López Obrador, nou president de Mèxic

MÓN - AMÈRICA

El candidat de l'esquerra aconsegueix el 53% dels vots.

Per: Redacció 

02.07.2018  08:38

L’Institut Nacional Electoral de Mèxic ha confirmat que el candidat de l’esquerra a la presidència, Andrés Manuel López Obrador, ha aconseguit el 53% dels vots i, per tant, és el nou president del país. Les dades són d’un recompte ràpid, però no s’espera que canviïn gaire.



Obrador, que encapçala l’aliança Junts Farem Història, es converteix en el tercer candidat que arriba a la presidència sense ser de l’hegemònic Partit Revolucionari Institucional (PRI). El nou president ha assegurat que la seva prioritat serà erradicar la pobresa, la corrupció i la impunitat. Obrador també ha dit que vol cultivar una relació d’amistat amb els EUA.





En segon lloc ha quedat Ricardo Anaya, representant de la coalició Per Mèxic Endavant amb el 22% dels vots. El candidat del PRI, José Antonio Meade, només ha aconseguit el 16% dels vots i ha quedat molt lluny del 38% que va aconseguir l’actual president Enrique Peña Nieto el 2012.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/lopez-obrador-nou-president-de-mexic/ 

 

Compromís, ERC i el PDECat amb risc de no ser al parlament europeu per la imposició d’un llindar mínim de vots

MÓN - EUROPA

En cas d'aprovar-se el llindar obligatori no entraria en vigor fins a les eleccions europees del 2024.

Per: Redacció 

02.07.2018  11:22

ERC, el PDECat i Compromís podrien perdre la seva representació al parlament europeu si aquest aprova la reforma de la llei electoral, amb la imposició d’un llindar mínim per poder entrar d’entre el 2 i el 5% als estats de circumscripció única i amb més de 35 escons, com és el cas de l’estat espanyol. Amb tot, seran els mateixos estats els qui decideixin quin serà el percentatge.



La força més afectada seria Compromís, que va sumar un 1,92% dels vots emesos l’any 2014 en el marc de la candidatura Primavera Europea, que incloïa Equo, Chunta Aragonesista, entre més. La conseqüència més immediata seria que als partits sense representació territorial a tota la

Els Estats Units es retiren del Consell de Drets Humans de l’ONU

MÓN-AMÈRICA

L'ambaixadora davant de les Nacions Unides acusa l'òrgan de ser 'hipòcrita' en plena polèmica per la política de l'administració Trump de separar dels seus pares els fills d'immigrants irregulars.

Per: ACN 

20.06.2018  08:23

Els Estats Units abandonen el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Així ho han anunciat l’ambaixadora dels EUA a l’ONU, Nikki Haley, i el Secretari d’Estat, Mike Pompeo, en una conferència de premsa. Segons han dit, el Consell de Drets Humans de l’ONU és un òrgan ‘hipòcrita’ que té una ideologia ‘anti-Israel’ i inclou membres que vulneren els drets fonamentals.



L’anunci ha arribat en plena polèmica per la política de l’administració de Donald Trump de separar dels seus pares els fills d’immigrants que creuen la frontera entre els EUA i Mèxic de forma irregular, i que s’emmarca en l’estratègia de ‘tolerància zero’ del president nord-americà amb la immigració.



Uns 2.000 menors han estat separats dels seus pares en els últims mesos, i molts estan tancats en

'Telepolis': "Merkel va evitar un bany de sang l'1-O"

REFERÈNDUM







Alba Solé
Foto: EFE
Barcelona. Dissabte, 16 de juny de 2018

"La cancellera Angela Merkel va ser qui va evitar un bany de sang el dia del referèndum sobre la independència de l'1 d'octubre". Això és el que afirma el diari alemany Telepolis en un extens article titulat "Cada cop és més difícil per al jutge espanyol Llarena".



El diari recorda el que va dir el síndic de greuges Rafael Ribó en una entrevista al diari escocès The National; Ribó va revelar que la cancellera alemanya va telefonar durant la repressió policial del referèndum de l'1-O el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, per deixar-li clar que "Europa no pot acceptar la brutalitat policial".



És per això que Telepolis assegura que Merkel "va evitar un bany de sang" i afegeix que "estava

Bèlgica investigarà l’espionatge dels serveis secrets espanyols a Carles Puigdemont

MÓN - EUROPA

Arran de la detecció d'un geolocalitzador al cotxe del president.

Per: Redacció 

13.06.2018  11:56

Les autoritats belgues investigaran si els serveis secrets espanyols van fer seguiments a Carles Puigdemont sense que aquest en tingués coneixement. La investigació l’ha iniciada el comitè de vigilància dels serveis d’intel·ligències belgues, el Comité R., arran d’una petició que va fer el partit flamenc N-VA Peter Buysrogge, segons que ha informat avui el diari De Tijd i que ha recollit Politico Europe.

Va dir Buysrogge: ’Vull saber si hi ha hagut una intervenció de la intel·ligència o dels serveis de seguretat espanyols al nostre territori i, si és així, si va passar amb el coneixement dels serveis de seguretat federals belgues’. La petició es va fer arran de les investigacions de la policia belga sobre l’ús de diversos agents secrets i de la col·locació d’un geolocalitzador GPS sota el cotxe de Puigdemont mentre era a Bèlgica.

La policia belga ja estava investigant la targeta GSM dels geolocalitzadors trobats al cotxe del

Reforma clau a la UE: els partits catalans, expulsats de l'Eurocambra?

UNIÓ EUROPEA







Albert Acín | Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 8 de juny de 2018

La Unió Europea és més a prop de prendre un pas decisiu que afectarà de ple el Parlament europeu. Prepara una llei electoral reformada que, a part de redistribuir part dels escons del Regne Unit entre els països membres, també servirà per establir un mínim de vots per obtenir representació, la qual cosa es coneix com a barrera electoral.



La reforma de la norma encara ha de ser validada al Parlament Europeu, on s'ha d'aprovar per majoria absoluta, però de ser acceptada, podria perjudicar greument ERC i el PDeCAT, que fins i tot es podrien quedar fora de la Cambra europea. La votació s'ha de dur a terme en el ple que tindrà lloc la primera setmana de juliol, però encara no està clar que aconsegueixi els vots suficients per tirar endavant.



La novetat que s'introduirà per primera vegada serà el llistó mínim de vots, que serà del 2% al 5% segons el que decideixi cada país membre. Aquest mínim només es posarà en

El congrés del Partit Nacional Escocès votarà una resolució per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

MÓN - EUROPA

El congrés comptarà amb la participació de Clara Ponsatí i Nicola Sturgeon.

Per: ACN

 

 

08.06.2018  14:09

 

 

 

 

 

El congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) votarà demà una resolució en suport de Clara Ponsatí. Demà la militància de la formació que governa a Escòcia sotmetrà a votació una moció que crida a solidaritzar-se amb ‘la campanya jurídica’ de l’ex-consellera d’Ensenyament de la Generalitat, que s’enfronta a una ordre europea de detenció emesa per l’estat espanyol.



El text de la resolució proposada per les joventuts del partit demana al govern espanyol que permeti la tornada de tots els exiliats polítics i que alliberi immediatament a tots els presos polítics sense condició com a part d’un acord democràtic. La trobada se celebrarà a la ciutat d’Aberdeen i hi participarà la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, la mateixa ex-consellera i el seu advocat Aamer Anwar.



La resolució destaca ‘la independència’ judicial i policial del sistema escocès en el procediment d’extradició, però alerta que, si s’executa l’euroordre, Ponsatí correria el risc d’anar a la presó per

La Fiscalia alemanya tramita l'extradició de Puigdemont i tot queda ara a mans del Tribunal

CAS 1-O







Lluís Bou
Barcelona. Divendres, 1 de juny de 2018

La Fiscalia d'Slesvig-Holstein ha presentat aquest matí formalment la petició d'extradició del president a l'exili, Carles Puigdemont, en els termes que ja havia anunciat fa dies, i ara tot queda pendent de la decisió del Tribunal del land que ha de prendre la decisió.



Ara està previst que el Tribunal demani el parer de la defensa de Puigdemont abans d'adoptar la decisió final sobre el cas.



La Fiscalia curiosament fins ara no havia materialitzat la petició i s'ha esperat a la pràctica a la resolució de la moció de censura contra Mariano Rajoy, i a la possible obertura d'un nou escenari a Espanya. La Fiscalia ha presentat la seva

Incendi a la Comissió Europea per unes declaracions d’un comissari contra Itàlia

MÓN - EUROPA

Günther Oettinger afirma en una entrevista que els mercats ensenyaran als italians a no votar partits populistes.

Per: Redacció 

30.05.2018  10:13

El Comissari europeu de Programació Financera i Pressupostos, Günther Oettinger, va provocar anit un incendi mediàtic al cor de la UE. En una entrevista al mitjà alemany DW, el comissari va assegurar que els mercats ensenyaran als italians a no votar partits populistes, en referència al  que havien de formar una coalició de govern.



La situació política a Itàlia està estancada d’ençà que el president Sergio Matarella va vetar el nomenament d’un ministre d’Economia antieuro. Matarella ha proposat un govern tècnic fins al 2019, però els principals partits reclamen eleccions immediates. Aquesta inestabilitat ha disparat la prima de risc i els números vermells a la borsa. I en aquest context, on el fantasma de la crisi de

La Comissió Europea reitera a Espanya que les euroordres funcionen ‘molt bé’ i que no es modificaran

MÓN - EUROPA

El portaveu de justícia, Christian Wigand, afirma que no es preveu cap canvi.

Per: Redacció 

18.05.2018  16:28

La Comissió Europea ha tornat a tancar la porta a la modificació del sistema de les euroordres. El portaveu de justícia, Christian Wigand, ha dit que funcionen ‘molt bé’ i que no es preveu cap canvi. La portaveu de la Comissió Mina Andreeva ha comentat que correspon a la institució europea la facultat de proposar una modificació del sistema d’euroordres.



El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, va afirmar ahir que les euroordres no funcionen amb prou agilitat i que potser plantejaria la qüestió a la pròxima reunió dels ministres de justícia dels estats membres de la Unió Europea. Es dóna el cas que

La intel·ligència francesa deté sis txetxens per la relació amb els atemptats del 17-A

PAÍS - PRINCIPAT



 

Els arrestos s'han fet al departament del Baix Rin i a Occitània (Gironda i l'Alta Garona), segons que informa France Info.

Per: Redacció 

15.05.2018  11:47

Agents de la DGSI, l’agència d’intel·ligència francesa, han detingut aquest matí sis persones d’origen txetxè per la seva relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost.

Els arrestos s’han fet al departament del Baix Rin i a Occitània (Gironda i l’Alta Garona), segons que informa France Info.

La policia ha desvinculat l’operatiu de l’atac d’aquest cap de setmana a París, on Khamzat Azimov va assassinar un home a ganivetades i en va ferir cinc més.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-policia-francesa-dete-a-sis-txetxens-per-la-seva-relacio-amb-els-atemptats-del-17-a-barcelona-cambrils/ 

 

Ampli ressò internacional de l'elecció de Quim Torra com a president

INVESTIDURA







Lluís Bou
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 14 de maig de 2018

L'elecció de Quim Torra com a nou president de la Generalitat ha tingut un ampli ressò internacional. Els principals mitjans internacionals han informat del fet, analitzant quina evolució farà ara Catalunya quan torna l'aposta independentista. Els mitjans anglosaxons coincideixen que Quim Torra és un polític "falcó".



Le Monde (França): "Espanya: Quim Torra, independentista convençut, escollit president de Catalunya"



El gran diari francès assegura que els durs qualificatius que ha llançat l'oposició de dreta i esquerra contra Quim Torra "són lluny d'anunciar una disminució de

El Catalonia America Council recupera la diplomàcia pública catalana a Washington

MÓN - AMÈRICA

El nou organisme és dirigit pel delegat de la Generalitat als Estats Units, Andrew S. Davis.

Per: Redacció 

01.05.2018  22:00

Avui es fa pública la creació del Catalonia America Council, una organització sense ànim de lucre, situada a Washington, que recupera la presència de la diplomàcia pública catalana als Estats Units, després del tancament de la delegació de la Generalitat. De fet, el director executiu del Catalonia America Council és el delegat de la Generalitat als Estats Units, Andrew S. Davis.



El Catalonia America Council va orientat a enfortir les relacions entre els Estats Units i Catalunya, però, a diferència de la delegació oficial del govern, és un organisme privat, que es finança amb donacions. D’aquesta manera, es recupera a la capital dels Estats Units el concepte de diplomàcia pública que guiava la tasca del Diplocat, entenent que les relacions entre els països no han de ser només competència dels governs, sinó del conjunt de la societat.



El director del Council ha explicat que aviat anunciarien les primeres activitats i quins membres integren el grup assessor.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-catalonia-america-council-recupera-la-diplomacia-publica-catalana-a-washington/ 

 

Les Illes Fèroe sotmeten aquest dimecres a referèndum el seu dret a l'autodeterminació

Els seus ciutadans decideixen aquest 25 d'abril si es modifica la Constitució per tal que l'arxipèlag pugui independitzar-se de Dinamarca en un futur.

perA.D.  

25/04/2018

Les Illes Fèroe | Europa Press

 

Les Illes Fèroe decideixen aquest dimecres si comencen a fer camí cap a la independència de Dinamarca. Els seus ciutadans sotmeten a referèndum aquest 25 d'abril si reformen la Constitució per tal que l'arxipèlag tingui el dret a l'autodeterminació.




Aquest referèndum es va convocar el mes de febrer de l'any passat, i el primer ministre de les Illes Fèroe, Aksel Johannesen, va anunciar que "la Constitució definirà la

Der Spiegel es fa ressò de les paraules de Montoro: "El referèndum no s'ha pagat amb diners públics"

Política Última actualització Dimecres, 18 d'abril de 2018 16:00 h

Un dels diaris més influents d'Alemanya en parla mentre els jutges de Slesvig-Holstein han de decidir si hi ha malversació.

Gerard Sesé @gerardsese | Un dels diaris més influents d'Alemanya i que compta amb més lectors torna a parlar de la situació de Carles Puigdemont, la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein, les declaracions dels polítics espanyols i, sobretot, de les crítiques del TS a justícia germànica. 

© ACN

Ja ho deia avui Jaume Alonso-cuevillas a 'Els Matins' TV3: "Si els jutges espanyols volien convèncer els jutges alemanys segur que aquesta no seria la manera més intel·ligent de fer-ho". Fa referència a les crítiques de l'última interlocutòria del TS a la justícia alemanya. Una escalada en la dialèctica que no ha passat desapercebuda als mitjans alemanys. Der Spiegel en dedica tot un article.

Davant de la negativa dels jutges de l'Estat de Slesvig-Holstein a extradir Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió tal com demanava Pablo Llarena, ara només queda la possibilitat que acceptin un delicte de malversació, tot i que aquest implica corrupció. Mentre els jutges segueixen deliberant, el rotatiu germànic s'ha fet ressò a les seves pàgines de les paraules de Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda espanyol. La meitat d'aquest article explica que el dirigent popular assegura que

El parlament suís avisa que no extradirà Rovira per motius polítics

PAÍS - PRINCIPAT

El govern suís ja havia indicat que sempre refusa les peticions d'extradició per causes polítiques.

Per: Redacció 

18.04.2018  12:42

Suïssa refusarà l’extradició de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, si es demana per ‘motius purament polítics’. Ho ha confirmat el comitè d’Afers Estrangers del Parlament suís, que ahir va examinar el cas.

Segons el document publicat després de la reunió parlamentària, ja hi ha un ‘procés en marxa’ per la petició d’extradició a Espanya de Rovira.

‘El comitè d’Afers Estrangers ha examinat el cas de la independentista catalana Marta Rovira, que ha trobat refugi a Suïssa després del seu processament per

El tribunal de Slesvig-Holstein no fa cas dels atacs del Suprem espanyol

PAÍS - PRINCIPAT

Fonts del jutjat alemany diuen que 's'haurà de veure' si Llarena afegeix la sedició a l'euroordre i si la fiscalia del 'land' l'admetria a tràmit.

Per: ACN

18.04.2018  10:55

El tribunal de Slesvig-Holstein descarta de valorar els ‘comentaris’ del Tribunal Suprem espanyol sobre la decisió de no lliurar per rebel·lió el president Carles Puigdemont i alliberar-lo. Ho han manifestat a l’ACN fonts del jutjat d’aquest land alemany. ‘No comentem les nostres decisions ni ens manifestem respecte dels comentaris d’altri sobre les nostres decisions’, diuen aquestes fonts. Al tribunal de Slesvig-Holstein avisen que encara no s’ha confirmat que el Tribunal Suprem espanyol afegeixi el delicte de sedició a l’euroordre i que, si fos el cas, després caldria que la fiscalia general del land alemany ‘requerís l’admissió de l’extradició per aquest delicte’. En aquest cas, a Slesvig-Holstein haurien d’analitzar ‘si una extradició per aquest motiu és procedent’. ‘Això s’hauria de veure’, afegeixen.



El Tribunal Suprem espanyol va emetre ahir una interlocutòria en què criticava el Tribunal Superior de Slesvig-Holstein per la decisió de descartar el delicte de rebel·lió que la justícia espanyola imputa a Carles Puigdemont. A més, la sala segona del Suprem insistia en el relat de la violència i afirmava que

Suïssa desmenteix Espanya i nega haver demanat ara la detenció de Falciani

MÓN - EUROPA

Un portaveu del Ministeri de Justícia assegura que l'ordre de detenció és del maig del 2017.

Per: Redacció 

05.04.2018  17:01

Suïssa va actualitzar l’orde internacional de detenció contra Hervé Falciani el maig del 2017, i no el 19 de març, segons ha confirmat el ministeri de Justícia suís a l’ACN. ‘És completament fals que només se’l reclami des del 19 de març del 2018’, ha dit el portaveu del ministeri, Folco Galli.

El maig de l’any passat, Suïssa va ‘adaptar l’ordre original’ de detenció al Sistema d’Informació de Schengen (SIS), a petició del fiscal del cantó de Ginebra, després que Falciani fos condemnat pel Tribunal Penal Federal.

Per tant, des de l’any passat, Suïssa demana l’extradició de l’informàtic ‘amb l’objectiu d’executar la seva condemna a presó’ i no per jutjar-lo, com es

La fiscalia de Schleswig-Holstein demana l'extradició de Puigdemont i mantenir-lo a presó

INDEPENDÈNCIA







Albert Acín
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 3 d'abril de 2018

La fiscalia de Schleswig-Holstein ha admès a tràmit la petició d'extradició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pels delictes de rebel·lió i malversació, segons ha informat a través d'un comunicat aquest dimarts. La fiscalia general del land en què es va detenir al president, Schleswig-Holstein, ha demanat l'extradició al Tribunal Superior, l'organisme que ha de prendre una decisió sobre Puigdemont.



En la mateixa línia, la fiscalia demana mantenir al president Puigdemont en presó preventiva mentre no es pren una decisió sobre el seu futur en apreciar un "risc de fuga".

Com passa en el cas de la justícia espanyola, el moviment de la fiscalia no significa que aquesta sigui la decisió final dels tribunals alemanys. De fet, ara és el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein qui ha de prendre la decisió sobre l'extradició de Puigdemont.



El president es troba en presó preventiva des que va ser detingut el 25 de març prop de la frontera entre Alemanya i Dinamarca. La detenció, portada a terme per

El vice-president liberal del Bundestag s’oposa a l’extradició de Puigdemont per rebel·lió

MÓN - EUROPA

El principal partit de l'esquerra alternativa, Die Linke, demana l'allibermament de Puigdemont.

Per: Redacció 

25.03.2018  19:24

Un vice-president del parlament federal alemany, Wolfgang Kubicki, ha descartat una extradició de Carles Puigdemont si és per rebel·lió.

‘A Alemanya no coneixem el delicte de ‘rebel·lió’, a diferència de l’estat espanyol’, ha dit el dirigent liberal en declaracions a la xarxa de diaris regionals alemanys Redaktionsnetzwerk Deutschland.