Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DRETS HUMANS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DRETS HUMANS. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de maig del 2016

Refugiats sirians morts i apallissats a la frontera turca: l'esfereïdora denúncia de Human Rights Watch

CRISTINA MAS Barcelona
















Agents turcs que vigilen la frontera entre Turquia i Síria disparen i apallissen civils que fugen de la guerra al país veí. En plena ofensiva del règim sirià i l’aviació russa sobre la ciutat d’Alep, els agents turcs aturen famílies senceres i les obliguen a tornar enrere: s’han d’instal·lar en camps improvisats que els bombardejos tampoc no respecten. Els testimonis i vídeos difosos per l’organització pro drets humans Human Rights Watch (HRW) acaben de tirar per terra la idea que Turquia sigui un país segur per als refugiats, com pretén la Unió Europea. 

Aquest principi és la base de l’acord signat al març entre els 28 i el govern de Recep Tayyip Erdogan per expulsar a Turquia els migrants i refugiats que arribin sense papers a les illes gregues. L’ONG insta les autoritats turques a obrir la frontera i acollir els refugiats que ara s’acumulen davant una frontera tancada i reclama a la UE que “no miri cap a una altra banda”.

dimarts, 8 de març del 2016

L’ONU dubta que sigui legal retornar els refugiats a Turquia

ESTHER HERRERA Brussel·les














Poques hores després que els líders europeus aprovessin el polèmic acord amb Turquia per aturar el flux migratori cap al continent, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha clamat aquest dimarts contra la decisió de retornar els immigrants que arriben a Grècia. “En aquesta cambra s’ha instat molts estats d’arreu del món a atendre els refugiats. Ara aquesta demanda s’ha d’adreçar a Europa”, ha proclamat el director de l’agència de l’ONU, Filippo Grandi, en una intervenció al Parlament Europeu.

Grandi ha expressat la seva “profunda preocupació” pel pacte i ha posat en dubte que respecti el dret internacional. I és que, segons els estàndards de protecció internacional, un asilat només pot ser deportat a un país si aquest assumeix la responsabilitat de tramitar la seva sol·licitud i és capaç de

dimecres, 11 de febrer del 2015

HELP CATALONIA : New counter-terrorism proposals would infringe basic human rights






Proposed amendments to the Spanish criminal code that would expand the range of crimes defined as “terrorism” to include vague language and overly broad categories of offences would infringe people’s basic human rights, said Amnesty International ahead of a parliamentary debate today.
“The proposed definition of terrorism includes so many crimes that it is rendered virtually meaningless. The parliament should reject any proposals that would violate basic rights,” said Julia Hall, Amnesty International’s expert on counter-terrorism and human rights.

“It would seem that anything from certain forms of expression and association to hacking and travelling could be labelled and prosecuted as terrorism. The suggested definition is overly broad and some elements so vague that even a seasoned lawyer would have trouble knowing for certain what would constitute a terrorist act.”

dimecres, 4 de febrer del 2015

L'extradició dels ministres de Franco s'encalla als jutjats

04/02/15 02:00 - barcelona -

L'Audiencia Nacional desestima la petició de l'entitat que representa les víctimes

La fiscalia reclama l'arxivament



José Utrera Molina , un dels exministres de Franco implicat en la mort de Puig Antich Foto: ARXIU.


Eloy Velasco, titular del jutjat d'instrucció número 6 de l'Audiencia Nacional, ha desestimat la petició d'una associació en defensa dels drets humans que demanava la “detenció immediata” dels exalts càrrecs del règim franquista contra els quals va dictar una petició d'extradició la jutgessa María Servini de Cubría, que instrueix el que es coneix com a “querella argentina”. Entre els acusats contra els quals es demanava actuar hi ha els ministres de Franco Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina, Antonio Carro, Licino de la Fuente i Antonio Barrera, aquest últim mort l'any passat. En la majoria dels casos, la petició d'extradició és per la relació que van tenir amb l'execució de Salvador Puig Antich.

dimecres, 28 de gener del 2015

Revés a Jorge Fernández Díaz

27/01/2015

NORMATIVA

El Suprem anul·la part del reglament dels polèmics Centres d'Internament d'Estrangers

 

Xavier Lladó


El ministre de l'Interior del govern espanyoli Ultradretà, Jorge Fernández Díaz


 Revés al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. El Tribunal Suprem ha anul·lat part del reglament dels polèmics Centres d'Internament d'Estrangers, després d'admetre parcialment a tràmit els recursos presentats per Sos Racisme, Federació Andalucía Acoge i l'Associació pro drets humans contra el funcionament i règim interior dels CIE.

Ha bloquejat concretament quatre articles, que són el 7.3 paràgraf 2; 16.2 paràgraf K; el 21.3 i el 55.2 paràgraf 1 del Reglament, aprovats pel govern espanyol el març passat. La decisió l'ha presa el Ple de la Sala Tercera.

dimarts, 28 d’octubre del 2014

S’ha acabat el “putos catalanes de mierda”Es crea l'associació Drets per "passar a l'acció"

Dimarts, 28 d'octubre de 2014 15:05 h

Advocats catalans creen l'associació “Drets” per defensar legalment les manifestacions l’odi d’incitació a la violència contra els catalans que es llancen des de les xarxes socials i els mitjans 






(ACN).- Una dotzena d'advocats ha creat l'associació Drets per "passar a l'acció" davant dels atacs "sistemàtics" en forma d'amenaces i d'insults que vulneren el respecte als drets fonamentals i llibertats dels catalans i que sovint arriben des de les xarxes socials, però també des de mitjans de comunicació. 

Carles Mundó, un dels seus impulsors, ha assenyalat que perseguirà a través d'accions legals aquests atacs. "No en deixarem passar ni un més". Aquest dimecres presentaran una denúncia contra autors d'una dotzena de piulades que inciten a la violència contra els catalans, els amenacen de mort o banalitzen el nazisme.


"És de justícia una resposta judicial"

dimecres, 13 d’agost del 2014

Fernández Díaz no respecta els drets humans

Dimecres, 13 d'agost de 2014 13:30 h

El Ministeri d’Interior no para d’espifiar-la i rebaixa l’excepcionalitat de la situació.


El control de les fronteres espanyoles passa pel que ja es pot anomenar sense problemes una crisi humanitària. La Unió Europea ja ha cridat l’atenció diverses vegades al Ministeri de l’Interior i Jorge Fernández Díaz no se’n surt. De fet, l’agreuja amb mesures inhumanes.  En els darrers dies milers de subsaharians estan intentant entrar a territori espanyol cercant un futur i l’allau de pasteres a Gibraltar i de persones que intenten saltar les tanques a Melilla estan posant sobre les cordes al Ministre que, ara per ara, dissimula i titlla la situació de “puntual”. 









La crisi de les fronteres espanyoles

En només 48 hores s’han hagut de rescatar gairebé un terç dels subsaharians que van aparèixer a la deriva durant tot l’any 2013 segons informa el Diari Ara, però el Ministeri d’Interior hi passa de puntetes i treu importància al fet .

El Ministeri d’Interior cada dia més desgastat per la seva falta d’humanitat

El cert, però és que la gestió sobre les fronteres i la immigració de la gent de Jorge Fernández Díaz està a l’ull de mira de la Unió Europea. Les imatges de centenars de subsaharians jugant-se la vida fan que el Ministeri d’Interior no deixi de rebre crítiques d’ONGs, partits i organitzacions. Aquest hivern, Brusel·les va demanar explicacions a Espanya per la mort de 15 subsaharians arrel després que la Guàrdia Civil els repel·lís amb material antiavalot. Fernández Díaz va mostrar el seu enorme penediment elogiant l’actuació de la Guàrdia Civil.

A Jorge Fernández Díaz li rellisquen els Drets Humans i treu ferro a l’assumpte

dissabte, 26 de juliol del 2014

Forces de seguretat espanyoles vulneren els drets humans

Divendres, 25 de juliol de 2014 17:10 h


La Comissió d'Observació de Drets Humans elabora un informe que ho certifica després d'una setmana a la zona








Barcelona (ACN).- La Comissió d'Observació de Drets Humans (CODH) va realitzar del 3 al 6 de juliol una visita a la Ciutat Autònoma de Melilla per tal d'avaluar les vulneracions de drets humans que han denunciat les organitzacions locals al llarg d'aquest any. 

Les conclusions del treball de camp, que compta amb la participació d’experts catalans, s’han presentat en un informe que analitza les condicions de les fronteres i dels passos habilitats de Beni Ensar, del Barri Xinès, de Farhana i de Mariwari; del Centre d'Estada Temporal d'Estrangers de Melilla (CETI) i dels serveis sanitaris. 

El membre de la Coordinadora Estatal per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura, Andrés García Barrio, ha destacat que "el què passa a Melilla està en una impunitat absoluta". 

Alhora, ha manifestat que "no és una responsabilitat únicament del govern del Marroc sinó també del govern espanyol, perquè si el govern marroquí està realitzant aquest tipus de polítiques de control migratori ho fa a través d'un acord amb la Unió Europea i amb l'estat espanyol i d'alguna manera aquests són responsables de supervisar que es respectin els drets humans". 

L’altra cara d’Espanya

dimecres, 5 de març del 2014

Una de cada tres dones europees, víctimes de violència física o sexual a la UE

Dimecres  05.03.2014  10:41

Autor/s: ACN

Ho palesa un estudi sobre violència masclista encarregat per la Unió Europea





El 33% de les dones europees han estat víctimes de violència física o sexual des que tenien 15 anys i el 5% han estat violades. Són dues de les conclusions del nou informe de l'Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea a partir d'una enquesta a 62.000 dones de 18 a 74 anys, unes 1.500 per estat. D'acord amb l'estudi, el 67% de les víctimes no van comunicar el cas més greu de violència per part de la seva parella a la policia ni a cap altra organització.

Una altra de les conclusions és que el 43% de les enquestades han experimentat algun tipus de maltractament psicològic, com humiliacions en públic, prohibició de sortir de casa, forçar-la a veure pornografia i/o amenaces físiques.

diumenge, 2 de març del 2014

Els EUA alerten de la “impressió d’impunitat” al voltant de la corrupció espanyola

01/03/2014

CORRUPCIÓ

L’informe de drets humans del Departament d’Estat denuncia les escasses sentències condemnatòries


Albert Ribas



L'extresorer del PP, Luis Bárcenas
La marca Espanya associada amb la corrupció. Aquesta és la conclusió que es pot despendre de l’informe sobre drets humans del Departament d’Estat dels Estats Units que recull dades de l’any 2013 després que en les seves pàgines alerti que Espanya dóna una imatge d’impunitat amb la corrupció.

L’informe assegura que les “informacions sobre el maltractament als detinguts i als presoners de la policia” , “les acusacions de corrupció contra funcionaris governamentals” i la “violència contra les dones i els nens” van ser els problemes més greus relacionats amb els drets humans durant el 2012.

El capítol referent a Espanya, de vuit pàgines de llargada, assenyala els càrrecs públics i polítics implicats en casos de corrupció. Com a exemple cita el ‘cas Bárcenas’ o el cas dels ERE’s fraudulents a Andalusia i recorda que els tribunals “rarament” han imposat sentències condemnatòries, una realitat que “ha creat una impressió d’impunitat”.

L’informe també esmenta dades de l’oficina del fiscal general a Espanya, segons les quals el 2012 hi va haver 235 imputacions relacionades amb la corrupció. D’aquestes, un 40% tenien a veure amb la malversació e fons públics.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2014/03/els_eua_alerten_de_la_impressio_d_impunitat_al_voltant_de_la_corrupcio_espanyola_99080.php


dijous, 13 de febrer del 2014

El Parlament demana la dimissió del ministre de l'Interior

Una moció contra el projecte de la Llei de Seguretat incorpora la petició. PP hi vota en contra i C's s'abstè


, Parlament | Actualitzat el 13/02/2014 a les 13:57h




La Guàrdia Civil, a la frontera de Ceuta
El Parlament ha aprovat aquest migdia demanar la dimissió del ministre espanyol de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per la gestió de la política de la seguretat així com la gestió de la crisi dels immigrants de Ceuta que va acabar amb un balanç de 11 morts. Els vots de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP hi han votat a favor, C's s'ha abstingut i el PP hi ha votat en contra.

En la moció, amb la signatura d'ERC, la cambra catalana fa pública la seva "condemna" pels tràgics fets a la frontera entre Ceuta i Marroc, que suposen una "clara vulneració dels drets humans", motiu pel qual considera que "hauria de comportar la dimissió immediata del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz".
A més, el Parlament "s'oposa a la continuació de la tramitació" de l'avantprojecte de llei de Seguretat Ciutadana, "que té com a finalitat restringir de forma arbitrària el dret a la manifestació pacífica de les seves reivindicacions, posa en risc l'exercici dels drets i llibertats fonamentals, vulnera els principis de proporcionalitat i seguretat jurídica i és clarament invasiva de competències pròpies del Govern i dels ens locals".

dissabte, 8 de febrer del 2014

Martxelo Otamendi : Crueltat

08.02.2014

La política d'allunyament dels presos és un delicte i un dia serà reconeguda com a tal




Portem anys exigint una política penitenciària diferent als governs d'Espanya i de França. La majoria, política, social, sindical, del nostre país està d'acord en això. En molt rares ocasions s'aconsegueix aprovar una petició igual en els dos parlaments tant el d'Iruñea com el de Gasteiz, però crec que la proposta que exigeix una política penitenciària més humana aconseguirà aquesta vegada tirar endavant en els dos parlaments.

Ja han passat més de dos anys des que ETA va anunciar que anava a finalitzar la lluita armada i aquesta setmana un pres polític basc ha aparegut mort a la seva cel·la, a mil km de distància de casa i dels seus éssers propers. Aquesta política penitenciària posada en marxa per Mugika Herzog al maig de 1989 i aplicada successivament per tots i cadascun dels presidents espanyols -Gonzalez, Aznar, Zapatero i Rajoy- és cruel, venjativa, inútil i, segons el meu coneixement jurídic, un delicte.

I si no passa ara estic segur que en un futur el sistema judicial ho considerarà així i la jutjarà com a delicte, ja que els que l'han promogut porten anys delatant-la: 'la dispersió és un instrument més en la lluita antiterorrista'. Això ho han defensat una vegada i una altra els qui han practicat l'allunyament. Perquè es tracta d'un allunyament, no pas d'una dispersió. Podien haver dispersat els presos i les preses, sense necessitat d'allunyar-los del nostre país.

Cal per això reunir, discretament o sense discreció, la força que sigui capaç de canviar aquesta política penitenciària i això ja no pot trigar més temps. I és un error ajornar aquesta petició de canvi de política bescanviant-la per les decisions que hauria d'adoptar ETA. ETA ha d'adoptar les decisions que ha d'adoptar, ja no li queden moltes i com més aviat les adopti molt millor. Però aquestes decisions no es poden utilitzar com a bescanvi dels drets humans dels presos i de les preses. Ja que fa molt que els partits democràtics ens van inculcar que els drets humans són universals i incondicionals.

