la consulta legal i acordada en el seu programa.

"Vostès estan asseguts ara en aquestes cadires, perquè portaven en el seu programa electoral de fa dos anys la consulta legal i acordada, i ara ja ni això, vostès han canviat rotundament de posició", ha dit Mas al dirigent socialista.

"Si Catalunya fos independent seria el país menys endeutat de tota la UE"

dijous, 2 de juliol del 2015

Catalunya i Flandes acorden reforçar la cooperació per defensar els seus interessos a la UE

El president de la Generalitat i el ministre-president de la regió de Flandes signen una declaració política conjunta i un programa de treball per establir més col·laboració econòmica.


EUROPA PRESS Brussel·les



El president Artur Mas, amb Francesca Guardiola, Roger Albinyana i Amadeu Altafaj a la reunió amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, a Brussel·les / ACN


El president de la Generalitat, Artur Mas, i ministre-president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois, han signat un programa de treball per establir més col·laboració en sectors prioritaris com l'economia i l'agricultura entre 2015 i 2017 i una declaració política conjunta en què les dues parts acorden reforçar la seva cooperació en els afers de la UE.

"Com més treballem junts, més fort se sentirà la nostra veu a Brussel·les", ha defensat Mas, que ha recordat que "Flandes i Catalunya tenen responsabilitats importants" a nivell de la UE.

El president de la Generalitat ha explicat que les dues regions comparteixen la visió del que "l'Europa de la proximitat ha de ser: respectar la diversitat cultural i lingüística i la voluntat dels seus diferents nacions".

dilluns, 29 de juny del 2015

Vuit respostes sobre el 'corralito' de Grècia i les seves conseqüències

Dilluns  29.06.2015  19:44

Què són els controls de capital? Quina particularitat té el cas grec? L'impagament pot portar Grècia fora de l'eurozona?.







Després de mesos de negociació, s'ha trencat la possibilitat d'acord entre el govern grec d'Alexis Tsipras i els principals creditors de Grècia: la troica (el Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional). Des d'aquest dilluns comença una setmana amb els bancs i la borsa tancats i de restricció de la retirada de diners, de 'corralito'. Ja hi ha hagut precedents en altres països, com a Argentina i a Xipre. El cas grec és particular. Repassem aquesta particularitat en vuit punts.

—Com s'hi ha arribat?

Aquest cap de setmana passat molts grecs s'afanyaven a retirar estalvis de les entitats financeres, mentre el Banc Central Europeu anunciava que no ampliaria el programa de liquiditat d'emergència. Mentre no es decideix què passa amb el rescat de Grècia i la negociació de Tsipras amb la troica, les restriccions sobre el capital bancari s'imposen a tot el país. El govern grec, amb la recomanació del vot negatiu en el referèndum sobre l'acceptació de les condicions de la troica, encara una situació d'impagament que obre un munt d'incògnites sobre el futur de l'economia grega i de la continuïtat del país a l'eurozona.

—Què són els controls de capital?

En els casos de greu crisi financera, els controls de capital s'apliquen com un mal necessari. El govern pot utilitzar-los per a ordenar als bancs que imposin límits estrictes a la retirada diària de diners i a les transferències bancàries. La retirada massiva de diners pot posar en perill els bancs i la seva solvència, i els pot acabar conduint a la fallida. I això pot fer que l'economia del país quedi privada de liquiditat i no pugui funcionar. Els controls de capital ja es van aplicar en la crisi de la dècada dels noranta a Malàisia i a Tailàndia; a Argentina el 2001; a Islàndia, el 2008 i a Xipre el 20013. En tots els casos, per a evitar el pànic bancari i la sortida de capital del país.


—Quina és la situació ara a Grècia?

El Kurdistan es fa ressò de la petició catalana d’acollir més refugiats de guerra sirians

Dilluns, 29 de juny de 2015 14:40 h

Ho fa a través d’una de les seves capçaleres mediàtiques, el Rûdaw


El Rûdaw kurd es fa ressò de els declaracions del Director General d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, Xavier Bosch, reclamant que l’Estat espanyol deixi que Catalunya pugui acollir més refugiats de la guerra a Síria i Iraq.




La notícia al Rûdaw


L’Estat espanyol és molt restrictiu

Bosch ha assenyalat que, de fet, les lleis d’asil del govern central permeten que l’Estat pugui delegar a la Generalitat la decisió d’acollir més o menys refugiats de guerra, una decisió que el PP no ha considerat. Bosch ha qualificat el govern espanyol, doncs, de “molt restrictiu” i “miserable”. “Estem interessats en participar, voldríem que l’Estat espanyol ens cridés per fer un pla d’acció comú en aquest sentit”.

El responsable d’immigració de la Generalitat ha dit que l’acolliment de refugiats acostuma a donar un rendiment molt positiu als països amfitrions, i “Espanya no ho vol entendre”. Així, en aquest sentit, ha aprofitat per recordar el gran nombre de refugiats que l’Espanya del 1939 va dur a Mèxic, i com aquests van contribuir al desenvolupament del país centreamericà.

La Unió Europea tracta els refugiats com a “mercaderia”

dimecres, 27 de maig del 2015

El Regne Unit farà el referèndum sobre la UE, el 2017

La reina fa el discurs d'obertura de legislatura prometent transferències a Escòcia.


La reina Elisabet, tocada amb la corona, entra a l'hemicicle del Parlament britànic per llegir el seu discurs. SUZANNE PLUNKETT / REUTERS



El govern britànic convocarà el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea abans d'acabar el 2017. La reina Elisabet ha anunciat avui dimecres les grans línies del nou govern de David Cameron en el seu tradicional discurs -escrit pel govern- al Parlament que, carregat de pompa i simbolisme, serveix per donar per inaugurada la nova legislatura. 

"El meu govern renegociarà la relació del Regne Unit  amb la Unió Europea per continuar la reforma de la
Unió Europea per al benefici de tots els Estats membres", ha llegit la monarca.

dilluns, 20 d’abril del 2015

L'abolició del programa de rescat en alta mar de la UE és la causa de l'augment de les morts d'emigrants a Sicília

Dilluns  20.04.2015  02:19

Autor/s: Heaven Crawley (Universitat de Coventry) 

VilaWeb publica un document de la professora Heaven Crawley que explica per què enguany ha augmentat exponencialment el nombre de morts respecte del mateix període de l'any passat.






Ahir 700 persones es van ofegar quan un vaixell que havia partit del nord d'Àfrica es va enfonsar a la costa de Líbia. La setmana passada hi hagué una tragèdia similar i es van morir 400 persones.
L'octubre del 2013, més de 360 persones --la majoria procedents d'Eritrea-- es van ofegar quan l'embarcació on anaven es va incendiar i es va enfonsar davant les costes de l'illa italiana de Lampedusa. El setembre del 2014 més de 500 migrants van ser assassinats deliberadament a la mar. 

L'atac sembla que va tenir lloc quan els migrants es van negar a pujar a un vaixell més petit a mar oberta i els traficants els van matar mentre reien. Segons testimonis, a bord hi havia un centenar de nens.

En absència de registres oficials, o de cossos humans recuperats, és difícil de dir exactament quantes persones s'han mort en l'intent de travessar la Mediterrània. L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va publicar un informe a final de setembre del 2014 en què parlava de 3.072, que equival al 75% de les morts de migrants de tot el món. Però amb tants cossos sota l'aigua la credibilitat de la xifra és feble.

Un negoci arriscat

dissabte, 18 d’abril del 2015

TTIP: Deu preguntes i respostes sobre el polèmic tractat de lliure comerç

Dissabte  13.12.2014  06:00

Autor/s: Bel Zaballa

Què és, per què es negocia en secret, quins beneficis i quins perjudicis portarà? Mirem de respondre'n les principals qüestions.







Fa anys que la Unió Europea i els Estats Units volen arribar a un acord transatlàntic a fi de crear un gran espai de lliure comerç, i sembla que aquesta vegada tirarà endavant. Però la qüestió ha suscitat polèmica i oposició: des de fa setmanes activistes i formacions d'esquerres han emprès campanyes contra l'anomenat TTIP. Però què és? Què se'n sap? Quins beneficis se'n volen treure? Hi ha fonament per a creure que es retallaran drets laborals dels europeus, que s'obrirà la porta a la carn hormonada i que es privatitzaran els serveis públics? Mirem de respondre'n les deu preguntes principals en aquest informe. 

1. Què és el TTIP?

Són les sigles en anglès de l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Un acord que negocien la Unió Europea i els Estats Units per a crear la zona de lliure comerç més gran del món. 

Té per objectiu d'eliminar aranzels, normatives que consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics per tal de simplificar la compra-venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. 

2. Qui el negocia?

Cententars de ciutats de tot el món, cridades a dir no al TTIP

Dissabte  18.04.2015  06:00

Avui és el dia d'acció mundial per a evidenciar el malestar que genera el tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA.







Activistes de tot el món han organitzat avui concentracions i xerrades a centenars de ciutats en el marc d'una jornada mundial contra el TTIP, el tractat de lliure comerç que negocien la Unió Europea i els Estats Units. Es tracta d'un acord transatlàntic per a crear un gran espai de lliure comerç i que aquests dies es debat al Parlament Europeu.

Mica en mica han anat sorgint organitzacions contra el TTIP, com ara la platafroma No al TTIP que, conjuntament amb altres organitzacions ha marcat avui com el dia d'acció global en contra d'aquest tractat. Les diverses organitzacions de No al TTIP també es manifesten en contra del tractat de lliure comerç de la UE amb el Canadà (CETA) i l'Acord sobre el Comerç de Serveis (TISA). En aquest mapa hi podeu trobar els actes i concentracions que s'han organitzat avui arreu dels Països Catalans en contra del TTIP:







El Parlament Europeu es troba aquests dies preparant la seva posició sobre la negociació entre la Unió Europea i els Estats Units. La comissió parlamentària de Comerç Internacional és la responsable de redactar les recomanacions del parlament a partir d'un informe redactat per l'eurodiputat socialdemòcrata alemany Bernd Lange. 

Dilluns passat, els eurodiputats de Comerç Internacional van debatre les 898 esmenes presentades a l'informe, i la votació és prevista per a final de maig, quan s'hi hagin pronunciat tretze comissions parlamentàries més. Justament aquesta setmana han votat al respecte sis comissions, que s'afegeixen a les altres sis que ja ho havien fet. Els eurodiputats tenen previst de debatre i votar la posició de l'Eurocambra abans de l'estiu. 

Quan acabin les negociacions, l'acord haurà de ser aprovat pels governs de la UE i pel Parlament Europeu, i només després d'aquestes aprovacions entrarà en vigor. Els eurodiputats avisen que no aprovaran l'acord a qualsevol preu i que posaran l'atenció sobretot en les qüestions relacionades amb els aliments. 

El TTIP té per objectiu d'eliminar aranzels, normatives que consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics per tal de simplificar la compra-venda de béns i serveis entre la UE i els EUA. Ha sorgit una campanya contrària que denuncia la manca de transparència en les negociacions i alerta de tot de perjudicis que considera que portaria aquest acord: pèrdua d'influència i sobirania als governs en qüestions com ara les normatives ambientals, de seguretat alimentària i de protecció del consumidor. A més, creu que es perdria ocupació fixa, es reduiria la renda de la majoria de la població, es retallarien drets, es desregularia el mercat financer i es liberalitzaria el flux de dades personals i financeres. Els opositors també alerten que les corporacions americanes volen accedir a la contractació pública amb les mateixes condicions que les companyies estatals i europees i que el TTIP obre la porta a noves privatitzacions.






En el següent enllaç podeu trobar algunes de les principals controvèrsies sobre el tractat:
TTIP: Deu preguntes i respostes sobre el polèmic tractat de lliure comerç


Enllaç noticia :

http://www.vilaweb.cat/noticia/4240132/20150418/cententars-ciutats-mon-cridades-dir-ttip.html

dissabte, 4 d’abril del 2015

Maneres d'evitar el vet d'Espanya a la UE contra la independència catalana

Dissabte  04.04.2015  06:00

Autor/s: Andreu Barnils

Entrevista a l'advocada Ana Stanič, experta en dret comunitari.




Ana Stanič, a Barcelona


L'advocada Ana Stanič, nascuda a Eslovènia i establerta Londres, va fundar l'any 2007 el despatx E&A al Regne Unit. Es va especialitzar en dret comunitari. El seu despatx pot representar estats en litigi amb la UE, la UE en litigi amb els estats, o empreses en litigi amb governs. Però la seva especialitat són els acords internacionals entre estats diferents. Stanič fa anys que segueix el cas català, i el coneix bé. Aquests dies ha estat a Barcelona per a participar en un debat al Teatreneu amb el professor de la Universitat de Princeton Carles Boix, i Elina Viilup, del Cidob. Ana Stanič va rebre VilaWeb per parlar del cas català i per ajudar a tombar alguns mites sobre la manera com la UE rebria una possible independència catalana. El seu consell és clar: intenteu que la independència vulgui dir que Espanya es dissol. S'acaba. Per tant, no tna sols Catalunya es converteix en un país nou. Espanya també. I, com a tal país nou, també quedaria fora de la UE i sense dret de vet. Diu que en aquesta posició seria molt més fàcil de negociar.

—La independència implicaria l'expulsió immediata de Catalunya fora de la UE.

—No. Sou a la UE i no hi ha res al tractat de la UE que parli de les circumstàncies amb les quals es trobarà Catalunya. No hi ha cap llei que en parli. S'haurà de veure.

—La vostra tesi és que a Catalunya li interessa que Espanya es dissolgui, més que no pas que Catalunya se'n separi.

dissabte, 21 de març del 2015

El camí cap a la independència de la CUP, pas a pas

Dissabte  21.03.2015  15:50

La formació anticapitalista proposa la Declaració Unilateral d'Independència l'endemà de les eleccions del 27-S.




Imatge d'arxiu d'un acte de la CUP.



La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha presentat el seu full de ruta (PDF) cap a la independència, on planteja els passos que cal seguir des d'ara fins les eleccions del 27 de setembre i defineix com s'hauria de crear el nou estat si les formacions independentismes sumen la majoria del parlament català. La formació proposa que el primer pas sigui la Declaració Unilateral d'Independència, l'endemà mateix del 27-S. Vegem, pas a pas, quina és la proposta de la CUP.

Majories parlamentàries per a impulsar la independència: com és lògic, la CUP es proposa d'aconseguir majories al parlament per a executar el seu full de ruta, que inclou la DUI, la desconnexió, el procés constituent i la posada en marxa d'un programa d'emergència social, entre més.

Proclamació de la independència: la primera acció del parlament, l'endemà de les eleccions, seria la proclamació d'una Declaració Unilateral d'Independència.

Mesures d'emergència social:

dimecres, 18 de març del 2015

Forcadell: "El món sap que el procés català no té aturador"

18/03/2015

PLEBISCITÀRIES

La presidenta de l’ANC argumenta que "en democràcia, al segle XXI i a la Unió Europea no es pot obligar cap poble a formar part d'un Estat si la majoria dels ciutadans no volen".


Nerea Rodríguez



Carme Forcadell | ANC


La presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ha escrit avui un article al diari ‘El Punt Avui’ on assegura que “el món sap que el procés català no té aturador, perquè en democràcia, al segle XXI i a la Unió Europea no es pot obligar cap poble a formar part d'un Estat si la majoria dels ciutadans no volen”. En aquest sentit constata que “a Catalunya estem vivint una situació excepcional, la societat civil està mobilitzada, ho hem demostrat sortint al carrer, any rere any, incloent el 9 de novembre.

El govern català i una majoria parlamentària estan treballant amb l'horitzó del nou Estat i la majoria d'ajuntaments estan organitzats i empenyent per fer-lo possible”.

dijous, 12 de març del 2015

Els eurodiputats exposen a Schulz el procés català

12/03/2015

Tremosa, Gambús, Terricabras, Maragall i Urtasun pregunten a la CE per la discriminació lingüística que va patir un ciutadà català al consolat espanyol a Brussel·les.


Nerea Rodríguez



Ernest Maragall, Ramon Tremosa, Martin Schulz, Francesc Gambús, Ernest Urtasun i Josep Maria Terricabras


Els eurodiputats de CiU -Ramon Tremosa i Francesc Gambús-, d’ERC -Josep Maria Terricabras i Ernest Maragall-, i d’ICV -Ernest Urtasun- s’han reunit avui amb el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, a qui han traslladat la voluntat dels catalans de decidir el seu futur, segons ha informat el mateix Terricabras mitjançant una piulada al seu Twitter.

A més, també han presentat una pregunta a la Comissió Europea denunciant la discriminació lingüística que va patir el passat 6 de març un ciutadà català al consolat espanyol a Brussel·les. Aquest ciutadà es va personar al consolat espanyol per presentar una declaració escrita que s'havia d'enviar als Jutjats de Sabadell.

divendres, 27 de febrer del 2015

Què hi ha en joc a les eleccions andorranes?

Divendres  27.02.2015  06:00

L'acostament a la UE, la reforma de la funció pública i el conflicte competencial amb les parròquies, entre els punts clau de la campanya.

 






A les eleccions de diumenge a Andorra l'actual cap de govern, Antoni Martí, de Demòcrates per Andorra, sembla el favorit. Però la complexitat del sistema electoral pot acabar portant alguna sorpresa, i caldrà estar a l'aguait de les possibles aliances polítiques per a formar govern. Què hi ha en joc en aquestes eleccions? El futur cap de govern haurà d'encarar una etapa històrica: la de l'acostament definitiu a la Unió Europea. La negociació de l'acord d'associació amb la UE i les negociacions bilaterals en l'àmbit fiscal amb alguns estats han condicionat les reformes que s'han fet i que s'hauran de fer a Andorra.
En aquest article apuntem els elements més importants d'aquesta campanya electoral.

