La Guàrdia Civil ha celebrat l’acte de la seva patrona, la verge del Pilar, a la caserna de Sant Andreu de la Barca, on ha assistit la plana major dels Mossos d’Esquadra, entre els quals el director general, Pere Ferrer. Durant l’acte, el cos armat ha condecorat a títol pòstum el jutge del número 13, Juan Antonio Ramírez, artífex de la causa general contra l’independentisme que va propiciar l’assalt a la conselleria d’Economia el 20-S, així com en altres dependències de la Generalitat. Uns fets, cal dir, que van servir per encausar l’antiga cúpula dels Mossos amb el major Trapero al capdavant.
La cúpula dels Mossos ha abandonat l’acte posteriorment en sentir-se ofesa pel discurs del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, segons
que han explicat fonts del departament d’Interior. Han trobat, diuen,
poc respectuosa la seva intervenció amb el cos de Mossos i els
comandaments, concretament contra el major Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana. El secretari general d’Interior, Brauli Duart, el director general de la Policia, Pere Ferrer, i el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eugeni Sallent, han abandonat l’acte just quan han acabat els discursos.
També ha estat homenatjada la lletrada del mateix jutjat, Montserrat del Toro,
que va participar en la ràtzia a la
El Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha ordenat als Mossos d’Esquadra que retirin
‘immediatament’ la pancarta amb el llaç groc de suport als presos
polítics que hi ha penjada al balcó del Palau de la Generalitat. Així ho
va demanar l’entitat unionista Impulso Ciudadano, que fou qui va demanar que es fes retirar la pancarta com a ‘mesura cautelar’.
La Secció Cinquena de la Sala Contenciós Administrativa ha remès un ofici pel qual requereix al comissari cap dels Mossos, Eduard Sallent, que ‘doni instruccions a les forces al seu comandament’ per a procedir a retirar la pancarta.
El TSJC ja va ordenar al president Quim Torra
que la retirés, i li va donar quaranta-vuit hores per fer-ho. Passat el
termini, dimecres, a la tarda, el president no la va pas retirar. A
més, va recórrer la decisió, que considera una vulneració flagrant del
dret a la llibertat d’expressió i d’opinió. A l’escrit, de catorze
pàgines, el lletrat demanava de suspendre la mesura cautelar i el
requeriment personal fet al president dilluns a la tarda, al·legant que
l’ordre vulneraria la llibertat d’expressió de Torra.
Les testificals dels caps de dotació i del comissari principal
d'Informació acrediten que ja a les set del matí sabien quins col·legis
havien de tancar
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
09/04/2019
14:15
Melero, en un moment de l'interrogatori | QS
Marató de testificals de Guàrdies Civils aquest matí al judici del
procés. Unes testificals que han servit a les defenses per acabar de
treure l’aigua clara de l’operatiu de la Guàrdia Civil. Una qüestió que
tenia obcecats als advocats Xavier Melero i Àlex Solà per tal
d’acreditar que les unitats d’intervenció ja sabien on actuarien i,
sobretot, al marge dels Mossos. Era l’estratègia Piolin, tenien coll
avall que intervindrien fos quin fos el paper dels Mossos.
La
tesi que van exposar els comandaments de la Guàrdia Civil i del Cos
Nacional de Policia a Catalunya la tardor del 2017, el tinent general Angel Gozalo, i el comissari principal Sebastián Trapote,
així com el coordinador policial contra el Primer d’Octubre, el coronel
de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, és que hi havia dos
plans. Una pla de col·laboració amb els Mossos i un pla B de substitució
de la policia catalana.
En canvi, el comissari Ferran López dels Mossos, mà dreta del Major Josep Llúís Trapero, va deixar clar en al seva testifical que l’operatiu era únic: binomi dels Mossos i demanar suport d’ordre públic a la policia catalana i als cossos i forces de seguretat de l’Estat. “Era un únic operatiu i no un per cada policia”,
va insistir López . Una insistència només comparable a les declaracions
dels caps policials espanyols assegurant que es va decidir actuar en
constatar a primera hora d’obertura dels col·legis -les 9- que hi havia
gent als col·legis i material electoral.
Però,
segons han explicat aquest matí caps de dotació o el mateix cap
d’Informació de l’actuació a Barcelona, l’inspector 19.196, ja tenien
l’ordre d’actuar a quarts de set del matí al marge dels Mossos. Per
exemple, el caporal de la Guàrdia Civil TIP V17236L, que va actuar a
Garrigàs i Sant Morí, ha admès que tenia l’ordre d’actuar a les set
del matí.
És més, ha reconegut que en la reunió-briefing del dia abans
ja els van donar el llistat on havien d’actuar.
Una declaració
avalada per un altre TIP K12407I que havien rebut les ordres el dia
abans. Tant a preguntes de Solà com de Melero han explicat que si bé
coneixien l’existència de la Instrucció 4/2017 de la Secretaria d’Estat
de Seguretat, també han confessat ignorar el contingut concret de la
instrucció que reclamava protegir els ciutadans i els policies per sobre
l’eficàcia de l’operació.
El
cap de la Unitat Central d’Informació, comissari principal, encarregat
de les tasques d’intel·ligència prèvia del Primer d’Octubre que ha
reblat aquesta informació. “No teniem pas l’ordre de coordinar-nos amb
els Mossos”, ha deixat ben clar a preguntes de Melero. Concretament, van
celebrar una reunió de les cinc del matí i a dos quarts de sis van
tenir la convicció que havien d’actuar. Així mateix, ha reconegut que no
sabia que hi havia l’operatiu de Binomi dels Mossos. “Jo era els ulls
del coordinador a Barcelona”, ha reblat.
El brigada de la Guàrdia Civil ’s’oblida’ de la resposta a un altre correu on es convocava a una reunió d'Interior amb Salvadó
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
20/03/2019
12:14
| Actualitzat a 20/03/2019 14:10
El mail de resposta de Comes a Trapero que desmenteix la Guàrdia Civil | Quico Sallés
El segon testimoni
d’aquest matí al judici del procés ha estat el brigada de la Guàrdia
Civil TIP R77175H. En la seva testifical ha embolicat els Mossos, la
cúpula d’Interior i a l’exsecretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, en la
preparació d’un servei d’intel·ligència i informació per una hipotètica
república catalana. Concretament, sobre un sistema de control financer, el control aduaner i la lluita contra el blanqueig de capital.
La base d’aquesta implicació és un mail de Lluís Salvadó remès al Major Josep Lluís Trapero el 27 de juliol on el convocava a una reunió per parlar-ne. Però el Guàrdia Civil ha obviat el mail de resposta, de quatre dies després, amb què es desmenteix la versió del brigada. Un correu de 31 de juliol al
que ha tingut accès El Món , en què s’acredita que els Mossos i el
número dos d’Interior van fer completament el sord a les propostes de
Salvadó. De fet, ni Trapero va anar a la trobada.
La
trobada es va celebrar al departament d’Interior i, a més de Salvadó,
hi participava el llavors comissari Rafel Comes, Cap de la Comissaria
General d’Investigació Criminal; el
La formació anticapitalista exigeix a l'Ajuntament i al Govern que vetin la presència de les forces armades
Els Mossos protegeixen l'estand de l'exèrcit espanyol al Saló de l'Ensenyament. | XFDC
per Redacció
La CUP ha censurat l'actuació dels Mossos d'Esquadra al Saló de l'Ensenyament
i ha acusat la policia catalana d'"impedir" la protesta dels
manifestants de Desmilitaritzem l'Educació. En un comunicat la formació
anticapitalista ha exigit a l'Ajuntament i al govern de la Generalitat
que no permeti "cap mena de presència" de l'exèrncit "als espais
educatius, de formació o de lleure".
Els anticapitalistes han recordat l'acord del plenari del consell
municipal de Barcelona del 26 de febrer de 2016, la Llei de foment de la
pau de 2003 i la moció 55/11 sobre la desmilitarització de Catalunya.
Aquesta regulació i acords obliguen la Generalitat i l'Ajuntament a
actuar, segons la CUP. "És inacceptable que es permeti la presència de
l'exèrcit en un espai educatiu com és el Saló de l'Ensenyament",
critiquen.
A més, la formació ha titllat la institució espanyola d'"anacrònica,
obsoleta i enquistada, hereva del franquisme" i de formar part del
"problema".
El major Josep Lluís Trapero ha desmuntat avui en la seva
declaració un dels principals arguments de les acusacions contra els
Mossos: el de la inacció i ineficiència per a impedir el referèndum de
l’1-O. Trapero, preguntat pel fiscal Javier Zaragoza, ha revelat una
reunió amb la magistrada del TSJC Mercedes de Armas el 27 de setembre
del 2017 en què deixava clar als comandaments policíacs dels Mossos, de
la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que la responsabilitat de
donar compliment a l’ordre per a l’1-O era compartida. I que les ordres
prèvies de la fiscalia ‘deixaven de tenir vigència’.
Això volia dir, al
contrari del que van declarar el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de
los Cobos i el comissari de la policia espanyola Sebastián Trapote, que
allò que valia era l’ordre de la magistrada. I, a part de la
responsabilitat compartida del dispositiu i coordinada per Pérez de los
Cobos, hi havia també la consideració del manteniment de ‘la normal
convivència ciutadana’.
Trapero ha explicat que arran d’aquesta ordre, i en la
reunions de coordinació dels cossos policíacs de després, en què el
comissari Ferran López assistia com a representant dels Mossos, es va
‘pactar un dispositiu conjunt’, és a dir, que els Mossos tenien un
paper, que
Sense Mossos no hi ha rebel·lió. Aquesta és una de les brames que corren aquests dies entre la premsa de Madrid que es mou pel Tribunal Suprem
espanyol, que un mes després de l’inici del judici veu com és d’enorme
la dificultat de les acusacions a l’hora de demostrar que en els fets de
la tardor del 2017 hi va haver una violència que justifiqui una
condemna per rebel·lió o per sedició. Per això la declaració de dijous
de Manuel Castellví, interrogat per la fiscalia
i la resta d’acusacions, va despertar una certa eufòria, aquí, perquè
van veure per primera vegada un punt de feblesa en el relat de les
defenses; el fiscal Javier Zaragoza i la premsa
oficialista de Madrid van ensumar sang, i s’hi van abraonar. Perquè
Castellví, dubitatiu, amb la veu rogallosa i tremolosa i amb aquella
suor al front, va semblar que es ficava de peus a la galleda quan va dir
que havien advertit el govern poc abans de l’1-O que
hi podia haver ‘una escalada de violència’ el dia del referèndum. I així
es va suspendre la sessió dijous passat, fins avui: quatre dies amb tot
un artefacte al bell mig de la sala de vistes del Suprem, a punt
d’esclatar. Fins que aquest matí ha arribat l’artificier Xavier Melero i l’ha desactivat. I el factor Mossos per a justificar la rebel·lió s’ha tornat a esvair.
L’advocat de Joaquim Forn ha arrencat
l’interrogatori de les defenses d’una manera directa, calculada
mil·limètricament, que ha permès a Castellví de respondre amb la
concisió, la brevetat i la claredat que li van mancar la setmana
passada. I n’han sortit dues idees principals: que tres dies abans del
referèndum ‘no es preveien actes de violència’, perquè en una reunió el
dia 28 de setembre del 2017 amb caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil
‘tots tres cossos vam compartir que allò que ens trobaríem serien
col·legis amb activitats i gent fent una resistència pacífica a la
possible actuació de la
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dilluns, 11 de març de 2019
El fiscal Javier Zaragoza ha forçat Emilio Quevedo perquè confirmi el risc durant l'1-O i la inacció dels Mossos,
també el 20-S. "Es van enviar diferents unitats de suport que havien de
permetre la sortida de la comitiva judicial de la Conselleria
d'Economia", ha dit Quevedo sobre la BRIMO que va arribar al migdia.
"Desafortunadament el compliment de la interlocutòria de la
magistrada no es va portar a terme en la seva integritat", ha admès
Quevedo, tot i que hi ha inclòs els cossos i forces de seguretat de
l'estat. "Vam tancar el màxim de centres de votació", ha insistit, i ha
reblat el fiscal dient que "no és adequat parlar d'un dispositiu de
mossos, d'un de Guàrdia Civil i d'un de CNP. És obvi que era un
dispositiu conjunt".
El comissari Sebastian Trapote explica les reticències de Trapero per
ser coordinat i reconeix, a diferència de De los Cobos que tenia la
totalitat de la interlocutòria
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
07/03/2019
11:12
| Actualitzat a 07/03/2019 12:17
El comissari principal Sebastian Trapote en la seva declaració | QS
Primera testifical del matí en el judici del procés que avui dedicarà
el dia a parar l’orella als comandaments policials. El primer a seure a
l’estrada ha estat l’excap del Cos Nacional de Policia durant el Primer
d’Octubre, el comissari principal Sebastian Trapote -ara jubilat- que ha assegurat que tenien l’aval del Fiscal Superior de Catalunya per “substituir als Mossos quan hi hagués inacció o un dispositiu insuficient per part de la policia autonòmica”.
De
fet, ha relatat al Tribunal Suprem el sistema operatiu amb què van
portar a terme al marge dels Mossos. Trapote també ha incidit, al igual
que altres testimonis de les acusacions, les reticències del Major Josep Lluís Trapero, a ser coordinat per un funcionari del ministeri de l’Interior. Així mateix, ha admès que coneixia la totalitat de la
El Cap del CNP revela que hi havia un planejament que ha lliurat al Jutjat 13
per Quico Sallés (Tribunal Suprem)
07/03/2019
12:12
Policia Nacional Referèndum 1-O escola Ramon Llull | ACN
El coordinador de l’operatiu de l’Estat contra el referèndum, Diego Pérez de los Cobos, va testificar que hi havia un pla de “substitució dels Mossos” durant
el Primer d’Octubre però que es va descartar per no generar més
“contestació” social. Una versió que ha entrat en contradicció amb la
testifical de l’aleshores cap del Cos Nacional de Policia, el comissari
principal -ara jubilat- Sebastian Trapote que ha admès un operatiu
paral·lel que ja va posar en marxa a un quart de vuit del matí. Abans de
l’obertura dels col·legis electorals.
En la seva declaració ha admès que des del minut zero tenien l’aval de la Fiscalia per actuar al marge dels Mossos “de motu propi” o “substituir-los si hi havia inacció o el pla d’actuació de la policia catalana era insuficient”.
“Ens van dir que havíem de tenir reserves per procedir a la
substitució”, ha reblat. Fins i tot, ha admès a preguntes del lletrat
defensor del conseller d’Interior, Quim Forn, Xavier Melero, que
van elaborar un
egurament en deveu haver sentit a parlar: fa uns dies, alguns CDR van
embrutar les portes de diverses seus judicials de Catalunya en protesta
pel judici que s’està fent aquests dies al Tribunal Suprem contra els
membres del Govern de la Generalitat i els Jordis. Arran d’aquests fets,
el TSJ va ordenar als Mossos que vigilessin totes les seus judicials de
Catalunya per tal d’evitar que es repetissin fets semblants. És el que
es coneix com a “Dispositiu Toga”.
Sembla una qüestió menor, quasi rutinària, però no ho és en absolut.
És una d’aquelles coses amb les que “se consigue el efecto sin que se
note el cuidado”, seguint la metodologia establerta al Decret de Nova
Planta per un altre Felip com el d’avui, només que amb un numeral menys.
Penseu que un dispositiu d’aquest tipus implica la presència constant
de dos mossos a cada lloc a vigilar, 24 hores al dia, 7 dies a la
setmana. Això vol dir que, amb festius, vacances i baixes diverses, cada
lloc a controlar compromet 9 persones en total.
Multipliqueu això pel
nombre de llocs (uns 80 en tot Catalunya) i us donarà una càrrega de
treball inassumible amb els efectius actuals. Segons han denunciat els
sindicats dels Mossos d’Esquadra, una quarta part de les seves patrulles
estan hipotecades amb la nova vigilància dels jutjats de tot Catalunya.
Per mirar de mitigar aquest efecte, segons han explicat fonts
policials, el dispositiu va pujant i baixant d’intensitat en funció de
les necessitats de seguretat, de forma que si hi ha més risc s’eleva la
vigilància policial. Tanmateix continua essent una càrrega feixuga que
repercuteix en altres serveis, i que ja ha provocat que no s’hagin pogut
donar els serveis adequats en casos de vertadera necessitat. Per
exemple, davant d’un avís de tiroteig a Riudoms, la Guàrdia Urbana de
Reus va fer el relleu de l’estàtica al Jutjat perquè Mossos poguessin
anar-hi. Va resultar una falsa alarma, però si hagués estat real, en
quina situació de suport s’haurien quedat els mossos i els mateixos
ciutadans?
En un comunicat, el sindicat Sap-Fepol afirmava que aquesta càrrega
de treball “impossibilita cobrir altres serveis que van sortint durant
el servei policial” i que la situació de mínims “genera estralls en el
col·lectiu” i “compromet la seguretat ciutadana”. USPAC, per la seva
banda, considera que vigilar els jutjats 24 hores és una
“irresponsabilitat” i un “despropòsit”, tenint en compte la manca
d’efectius. El resultat de tot plegat és que, segons els sindicats, per
causa d’aquest nou dispositiu en algunes localitats hagin de tancar
serveis o es quedin sense patrulles al carrer.
Aquest no és el primer cop que els sindicats denuncien la situació de
mínims en què es troba el cos, conseqüència de la “manca de
planificació” del govern de la Generalitat. La incorporació de 500
agents el juny suposarà la primera promoció des de l’any 2012.
Tot i la por a les possibles conseqüències de no proporcionar aquest
servei (no és difícil imaginar, per posar un exemple, la pèrdua de
competències en algun àmbit policial), cal remarcar que el prestigi del
cos no el concedeix aquell que li encomana tasques irrealitzables, sinó
els ciutadans als quals es deuen els policies. És, doncs, una tasca
assignada amb una clara intencionalitat política que no té un rerefons
policial i que, per tant, suposem que deu ser de difícil comprensió per
als mossos que hi participen.
Tot plegat es tradueix en una desmoralització de molts dels mossos
que provoca una quantitat de baixes —laborals i d’abandó del cos, els
que poden— que agreuja encara més la situació.
Tot plegat es barreja amb unes actuacions recents més que
discutibles, en especial per part dels antidisturbis (la BRIMO, en
l’argot policial) que darrerament sembla que estan entestats a
carregar-se aquell prestigi tan merescudament guanyat als atemptats de
Barcelona i Cambrils el 17 d’agost de fa dos anys.
No cal, em sembla, pensar gaire per detectar què està passant. Els
Mossos, com TV3 i l’escola catalana són objectius principals de qui tots
sabem.
Els testimonis de
Zoido i d'Urkullu revelen la nul·la voluntat del govern espanyol d'optar
pel diàleg polític i també la preparació d'una repressió policíaca
A Juan Ignacio Zoido, el ministre responsable de la
brutalitat policíaca de l’1-O contra els votants, no li han pogut
ensenyar avui a la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol
cap imatge d’aquella violència. No és pas cap detall menor, ni cap
anècdota, sinó que és la constatació que, amb les declaracions dels
testimonis, ja hem entrat en la fase dura del judici, aquella en què
cada part juga les seves cartes. El president del tribunal, Manuel Marchena,
n’és molt conscient, i avui ha exhibit un canvi substancial en les
formes, fins ara d’un garantisme presumptament exquisit. L’aparença de
neutralitat era un requisit al començament del judici, amb totes les
càmeres enfocant-los, tothom pendent d’ell. Ja havíem explicat que, en
relació amb les decisions més de fons, aquelles que afecten més
directament la igualtat d’armes amb què treballen acusacions i defenses,
això no era tan així. Però avui ja ho ha fet d’una manera més
descarada, quan l’advocat Benet Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart,
ha volgut exhibir a Zoido un vídeo de la violència de la Guàrdia Civil
al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis l’1-O, allà on havia de
votar el president Puigdemont. Marchena ho ha impedit. Ahir Rajoy es va
haver d’empassar les ferides que els agents van causar a la gent que va
anar a votar a Sant Carles de la Ràpita i la primera setmana Marchena i
els altres sis magistrats van haver de veure la puntada de peu voladora a
les escales del Pau Claris. Però ja n’hi ha hagut prou.
Marchena no diu pas que no es puguin projectar els vídeos, sinó que
ja els veurem en la fase de la prova documental. No pas ara, amb els
testimonis. Salellas li ha recordat la
Cèlia Forment / Alba Solé Foto: C. F. / A.R.
Barcelona. Dimarts, 15 de gener de 2019
Els Mossos d'Esquadra han dut a terme una operació antiterrorista aquest dimarts des de primera hora a Barcelona i Igualada per desmantellar una cèl·lula gihadista.
El desplegament, en el qual hi participen un centenar d'efectius, ha rebut el nom d’operatiu Alexandria i hi ha, per ara, 17 detinguts. El nucli de la cèl·lula el formen cinc algerians que, segons el depertament d'Interior, presenten un alt nivell de radicalització.
A la resta, 12 detinguts més, se'ls pot atribuir gairebé 400 delictes
contra el patrimoni comesos al centre de Barcelona. A més d'Argèlia, els
detinguts tenen nacionalitat iranquiana, líbia, egípcia i marroquina.
També hi ha un espanyol.
Actualització: Ja són 17 les persones detingudes en el marc del dispositiu antiterrorista que s’ha fet aquest matí a Barcelona i Igualada
Els Mossos han fet un total de 6 entrades durant
l'operació d'aquest matí, que segueix oberta tot i que l'amenaça "està
del tot neutralitzada", ha assegurat el depertament d'Interior. Cinc han
estat en domicilis de la capital catalana i una a la de l'Anoia. Fa un
any i mig que va començar aquesta investigació, segons ha explicat el
conseller d'Interior, Miquel Buch.
Tot i que la cèl·lula investigada està formada per delinqüents
especialitzats i tenia intenció de perpetrar un atemptat terrorista,
fonts de la investigació han assegurat a El Nacional que el grup d’investigats "tenien voluntat i no capacitat" de
cometre l'atemptat. S’entén, doncs, que la investigació ha desactivat
un grup de gihadistes que començava a fer moviments per atemptar, però
encara sense prou munició acumulada.
"Volem destacar que si bé els detinguts tenien intenció de cometre un atemptat, la feina d'anàlisis i investigació dels @mossos ha fet que en cap moment hagin tingut capacitat per a dur a terme aquestes accions" ha dit el conseller @MiquelBuchpic.twitter.com/upH9frUQlm
El comissari Manel Castelleví ha detallat que la cèl·lula "tenia una
intenció clara de cometre un atemptat però no n'ha tingut mai la
capacitat". Des de la Comissaria General d'Informació dels Mossos s'ha
fet un control exhaustiu de cada un dels membres de la cèl·lula durant
18 mesos. Aquesta operació ha estat paral·lela a la del 17-A, han
confirmat fonts policials, "perquè va arrancar y judicialitzar el maig
del mateix any, el 2017".
Aquest matí, dins els immobles escorcollats no s'hi ha detectat cap
infraestructura o xarxa logística preparada per cometre un atemptat, i
tampoc cap prova que demostri que s'estava seguint una estratègia per
planificar un atemptat en un lloc i dia concret.
Detencions
Els Mossos confirmen que alemanys hi ha 14 persones detingudes, una d’elles a Igualada.
Els escorcolls als habitatges dels investigats han començat abans de les 6 del matí i un d’ells, detingut al carrer Arc de Sant Cristòfol al barri de Santa Caterina, se sospita que podria ser el cap de la cèl·lula.
Els Mossos també s'han endut material comissat del pis d'Arc de Sant Cristòfol, al districte de La Ribera.
El company de pis del detingut, que era present al
moment dels escorcolls, ha explicat que els agents de policia ha entrat a
l'immoble quan passaven pocs minuts de les cinc de la matinada. Fa un
any que plegats viuen en aquest pis, que podria ser ocupat.
Això sí, segons el company, l’arrestat havia estat detingut amb anterioritat per "robar carteres". Aquest company de pis també explica que el detingut, és de nacionalitat algeriana, fa 9 anys que viu a Barcelona i té 34 anys.
Estat de l'interior de l'immoble del carrer Arc de Sant Cristòfol,
al barri de Santa Caterina, després de l'escorcoll dels Mossos - Cèlia
Forment
També és algerià el detingut de l'immoble del carrer Consell de Cent, a Barcelona. Als baixos de l’edifici hi ha un taller de mobles i un magatzem de compra venda. El propietari ha explicat a El Nacional
que a l'immoble del detingut hi viuen tres homes d’uns trenta anys
d’Algèria, i que en l’últim parell d’anys “la policia mai ha hagut
d’intervenir en el bloc per res”. Els tres eren presents quan els Mossos
hi ha entrat per fer l’escorcoll.
Només n’han detingut un.
Finca del carrer Consell de Cent, al barri d'El Clot, on hi resideix un dels detinguts - Cèlia Forment
Per accedir a l'immoble, els agents dels Mossos han hagut d’esbotzar la porta.
Pany esbotzat de l'immoble del carrer Consell de Cent, on hi ha hagut un detingut - Cèlia Forment
A Nou Barris els Mossos han entrat en el número 14-16 del carrer de l'Artesania,
entre la Via Júlia i el passeig de Valldaura. Han detingut dues
persones, un home i una dona i s'han endut caixes amb material comissat.
Els Mossos detenen a Nou Barris una dona que forma part de la cèl·lula gihadista - Anton Rosa
Material comissat pels Mossos d'Esquadra al carrer de l'Artesania - Anton Rosa
Igualada és un altre dels punts on la policia ha
actuat, amb un detingut en total. L'operació a la capital de l'Anoia es
dona per tancada i ha acabat amb una detenció.
Els Mossos desvinculen la cèl·lula d’altres alertes terroristes
El dispositiu s'ha posat en marxa després d'una llarga investigació
de la Comissaria General d'Informació, tutelada pel jutjat central
número 6 de l'Audiència Nacional. Fa un any i mig, ha confirmat la
Conselleria d'Interior, que s'investiguen els membres de la cèl·lula per
delictes de terrorisme, contra el patrimoni i la salut pública, i organització criminal
Es descarta que aquesta investigació tingui res a veure amb l'alerta
per atemptat del Nadal passat, ja que els Mossos asseguren que
l'operació és fruit d'una llarga investigació. El 23 de desembre el
consolat dels Estats Units a Barcelona va alertar de risc de possibles atemptats gihadistes a la ciutat durant les festes.
Les imatges de la policia catalana insultant i pegant independentistes enerva bona part del cos
per Quico Sallés
22/12/2018
11:26
| Actualitzat a 22/12/2018 12:11
Malestar intern als Mossos per la BRIMO que ja bateguen com la “BriVOX” | Redacció
Les actuacions de la Brigada Mòbil dels Mossos
comença a fer trontollar la típica unitat corporativa de la policia
catalana. Les imatges de les furgonetes envestint manifestants, tirant a
terra senyores grans o insultant a d’altres funcionaris per defensar
“una república”, han estat la gota que ha fet vessar el got i posar en peu de guerra els col·lectius sobiranistes de dins el cos.
Com
a mostra del malestar que s’expressà a través dels xats de Telegram de
Mossos per la República o Escamot Republicà, el Col·lectiu Guilleries,
així com Mossos per la Democràcia que comencen a estar fins el capdamunt
de l’actitud i el comportament de l’unitat d’elit de l’ordre públic.
Fins i tot, atesa la veleïtat ideològica, que a parer d’aquestes
organitzacions, té la BRIMO, l’han rebatejada com la “BriVOX”,
per la simpatia que alguns dels seus membres haurien expressat per la
formació ultra espanyola.
Així es refereixen, en els seus comunicats
interns com a BriVOX, un nom que ha fet fortuna en les files dels Mossos
sobiranistes.
Fonts d’aquestes organitzacions expliquen a El Món
que cal fer una revisió no només dels “protocols”. “Cal veure què està
passant dins aquesta unitat que aixeca la defensa -la porra- amb més
facilitat i menys manies contra independentistes”, apunten des
d’aquestes organitzacions. “La imatge de bombers protegint ciutadans de la policia és tot un símbol, això no pot ser; els bombers no han de protegir els ciutadans de la policia, la cúpula policial i el conseller Miquel Buch s’ho han de fer mirar, és una vergonya”, sentencien.
La decisió del jutge d’arxivar les querelles i denúncies presentades
contra els Mossos d’Esquadra no només retrata i demostra la campanya
premeditada que va encetar l’unionisme mediàtic, amb El Periódico al
capdavant, sinó que també fa bones les paraules del major Trapero del 28
d’agost del 2017.
En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el major va carregar
durament contra els poders mediàtics i polítics del nacionalisme
espanyol asseverant que “uns ens tiren flors i altres merda, veurem qui
guanya”.
Un any i quatre mesos després, Trapero ha guanyat. El titular
del jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona ha arxivat les querelles i
denúncies presentades contra els
El matí del 26 d’octubre de 2017, agents de la policia espanyola van
interceptar un comboi dels Mossos d’Esquadra que anava a la incineradora
de Sant Adrià de Besòs a destruir-hi documentació interna, un
procediment rutinari. La policia espanyola no tenia cap autorització
judicial. Hi va haver uns moments de força tensió, durant els quals els
agents espanyols van identificar els mossos i els van enregistrar en
vídeo. Finalment, van aportar una ordre de la magistrada de l’Audiència
espanyola Carmen Lamela, que és precisament la jutgessa que ha instruït
la causa contra el major Josep Lluís Trapero i la cúpula dels Mossos per
la seva gestió durant el referèndum. Avui, el titular del jutjat 22 de
Barcelona ha arxivat la investigació contra els Mossos per aquell
incident, en què se’ls va acusar d’espionatge polític. Diu el jutge que
els Mossos van actuar dins la legalitat i que tal com ho havien de fer.
La policia espanyola va decomissar aquella documentació dels mossos
i, des de la direcció, van anar filtrant amb comptagotes alguns dels
suposats documents a diversos mitjans de comunicació. Això va servir per
a farcir la branca mediàtica de l’ofensiva contra la direcció dels
Mossos d’Esquadra que encapçalava Trapero. La policia feia una tria dels
documents, l’enviava a Lamela i l’anava filtrant. D’aquesta manera, es
van anar publicant notícies falses i difamatòries contra el cos de la
policia catalana.
Per exemple, va servir per a construir aquest article
publicat a El Confidencial: ‘El govern va captar mossos com a espies en
un pis franc després d’haver-ne recollit dades
Gemma Liñán
Foto: G.L.
Barcelona. Dimecres, 9 de gener de 2019
El jutge d'instrucció 22 de Barcelona ha arxivat el cas contra els Mossos per portar a cremar documentació a la incineradora de Sant Adrià.
El jutge nega els fets que relataven les denúncies i, per tant, rebutja que els Mossos anessin a cremar documentació "per motius de caràcter polític, sense cap justificació". I afegeix que el comissari en cap de l'àrea d'informació dels Mossos d'Esquadra ha donat totes les explicacions que li han estat sol·licitades pel ministeri fiscal, acusació particular i lletrat de la Generalitat.
El 26 d'octubre, un dia abans de la declaració de la DUI, la policia espanyola va requisar la documentació de la unitat d'informació dels Mossos que diversos agents havien portat a cremar a la incineradora de Sant Adrià del Besòs, com feien habitualment. Agents del CNP els esperaven a la porta. Uns uniformats, i uns altres de paisà. Els van
Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 17 de desembre de 2018
Els Mossos d'ESquadra han detingut a l'AP-7 un radical islamista d'origen holandès al qual els serveis d'intel·ligència tenien fitxat com un sospitós perillós, després que diumenge es reforcés la vigilància.
Es tracta de Khalid Makran, de nacionalitat holandesa. L'han trobat en una àrea de servei entre Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Un dels treballadors de la benzinera l'ha vist dins el cotxe fent virolles. Anava vestit amb un xandall de color blau, una armilla fosca i anava sense sabates i amb mitjons blancs.
La unitat dels Mossos que ha anat a la benzinera alertada pel treballadro ha pogut comprovar que es tractava de Khalid Makran. L'alerta havia arribat ahir a les 19:21h. I l'últim cop que se l'havia vist era a
Marta Lasalas
Foto: Carles Palacio
Barcelona. Dimarts, 11 de desembre de 2018
El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha enviat una carta al ministre Fernando Grande-Marlaska en què defensa l'actuació dels Mossos en resposta al toc d'atenció del responsable d'Interior de l'executiu espanyol per l'actuació de la policia catalana aquest cap de setmana. Buch replica que en els talls registrats a diferents autopistes, els Mossos van aplicar els mateixos protocols que es van activar el mes de març passat amb el 155 “davant d’episodis anàlegs en autopistes catalanes, quan la policia de la Generalitat estava sota la dependència del Ministeri de l’Interior”.
“No compartim en absolut la consideració que els professionals de la Policia de la Generalitat o les autoritats del sistema policial de Catalunya poguessin incórrer en els supòsits d’inacció a què fa referència”, assegura en una missiva de tres pàgines en què