O no era així?


http://www.vilaweb.cat/cartes_creuades/4171994/crueltat.html

dijous, 5 de desembre del 2013

Dos torturadors franquistes, davant el jutge

Dijous  05.12.2013  06:00

Muñecas Aguilar i González Pacheco compareixen a l'Audiència espanyola · La jutgessa argentina que instrueix el cas contra els crims del franquisme en demana l'extradició

 


Delegació de querellants que ha anat fins a Buenos Aires.
L'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', acusats de delictes de tortura durant el franquisme, compareixen avui davant el jutge. Per primera vegada dos responsables de la dictadura han estat encausats per crims contra la humanitat. La jutgessa argentina que instrueix l'únic cas obert al món contra els crims del franquisme va demanar-ne l'extradició, i d'ací ve que els hagi citats el jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. 

Una vegada aprovada pel consell de ministres espanyol l'extradició que va sol·licitar la jutgessa argentina María Servini, avui el jutge Ruz preguntarà a Muñecas Aguilar i a González Pacheco si accepten de ser lliurats a l'Argentina, tal com estableix la llei d'extradició. El jutge haurà de decidir si els manté detinguts mentre duri el procés o bé pren unes altres mesures cautelars, com ara retirar-los el passaport, per assegurar que resten a disposició de la justícia. El procés es pot allargar unes quantes setmanes i probablement no es prendrà cap decisió definitiva fins passades les festes de Nadal. 

La jutgessa Servini va demanar-ne l'extradició arran d'una querella per homicidi, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors durant el franquisme. 

Juan Antonio González Pacheco, de seixanta-set anys, és reclamat per un delicte de tortures a tretze persones mentre eren detingudes, entre el 1971 i el 1975. Havia estat citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars antiterroristes, i també condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'amnistia del 1977. 

Jesús Muñecas Aguilar, de setanta-set anys, va ser condemnat a cinc anys de presó per rebel·lió militar i expulsat del cos de la guàrdia civil per haver participat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sobre ell també recau una denúncia de tortures a Andoni Arrizabalaga mentre romania detingut a la comissaria de Zarautz. 

Les víctimes declaren a Buenos Aires 

Amnistia no lliurarà a Barcelona el seu guardó més prestigiós pel vet de la secció espanyola

Dijous  05.12.2013  09:50

Amnistia Espanya 'té terror' que quedi emmarcat en el programa del Tricentenari



La gala de lliurament del premi Ambassador of Conscience 2014 no es farà a Barcelona. L'acte és organitzat per Art for Amnesty, una fundació d'artistes i celebritats vinculada a Amnistia Internacional i era previst dins el programa oficial del Tricentenari 1714-2014. El comissari del Tricentenari a Barcelona, Toni Soler, ha explicat que la secció espanyola d'Amnistia Internacional ho ha impedit perquè 'li fa terror que l'acte sigui connotat pel Tricentenari', i s'ha declarat decebut per aquesta decisió. L'Ajuntament de Barcelona tenia programat l'acte de lliurament del premi, previst el març del 2014.

Art for Amnesty ha hagut de fer marxa enrere perquè la secció espanyola d’Amnistia Internacional ha decidit que l’esdeveniment finalment no tingui lloc a Barcelona. La comissió del Tricentenari havia acordat amb els dirigents d'Art for Amnesty la cessió del Palau de la Música per dur a terme la gala, en què se solen premiar artistes i activistes pels drets humans arreu del món. L'organització de l'acte era responsabilitat de la fundació, tot i que el Tricentenari BCN, que cedia l'espai, pretenia aprofitar l'avinentesa per ressaltar el compromís de la ciutat amb les llibertats civils i els drets humans, d'acord amb l’eslògan viure lliures que presideix els actes del Tricentenari a Barcelona.

'Era un acte d'ells però els cedíem el Palau de la Música. Teníem la data, AI Catalunya n'estava al corrent però fa cosa d'unes setmanes se'ns va fer saber que AI Espanya no volia que es fes a Barcelona coincidint amb els actes del Tricentenari', ha dit Toni Soler a RAC-1. I ha afegi: 'Em consta que AI ho ha viscut amb disgust. AI a Catalunya no té culpa de res'.

El passat mes de setembre, Toni Soler va assistir a Dublín com a convidat d'Art for Amnesty a la gala Ambassador of Conscience 2013, en què van ser premiats el cantant afroamericà Harry Belafonte, i la jove estudiant paquistanesa Malala Yousfzai.

Amnistia Internacional a Espanya veta que el premi "Ambassador of Conscience" es lliuri a Barcelona

05/12/2013

TRICENTENARI

La reconeguda ONG pels drets humans no vol que es vinculi el seu acte amb el Tricentenari del 1714


Mar Sabé

La secció espanyola de la reconeguda ONG internacional pels drets humans, Amnisitia Internacional, ha vetat que l’entrega del premi “Ambassador of Conscience” es lliure a Barcelona. L’acte, que ja tenia data i seu programada, el 19 de març al Palau de la Música, havia de formar part dels actes del Tricentenari del 1714 que s’està organitzat a la ciutat per tot l’any.

La notícia l’ha avançat Rac1, que ha fet una entrevista al comissari del Tricentenari a Barcelona, Toni Soler, que s’ha mostrat enfadat. “Estic emprenyat perquè era un dels actes que més ens agradava, hem intentat que el Tricentenari no parli de temes estrictament domèstics i en aquest cas és evident que no ho volen”, ha etzibat el periodista.

Soler ha destacat que va parlar amb Art of Amnesty, els únics organitzadors de l’acte, i que estaven molt satisfets amb la data i l’emplaçament. “Vam insistir que l’acte l’organitzaven únicament ells, amb el seu guió”, ha explicat Soler, que ha afirmat que els de la secció espanyola de l’ONG “de cap manera volien que és un acte a Barcelona coincidint amb el Tricentenari”. “Vaig parlar amb el president, tenien molta por”, ha continuat, “i em van argumentar que Amnistia no feia actes amb institucions polítiques tot i que això no és cert perquè a l’acte que vaig anar jo a Berlin fa poc el va presidir l’alcalde de la ciutat”.

“No ho entenc però ho comprenc, no volen que el Tricentenari es pugui associar amb valors universals com els que nosaltres volem destacar”, ha continuat el periodista, que ha recordat, per exemple, que la lluita del 1714 també va ser una lluita contra el règim absolutista.

“Pel que em sap greu és per la sucursal d’Amnistia aquí a Catalunya”, ha continuat, “ja que no té la culpa de res i ha perdut una bona oportunitat per fer-se notar”. “No em donaré de baixa de l’ONG però a la pròxima assemblea aniré allà a protestar”, ha conclòs.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/12/amnistia_internacional_a_espanya_veta_que_el_premi_ambassador_of_conscience_es_lliuri_a_barcelona_97440.php

dimecres, 4 de desembre del 2013

El dèficit democràtic d’Espanya escandalitza els demòcrates europeus

Dimecres, 4 de desembre de 2013 05:00 h

El Consell d’Europa considera que la llei de seguretat ciutadana que promou el govern espanyol és "altament problemàtica", una taca més en el currículum democràtic espanyol


Cada cop es fa més evident a nivell internacional que Espanya té un problema amb la democràcia, la tolerància de l’estat espanyol amb el feixisme incrustat en la dreta espanyola, la reacció davant la derogació de la doctrina Parot per part del Govern espanyol o la postura davant el cas català, sorprèn i molesta als països que creuen en la democràcia. Ara el Consell d'Europa, una institució oficial de la Unió Europea, que té en el seu origen la voluntat de defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, veu amb molta preocupació la possible vulneració per part del govern espanyol, dels drets i les llibertats d’una societat que es diu democràtica.

"Vull que algú em convenci que 600.000 euros per ofenses molt serioses és una multa proporcionada”, reclama Nils Muiznieks

El comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, escandalitzat per  la llei de Seguretat Ciutadana que planteja el govern espanyol, assegura que la veu "altament problemàtica”, i ja ha advertit que la norma planteja dubtes sobre "si són necessàries aquestes restriccions en una societat democràtica" per mantenir l'ordre públic. El comissari ha avisat que si cal haurà de tractar “el tema amb les autoritats espanyoles" i que espera que algú el convenci de que 600.000 euros de multa per una ofensa seriosa és una sanció proporcionada.   



http://directe.cat/326753

dimarts, 19 de novembre del 2013

Una grabación confirma que la Guardia Civil devuelve inmigrantes a Marruecos de forma ilegal

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Advertència d'Europa a la violència policial espanyola

El comissari de Drets Humans de l'UE emet un informe en el que assegura que l'existència de "racisme institucional" i tractes "discrimatoris" a la policía espanyola i la Guardia Civil


, Redacció | Actualitzat el 16/10/2013 a les 13:45h

Nils Muižnieks
El comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muiznieks, no s'ha mossegat la llengua després de visitar durant el mes de juny  l'Estat espanyol i copsar de primera mà com actuen les forces i cossos de seguretat estatals a les manifestacions i poder recollir informes dels denunciants de maltractaments o discriminacions en processos d'investigació policial .

Muiznieks ha emès un informe, publicat aquest dimecres, en el que s'hi conclou que les autoritats abusen d'un "ús excessiu de la força" en les manifestacions, que practiquen un "racisme institucional" i que es fa la vista grossa amb els casos denunciats de tortura. Una constatació que pel comissari s'agreuja per la quantitat d'indults en casos de policies condemnats per violació dels drets humans.


L'informe cita el Comitè per a la Prevenció de la Tortura que des del 1991 alerta sobre els maltractaments per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en "casos de detenció per delictes relacionats amb grups armats o terroristes". Uns delictes afavorits pel règim d'incomunicació durant les detencions i pel fet que els agents practiquen els interrogatoris encaputxats.


El comissionat europeu de Drets Humans veu que aquestes pràctiques es registren en comissaries, presons i els polèmics Centres d'Internament per a Estrangers, els CIE. En aquest sentit destaca la manca d'una investigació efectiva de les tortures o maltractaments denunciats. L'informe aporta també mesures preventives per poder aclarir casos de "racisme institucional" o "comportaments discriminatoris entre les forces policials".


http://www.naciodigital.cat/noticia/60586/advert/ncia/europa/viol/ncia/policial/espanyola



El Tribunal Europeu de Drets Humans ajorna el desallotjament del bloc de Salt ocupat per la PAH

Emoció, eufòria i crits entre les 700 persones vingudes d'arreu de Catalunya i de l'Estat per recolzar les famílies que hi viuen

El tribunal sosté que fer-les fora seria una infracció d'un dret internacional com és el de l'habitatge


16/10/13 08:32 - Salt -

Edifici ocupat de Salt Foto: MANEL LLADÓ.
La cursa contrarellotge als tribunals per aturar el desallotjament del bloc ocupat per la PAH a Salt ha estat efectiva, però ha calgut arribar fins a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, ha respost el recurs presentat per l'advocat de la plataforma, Benet Salellas, i de manera cautelar ha manat ajornar el desallotjament com a mínim fins el dia 29 d'octubre.

L'emoció, l'eufòria i els crits s'han desfermat entre les 700 persones vingudes d'arreu per recolzar les famílies que viuen al bloc. En aquests moments, hi viuen 43 persones de les quals 21 són menors d'edat, famílies que ja han patit un desallotjament i no han estat reallotjades.

El tribunal sosté que fer-les fora seria una infracció d'un dret internacional com és el de l'habitatge. L'Estat té ara vuit dies per acreditar que ha adoptat mesures per garantir-lo.

Darrera actualització ( Dimecres, 16 d'octubre del 2013 09:58 ) 


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/685901-el-tribunal-europeu-de-drets-humans-ajorna-el-desallotjament-del-bloc-de-salt-ocupat-per-la-pah.html