La cimera i l’anticimera

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'important és declarar què és el que no s'ha acabat, la voluntat d'independència de la majoria dels catalans"

 

 

 

Ramon Cotarelo
17/01/2023 20:08 

 

 

 

 

La cimera és reunió periòdica, rutinària per tractar assumptes corrents. La interpretació de Félix Bolaños li ha donat alçada simbòlica. Com si fos l’anunci del passeig del vencedor, i s’ha viscut com una provocació. El moviment de rebuig ha començat a les xarxes; s’hi han afegit les organitzacions socials, que van oficialitzar la convocatòria i, després els partits polítics, l’últim dels quals, ERC, ho va fer desdoblant-se en les dues seves ànimes, com a partit del carrer i partit institucional.

 

La convocatòria urbi et orbi portava una aura unitària. Molts la veien com l’església de tots els sants, l’independentisme al complet unit al carrer a plantar cara a l’ocupant. Tothom estava cridat. Es tractava, doncs, del que els anglesos diuen stand up and be counted que, pobrament traduït, seria feu un pas al front i signifiqueu-vos, o sigui, doneu la cara. La lògica conclusió és que es tractava d’una manifestació en contra de la cimera i en favor de la independència dels Països Catalans.

 

L’adhesió tardana d’ERC va qüestionar aquesta lògica. Junqueras va anunciar que ERC assistiria a la manifestació, però no aniria contra la cimera, sinó a favor de les tres reivindicacions clàssiques del seu partit, amnistia, autodeterminació i república, que sonen com les tres virtuts

L’esquerra al laberint nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

"D'acord també que Podemos i l'independentisme català han radicalitzat la dreta de sempre de la qual s'hi ha esqueixat un brot feixista molt agressiu"

 

 

 

Ramon Cotarelo
10/01/2023 20:02 

 

 

 

 

 

He llegit un article de Pablo Iglesias, Seis tesis sobre el golpismo y la ultraderecha, que subscriu fil per randa, amb tots els ets i uts; de fet, li afegeixo alguns ets i alguns uts. Combrego amb el seu diagnòstic dels cops d’estat. I també amb la seva conclusió que els cops d’estat es fan avui des dels mitjans de comunicació; per llur iniciativa o complicitat, amb llur suport. Els mitjans són la brigada de xoc dels aparells ideològics de l’estat. Uns donen els cops; uns altres n’informen i els interpreten. És la conxorxa politicomediàtica, l’aliança de polítics i periodistes en gairebé totes les societats actuals. Llur munició en aquesta guerra és la ideologia. La guerra és ideològica. D’acord.

 

D’acord també que Podemos i l’independentisme català han radicalitzat la dreta de sempre de la qual s’hi ha esqueixat un brot feixista molt agressiu. No fa molt, però, que els de Podemos

El Tribunal Inconstitucional

 

 

OPINIÓ

 

 

"El TC és una de les divisions judicials del PP, partit del qual se sap que li agrada controlar els tribunals per darrere"

 

 

 

Ramon Cotarelo
20/12/2022 20:10 

 

 

 

 

Es van empassar la il·legítima i repetida ingerència del Tribunal Constitucional en el Parlament català, el Pegasus, els pressupostos espanyols d’espoli de Catalunya, la imposició del marc constitucional (per escrit!) en la taula del diàleg, el rebuig radical, tancat, al referèndum, sigui de Montenegro o de Montecristo. Es van empassar tot.

 

Van acceptar totes les arbitrarietats dels governants per tal de mantenir-se al poder en la Generalitat i van fer tot el possible per garantir l’estabilitat del govern espanyol d’esquerres amb el conte de Pere i el llop dretà i, de sobte, es troben amb una evidentment inconstitucional ingerència del Tribunal Constitucional a les Corts Generals i se sorprenen, com si el que òbviament és una provocació de la dreta espanyola per trencar el sistema democràtic no fos previsible.

 

Els emprenya l’acusació que aquesta ingerència va venir propiciada per la prèvia al Parlament de Catalunya. Amb aquesta ingerència s’acceptava que el Parlament és un òrgan de la CCAA i, com tal, supeditat al control absolut del TC, tot com la sobirania del poble català està sotmesa a la sobirania del

L’estratègia útil

 

 

OPINIÓ

 

 

"El MHP Puigdemont (...) critica obertament el govern d'ERC (abans també JxC) i, per extensió, el partit i, per elevació, el seu líder"

 

 

 

Ramon Cotarelo
29/11/2022 20:18 

 

 

 

 

En dues aparicions públiques, els dos principals referents de l’independentisme de partit han palesat el desori de les respectives congregacions. També d’això que s’anomena “l’independentisme”, cada cop més semblant a una idea platònica que camina cap a l’avenc al crit d’unitat.

 

El MHP Puigdemont, en al·locució a l’Assemblea de representants del Consell de la República, sembla haver perdut la cautela que fa un quinquenni que observa i ara critica obertament el govern d’ERC (abans també JxC) i, per extensió, el partit i, per elevació, el seu líder. El govern, diu el president, no fa res per la independència; si de cas, la frena i, en part, en treballa en contra. A més a més, en ser un govern monocolor amb un soci al gobierno de Madrid, no té cap capacitat de confrontació amb l’estat, com sí que en té el Consell de la República, organisme en el qual ERC, com tal, no participa.

 

Tanmateix, el president Puigdemont continua reclamant una estratègia compartida, la unitat de tots els actors de l’independentisme. És un tribut al vell fetitxisme unitari amb el

L’agenda buida

 

 

OPINIÓ

 

 

"Van fer captures de la web de la Generalitat a les xarxes, on es veu que no hi havia actes programats. Era l'anti Hesíode: el president tenia dies, però no treballs"

 

 

 

Ramon Cotarelo
22/11/2022 20:31 

 

 

 

 

Molta gent vol liquidar el Twitter. Gent ben pensada, educada, fins i tot, refinada, treu foc pels queixals, perd la minerva quan l’esmenten l’ocellet blau. Ocellet? Un sinistre corb, un voltor que es complau amb les despulles de víctimes innocents! Un femer, una cort de Mackie el navalla. Gens de respecte per a res. El regne del trumpisme. És veritat que Trump té l’accés blocat a Twitter, però tant se’n fa, hi ha un trumpisme sense Trump, com en Alícia al país de les meravelles hi ha un somriure sense gat.

 

Molta gent vol tancar el Twitter. I no és estrany. Amb centenars de milions d’usuaris a tot arreu el planeta, és el panòptic de Bentham a l’inrevés. Aquí els que ho veuen tot no són els vigilants, sinó els vigilats. La multitud observa els governants, els mitjans de comunicació convencionals, tots els actors de l’esfera pública, i els critiquen i descobreixen les seves misèries i contradiccions. La famosa hemeroteca és una festa caníbal. Si el Twitter produeix en altres terres el mateix terrabastall que a Catalunya,

La independència com a delicte

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els de JXC veuen amb incredulitat com el cop definitiu a l'independentisme ho assesta el seu exsoci del govern, ERC. La seva cantarella de la unitat s'ha tornat un 'gori-gori'"

 

 

 

Ramon Cotarelo
15/11/2022 21:06 

 

 

 

 

Sembla un altre món, però fa tres anys, a la campanya electoral de 2019, el PSOE i Podemos van comprometre’s a reformar, si no derogar sense més ni més, la infausta Llei Mordassa, del ministre i presumpte delinqüent Fernàndez Díaz, una mena de llei constitutiva d’un estat policíac. Tres anys més tard, la Llei Mordassa està tan intacta com una vestal, guardiana del temple de l’ordre; el seu ordre. En comptes de modificar-la, l’han enfortit, l’han perfeccionat en la seva essència repressiva amb un projecte de reforma del codi penal que criminalitza accions que la Llei Mordassa permetia. El PSOE, UP i ERC. L’esquerra, diuen.

 

La reforma projectada pretén substituir un delicte tipificat correctament, però il·legítim, per un altre incorrectament tipificat, però que es vol legítim. La sempiterna rondalla de les democràcies amb les quals ens volem homologar, etc. En termes pràctics, tanmateix, la tipificació “desordres públics agreujats” podria ser un títol de la llei Mordassa. És un atac al

La quimera de l’estabilitat

 

 

OPINIÓ

 

"La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no toca"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
01/11/2022 20:20 

 

 

 

 

Quina és l’ambició de qualsevol govern, el seu anhel, fins i tot la seva dèria? L’estabilitat. El fet de persistir en el ser, que diria un filòsof. L’estabilitat per tenir temps d’aplicar el seu programa, les seves polítiques, que ens duran a la societat del futur, el temps del verb que els polítics volen sempre “conquerir” o “guanyar”. Com si no hagués de venir amb polítics o sense. Ells viuen sempre en el futur, són els seus àngels anunciadors. No volen saber res del passat; si de cas, que cal passar pàgina. El passat és la foscor. La frase ja no és “després de mi, el diluvi”, sinó “abans de mi, el diluvi”. Ara fruïm de temps secans, temps d’estabilitat.

 

És el contingut del discurs permanent del MHP Aragonès, ara que ja no és oficiant de la revolució de l'”Espanya ens roba”. Estabilitat, estimats i estimades: cal complir les promeses electorals. És veritat que una d’aquestes, la de “culminar la independència” fa una mica de nosa, però es pot amagar darrere un fotimer de polítiques públiques que faran el delit de la gent: una Catalunya més democràtica, més verda, més feminista i més socialment justa al costat de la gent. És la jaculatòria ritual de totes les compareixences de membres del govern, que semblen un grup d’Hare Krishna.

 

La independència? Ja ho va dir Jordi Pujol, ara no toca. Ni tocarà per una llarga estona. I no es pot culminar el que no

Ser més per ser menys

 

 

OPINIÓ

 

 

"La Diada va provar tot el contrari: que el moviment independentista està més viu que mai i té una actitud molt crítica amb els partits polítics, sobretot, els republicans"

 

 

Ramon Cotarelo
20/09/2022 21:25

 

 

 

 

Tota la polèmica sobre el vel islàmic a Catalunya és enganyosa com sempre que hi ha vels pel mig, siguin islàmics o catòlics. El que es pretén amb un vel sempre és ocultar, velar, alguna cosa, en aquest cas, el desig de guanyar els vots dels immigrants islamistes. Heidegger ens va ensenyar que la veritat consisteix a desvelar la realitat, hi treure’l el vel. I l’esquerra no era partidària de la secularització? Pot més l’oportunisme electoral que els principis?

……..

 

El govern concentra l’independentisme de la seva acció en la taula de diàleg de la qual sortirà un pacte per a un referèndum que ens durà a la independència. Però, per a aconseguir aquest pacte, hem de ser més, molts més. No n’hi ha prou amb el 52/74. Hem de ser més; hem de ser tots. És una forma d’ajornar sine die qualsevol acte decisiu. Perquè,

En l’endemig

 

 

OPINIÓ

 

 

"L'èxit de la Diada, exigint al govern independentista la DUI o eleccions obliga a tothom a reflexionar. I fer-ho a l'endemig entre la Diada i l'aniversari de l'1-O"

 

 

 

Ramon Cotarelo
13/09/2022 19:06 

 

 

 

 

Passada la polseguera de la guerra de xifres, oscil·lant del zero a l’infinit, segons fons, una conclusió és òbvia: la manifestació de l’ANC ha estat un èxit aclaparador. Malgrat les crítiques, retrets, entrebancs i boicots, gairebé tots provinents d’ERC, incapaç d’afrontar una opinió pública contrària al carrer. El MHP Aragonès, a qui enquimera qualsevol objecció a la seva tasca, per minsa que sigui, va adduir que la Diada s’havia convocat contra el seu govern i partit. Seguint l’exemple de llur cap oficial (l’oficiós, però real, és Junqueras), els republicans van tractar de boicotejar la manifestació, acusant-la de partidista quan l’ANC no és cap partit i tacant-la d’excloent quan són els acusadors els que s’hi havien autoexclòs d’antuvi. 

 

Aquesta actitud sectària va provocar un efecte Streissand fenomenal. Si vols que alguna cosa s’esbombi a tot arreu, prohibeix-la. I, així, les fotos aèries, les que la TV3, la televisió del règim erki ha censurat, mostren que la Diada ha reeixit en tots els ordres, el primer de tots, mostrant que

Dividir l’independentisme

 

 

OPINIÓ

 

 

"Quin sentit té que els que han trencat la unitat independentista acusin els altres de trencar la unitat independentista?"

 

 

Ramon Cotarelo
06/09/2022 19:07

 

 

 

 

Les raons del MHP Aragonès per explicar la seva absència de la Diada convocada per l’ANC són que no es tracta d’una convocatòria contra el gobierno de l’estat ni contra l’estat, sinó contra els partits polítics, entre ells, el seu; i contra el govern, també el seu. No semblen pas raons convincents. En primer lloc, perquè, si és un acte contra el govern, ho és també contra el gobierno, al que el govern dona suport. En segon lloc, perquè ser escridassat en les compareixences públiques és un risc inherent a l’ofici de polític. I, a més a més, per a un polític d’esquerres, també hauria de ser una mena de termòmetre de l’ànim de la gent, al costat de la qual diu que està.

 

En realitat, són meres excuses per a no haver de dir la veritat: que, com tot governant, només li agrada anar a on se l’aplaudeix i no pas a on se’l critica i se l’escridassa. És un exemple da manual de la dita feminista que “allò personal és polític”. Com a un nen consentit, Aragonès no controla la seva ira quan se’l contradiu. No va poder controlar-la quan el

Torna la cacera de bruixes

 

 

OPINIÓ

 

 

"La llei, si es negativa, només s'aplica a l'enemic, mai a l'amic; i es diu llei de l'embut"

 

 

Ramon Cotarelo
05/07/2022 19:44 

 

 

 

 

 

 

El terratrèmol al sí de l’independentisme arran de la imputació de la presidenta del Parlament va més enllà, molt més enllà, d’un episodi procedimental o processal o parlamentari per afectar a zones més amagades, més fosques de la naturalesa humana. A les regions del subconscient.

 

L’odi, la ràbia i l’enveja que transpiren moltes de les declaracions públiques al voltant de Laura Borràs coincideixen en empènyer-la cap a la dimissió. És la reacció hostil del que Ibsen anomenava “la compacta majoria” en l’enemic del poble. Tots a l’uníson, ERC, Comuns, CUP, socialistes i, per descomptat, el bloc constitucionalista, amb V🤢X, el més

Rapsòdia republicana

 

 

OPINIÓ

 

 

"Es tracta de convertir la Catalunya del segle XXI en una mena del Mèxic del segle XX, parasitat i corromput per un partit identificat amb l'Estat"

 

 

 

Ramon Cotarelo
28/06/2022 19:19 

 

 

 

Segur que no hi haurà gran discrepància si dic que el tret més característic del MHP Aragonès és la seva sòlida, pregona, aclaparadora mediocritat, la seva incapacitat per destacar en qualsevol dels infinits aspectes de la vida, el món, el dimoni i la carn. Amb el seu tarannà poruc i “exigent”, aquest home tan empolainat mai seria un dels “nou de la fama”; sembla més l’obscur antiheroi de les novel·les de John Updike, Harry Amstrong, conegut com a “conill”.

 

Davant la nul·litat del president oficial, el president real i efectiu, el que parla a tot arreu i dicta la doctrina del partit, es Oriol Junqueras. Un personatge rabelesià, una mica de

Somni d’una nit d’estiu

 

 

OPINIÓ

 

 

"Un sol escó pot significar un món. Al cap i a la fi, Lluís XVI de França va ser decapitat per un vot de diferència"

 

 

 

Ramon Cotarelo
21/06/2022 19:48

 

 

A primera ullada, les relacions entre els dos partits del govern “independentista” semblen més absurdes que un diàleg d’una obra de Ionesco. Però tenen el seu segon sentit que cal esbrinar per darrere la xerrameca retòrica de la propaganda oficial. Durant l’última legislatura, ERC es va dedicar en cos i ànima a boicotejar l’acció del govern del qual formava part. Com que el MHP Torra no procedia de la pedrera habitual que permet als polítics reconèixer-se com essent del mateix bru de cultiu, li van fer el buit: fins i tot, els seus. Imagineu els altres. Quan va plantar cara a l’Estat dins les seves possibilitats, li van deixar sol davant la inhabilitació i la repressió. La famosa foto dels diputats de JxC aplaudint-li mentre els d’ERC guardaven un ominós silenci és una metàfora gràfica que resumeix el sentit de la legislatura.

 

La col·laboració amb l’Estat va permetre al govern provisional de Pere Aragonès fer realitat el seu projecte d’eleccions anticipades a Catalunya per tal d’invertir la situació i aconseguir-hi el seu veritable objectiu: la presidència de la Generalitat autonòmica, cosa que es va produir per un escó de diferència en relació amb JxC. Encara que el partit més votat va ser el

El fetitxisme de la unitat

 

 

OPINIÓ

 

 

"És obvi que la crida a la unitat és un fetitxisme que amaga el desig que res no canviï"

 

 

Ramon Cotarelo
07/06/2022 19:22 

 

 

 

 

 

La primera part del congrés de JxC va acabar amb un empat formal que amaga una simbòlica desfeta de la facció unilateralista de la presidenta Borràs. Tot amb la versallesca elegància d’un terratrèmol controlat. Per una porta surten un president i un secretari general i, per l’altra, entren en escena els respectius relleus. Un terrabastall netament gestionat, sense soroll, sense enrenou, sense qualsevol debat que expliqui la raó de la renovació. Tot flueix com la seda al millor dels mons. Quasi un canvi de guàrdia al palau de Buckingham. Unanimitat i discursos triomfalistes sobre la necessitat de perseverar en la línia de lleial col·laboració amb els socis republicans.

 

La unitat per sobre de tot, fins al preu de la renúncia més o menys explícita a l’objectiu final. I això que els de JxC encara coregin el grit d'”independència” al final de la cerimònia; els

I si parlem clarament?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Totes les propostes dins la legalitat espanyola estan condemnades al fracàs, sense oblidar que, abans de legalitat, és espanyola"

 

 

 

Ramon Cotarelo

24/05/2022 19:09 

 

 

L’Estat espanyol mai acceptarà la independència de Catalunya. Mai. De cap manera. Ni que la demani el 100% dels catalans. Ni mitjançant cap referèndum que tampoc no es farà mai. Ni amb una quimèrica taula de diàleg. Ni davant cap “embat democràtic” o “confrontació intel·ligent”. 

 

De fet, totes aquestes propostes semblen actes rituals periòdics per a no reconèixer que no hi ha res a fer, que l’Estat mai acceptarà la independència de Catalunya. Ni com a resultat de perdre totes les seves causes davant la justícia europea. Ni tampoc pressionat per una “comunitat internacional”, que és una comunitat d’estats solidaris entre si. Tots aquests discursos palesen el desig que uns altres ens facin la feina. 

 

És una qüestió de supervivència, un to be or not to be cru. Sense Catalunya, sense la quarta part del seu PIB, l’Estat espanyol no és viable. Amb la independència catalana, fins i tot,

L’última trinxera

 

 

OPINIÓ

 

 

"Obeeix la sentència, deixa morir la immersió lingüística i perd el suport de l'electorat independentista o desobeeix i posa en marxa la repressió judicial de la Generalitat"

 

 

 

Ramon Cotarelo

 
10/05/2022 20:27 

 

 

El maç del magistrat ha caigut amb la contundència d’un martell piló. Quinze dies per aplicar el 25% a les escoles. “Roma locuta, causa finita”. Ara, cada mussol a sa olivera, a demanar consell a les esteles.

 

De sobte s’ha desfermat el ramat i les xarxes, que són l’àgora contemporània, bullen amb tota mena de propostes. Hi ha qui demana el corresponent 75% del català a totes les altres administracions públiques catalanes. I això hauria d’incloure l’administració de justícia, cosa més difícil que trobar un gos verd.

 

Hi ha qui anuncia la seva voluntat de desobeir i qui proposa fer-ho mitjançat el dret a l’objecció de consciència. Serà una batalla interessant perquè l’Estat només reconeix

L’Estat policial

 

 

OPINIÓ

 

 

"Els principals pilars repressius de la dictadura de Franco, l'exercit, la judicatura, la policia, amb l'Església com a ideologia, continuen dempeus"

 

 

Ramon Cotarelo

 
03/05/2022 19:07 

 

 

 

 

 

Fa dues setmanes vaig publicar un article en aquest diari, La “democràcia” policial plena, on, entre altres coses es deia: “L’enèsima fosca història de l’espionatge per part de les clavegueres de l’Estat prova un cop més que Espanya és un Estat policial. (…) Les anomenades forces de seguretat tenen llicència per a tot, com 007. Una formidable maquinària composta per uns cossos autònoms, a banda de qualsevol control parlamentari.” Perdó per l’autocita. M’estalvia justificar el títol d’aquest altre article.

 

A mesura que passen les hores se saben més i més coses del “Pegasus”, esdevingut tot un animal mitològic. Es va adquirir en temps de Rajoy i l’inefable Fernández Díaz, tots dos prodigis de transparència. Ni tan sols està clar com es va adquirir el programa, per quines vies, amb quins diners, ni amb quina finalitat. Per descomptat, sembla que ningú no sap ara per ara quins departaments ministerials el feien servir. Era d’esperar; ningú no sap res; tothom s’ha quedat en blanc. Fins i tot, es diu, l’espionatge podria ser cosa d’instàncies externes al gobierno. Potser marcians. La prova és que s’espia al president Sánchez i la seva ministra Robles. És impensable que, en un estat de dret, uns funcionaris públics espiïn les comunicacions del seu president, oi?

 

Aquesta és la qüestió, que Espanya no és un estat de dret, sinó un Estat policial. Els principals pilars repressius de la dictadura de Franco, l’exercit, la judicatura, la policia, amb l’Església com a ideologia, continuen dempeus. S’han adaptat als temps, el seu discurs parla de estat de dret, democràcia, etc., però llur tarannà, el seu nervi, és el de

Què fer?

 

 

OPINIÓ

 

 

"Només amb la legitimitat es pot mantenir un lideratge capaç de dur el poble el seu alliberament nacional"

 

 

 

Ramon Cotarelo

26/04/2022 19:09 

 

 

 

 

 

És el títol d’un dels més famosos pamflets de Lenin, publicat en 1902. Reproduïa literalment el d’una llavors encara més famosa novel·la del filòsof Nikolai Chernichevski, un best seller publicat en 1863. Ambdues obres tractaven el problema de la consciència revolucionària del poble i si aquesta hauria de sorgir de forma espontània del si del mateix poble o calia esperar que vingués ja elaborada com a teoria per un estament intel·lectual a sobre dels treballadors, pagesos o proletaris.

 

Sempre que es viu alguna mena de daltabaix social, un moment de “subversió de tots els valors”, hi haurà intel·lectuals que proposaran llurs cogitacions. Chernichevski i Lenin, coincidien en la necessitat d’una teoria que, elaborada a l’exterior, conformés la consciència revolucionària. Per a Lenin, aquesta era la tasca del partit revolucionari, constituït en avantguarda de la classe al que un dels seus deixebles va considerar com “el príncep modern”. La qüestió, sempre la mateixa: l’espontaneïtat de la gent o la teoria dels dirigents.

Els efectes del terrabastall de l’1-O no es poden amagar de cap manera, ni passant milers de pàgines. La prova són les tres eleccions amb majories absolutes independentistes. I la contraprova,

La “democràcia” policial plena

 

 

OPINIÓ

 

 

"Continuarà la política de col·laboració de l'independentisme català, sobretot del republicà amb un Estat que el vol anorreat a qualsevol preu?"

 

 

 

 

Ramon Cotarelo
19/04/2022 18:57 

 

 

La enèsima fosca història de l’espionatge per part de les clavegueres de l’Estat prova un cop més que Espanya és un Estat policial. Busqueu una sola ordre judicial que autoritzi aquest espionatge de les comunicacions privades d’un munt de ciutadans. Cap. Les anomenades forces de seguretat tenen llicència per a tot, com 007. Una formidable maquinària composta per uns cossos autònoms, a banda de qualsevol control parlamentari i emparada en un teixit legal curullat per la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa que encara no ha estat reformada.

 

En cas de comprovar-se la notícia periodística, el govern espanyol hauria de donar explicacions en seu parlamentària, a banda que la Fiscalia i les parts interessades inicien les actuacions pertinents. En la pràctica parlamentària tradicional, hi hauria una crisi ministerial, fins i tot, la dimissió del govern. Però això era la pràctica tradicional, la la del XIX, que és quan es van gestar les andròmines polítiques parlamentàries que encara fan servei als països democràtics perquè hom no n’hi ha trobat de millors. 

 

El parlamentarisme es consolidà amb el sufragi universal, germà bessó de l’impost també universal sobre la renda. I, com que el que paga, mana, el poble sobirà exigia explicacions de les autoritats mitjançant la seva representació parlamentària. No era doncs insòlit veure caure governs per qüestions de vegades insignificants. Aquesta inestabilitat política era el bru de cultiu de la crítica al parlamentarisme que alimentava ideologies autoritàries, feixistes i

El Consell i l’aconsellat

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern no deixa de ser un òrgan de gestió d'una entitat privada; com un consell d'administració"

 

 

 

Ramon Cotarelo
12/04/2022 20:20 

 

 

Estic convençut de la importància del CxR. La seva existència prova la tensió entre els dos projectes independentistes. El govern de la Generalitat suposadament republicana es ressent d’aquesta situació com a una minva de la seva legitimitat i un nou atac a la unitat que els de JxC diuen defensar i es queixa amargament d’haver de lluitar a l’exterior contra el seu aliat a l’interior.

 

Amb tota la seva pompa i circumstància (els deu membres tenen càrrecs específics, tret de Lluís Llach que és conseller “polític” o sigui, per a res i per a tot), el govern no deixa de ser un òrgan de gestió d’una entitat privada; com un consell d’administració. Una república virtual. Res que hagués d’encaparrar els governants republicans. I, tanmateix, el seu paper és essencial per visualitzar l’esquerda pregona del cosidetto independentisme. I fer visible la constitució d’una xarxa a l’interior del país que pugui esdevenir l’estructura d’un moviment o un partit. Però no només per això.

 

La constitució del govern del CxR recorda una simpàtica anècdota dels foscos temps del franquisme. Sembla que José María Pemán, il·lustre pròcer de les lletres i membre, entre altres coses, del Consell d’Estat, havia fet un comentari favorable