–L'acostament a la Unió Europea

Sobirania i Justícia i Tremosa porten Santi Vidal a Brussel·les

27/02/2015

UE

El jutge farà una conferència al Parlament Europeu.


Alèxia L. Ferret


Santiago Vidal


L’associació independentista ‘Sobirania i Justícia’ i l’eurodiputat de CiU Ramon Tremosa estan organitzant una conferència del jutge Santi Vidal al Parlament Europeu.

Ahir, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va acordar suspendre per tres anys a Vidal per haver redactat un esborrany de Constitució catalana en el seu temps lliure. Es descarta l'expulsió definitiva.

En una llarga reunió plenària, aquest òrgan va debatre la proposta d'expulsió que el promotor de l'Acció disciplinària del Poder Judicial, Antonio Fonseca-Herrero, responsable dels expedients disciplinaris als magistrats, havia elevat al ple.


Enllaç noticia :

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/02/sobirania_i_justicia_i_tremosa_porten_santi_vidal_a_brussel_les_106715.php

dijous, 26 de febrer del 2015

Espanya, a la cua d'Europa en augment del salari mínim durant la crisi

El salari mínim suposa el 41% dels ingressos mitjans dels espanyols; només Txèquia i Estònia ofereixen pitjors registres

El salari mínim ha crescut el 8% a l'Estat entre 2008 i 2015. / MANOLO GARCÍA


L'estat espanyol se situa a la cua del creixement de salari mínim mensual entre els països de la Unió Europea (UE) durant la crisi, segons les dades publicades per l'oficina d'estadística comunitària Eurostat. Només Gràcia, Irlanda i Croàcia han experimentat una evolució pitjor, tot i que en cas irlandès el sou mínim és el doble que l'espanyol.

Segons dades publicades per Eurostat, el salari mínim a l'Estat al gener del 2008 era de 700 euros, mentre que al gener del 2015 havia crescut fins els 757 euros, el que suposa un augment del 8%. La pitjor evolució és la de Grècia, amb una caiguda del 14% des dels 794 euros del 2008 als 684 del 2015. En el cas d'Irlanda, el salari mínim no ha variat en aquest període, però la quantitat és el doble que en el caqs espanyol, de 1.462 euros. Per sota d'Espanya en evolució també hi ha Croàcia, on el salari mínim des del 2008 a ara ha augmentat només el 4% i se situa en 396 euros.

divendres, 20 de febrer del 2015

Toc d'atenció de la UE als aeroports fantasma espanyols

20/02/2015

INFRAESTRUCTURES

El responsable de transports assegura que Espanya malgasta els diners i té un model antiquat.


Xavier Lladó



Michael Cramer


 Toc d'atenció de la UE als aeroports fantasma espanyols. El president del comitè de Transports de l'Eurocambra, l'alemany Michael Cramer, ha reprovat els governs del PP i PSOE pels aeroports fantasma i els trens d'alta velocitat infrautilitzats. Ha alertat que es malgasten els diners en infraestructures de transports inútils i ha demanat que “vagin més amb compte” i “mirin bé” com inverteixen els diners, “especialment en un moment en què molta gent gairebé no té ni per viure”. Ho ha explicat en una entrevista al Punt Avui.

divendres, 6 de febrer del 2015

El Cercle Català de Negocis deixa en evidència Margallo

06/02/2015

INDEPENDÈNCIA

Albert Pont desmunta les afirmacions del ministre en les quals considerava impossible el reconeixement internacional de Catalunya


Bernat Vilaró


El ministre d'Afer...., José Manuel García-Margallo


El Centre Català de Negocis (CCN) ha respost les declaracions dels últims dies del ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, que aquesta setmana ha afirmat que "el reconeixement internacional de Catalunya és inimaginable", ha engegat la maquinària contra les ambaixades catalanes, i fa unes setmanes assegurava que, "per a Catalunya, és un bon negoci ser a Espanya i a la UE".

Ara el president del CCN, Albert Pont, ha respost al ministre: "No ha donat explicacions pel fet que Espanya no està afrontant el procés català amb la mateixa maduresa i consciència democràtica amb la que Anglaterra i Canadà han afrontat processos de secessió semblants".

Reconeixement de l'Estat català