Dilluns
20.04.2015
02:19
Autor/s: Heaven Crawley (Universitat de Coventry)
VilaWeb publica un document de la professora Heaven Crawley que explica per què enguany ha augmentat exponencialment el nombre de morts respecte del mateix període de l'any passat.
Ahir 700 persones es van ofegar quan un vaixell que havia
partit del nord d'Àfrica es va enfonsar a la costa de Líbia. La setmana
passada hi hagué una tragèdia similar i es van morir 400 persones.
L'octubre del 2013, més de 360 persones --la majoria
procedents d'Eritrea-- es van ofegar quan l'embarcació on anaven es va
incendiar i es va enfonsar davant les costes de l'illa italiana de
Lampedusa. El setembre del 2014 més de 500 migrants van ser assassinats
deliberadament a la mar.
L'atac sembla que va tenir lloc quan els
migrants es van negar a pujar a un vaixell més petit a mar oberta i els
traficants els van matar mentre reien. Segons testimonis, a bord hi
havia un centenar de nens.
En absència de registres oficials, o de cossos humans
recuperats, és difícil de dir exactament quantes persones s'han mort en
l'intent de travessar la Mediterrània. L'Organització Internacional per a
les Migracions (OIM) va publicar un informe a final de setembre del
2014 en què parlava de 3.072, que equival al 75% de les morts de
migrants de tot el món. Però amb tants cossos sota l'aigua la
credibilitat de la xifra és feble.
Un negoci arriscat
Si heu escoltat alguns mitjans de comunicació podeu pensar
que l'augment de la migració a Europa d'aquesta setmana és perquè fa
'bon temps' i no pas per la inestabilitat governamental i la violència.
Les motivacions i aspiracions dels migrants sempre són mancades de
relat.
Els migrants hi són presentats com a víctimes, 'il·legals'
i objecte de control. I la 'solució' del problema és tècnica,
burocràtica i depèn de la gestió de la migració. Poc s'ha provat
d'explicar per què milers d'homes, dones i nens arrisquen la vida per
mirar de travessar una mar perillosa en una embarcació sobrecarregada o
quines esperances i aspiracions tenen.
La migració es veu molt diferent quan es contempla des de
la perspectiva dels migrants. I la primera cosa que s'ha de deixar clara
és que, encara que els 'migrants' siguin representats com un grup
homogeni, en realitat hi ha diferències significatives en les
motivacions, experiències i aspiracions dels que viatgen a Europa.
Per als migrants econòmics, la decisió de sortir és
generalment una elecció conscient adoptada per individus i famílies
relativament acomodades per millorar els seus mitjans de vida. La
majoria no són pas els més pobres dels pobres. Cal tenir en compte que
les despeses del viatge clandestí solen anar de cinc mil euros a trenta
mil. Molts són petits empresaris que han venut els negocis o propietats
per pagar-se el viatge.
Però al costat també hi ha un nombre creixent de migrants
que tenen per motivació principal la recerca de la seguretat i la
protecció. Com ha assenyalat
l'agència internacional encarregada de la protecció dels refugiats,
l'ACNUR, els esdeveniments de Síria, l'Irac, la República
Centreafricana, Sudan del Sud i més països, combinats amb el
deteriorament de la situació als països on resideixen els refugiats,
obliguen un nombre creixent de persones a desplaçar-se.
Al mateix temps, els governs europeus han finançat
l'agència de fronteres de la UE, Frontex, per aplicar unes mesures que
dificulten com més va més l'entrada a Europa. I com que cada vegada hi
ha menys oportunitats d'entrar legalment a Europa, més i més persones,
amenaçades per la persecució i per greus violacions dels drets humans,
enfilen rutes marítimes cada vegada més complicades i perilloses.
Les rutes de tota la Mediterrània occidental, per
Gibraltar, s'han blocat i aquesta és la causa principal que ha fet
créixer el nombre de persones que volen passar a través de la ruta de la
Mediterrània central i que, sovint, han de travessar Líbia, on no hi ha
controls fronterers eficaços i on els contrabandistes i traficants
operen gairebé amb impunitat.
Aquests viatges són els més llargs i els que presenten més risc. La meva investigació
ha demostrat que els qui les usen s'endeuten cada vegada més per
l'actuació dels traficants i contrabandistes, les motivacions dels quals
són lluny de ser altruistes. La majoria són conscients del risc, però
decideixen de continuar el viatge perquè no tenen cap alternativa.
La història de la migració a Europa des dels països del
nord i oest d'Àfrica ha capturat la imaginació de la població i dels
polítics des de final de 1990, quan Europa va començar a reforçar els
controls a les fronteres exteriors. És una història dominada per les
imatges dels petits vaixells plens de refugiats i immigrants provant
d'arribar a les costes d'Europa, pels joves africans que escalen tanques
a Melilla i pels cadàvers apareguts a les platges europees. En el
context de la creixent preocupació pública en molts països sobre
l'augment de la migració, aquestes imatges s'han fet servir una vegada i
una altra per legitimar implacablement l'augment dels controls
fronterers.
No tothom mor quan prova de travessar la Mediterrània. Els
més afortunats arriben a les illes de Lampedusa, Malta o Sicília o bé
són recollits per la marina o guardacostes italians. Prop de 10.000
immigrants han estat rescatats de vaixells que viatjaven a través de la
Mediterrània a Itàlia aquesta última setmana.
Fins fa poc temps de la recerca i el rescat se
n'encarregava Mare Nostrum, una missió de recerca i rescat establerta
després de l'enfonsament a Lampedusa de l'octubre del 2013. Una missió
finançada per la Comissió Europea amb prop de trenta milions d'euros.
Però la magnitud de la feina de recerca i rescat s'ha anat reduint de
manera significativa des del novembre de 2014, quan Mare Nostrum va ser
reemplaçat per un nou esquema, 'Tritó', ja coordinat per Frontex.
Aquest esquema es limita a vigilar una zona de trenta
milles al voltant de les aigües costaneres d'Itàlia, posseeix menys
capacitat marítima que l'anterior i se centra principalment a protegir
les fronteres i la prevenció de l'entrada il·legal en comptes de fer-se
càrrec de la recerca i el rescat dels migrants. Amnistia Internacional
ha condemnat la decisió d'eliminar el projecte Mare Nostrum, dient que
equival a 'posar en situació de risc la vida de milers d'immigrants i
refugiats que miren d'arribar a Europa'.
Què passa, exactament? Segons l'ACNUR la taxa de
mortalitat s'ha disparat cinquanta vegades des del desballestament de
Mare Nostrum: ja hi ha hagut prop de 900 morts enguany, que contrasten
amb els 17 del mateix període de l'any passat.
Fer el sord
La decisió de posar fi a la missió de recerca i rescat a
la Mediterrània no sembla que sigui de caràcter financer i prou. Perquè,
de fet, el pressupost de 2015 de Frontex ha crescut d'un 16%, de 97
milions a 114 milions --i la major part del finançament addicional s'ha
dirigit a operacions conjuntes a la mar.
Més aviat la decisió reflecteix el canvi de la política
d'immigració a Europa, que ha passat a centrar-se en el control de
fronteres i la gestió de la migració, deixant de banda d'una manera
conscient i evident la preocupació per a entendre què passa i per què hi
ha aquest allau d'emigrants.
El govern del Regne Unit, per exemple, s'ha negat a donar
suport a les operacions de recerca i rescat argumentant que rescatar-los
és animar la gent a fer el viatge. El govern creu que el rescat dels
qui s'ofeguen crea un 'efecte crida no intencional' i que els esforços
s'haurien de concentrar a evitar que la gent embarqués.
L'expectativa que suggereixen, segons que sembla, és que
la por futura a ofegar-se pesi més que no la por immediata a la
violència o la persecució. I per a molts, això no té gens de sentit. Els
emigrants continuaran intentant-ho. Qui pot pensar que no sigui així?
Quan es va anunciar la decisió d'eliminar l'operatiu Mare
Nostrum, la marina italiana va dir que continuaria fent la funció de
recerca i rescat --tot i les pressions polítiques que rep per a no
fer-ho. És l'hora que la resta d'Europa faci un pas endavant i digui què
vol.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada