Dissabte
13.12.2014
06:00
Autor/s: Bel Zaballa
Què és, per què es negocia en secret, quins beneficis i quins perjudicis portarà? Mirem de respondre'n les principals qüestions.
Fa anys que la Unió Europea i els Estats Units volen
arribar a un acord transatlàntic a fi de crear un gran espai de lliure
comerç, i sembla que aquesta vegada tirarà endavant. Però la qüestió ha
suscitat polèmica i oposició: des de fa setmanes activistes i formacions
d'esquerres han emprès campanyes contra l'anomenat TTIP. Però què és?
Què se'n sap? Quins beneficis se'n volen treure? Hi ha fonament per a
creure que es retallaran drets laborals dels europeus, que s'obrirà la
porta a la carn hormonada i que es privatitzaran els serveis públics?
Mirem de respondre'n les deu preguntes principals en aquest informe.
1. Què és el TTIP?
Són les sigles en anglès de l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership). Un acord que negocien la Unió Europea i els Estats Units per a crear la zona de lliure comerç més gran del món.
Té per objectiu d'eliminar aranzels, normatives que
consideren innecessàries i restriccions a la inversió en una gran
varietat de sectors econòmics per tal de simplificar la compra-venda de
béns i serveis entre la UE i els EUA.
2. Qui el negocia?
En nom de la UE i els vint-i-set estats membres, hi
negocia la Comissió Europea, amb el director general de Comerç de la CE,
Ignacio García Bercero, al capdavant.
Per la part nord-americana, principalment hi participa l'Oficina del Representant Comercial dels EUA. En aquest document trobareu la llista dels negociadors.
Alguns opositors a l'acord han denunciat que la CE fa reunions sobre el TTIP amb 'lobbies' de multinacionals.
3. Quan s'aprovarà?
Fa anys que es parla de la intenció de fer un gran acord
transatlàntic. Finalment, fa uns quants mesos van començar les
negociacions per a donar-hi forma, i al juliol hi va haver una primera
ronda de negociacions. Les converses seran llargues, i no és previst que
s'arribi a l'acord final fins d'ací a dos anys. Els EUA voldrien
tenir-lo enllestit abans no comenci la cursa electoral del 2016, però
sembla poc probable que s'aprovi durant el mandat de Barack Obama.
Tan bon punt la CE i els EUA hagin redactat l'acord,
s'haurà de sotmetre a votació al Parlament Europeu, a cada un dels
estats membres i també al congrés dels Estats Units. El dubte és si
caldrà que tots els estats de la UE el ratifiquin per tal que entri en
vigor i què passarà si n'hi ha cap que hi vota en contra.
El Parlament Europeu prepara durant l’abril del 2015 la
seva posició al respecte. La comissió parlamentària de Comerç
Internacional és la responsable de redactar les recomanacions del
parlament a partir d'un informe redactat per l'eurodiputat
socialdemòcrata alemany Bernd Lange. S'hi han de prounciar tretze
comissions parlamentàries més. Els eurodiputats tenen previst de debatre
i votar la posició de l'Eurocambra abans de l'estiu.
4. Quins beneficis econòmics aportarà a la Unió Europa?
Segons un informe
encarregat per la UE al Centre d'Investigació de Política Econòmica,
l'economia europea podria obtenir uns beneficis de 119.000 milions
d'euros anuals, 'que equival a 545 euros extraordinaris per llar mitjana
de la UE'. I l'economia nord-americana uns beneficis de 95.000 milions
d'euros, 'és a dir, 655 euros extraordinaris per família
nord-americana'.
Els partidaris del TTIP defensen que, a la llarga, es
generaria un creixement econòmic equivalent al 0,5% del PIB continental i
que es crearien centenars de milers de llocs de feina. 'Ha quedat clar
que, com més liberalització, més bon resultat global', diu la CE.
5. D'on sortiran els beneficis econòmics?
Segons l'estudi 'Reducing barriers to Transaltantic Trade',
el 80% dels beneficis econòmics derivats del TTIP s'obtindrien de
retallar les despeses de burocràcia i legislació i de liberalitzar el
comerç de serveis i la contractació pública. 'El cost derivat de la
burocràcia innecessària pot afegir al preu de les mercaderies
l'equivalent a uns aranzels entre el 10% i el 20%, una despesa que recau
sobre el consumidor', diu la Unió Europea. La UE defensa que s'eliminin
els aranzels, la normativa innecessària i les barreres burocràtiques
per a impulsar el comerç, és a dir, 'augmentar l'oferta i la demanda
sense haver d'augmentar la despesa pública ni el deute'.
La UE compta que creixeran les exportacions en tots els
sectors econòmics, cosa que beneficiarà les multinacionals i les petites
i mitjanes empreses. També preveu que els preus cauran de resultes
d'eliminar aranzels i abaratir béns i serveis.
6. Per què ha sortit una campanya contrària?
En un seguit d'estats europeus han començat campanyes de mobilització contra el TTIP, capitanejades en bona part pel moviment ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Ajuda als Ciutadans).
Denuncien una manca de transparència en les negociacions
entre la UE i els EUA, car no es pot accedir al desenvolupament de les
negociacions. I alerten de tot de perjudicis que consideren que portaria
aquest acord. Diuen que faria perdre influència i sobirania als governs
en qüestions com ara les normatives ambientals, de seguretat
alimentària i de protecció del consumidor. També sostenen que
l'harmonització de les regulacions de la UE i dels EUA degradaria les
europees en matèries com les esmentades, que acostumen a ser més
exigents.
A més, creuen que es perdria ocupació fixa, es reduiria la
renda de la majoria de la població, es retallarien drets, es
desregularia el mercat financer i es liberalitzaria el flux de dades
personals i financeres.
7. És cert que implicarà una privatització dels serveis públics?
És una de les denúncies que s'han fet, però no sabrem la
resposta certa d'aquesta qüestió ni d'unes quantes més fins que el text
no s'hagi enllestit i portat al Parlament Europeu. Els opositors alerten
que les corporacions americanes volen accedir a la contractació pública
amb les mateixes condicions que les companyies estatals i europees i
que el TTIP obre la porta a noves privatitzacions. Diuen que Brussel·les
i Washington negocien d'obrir el mercat de serveis i que, per tant,
serveis públics com ara l'educació, la salut, el transport i les
telecomunicacions aniran a parar a mans de corporacions privades.
La Comissió Europea (CE) ha dit que això no és cert i que
mantindrà els serveis públics. Tanmateix, no fa pas gaires dies que el
ministre de Comerç britànic, Lord Livingston, admetia que aquesta qüestió continuava formant part de les negociacions.
8. Ens trobarem aliments transgènics o animals hormonats al supermercat?
La regulació dels EUA és força més laxa que no l'europea.
Més de la meitat dels aliments processats que hi ha als supermercats
nord-americans contenen organismes modificats genèticament, mentre que a
Europa hi ha una legislació estricta sobre els transgènics. Per això,
hom tem que el fet d'harmonitzar les legislacions a banda i banda de
l'Atlàntic impliqui que s'estovin les legislacions europees en qüestions
com ara els pesticides, els transgènics o l'ús d'hormones en carn
d'animal.
La CE diu que això no pot passar. 'La legislació sobre
organismes modificats genèticament no formarà part de les negociacions',
assegura. Sobre els transgènics, explica que Europa i els Estats Units
fa temps que intercanvien informació i que aquesta cooperació ajuda a
minimitzar l'efecte dels respectius sistemes d'autorització dels OMG en
el comerç: 'Creiem que el TTIP és una oportunitat per a enfortir aquesta
cooperació', diu la CE.
També nega que els supermercats europeus s'omplin
d'animals alimentats amb hormones: 'Les negociacions no faran perillar
la salut dels consumidors per aconseguir avantatges comercials.
L'estricta legislació de la UE, com ho és la relativa a hormones o a la
protecció de la vida i la salut, no formarà part de les negociacions.'
Les negociacions sí que inclouen l'agricultura, i la CE
està disposada a parlar sobre normes en matèria de protecció de
consumidors, medi i seguretat. 'Els nivells de protecció no es
negociaran per aconseguir un acord; aquest nivell és innegociable. Però
estem disposats a examinar si podem fer les coses més bé i més
coordinadament', diu.
9. Què és l'ISDS?
Són les sigles d'Investor State Dispute Settlement
('solució de controvèrsies entre inversors i estats'), un dels punts del
TTIP que ha despertat més debat i tensió. És un tribunal d'arbitratge
format per a qüestions aïllades en què hi intervenen tres advocats
privats, un dels quals fa de jutge.
L'ISDS permetria a una multinacional d'emprendre accions
legals contra un govern si considera que perjudica els seus interessos
comercials.
Per la CE, el tribunal d'arbitratge és un mecanisme de
resolució de litigis entre inversors i estat que permet de protegir els
interessos de la Unió Europea a l'estranger. Els detractors creuen que
ací hi ha un perill: que una multinacional tingui constància de les
normatives que pretén aprovar un govern i pugui denunciar-lo davant
aquest tribunal 'ad hoc', que no vetllarà pels interessos públics.
França i Alemanya ja han manifestat recel a l'ISDS.
Al·leguen que els estats perdran sobirania si es comprometen a acceptar
automàticament que les demandes de les empreses vagin a un tribunal
d'arbitratge, atès que això mina les lleis estatals.
10. Per què no se n'havia sentit a parlar?
Les negociacions van començar fa temps, però es mantenen
en secret. Per la CE, aquesta confidencialitat és necessària perquè les
converses funcionin; però els opositors denuncien secretisme i manca de
transparència.
Arran de la campanya en contra, les sigles del TTIP han
començat a sonar. De fet, l'estiu passat Esquerra Unida va portar
l'acord al congrés espanyol perquè el govern de Mariano Rajoy s'hi
manifestés en contra i en sotmetés la ratificació a referèndum. PP,
PSOE, CiU, UPyD i PNB van rebutjar la moció.
També se'n parlarà aviat al Parlament de Catalunya. El 22 de desembre hi ha prevista una reunió de la comissió d'acció exterior, Unió Europea i cooperació en què compareixeran diversos experts per parlar sobre el TTIP.
Actualització: A final de gener de 2015 el debat arriba al Parlament de Catalunya. CiU, PP i C's impedeixen
que la cambra insti a fer un referèndum sobre el TTIP. Sí que s'aprova
l'exigència de 'fer públiques les informacions de què disposen' sobre la
negociació.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada