Catalunya recupera el ritme exportador mentre l’Estat perd vendes

 

 

EMPRESES

 

 

El comerç a l'exterior del país accelera fins als 8.567 milions d'euros amb la indústria química com a gran protagonista

 

 

Un vaixell descarregant al port de Barcelona / EP

 

 

Alberto Prieto

18/12/2023 11:03 

 

 

Les exportacions catalanes tornen a créixer després d’un mes de resultats a la baixa. Segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme publicades aquest mateix dilluns, les vendes internacionals de les empreses del país es van enfilar l’octubre fins als 8.567,3 milions d’euros, un 8,3% més que durant el mateix període de l’any anterior. Amb aquest impuls, Catalunya es consolida còmodament com el motor exportador d’un Estat espanyol que no es recupera del batzac dels darrers mesos: el conjunt d’empreses espanyoles han facturat als mercats internacionals durant el desè mes de l’any menys de 32.277, una caiguda interanual del 2,4%. La immensa majoria de les regions, de fet, pateixen intensos retrocessos en la facturació forana, liderats per la Comunitat de Madrid, que perd el 27,9% del seu comerç exterior en termes interanuals. En l’acumulat de l’any, el sector exportador català escala, així, fins als 85.000 milions d’euros, un 9,7% més que dotze mesos abans; mentre que l’Estat espanyol s’estanca per sota dels 320.000 milions.

Entre els sectors amb més potencia a l’exterior destaca, com ja és tradició en la composició de les exportacions catalanes, la química, amb una facturació als mercats globals de 2.446 milions d’euros. Aquesta xifra, prop de nou punts superior a la del mateix període del 2022, fa escalar l’aportació d’aquesta branca fins al 28,6% dels ingressos catalans a l’exterior, la més elevada amb molta diferència. Després de més d’un any d’elevada presència dins les vendes globals del país, crida l’atenció la desaparició del sector de l’automòbil, que s’havia consolidat durant la primera meitat del 2023 com el segon amb millor capacitat exportadora. En el seu lloc apareixen els béns d’equipament -com ara la maquinària industrial-, que registren més de 1.340 milions d’euros. Si bé els guanys són elevats, queden lleugerament per sota dels que van assolir aquestes empreses durant l’octubre del 2022 (-1%). Completa el pòdium l’alimentació, que creix prop d’un 10% als entorns internacionals fins fregar els 1.300 milions d’euros.

 

 

Una planta química de Cepsa / EP

 

 

 

Tancant l’escletxa importadora

Tancar la dutxa o no dutxar-se?

 

 

EL VORAVIU

 

 

Ni Simó ni Mascort són responsables dels merders que han de gestionar

 

 

 

 

 

 

 

 

 Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info

 

 

 

A Espanya i a Europa els espanyols no s’estan de res dialècticament i caldegen l’ambient de tal manera que ja veurem si ho podran explicar i si tindran capacitat per apagar els focs que encenen i els incendis que els seguiran. 

A Catalunya, mentrestant, el govern es posa més divertit (és un dir) que mai. Sis dies després d’un informe (PISA) que ens deixa per als parracs, surt la consellera Anna Simó i rectifica la primera interpretació que havia fet el segon de la conselleria en el primer moment. 

La consellera proposa 10 mesures urgents, però dos dies després

Més de 1.800 empreses tecnològiques trien Catalunya per establir-hi la seu

 

 

ECONOMÍA - EMPRESES

 

 

Un estudi d'Acció assegura que hi ha un 6% més de companyies estrangeres que el 2022 i un 34% més que abans de la pandèmia

 

 

El secretari d'Empresa i conseller delegat d'ACCIÓ, Albert Castellanos / ACN

 

 

Adrià Rovira Serra
12/12/2023 12:19

 

 

Les empreses tecnològiques ja veuen Catalunya com un emplaçament ideal per a traslladar-hi la seva seu. De fet, hi ha un total de 1.835 empreses tecnològiques estrangeres del sector tecnològic que han decidit operar des de Catalunya. Així ho indica l’últim informe d’ACCIÓ on també es veu la tendència a l’alça de Catalunya en aquest sector concret, ja que en l’últim any s’ha incrementat un 6% el nombre de desembarcaments a Catalunya. A més, si es compara amb les dades prèvies a la pandèmia, l’augment és del 34%.  

El secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos, ha anunciat aquestes dades durant la seva intervenció a la inauguració de la 4a edició del Tech Spirit Barcelona. A més, aquest nou estudi d’ACCIÓ detalla que aquestes més de 1.800 empreses internacionals d’àmbits tecnològics que hi havia a Catalunya a finals del 2022 representen el 19,8% de les 9.155 filials estrangeres establertes al país. La majoria d’aquestes companyies, apunta ACCIÓ, provenen dels Estats Units (19%), seguides de França (13,4%), Regne Unit (13%), Alemanya (10%) i Itàlia (5,3%). Per sectors, destaquen les del sector TIC i l’electrònica (56%), l’audiovisual (10,5%), els productes i els serveis sanitaris (9,4%) i la recerca i el desenvolupament (9%).

Un ecosistema líder a Europa

El Govern valora com un “rumor” que la F1 marxi de Montmeló i insisteix que “fins al 2026 es quedarà a Catalunya”

 

 

L'executiu català creu que "seria bo que Madrid tingués un projecte propi i es deixi de fixar en el que fem aquí"

 

 

 

Roda de premsa de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja Data de publicació: dimarts 05 de desembre del 2023, 12:36 Localització: Barcelona Autor: Gerard Artigas

Maria Garcia

Dimarts, 5 de desembre de 2023

 

 

 

El Govern de la Generalitat treu ferro als rumors sobre el trasllat de la Fórmula 1 de Catalunya a la Comunitat de Madrid. Segons ha avançat ‘El Mundo’ el matí d’aquest dimarts, 5 de desembre, Madrid i la Fórmula 1 estarien en la “fase final” de la negociació per tal que el recinte firal d’Ifema aculli les carreres durant les pròximes 10 temporades a partir del 2026. Durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, ha volgut deixar molt clar que aquestes informacions són “rumors”, i ha garantit que “fins al 2026 es quedarà a Catalunya”.

“Els organitzadors no ens han traslladat ni oficialitzat cap canvi”, ha dit la portaveu, tot recordant que la Generalitat té signat un contracte amb els organitzadors per dur la competició a Montmeló (Vallès Oriental) fins al 2026. Així, Plaja no ha entrat a valorar “les intencions o desitjos d’una

El Govern fitxa Pere Macias com a comissionat pel traspàs de Rodalies

GOVERN

 

L'actual coordinador del Pla de Rodalies 2020-2023 i exconseller de Política Territorial pilotarà les negociacions amb el Ministeri de Transport per complir el pacte d'investidura entre el PSOE i ERC

 

 

Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies a Catalunya | Pau Ollé

 

 

 

per Irene Montagut, Barcelona | 23 de novembre de 2023 a les 09:57

 

El coordinador del Pla de Rodalies 2020-2030, Pere Macias, serà el comissionat del Govern per al traspàs de Rodalies. Segons ha avançat SER Catalunya, l'executiu català li ha encarregat la tasca de pilotar les negociacions amb el Ministeri de Transport d'Óscar Puente per complir el pacte d'investidura entre el PSOE i ERC. 

De fet, el president del Govern, Pere Aragonès, ja va anunciar dilluns en l'entrevista a TV3 la creació d'aquesta figura dins de la conselleria de Territori d'Ester Capella. "El traspàs té un calendari: en el primer semestre del 2024 s'ha de construir l'empresa que l'haurà de fer", va apuntar. I aquest dijous es farà la primera passa: una reunió extraordinària de l'executiu aprovarà el nomenament de Macias com a comissionat.

La trajectòria de Macias està estretament vinculada als transports. Va ser conseller de Política Territorial entre 1997 i el 2001, en el darrer govern de Jordi Pujol; entre el 2016 i el 2018 va treballar

Brussel·les adverteix que la situació fiscal d’Espanya és “molt difícil” i li reclama un “pla creïble” per reduir el dèficit

 

 

La CE apunta que l’Estat incomplirà el 3% del dèficit aquest any i el vinent

 

 

Imatge d'una bandera de la Unió Europea / Comissió Europea

 

Redacció

Dimarts, 21 de novembre de 2023

 

La Comissió Europea reclama a Espanya un “pla creïble” a mitjà i llarg termini per reduir el dèficit i el deute davant d’una situació fiscal que descriuen com a “molt difícil”. Malgrat que en termes generals ha avalat el pla pressupostari que el govern en funcions de Pedro Sánchez li va enviar fa unes setmanes, ha exigit al nou executiu que “l’actualitzi” i enviï la nova versió a Brussel·les com més aviat millor.

En un informe publicat aquest dimarts, i just quan la CE està a punt de reactivar la clàusula del Pacte d’Estabilitat i Creixement que permet obrir procediments per dèficit excessiu, Brussel·les apunta que l’Estat incomplirà el 3% del dèficit aquest any i el vinent, juntament amb set estats més.

 

 

 

 

 ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/brusselles-adverteix-que-la-situacio-fiscal-despanya-es-molt-dificil-i-li-reclama-un-pla-creible-per-reduir-el-deficit/ 

 

Espoli fiscal: La comissió del deute històric ratifica que l’Estat deu l’equivalent a 55.000 euros per català

 

 

ECONOMIA

 

 

L'endeutament s'enfila fins als 456.000 milions, segons les conclusions de la comissió parlamentària

 

 

La diputada Glòria Freixa (JxCat), Jaume Butinyà (ERC) i Eulàlia Reguant (CUP), de la Mesa de la Comissió d'Estudi sobre el deute històric de l'Estat amb Catalunya, al Parlament Data de publicació: dimecres 04 de maig del 2022, 10:06 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 

 

Redacció

Dilluns, 13 de novembre de 2023

 

 

 

La comissió parlamentària del deute històric de l’Estat amb Catalunya ha aprovat les conclusions, que enfilen l’endeutament fins als 456.000 milions d’euros, l’equivalent a 55.000 euros per català. La majoria dels punts del text han quedat aprovats amb els vots a favor de Junts, ERC i la CUP. Els comuns també han avalat algun aspecte.

En canvi, el PSC ha votat en contra de la majoria de punts, i en alguns s’ha abstingut. Per la seva banda, el diputat de Junts Joan Canadell ha avançat que el partit portarà les conclusions de la comissió parlamentària a les negociacions amb el PSOE. Cal recordar que l’acord d’investidura entre Junts i PSOE contempla la negociació com a “mètode de resolució de conflictes”.

Condonació de tot el deute del FLA

Les energies netes arriben brutes. Coses que no entenc

 

 

OPINIÓ - MAIL OBERT

 

 

Primer ens van posar centrals nuclears (a Tarragona, és clar); i ara ens volen entaforar totes les plaques i els aerogeneradors que les zones més riques no volen

 

 

 

 

 

Joan Minguet Batllori

24.10.2023 - 21:40

 

 

No puc entendre que persones més enteses que jo en la necessitat del canvi de paradigma energètic no diguin res sobre l’aplicació injusta, sovint improvisada, de parcs eòlics i d’energia solar a Catalunya. A VilaWeb mateix, darrerament, Pep Puig o Marc Belzunces, que en saben, han publicat articles en què s’apunten a les exigències de la Unió Europea per a assolir el mandat de renovables per al 2030. Hi estem tots d’acord. Però no diuen res sobre les irregularitats administratives, la desídia del parlament i la desigualtat territorial que es produeix en aquesta aplicació. A la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell, el Segrià i Anoia, pel cap baix, es concentren una quantitat de projectes de macroparcs i, en canvi, en uns altres territoris a penes hi ha moviments. He de subratllar el prefix “macro”: el projecte BCNSolars, a Passanant i a Belltall, impliquen la instal·lació de 450.000 plaques en unes 400 hectàrees. Això té alguna lògica de futur, companys? El fi justifica els mitjans? Aquestes terres, moltes de les quals ja tenen parcs eòlics, han de deixar de produir aliments gràcies al seu atàvic conreu de la terra? Hem de convertir-nos en parcs industrials i deixar de ser zones rurals?

No puc entendre que una reivindicació històrica de l’esquerra, l’ecologisme, hagi passat a mans de companyies com la Shell, la petroliera que, després de contaminar el món durant dècades, ara vol treure diners de les energies netes. No parlo per parlar: és la Shell que tira endavant aquests macroparcs al lloc on visc. Com podem acceptar que el capitalisme fagociti l’ecologisme? Ho vaig escriure fa unes

Brussel·les denuncia Espanya per incomplir normes ferroviàries de la UE

 

 

INFRAESTRUCTURES 

 

Un tren Ouigo / EP

Infraestructures

La Comissió Europea critica la manca d'aplicació de les normatives d'obertura i liberalització del mercat del ferrocarril operatives a la comunitat des del 2015

 

 

 

Un tren Ouigo / EP

 

 

Alberto Prieto

18/10/2023 13:56   

 

 

La Comissió Europea portarà l’Estat espanyol davant el TJUE per incompliments diversos de la normativa comunitària en matèria de l’espai ferroviari únic. Les noves normes de l’executiu europeu, vigents des del 2015, busquen “obrir” un entorn empresarial en mans del sector públic fins aleshores. L’Estat mostra encara escletxes legislatives en termes de llibertat comercial i aplicació de cànons a les operadores ferroviàries –especialment destacades en el cas de les noves empreses que van posar fi al monopoli de Renfe el 2021, com és el cas d’Ouigo o Iryo–. Segons la CE, Espanya “infringeix diverses disposicions” en el marc de la independència de gestió de l’administrador d’infraestructures, Adif en aquest cas; així com en la determinació de les taxes per ús i la “gestió de les empreses ferroviàries segons principis comercials”.

En un comunicat enviat aquest mateix dimecres, la Comissió apunta que “si bé l’Estat espanyol va modificar la legislació relativa a la determinació dels cànons per l’ús de la infraestructura en un sentit que podria complir els requisits, sembla que el nou sistema encara no està operatiu”. La normativa estatal, apunten des de l’executiu europeu, no contempla un calendari tancat perquè Adif apliqui definitivament els nous estàndards. Per tant, la no adopció de mesures relatives a aquestes taxes fan que “es considerin impostos de facto” incorporats als pressupostos, en tant que les empreses ferroviàries no tenen veu ni vot al respecte i “no els podran impugnar”, ja que formen part d’una llei.

La Comissió Europea portarà l’Estat espanyol davant el TJUE per incompliments diversos de la normativa comunitària en matèria de l’espai ferroviari únic. Les noves normes de l’executiu europeu, vigents des del 2015, busquen “obrir” un entorn empresarial en mans del sector públic fins aleshores. L’Estat mostra encara escletxes legislatives en termes de llibertat comercial i aplicació de cànons a les operadores ferroviàries –especialment destacades en el cas de les noves empreses que van posar fi al monopoli de Renfe el 2021, com és el cas d’Ouigo o Iryo–. Segons la CE, Espanya “infringeix diverses disposicions” en el marc de la independència de gestió de l’administrador d’infraestructures, Adif en aquest cas; així com en la determinació de les taxes per ús i la “gestió de les empreses ferroviàries segons principis comercials”.

En un comunicat enviat aquest mateix dimecres, la Comissió apunta que “si bé l’Estat espanyol va modificar la legislació relativa a la determinació dels cànons per l’ús de la infraestructura en un sentit que podria complir els requisits, sembla que el nou sistema encara no està operatiu”. La normativa estatal, apunten des de l’executiu europeu, no contempla un calendari tancat perquè Adif apliqui definitivament els nous estàndards. Per tant, la no adopció de mesures relatives a aquestes taxes fan que “es considerin impostos de facto” incorporats als pressupostos, en tant que les empreses ferroviàries no tenen veu ni vot al respecte i “no els podran impugnar”, ja que formen part d’una llei.

Mancances clau

El jutge del cas Negreira imputa Joan Laporta per un delicte de suborn

 

 

CAS NEGREIRA

 

 

El magistrat sosté que els pagaments de Laporta a Enríquez Negreira no han prescrit i amplia la investigació del 2008 al 2018 

 

 

 

Mayte Piulachs
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 10:58
Actualitzat: Dimecres, 18 d'octubre de 2023. 12:04
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

El cas Negreira s’amplia. El titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha imputat el president del FC Barcelona, Joan Laporta, en el cas Negreira, segons una resolució comunicada al directiu aquest dimecres i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El magistrat Joaquín Aguirre hi exposa que els pagaments que el Barça va fer al llavors vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), José María Enríquez Negreira, i al seu fill (Javier Enríquez) des del 2001 al 2018  podrien encaixar en un delicte de suborn i que com aquest “és continuat” en el temps, la norma fixa que la seva prescripció s’allarga fins als darrers deu anys a comptar des de l’últim fet suposadament delictiu, és a dir el pagament (el 17 de juliol 2018), i per això amplia els fets a investigar fins al 17 de juliol de 2008, que coincideix amb el primer mandat de Laporta, president blaugrana del 2003 al 2010.

El magistrat hi afirma que aquesta nova resolució és per calcular la prescripció dels delictes que investiga i en aplicar les lleis i la jurisprudència, ha resolt ara que dels investigats del cas Negreira inclou a Laporta pels pagaments que va fer entre els anys 2008 al 2010 i “als membres de la junta directiva del FC Barcelona del seu mandat o que estiguessin integrats a l’organigrama del club i tinguessin una responsabilitat efectiva en efectuar aquests pagaments suposadament il·lícits” als Enríquez a través de les societats DASNIL 95 SL, NILSAD, SCP i  SOCCERCAM SL.

Criteri de la Fiscalia

Fins ara, la Fiscalia Anticorrupció havia fixat el període a investigar entre els anys 2011 al 2018 pel delicte de corrupció en l’esport, i per això havia descartat incloure a Joan Laporta en la seva denúncia pels pagaments de 7,5 milions d’euros del club a l’exvicepresident del CTA, on hi són els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, dos directius, i el Barça com a entitat jurídica. Ara, els dos fiscals del cas -que depenen directament de Madrid- s'hauran de pronunciar no només sobre si el delicte de suborn encaixa en el cas Negreira, sinó també vers l’ampliació del termini a investigar.

Fins i tot, el magistrat Aguirre, en una resolució de la setmana passada (el 9 d’octubre), també considerava que l’actuació de Laporta estava prescrita, tot i matisar “en l’actual moment processal”, quan li va recriminar que volgués acusar Rosell i Bartomeu de pagaments que ell també havia fet. El Barça li va respondre que la petició de personar-se com a acusació particular només en el delicte d’administració deslleial del cas Negreira era en nom del club, no pas del seu actual president.

Negreira, funcionari públic

L’independentisme paga dos cops per les mateixes acusacions: 3,6 milions a dos tribunals diferents

 

 

TRIBUNALS

 

La Caixa de Solidaritat presenta un detallat estudi de "duplicitats" i detecta que el jutjat 13 i el Tribunal de Comptes han reclamat el mateix als imputats

 

 

 

La seu oficial del Tribunal de Comptes a Madrid/Quico Sallés

 

 

Quico Sallés Barcelona
16/10/2023 13:26 

 

 

 

3.664.816,91 euros. Aquesta és la quantitat que els independentistes represaliats pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i pel Tribunal de Comptes han pagat dues vegades pels mateixos conceptes. Així ho assegura un estudi de la Caixa de Solidaritat que s‘ha presentat aquest matí a l’Ateneu Barcelonès. Un dossier detalladíssim dirigit per l’advocat Josep Cruanyes, president de l’entitat, i Joan Torras, que signa el detall dels números aportats. El document s’ha remès als lletrats defensors per tal que en reclamin el seu retorn de manera immediata.

Per altra banda, la Caixa de Solidaritat insisteix que fer pagar dues vegades el mateix import pels mateixos conceptes vulnera la Carta Europea dels Drets i un principi general del dret com és el de non bis in idem. Un argument en què entenen que la mateixa sentència del Procés els dona la raó, ja que Manuel Marchena va deixar escrit a la resolució que la responsabilitat civil derivada del judici pel

La Comissió Europea obre un procés d’infracció contra Espanya per no completar la llista de la Xarxa Natura 2000

 

 

SOCIETAT

 

 

Brussel·les considera que el nombre, mida i ubicació dels llocs d'importància comunitària comunicats és insuficient

 

 

 

 

 

 

ACN

28.09.2023 - 14:40

 

La Comissió Europea ha obert un procés d’infracció contra Espanya per no haver completat la llista de la Xarxa Natura 2000, la xarxa d’espais naturals per a protegir espècies i hàbitats naturals i fer-les compatibles amb l’activitat humana. L’executiu comunitari ha enviat una carta de requeriment a Espanya per no haver complert les obligacions de la directiva sobre hàbitats, per la qual els estats han de proposar llocs d’importància comunitària (LIC) que s’incorporen a les llistes biogeogràfiques de la UE.

El procés d’infracció retreu al govern espanyol no haver transposat ni transmès una llista exhaustiva de

Eines de País admet que el resultat de les eleccions a la Cambra no li “satisfà”, però creu que “no hi ha una majoria”

 

 

CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

 

 

La líder de la candidatura independentista, Mònica Roca, avisa que obriran un "procés de negociació" i que tenen "opcions" per mantenir la presidència 

 

 

Mònica Roca i Toni Fitó, representants de la candidatura Eines de País, durant el seguiment de les eleccions a la Cambra de Comerç Data de publicació: dimecres 20 de setembre del 2023, 20:59 Localització: Barcelona Autor: Maria Pratdesaba

 

 

 

Redacció

Dijous, 21 de setembre de 2023

 

 

La candidatura Eines de País – Un Pas Més admet la derrota a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, on s’ha imposat la candidatura de Josep Santacreu (Va d’Empresa).

Tot i que la líder de la candidatura independentista, Mònica Roca, ha reconegut que el resultat no li “satisfà”, també ha opinat que “no hi ha una majoria” i que, per tant, a partir d’aquest dijous obriran un “procés de negociació”.

En concret, Roca ha assenyalat els 5 vocals independents -però vinculats a Va d’Empresa- com a noms que poden donar suport a membres d’Eines de País per assolir la presidència l’ens. “Parlarem amb tothom per absorbir el màxim de suport”, ha dit Roca. Els cinc independents són

Espanya tanca un acord amb Brussel·les per enterrar els peatges

 

 

MOBILITAT

 

 

Aquesta obligació queda en paper mullat i se substitueix per mesures de foment del transport de mercaderies per ferrocarril 

 

 

 

 

 

 

• ON ECONOMIA

• Foto: EUROPA PRESS

• Barcelona. Dijous, 21 de setembre de 2023. 10:04

• Actualitzat: Dijous, 21 de setembre de 2023. 10:18

• Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

El govern espanyol no estarà obligat a implantar un sistema de peatges a les carreteres dependents de l'Estat a canvi de continuar percebent els fons europeus. Així es contempla en l'acord assolit amb Brussel·les, que evitarà que s'estableixi un sistema de pagament per circular per autopistes i autovies, segons ha avançat La Vanguardia.

Aquest sistema estava previst que entrés en vigor el 2024. Però, després de l'acord amb les autoritats europees, no s'aplicarà a partir de l'any vinent ni en els següents. Ha quedat en paper mullat.

A canvi d'oblidar-se dels peatges, el govern central s'ha compromès a aplicar solucions per reduir les emissions de CO₂. Així, s'inclourà en la futura llei de Mobilitat Sostenible una sèrie de mesures per fomentar el transport de mercaderies per ferrocarril. Aquesta llei va quedar aturada al Congrés dels Diputats arran de la convocatòria de les eleccions generals. La seva tramitació es reactivarà quan es constitueixi el nou executiu.

El més destacat de l'acord entre Espanya i Brussel·les és la supressió de l'anomenada fita 3 per la qual s'obligava a implantar peatges a partir del pròxim any. Concretament, preveia "establir un sistema de finançament per a la conservació i el manteniment de les infraestructures públiques i que internalitzi els costos mediambientals". A més, s'elimina l'anomenada "reforma C1R2" del Pla de Recuperació que obligava a crear "un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres de l'Estat", que començaria a aplicar-se a partir de 2024, "d'acord amb el principi de qui contamina paga".

 

Manteniment de les autopistes

[MOLT GREU] La Generalitat afirma que l’espoli fiscal va arribar als 21.982 MEUR el 2021

 

 

ECONOMIA 

 

Natàlia Mas critica "l'ofec financera sostingut, injust i deliberat" i reclama més "transparència" al govern espanyol 

 

 

 

Redacció

|Dilluns, 18 de setembre de 2023

 

Les dades confirmen els càlculs del comptador premeditat de l’espoli a tots els Països Catalans que tenim a La República 

El Departament d’Economia i Hisenda ha xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal el 2021, xifra que equival al 9,6 del PIB. Es tracta d’un màxim històric després que en els anys anteriors el dèficit fos de 20.203 milions el 2019 (8,5% del PIB) i el 2020 de 20.772 milions (9,8%) i suposen 2.831 euros per càpita. Així, la Generalitat va aportar el 19,2% dels ingressos mentre que només en va rebre el 13,6% de la despesa. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha criticat “l’ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat per un sistema finançament “caduc”. Segons ha dit, aquest dèficit suposa al voltant del 50% del pressupost de la Generalitat i ha remarcat que limita la despesa de salut, educació, serveis socials i infraestructures. 

 

 

La Generalitat calcula que per càpita els ciutadans de Catalunya reben 2.831 euros menys i, segons la consellera Mas Guix, representa una “pèrdua de recursos” que afecta des de l’atenció sanitària, fins a l’educació o el servei a Rodalies.

Per això, ha criticat l’ofec financer “sostingut”, ja que la mitjana dels darrers 35 anys situa el dèficit en un 8,1% de mitjana i demostra

La inflació es desploma per sota del 2% per primer cop en més de dos anys

 

 

CONSUM - ECONOMIA

 

 

El moderat encariment dels aliments, els carburants i l'energia arrosseguen l'índex de preus de consum a l'1,9%, la dada més baixa des del març del 2021

 

 

Una imatge d'un supermercat / ACN

 

 

Alberto Prieto

29/06/2023 09:10 

 

 

L’Estat espanyol seria la primera de les principals economies europees a assolir la fita de la reducció de la inflació per sota del 2%. Segons les dades avançades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’índex de preus de consum se situaria el juny en l’1,9%, més d’un punt per sota de la dada del maig. D’aquesta manera, s’hauria controlat l’espiral de preus que afecta el conjunt dels mercats europeus: en cas de confirmar-se aquestes dades, els preus espanyols haurien arribat per primer cop en 25 mesos al llindar tradicional que els bancs centrals es marquen com a objectiu de preus. Per la seva banda, la inflació subjacent també continua la seva tendència descendent, amb una caiguda de dues dècimes, fins al 5,9%.

 

Segons les dades de l’INE, haurien estat, de nou, l’energia, els aliments i els carburants els principals motors de la contenció inflacionista. Tot i això, cal apuntar que l’Institut suggereix

La Pimec ja no parla de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i tots els Països Catalans

 

 

ECONOMIA CATALANA 

 

 

Cañete més preocupat per tenir representació a Espanya  

 

 

 

Redacció

Dimarts, 27 de juny de 2023

 

 

El president de Pimec carrega contra la “demonització” dels empresaris “des de la comodit

 

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha reclamat que el “pròxim govern espanyol” incorpori les pimes al diàleg social, en el seu discurs en la 36a edició dels Premis Pimes. 

 

“Des d’aquí demano solemnement, com a president de Pimec i vicepresident de Conpymes, que el proper president del govern incorpori les pimes, amb veu pròpia, al diàleg social espanyol, tal com ja passa a Catalunya i a Europa”, ha reclamat Cañete, que ha parlat de la necessitat d’uns criteris de representativitat “objectius, proporcionals i transparents”. 

 

En paral·lel, el president Pimec ha criticat els discursos que, a parer seu, “demonitzen” els empresaris “des de la comoditat d’alguns despatxos”. “Ser empresari no és fàcil i no és dolent”, ha etzibat Cañete.

 

 

 

 ENLLAÇ NOTÍCIA :

 

https://www.larepublica.cat/fixada/la-pimec-ja-no-parla-de-lespoli-fiscal-que-pateix-catalunya-i-tots-els-paisos-catalans/ 

 

 

L’independentisme vol revalidar l’assalt a la Cambra de Comerç de Barcelona Via @unilateralcat

 

 

Per

Redacció Unilateral

-10 de juny de 2023

 

 

 

Presentació de la candidatura Eines de País - Un pas més a les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona

 

 

 

Aquest dimecres s’ha presentat en roda de premsa la candidatura “Eines de País / Un Pas Més” per a les pròximes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Encapçalats per Mònica Roca i Toni Fitó, l’actual presidenta i vicepresident de la Corporació, aquesta candidatura reuneix cares conegudes i destacades personalitats del món empresarial.

 

Roca de la Cambra ha destacat el recorregut de la candidatura els últims quatre anys: amb l’obertura de la institució a les empreses, la transformació digital, els projectes de formació i d’intercanvi de coneixement, el servei de finançament, el Consolat de Mar i els estudis de denúncia (dèficit fiscal i d’infraestructures, llengua o manca de formació adequada a les empreses), entre els canvis principals. També ha remarcat la naturalesa social, territorial i integradora del projecte, tant en la transversalitat dins de l’independentisme com el fet que ha anat incorporant candidats d’altres candidatures presentades el 2019.

 

El vicepresident de la Cambra, Toni Fitó, ha posat la mirada al futur, parlant del creixement de la

[ESCÀNDOL] Fraccionament de contractes milionaris del govern de Colau i Collboni

 

 

CGT es querella contra una desena d'alts càrrecs de TMB. El sindicat ha recopilat informació de més de 111.000 expedients per valor de 120 milions d'euros

 

 

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el líder del PSC, Jaume Collboni

 

 

Redacció

Dijous, 1 de juny de 2023

 

 

CGT ha presentat una querella en un jutjat de Barcelona contra una desena d’alts càrrecs de TMB per presumpte fraccionament de contractes. La investigació del sindicat va començar per la divisió d’autobusos i després va passar a la de metro. La querella es remunta als últims cinc anys, a partir de les dades fetes públiques per la companyia en virtut de la Llei de transparència. El període afecta els mandats de Mercedes Vidal, de Rosa Alarcón i de Laia Bonet. El sindicat ha recopilat informació sobre més de 111.000 contractes per valor de 120 milions d’euros presumptament irregulars. En aquest sentit, fonts del sindicat han opinat en declaracions a l’ACN que el nombre de persones querellades podria pujar fins a la cinquantena.

 

La formació sindical assegura que a la querella, presentada aquest dimecres i encara no admesa a tràmit, s’explica que s’han trobat indicis d’un ús “abusiu, irregular i consentit en el temps” d’aquesta fórmula de contractació, que permet esquivar

Rodalies, l’estafa consentida

 

 

OPINIÓ 

 

"Rodalies apareixerà alguns dies en la campanya electoral. Però seran uns pocs dies, fins que els electors votin. Després, tornarà a regnar el caos i aquí no haurà passat res. Com fa 14 anys"

 

 

 

 

Gemma Aguilera
09/05/2023 20:10

 

 

Maig de 2009. El president de la Generalitat, José Montilla, i el ministre de Foment, José Blanco, rubricaven una estafa en tota regla amb finalitats estrictament electoralistes. Escenificaven un traspàs fantasma del servei de Rodalies a Catalunya, que endossava a la Generalitat la gestió de les freqüències de pas i les tarifes però no la capacitat per millorar el servei. Renfe i Adif, en mans del ministeri de Foment, mantindrien el poder sobre els trens i la infraestructura -vies i estacions- i la capacitat d’invertir, o no, en la millora del servei. Els efectes d’aquella fotografia del traspàs entre dos governants socialistes tindria efectes nefastos que aquests dies han sobrepassat tots els límits. 

Dit molt gràficament, Catalunya gestionaria els problemes. I a ulls de la societat catalana seria la