La polèmica arran de la responsabilitat de Trapote en la mort d'un obrer el 1974

JUDICI AL PROCÉS







El Nacional
Barcelona. Dijous, 7 de març de 2019

Sebastián Trapote, cap del CNP a Catalunya durant l’1-O, va ser objecte d’una llarga investigación arran de la mort a Badalona d’un obrer i pare de set fills, José Luis Herrero Ruiz, el 8 de juny de 1974. L'obrer estava ja contra la paret mentre un policia li posava les manilles, quan Trapote s'hi va acostar i va disparar-li per l’esquena a un pam de distància. El tret que va provocar la mort d'Herrero va travessar-li el cor i va sortir pel pit.



Aquesta és la pel·lícula dels fets, segons el testimoni del mateix Trapote, que va reconèixer haver disparat trets per l’esquena, i els resultats de l’autòpsia i els informes dels forenses.



Això no obstant, el 6 de desembre de 1977 es va decretar el sobreseïment de la causa en aplicar-se al policia els indults de 1975 i 1977. Amb tot, la vídua i els set fills van denunciar el Ministeri d’Interior, que l’octubre de 1983 va ser condemnat a indemnitzar la

Sebastián Trapote, l’ex-cap de la policia espanyola que va matar un detingut

PAÍS - PRINCIPAT

Ha Declarat avui com a testimoni en el judici contra el procés perquè era el cap de la policia espanyola durant l'1-O

Per: Redacció

07.03.2019  11:50

Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, declara avui com a testimoni en el judici contra el procés independentista. Va ocupar el càrrec del 24 de juliol de 2015 al 7 de setembre de 2018, quan es va jubilar. Aquell dia va tancar una carrera policíaca tacada gairebé des del començament. Tal com va publicar ElCrític.cat amb la col·laboració de l’historiador David Ballester, Trapote, quan tenia tan sols vint anys, va matar un home d’un tret per l’esquena quan era detingut per la policia. La víctima era José Luís Herrero Ruiz que tenia set fills menors d’edat. Segons la sentència de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol, dictada el setembre del 1983, la mort s’hauria evitat ‘si s’haguessin utilitzat la prudència i diligència mínimes que s’esperen d’un funcionari del Cos Superior de la Policia auxiliat per diversos col·legues’.



La sentència també recull la versió dels fets dels tres agents que van participar en la persecució i la detenció d’Herrero: el 7 de juny de 1974, vora les onze de la nit, Trapote i dos sots-inspectors, Alfonso Carlos Giménez i Feliciano González Álvarez, van detenir a Badalona José Luís Herrero després d’una cursa ben accidentada, amb trets a l’aire i fugida del sospitós. Quan ja l’havien detingut, van ordenar-li que es posés contra la paret, i ho va fer. En el moment que el sots-inspector Giménez li posava les manilles, el detingut es va girar, va treure una navalla i va fer un moviment, gest que va fer que Trapote disparés el tret letal.

L’autòpsia desmenteix la versió dels policies

El cap del CNP a Catalunya durant l’1-O admet que van actuar al marge dels Mossos avalats per Fiscalia

ESPECIAL JUDICI 1-O

El comissari Sebastian Trapote explica les reticències de Trapero per ser coordinat i reconeix, a diferència de De los Cobos que tenia la totalitat de la interlocutòria

per Quico Sallés (Tribunal Suprem)  

07/03/2019 11:12 | Actualitzat a 07/03/2019 12:17 

El comissari principal Sebastian Trapote en la seva declaració | QS

 

Primera testifical del matí en el judici del procés que avui dedicarà el dia a parar l’orella als comandaments policials. El primer a seure a l’estrada ha estat l’excap del Cos Nacional de Policia durant el Primer d’Octubre, el comissari principal Sebastian Trapote -ara jubilat- que ha assegurat que tenien l’aval del Fiscal Superior de Catalunya per “substituir als Mossos quan hi hagués inacció o un dispositiu insuficient per part de la policia autonòmica”.




De fet, ha relatat al Tribunal Suprem el sistema operatiu amb què van portar a terme al marge dels Mossos. Trapote també ha incidit, al igual que altres testimonis de les acusacions, les reticències del Major Josep Lluís Trapero, a ser coordinat per un funcionari del ministeri de l’Interior. Així mateix, ha admès que coneixia la totalitat de la

[VÍDEO] Trapote reconeix els van denegar l’ordre de registre de la seu de la CUP

PAÍS

Vegeu el vídeo íntegre de la declaració com a testimoni de Sebastián Trapote, ex-cap de la policia espanyol a Catalunya 

Per: Redacció

07.03.2019  10:01





L’ex-cap de la policia espanyola a Catalunya, Sebastián Trapote, ha reconegut que no van arribar a entrar a registrar la seu de la CUP el dia 20 de setembre del 2017 perquè esperaven una ordre judicial que els van ‘denegar’. A preguntes del lletrat Àlex Solà (de l’equip de Jordi Cuixart), Trapote ha defensat que actuaven emparats per una instrucció de la fiscalia que els ordenava comissar material ‘de propaganda’ del referèndum. Trapote diu que estaven vigilant l’edifici perquè tenien ‘sospites fundades’ que hi havia ‘nombrós material’ i que així ho van comprovar quan van interceptar una furgoneta amb material procedent de la seu. Després, van ‘assegurar’ l’edifici durant hores i van demanar ordre judicial per entrar. ‘Vam estar hores esperant però se’ns denega’, ha reconegut Ha defensat, però, que en tot moment hi va haver ‘llibertat de moviments’ a la seu.



Vegeu el vídeo íntegre de la declaració de Sebastián Trapote: