Vídeo: El vice-president de la Comissió Europea, acorralat en un debat pel maltractament a Catalunya

MÓN - EUROPA

El president de Flandes li diu que no pot estar d'acord amb el discurs d'Europa: 'Rebel·lió és un concepte del segle XIX, és típic de les dictadures'.

Per: Redacció 

07.03.2018  17:43

El vice-president primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va afrontar una situació força tensa en un acte a Lovaina, on també participava Geert Bourgeois, president del govern de Flandes. Un ciutadà català resident a Flandes va interpel·lar-los sobre la situació a Catalunya i els va preguntar perquè Europa podia permetre la dissolució d’un parlament i d’un govern legítim. Timmermans, tot i reconèixer la violència de l’1-O, va optar per un discurs que no es desmarcava de la posició oficial d’Europa. Burgeois, en canvi, tot adreçant-se a Timmermans, va ser molt dur amb la Comissió Europea:



‘Hi ha representants que són a l’exili i hi ha presoners polítics. Fins i tot han ficat el senyor Junqueras en una cel·la d’aïllament durant cinc dies. I tot això, Frans, d’acord amb una legislació que no es manté enlloc. Rebel·lió és un concepte del segle XIX. Només es troba en les dictadures’.


 Video :

Empresaris alemanys critiquen l'actitud de Felip VI i demanen diàleg

INDEPENDÈNCIA







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 6 de març de 2018

"Més de dos milions de vots a favor de la independència obliguen a qualsevol institució de l’Estat a negociar, parlar i pactar, la ignorància no serveix de res". Així s'ha pronunciat el president del Cercle d’Empresaris de Parla alemanya, Albert Peters, en la presentació d'un col·loqui al Círculo Ecuestre on ha participat el president del Parlament, Roger Torrent.



Peters també ha criticat el rei Felip VI per no haver estat més "conciliador". "M’hauria agradat que el Rei tingués paraules conciliadores per tots els catalans", ha dit Peters, en relació al discurs pronunciat pel monarca el 3 d'octubre. En aquest sentit, el president del Cercle d'empresaris alemanys ha criticat que l'Estat i la monarquia per la seva actitud davant els votant del 21-D i també del 3-O.



Peters també ha criticat la política fiscal catalana, perquè ha assegurat que "Catalunya paga i empassa", i ha exigit el corredor mediterrani.



Tot i això, Peters ha criticat les paraules de Torrent al Col·legi d'Advocats, on va denunciar la falta de separació de poders a Espanya i l'existència de presos polítics. També li ha retret que no aprofités el MWC per parlar amb el Rei espanyol per expressar les “seves molèsties”. En aquest sentit, li ha exigit que

Montoro pressiona la Generalitat amb una cacera de bruixes contra un centenar de juristes, periodistes i empreses

PAÍS - PRINCIPAT

Prova de forçar la Intervenció General a extralimitar-se investigant-los per ser independentistes.

Per: Redacció 

06.03.2018  16:53

Una vegada constatat que el govern no es va gastar diners en el referèndum de l’1-O, el Ministeri d’Hisenda espanyol sembla que vol provar una nova via per a incriminar la Generalitat i fabricar una hipotètica acusació de malversació de fons públics. La Interventora General va rebre ahir una amenaça directa del secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fenández de Moya Romero, perquè investigui tots els pagaments i factures a una llista d’un centenar de juristes, empreses i periodistes fets no solament des de la Generalitat sinó també des de totes les entitats que en depenen. La Intervenció General ha enviat còpia a totes les entitats del sector públic de la Generalitat perquè recullin la informació o certifiquin que no la tenen.



En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, el govern espanyol ordena a la Intervenció General de lliurar tota la documentació abans del 12 de març a les 10.00 i amenaça que ‘el possible incompliment farà que es doni trasllat d’aquesta actuació a les autoritats competents als efectes de l’exigència de les responsabilitats personals procedents’. Es dóna el cas que la Intervenció havia respost el 20 de febrer a una altra demanda semblant del ministeri espanyol recordant que no tenia competències per a recollir la informació sol·licitada, d’acord amb la llei de finances públiques de Catalunya. El govern espanyol diu en la carta que l’ordre que justificava la intervenció de les finances de la Generalitat el 2015 sí que autoritza a fer-ho. D’aquesta manera, pretén de fer valer una ordre ministerial per damunt del que disposa una llei del parlament.



A més d’aquesta irregularitat, del requeriment també destaca el biaix ideològic, atès que assenyala entitats, empreses i persones pel seu independentisme. El govern espanyol vol disposar dels possibles pagaments i les factures des del 2015 fins ara a l’empresari Oriol Soler, a l’empresa Mediapro, a l’empresa editora del

El TC evita pronunciar-se sobre el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Puigdemont

MÓN - ESPANYA

Dóna trasllat a les parts per tal que valorin si amb la nova candidatura de Sànchez cal seguir tramitant el recurs.

Per: Redacció 

06.03.2018  14:58

El ple del Tribunal Constitucional espanyol havia de decidir si admetia o no a tràmit el recurs del govern espanyol per impugnar la candidatura de Carles Puigdemont. Els magistrats han xutat la pilota endavant i han decidit donar trasllat a les parts perquè valorin si hi ha hagut una possible pèrdua de l’objecte del recurs. És a dir, per tal que opinin sobre si cal seguir endavant amb el recurs un cop s’ha publicat al Butlletí Oficial del Parlament la convocatòria del ple del proper 12 de març amb Jordi Sànchez com a candidat.



El TC sí que ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat pel PSC per desblocar la legislatura. El plenari tramitarà el recurs però no fixa mesures cautelars, tal com volien els socialistes. El PSC havia sol·licitat al tribunal que dictaminés que els terminis per investir president havien començat i ja corria el rellotge dels dos mesos.



El TC havia de decidir si admetia a tràmit el recurs del govern espanyol contra la candidatura de Puigdemont, presentat el 26 de gener. El govern espanyol va fer el pas tot i el revés del Consell d’Estat espanyol, que considerava que no hi ha fonaments per impugnar llavors la candidatura. L’endemà, el tribunal es va reunir d’urgència i va dictar unes mesures cautelars que

El ple d'investidura serà el 12 de març

NOVA LEGISLATURA







Alba Solé
Barcelona. Dimarts, 6 de març de 2018

El ple d'investidura serà el dilluns 12 de març. Així ho indica l'escrit que ha presentat l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, perquè tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional el deixin sortir per assistir al ple d'investidura i pugui ser proclamat president de la Generalitat. 

Convocat el debat del programa i votació d'investidura del diputat Jordi Sánchez i Picanyol, candidat proposat a la presidència de la Generalitat, per dilluns 12 de març a les 10.00h. #Parlament pic.twitter.com/cSBsxFS6ZW

— Roger Torrent 🎗 (@rogertorrent) 6 de març de 2018

El president Roger Torrent ha signat la convocatòria oficial aquest dimarts al matí i ha afegit que es farà a les 10 h de dilluns vinent.



L'escrit de la defensa de Sànchez que ha revelat la data diu: "Amb el ple d'investidura previst pel 12 de març de 2018 se sol·licita que, tal com ha passat amb altres procediments previs també relacionats amb el Parlament de

Desintoxicació: La història real de la falsa notícia d’espionatge polític dels Mossos

PAÍS - PRINCIPAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Els falsos reclutadors del Cesicat van ser detinguts i sentenciats a una pena de divuit mesos de presó.

Per: Redacció 

06.03.2018  12:00

La notícia publicada la setmana passada en alguns mitjans sobre un suposat cas de recultament de mossos per a fer espionatge polític s’ha demostrat que és falsa. La notícia fou producte de filtracions de la policia espanyola sobre la documentació interceptada als Mossos el 26 d’octubre a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. El Confidencial, concretament, va explicar que el Cesicat reclutava agents dels Mossos d’Esquadra per a fer espionatge i els oferia un sou en negre de 700 euros, un pis franc i assistència legal. Tanmateix, una informació publicada avui per La Vanguardia, i confirmada i ampliada pels Mossos a VilaWeb, ho desmenteix.



La història neix de la declaració d’un mosso davant dels seus superiors, on denuncia que dos reclutadors li van oferir formar part del Cesicat. L’agent diu que va tenir dues trobades amb ells i explica que la feina consistia a fer escoltes telefòniques a polítics i altres persones d’interès que poguessin perjudicar a la Generalitat. Segons la declaració, els suposats membres del Cesicat sabien detalls de la vida íntima del mosso, li van presentar documentació oficial i li van ensenyar un pis franc, situat al carrer de Númancia número 77.



La realitat, tanmateix, no és aquesta. Un dels suposats reclutadors, un estudiant universitari que fregava la majoria d’edat, pretenia establir una relació sentimental amb l’agent dels mossos i utilitzava l’excusa del Cesicat per a quedar amb ell. No hi havia cap pla d’espionatge amb escoltes. El sou era mentida, així com l’assistència legal. El pis franc era el domicili familiar del fals reclutador. La

Axel Schönberger: ‘Des del 27 d’octubre de 2017, Espanya no és una democràcia’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al professor de la Universitat de Bremen.

Per: Martí Estruch Axmacher

04.03.2018  22:00

 

Els alemanys ho tenen més clar que els catalans. Així començava un missatge de WhatsApp que va circular en massa pels mòbils de la Catalunya groga fa un parell de setmanes i que reproduïa algunes de les opinions del professor Axel Schönberger. Certament, no es mossega la llengua a l’hora de criticar l’estat espanyol i qualificar-lo de dictadura. Però qui és aquest llatinista i romanista alemany que aquests darrers mesos ha deixat penjada la seva tasca científica per donar suport a la causa catalana? Mirem de treure’n l’entrellat amb aquesta entrevista.



—Senyor Schönberger, en sou conscient que la versió catalana del vostre article ‘Die Wahl zwischen Freiheit und Knechtschaft’ (‘Elegir entre llibertat i esclavatge’) ha circulat en massa per les xarxes socials i els mòbils dels catalans? Us sorprèn?



—Aquest article no solament s’ha estès per Catalunya, sinó per tot el món. Vaig supervisar i autoritzar la traducció catalana que n’ha publicat l’Unilateral. Però hi ha traduccions, com l’anglesa i la castellana, que s’han fet i que han començat a circular sense la meva autorització. M’han arribat comentaris des de diversos països i continents. A molts llocs hi ha una gran indignació per la demofòbia del règim espanyol i la injustícia dels tribunals espanyols. Crec que a Catalunya l’article es va difondre molt ràpidament mitjançant WhatsApp.



Al capdavall, en aquest text només hi dic les mateixes coses que diria qualsevol persona amb dos dits de seny que segueixi la situació a Catalunya i tingui els coneixements bàsics necessaris. A la majoria dels catalans no els hauria de sorprendre res del que hi dic. Si interessa, segurament és per l’escandalosa conspiració de silenci existent en la política europea pel que fa a la nació catalana i al seu legítim dret d’autodeterminació. Com que els principals polítics d’Europa tracten els catalans com si fossin esclaus espanyols i no com a ciutadans de la UE, m’imagino que a Catalunya deuen agrair que un ciutadà estranger com jo expressi el que de fet haurien d’haver dit ja fa temps la senyora Merkel i el senyor Macron, com també els senyors Juncker, Tajani i Tusk, si es prenguessin seriosament l’article 2 del Tractat de la UE i la Convenció Europea de Drets Humans.



—No vigileu si feu afirmacions políticament correctes quan parleu de Catalunya.

La Federació anglesa de futbol compara el llaç groc de Guardiola amb l’esvàstica

PAÍS - PRINCIPAT - ESPORTS

Guardiola té fins al 5 de març per a presentar al·legacions.

 Per: Redacció

05.03.2018  12:52

La Federació anglesa de futbol (FA) va decidir fa uns dies de sancionar a Pep Guardiola per dur el llaç groc als partits. El tècnic ha fet cas omís de l’advertiment i ha continuat mostrant-lo en públic, per això la federació ha tornat a avisar-lo que els símbols polítics no estan permesos.



Martin Glenn, president executiu de la FA, ha argumentat el seu missatge comparant el llaç groc amb una esvàstica.



‘No podem ni volem que el futbol mostri símbols polítics. Els símbols que

ERC manté el suport a Jordi Sànchez i avisa la CUP que no vol negociar des de zero

PAÍS - PRINCIPAT

Rovira diu que hi ha un preacord amb JxCat i que cal acabar de tancar les negociacions.

Per: Redacció 

05.03.2018  14:26

Esquerra Republicana ha afirmat que manté el suport a la candidatura de Jordi Sànchez tot i l’abstenció de la CUP i ha dit que hi ha un preacord amb JxCat. La secretaria general del partit, Marta Rovira, i el conseller Raül Romeva s’han reunit amb el president del parlament, Roger Torrent, i han reiterat el seu suport a la candidatura de Sànchez.



Per la seva banda, el portaveu republicà, Sergi Sabrià, ha dit que repetir les eleccions seria una irresponsabilitat iiha avisat la CUP que ERC no vol negociar des de zero.. ‘Donem suport a la candidatura de Jordi Sánchez. És evident que

La CUP diu a Torrent que no investirà Sànchez ni cap candidat amb un programa autonòmic

PAÍS - PRINCIPAT

Demana a Junts per Catalunya i ERC que siguin capaços de defensar 'un programa d'acció republicana'.

Per: Redacció 

05.03.2018  11:34

La CUP ha traslladat al president del parlament, Roger Torrent, la decisió d’abstenir-se si Junts per Catalunya i ERC proposen un candidat sense haver acordat prèviament un programa de govern ‘d’acció republicana’. Així ho ha explicat el diputat Carles Riera en una compareixença posterior a la reunió, en què ha volgut deixar clar que la CUP no veta cap nom., perquè diu que no és un problema de noms. ‘La CUP no ha vetat Jordi Sànchez. Ni tan sols vam parlar de cap nom, perquè no som en aquesta fase. El nostre consell no va parlar ni de Jordi Sànchez. Som en la fase no resolta de parlar del programa polític i d’acció institucional i per això hi ha un profund desacord amb JxCat i ERC, per una banda, i la CUP per una altra.’

Riera ha explicat que ara per ara la seva posició és la de l’abstenció. ‘Podríem entrar a valorar qualsevol nom d’un candidat a presidir les nostres institucions per dur a terme un programa d’acció republicana. Però per a fer programa autonòmic, ens abstindrem.’

Ha afegit que l’abstenció de la CUP fa de mirall de la posició de Junts per Cataluya i ERC, bo i recordant que la seva abstenció permetria d’investir Jordi Sànchez o el nom que les altres dues formacions pactin en una segona ronda de

No sigueu tòxics. Per Vicent Partal @vpartal

OPINIÓ - EDITORIAL

«La discrepància és un valor que cal exaltar, no un problema. I, com deia Joan Fuster, cal reivindicar sempre el dret de canviar d'opinió perquè això, justament, són els enemics qui t'ho neguen».

Per: Vicent Partal

04.03.2018  22:00

Les paraules ‘traïdors’ i ‘traïció’ han tornat sobtadament al vocabulari polític, evidentment perquè la tensió és molt alta i quan passa això l’exabrupte puja a la boca amb massa facilitat. Aquesta mena de llenguatge i aquesta mena de nervis, però, fóra molt convenient d’esborrar-los completament del nostre dia a dia.



Perquè enceguen la raó, perquè empobreixen moralment la societat, perquè són inútils en la pràctica i perquè fan mal a tothom. L’odi és la pitjor de les malalties polítiques ‒i segurament també personals. Amb l’odi és impossible de construir res. I quan algú comença a parlar de traïció això sol ser símptoma que el cervell deixa pas no ja al cor sinó a la panxa, que és on s’origina generalment l’odi descontrolat.



Ahir, per exemple, les xarxes anaven plenes d’acusacions de traïcions i de traïdors. Que si Marta Pascal, que si els manifestants per Tabàrnia, que si Carles Puigdemont, que si Esquerra Republicana en ple o Joan Tardà en particular, que si la CUP… Ja n’hi ha prou. Això no solament no té solta sinó que és tòxic, especialment per a un moviment com l’independentista, que sempre ha entès que el respecte a la diversitats és un valor essencial.



La traïció no és mai un fet habitual. Existeix. És clar que existeix. Però ni és

Govern a l’exili: com funcionarà i què farà?

PAÍS - PRINCIPAT

Les institucions a l'exili ja han començat a treballar a l'anomenada 'Casa de la República' a Waterloo.

Per: Redacció 

04.03.2018  22:00

Fa deu dies que les visites que el president Puigdemont rebia fins ara en un hotel de Brussel·les es desplacen a Waterloo. En aquest municipi de la Valònia francòfona, al carrer dels Advocats, hi ha la famosa casa que es va dir que havia de ser el domicili de Puigdemont a Bèlgica. Ho és, ell hi resideix. Però és molt més que això, com comproven les visites en molts casos amb una mica de sorpresa. Els qui hi treballen en diuen ‘la Casa de la República’. Aquest és el primer impacte que reben els visitants.



Aquests darrers dies hi ha desfilat des d’un grup de batlles fins a periodistes de diversos mitjans i països, científics o artistes, passant per diputats i representants polítics de tota mena, que observen amb curiositat la nova realitat que és el Consell de la República. Quan Puigdemont va anunciar a final de la setmana passada que proposava Jordi Sànchez per a presidir la institució autonòmica, havia comunicat abans que era l’hora de començar a bastir a Bèlgica ‘les institucions de la República Catalana’, la que es va proclamar el 27 d’octubre.



I la primera n’és la seu. Quan els visitants accedeixen a l’edifici, la primera sorpresa és descobrir que allò no és una casa sinó una oficina. Quan passen del rebedor a la sala de reunions que hi ha a la primera planta, tothom observa que hi ha gent, de vegades també alguns consellers a l’exili, treballant en diverses taules. Són els qui podrien definir-se com els primers ‘funcionaris’ de la

La rialla a punta de pistola, el gos d’Abu Ghraib i els inquisidors de Llarena, al primer ple del parlament

PAÍS - PRINCIPAT

Crònica d'una sessió parlamentària plena de cinisme, filibusterisme, xantatge jurídic, violència verbal i ridiculització dels represaliats.

La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, al costat d'un llaç groc (Fotografia d'Albert Salamé).

Per: Pere Cardús

01.03.2018  15:34





La legislatura creada arran del cop d’estat del 155 té dificultats per a començar a rodar. I el ple d’avui n’ha estat un exemple. Tampoc no ha pogut començar amb puntualitat. Els espectacles dels diputats unionistes mirant de dinamitar el bon funcionament de la cambra van tancar la legislatura anterior i han inaugurat la nova. El ple ha deixat veure el xoc absolut que viu la política catalana i alguns matisos a cada bloc –independentista i unionista– prou destacables. Cinisme, filibusterisme, xantatge jurídic, violència verbal, ridiculització dels represaliats, per part del bloc del 155, han estat la tònica de la sessió parlamentària on s’han votat cinc propostes de resolucions.



A un quart d’onze, els diputats eren asseguts als escons, però la mesa presidencial era buida. El ple havia estat convocat a les deu. Si la legislatura va acabar amb una lliçó de filibusterisme del bloc del 155, aquesta ha començat amb el mateix mal peu. Avui el ple es feia per defensar i votar cinc propostes de resolució. La junta de portaveus i la mesa s’han reunit just abans del ple. Finalment, el ple s’ha ajornat a les onze, però ha acabat començant quan passaven vint minuts ben bons de l’hora.



‘Hi ha delicte’

Puigdemont prepara una compareixença que ha de donar peu a la candidatura de Sànchez

NOVA LEGISLATURA







Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018

El president, Carles Puigdemont, farà públic aquest vespre, pels volts de les 19 hores, un missatge a través d'un vídeo a les xarxes socials, un cop el Parlament ha aprovat la seva restitució, en el qual, segons fonts de JxCat, expressarà la voluntat de fer un pas al costat de manera temporal per facilitar la investidura d'un nou president de la Generalitat. La intervenció encara s'està preparant, però d'alguna manera Puigdemont s'encarregarà d'assenyalar el nom de l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, per assumir la candidatura.



Fonts del Parlament asseguren que un cop es confirmi aquest gest, el president de

Junqueras, Forn i els Jordis poden continuar en presó un any més

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha acceptat la petició de la Fiscalia i ha declarat la causa contra el Govern i la Mesa del Parlament com a complexa. El que vol dir que té un any més per seguir investigant abans no es faci el judici. Això pot suposar que el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuïn en presó preventiva.



Ara mateix ja fa sis mesos que investiga i, o tancava ja la instrucció o la declarava complexa. Això fa molt poc probable que el judici sigui a la tardor i que hi hagi inhabilitacions aquesta primavera com s'havia pronosticat.



La demanda de la Fiscalia comptava amb el suport de l'Advocacia de l'Estat i de

Tot el cos consular a Barcelona tanca files amb el cònsol de Finlàndia, represaliat per Espanya

PAÍS - PRINCIPAT

Els noranta-quatre cònsols reconeixen la tasca d'Albert Ginjaume i es mostren sorpresos per la seva destitució.

Per: Roger Graells Font 

01.03.2018  16:22

Els noranta-quatre cònsols de Barcelona han mostrat el seu suport a Albert Ginjaume, ex-cònsol de Finlàndia a Catalunya, després de la seva destitució arran de les pressions del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol. En dues cartes enviades a l’ambaixada de Finlàndia a Madrid a les quals ha tingut accés VilaWeb, l’Associació Consular i el Cos Consular de Barcelona reconeixen la tasca de Ginjaume i mostres la seva sorpresa per la seva destitució.



A més, donen la raó a Ginjaume i expliquen que la decisió de convidar la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, a un dinar del cos consolar es va prendre per consens i que no va ser iniciativa de Ginjaume.



Precisament el govern espanyol justifica la petició de destitució per aquesta invitació.



Ginjaume va ser acomiadat ahir en un acte després que l’ambaixadora de

Un diputat finlandès demana la dimissió de l'ambaixador espanyol

DIPLOMÀCIA







El Nacional
Foto: Google Maps
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018

La destitució del cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, Albert Ginjaume, hauria de comportar, segons el diputat finlandès Mikko Kärnä, que Hèlsinki demani la dimissió de l'ambaixador espanyol al país nòrdic, Manuel de la Cámara. Així ho ha defensat aquest dijous en un comunicat el membre del Partit de Centre, que ha assegurat estar "en xoc" per la petició d'Espanya a Finlàndia perquè cessés a Ginjaume per la seva actitud "inapropiada".



"El senyor Ginjaume ha servit Finlàndia d'una manera exemplar durant 19 anys", ha defensat. Segons recull el comunicat, la tardor passada Karna va rebre un correu electrònic de l'ambaixador Manuel de la Cámara en el qual amenaçava Finlàndia amb "afers de seguretat a la UE" després que el diputat defensés el dret dels catalans de decidir sobre la independència.



"Insto de manera urgent al nostre ministeri d'Exteriors a considerar que

La Mesa admet a tràmit la petició de la CUP de reiterar la declaració d’independència

PAÍS - PRINCIPAT

JxCat i ERC hi han votat a favor.

Per: Europa Press 

28.02.2018  15:01

La Mesa del Parlament ha admès a tràmit la proposta de la CUP perquè en el ple d’aquest dijous ‘es reafirmi i reiteri la declaració d’independència’ proclamada el 27 d’octubre.



L’admissió a tràmit s’ha fet amb els vots majoritaris de JxCat i ERC, i amb el rebuig de C’s i PSC, segons que han explicat fonts parlamentàries.



La proposta de la CUP arribarà al ple com una

Lamela imputa la cúpula política d'Interior per sedició

CAS - 1O







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 28 de febrer de 2018

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha acordat citar per declarar com investigats el proper dia 9 de març a l'ex director general de la policia Pere Soler i l'exsecretari general d'Interior César Puig i Casañas, en el marc de la causa en la qual s'investiguen els fets dels dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre de l'any passat a Catalunya.



En una interlocutòria, la jutgessa atén la sol·licitud de la Fiscalia de l'Audiència Nacional en la causa que se segueix per uns fets que revesteixen els caràcters de dos delictes de sedició de l'article 544 del Codi Penal sense perjudici d'ulterior qualificació i, en particular, com a constitutiu d'un altre d'organització criminal de l'article 570 bis. Rebutja la magistrada la pràctica de les diligències sol·licitades pel Ministeri Públic ja que en uns casos ja consten unides a les actuacions i en altres ja han estat acordades i en part practicades.



Soler ha estat diverses vegades a l'Audiència i el tribunal Suprem durant les declaracions dels consellers i de la Mesa. De fet el dia que van empresonar el

Albert Ginjaume: “Madrid té por que els cònsols donem informació diferent sobre el procés”

PROCÉS - PRESSIONS

El ministeri d’Exteriors espanyol ha imposat el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia. Parla de “cacera de bruixes” i alerta altres cònsols que qualsevol pot ser cessat sense explicacions.

per Gemma Aguilera  

26/02/2018

 

El fins ara cònsol honorari de Finlàndia creu que Madrid vol silenciar informació sobre Catalunya a l'exterior | Jordi Borràs

Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni explicacions. Ha representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE. Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid, i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de Finlàndia a Catalunya, una funció que no té cap retribució i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia, un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre altres coses, la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país.





Senyor Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta funció de manera desinteressada? 


Sobre les raons per les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de l’Àfrica, interessats en aquests projectes.





El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...