dijous, 5 de desembre del 2013

Dos torturadors franquistes, davant el jutge

Dijous  05.12.2013  06:00

Muñecas Aguilar i González Pacheco compareixen a l'Audiència espanyola · La jutgessa argentina que instrueix el cas contra els crims del franquisme en demana l'extradició

 


Delegació de querellants que ha anat fins a Buenos Aires.
L'ex-guàrdia civil Jesús Muñecas Aguilar i l'ex-inspector Juan Antonio González Pacheco, àlies 'Billy el Niño', acusats de delictes de tortura durant el franquisme, compareixen avui davant el jutge. Per primera vegada dos responsables de la dictadura han estat encausats per crims contra la humanitat. La jutgessa argentina que instrueix l'únic cas obert al món contra els crims del franquisme va demanar-ne l'extradició, i d'ací ve que els hagi citats el jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. 

Una vegada aprovada pel consell de ministres espanyol l'extradició que va sol·licitar la jutgessa argentina María Servini, avui el jutge Ruz preguntarà a Muñecas Aguilar i a González Pacheco si accepten de ser lliurats a l'Argentina, tal com estableix la llei d'extradició. El jutge haurà de decidir si els manté detinguts mentre duri el procés o bé pren unes altres mesures cautelars, com ara retirar-los el passaport, per assegurar que resten a disposició de la justícia. El procés es pot allargar unes quantes setmanes i probablement no es prendrà cap decisió definitiva fins passades les festes de Nadal. 

La jutgessa Servini va demanar-ne l'extradició arran d'una querella per homicidi, privació il·legal de llibertat, tortures i sostracció de menors durant el franquisme. 

Juan Antonio González Pacheco, de seixanta-set anys, és reclamat per un delicte de tortures a tretze persones mentre eren detingudes, entre el 1971 i el 1975. Havia estat citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars antiterroristes, i també condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'amnistia del 1977. 

Jesús Muñecas Aguilar, de setanta-set anys, va ser condemnat a cinc anys de presó per rebel·lió militar i expulsat del cos de la guàrdia civil per haver participat en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981. Sobre ell també recau una denúncia de tortures a Andoni Arrizabalaga mentre romania detingut a la comissaria de Zarautz. 

Les víctimes declaren a Buenos Aires 

Mentrestant, a Buenos Aires continuen les declaracions de les víctimes. Van començar dimarts amb el testimoni de Merçona Puig, germana de Salvador Puig Antich. La intenció dels advocats és que, a banda les declaracions de les víctimes que han anat fins a l'Argentina, s'estableixin noves dates per a les declaracions per videoconferència que van ser suspeses. A més, continuen presentant-se denúncies i querelles als consolats argentins de diversos punts del món. Els advocats confien que aviat hi haurà nous encausaments i ordres de detenció. 

El procediment ha evolucionat amb avenços i amb retrocessos que les víctimes atribueixen a les pressions del govern espanyol. Però l'ordre de detenció dels torturadors sembla que ha donat embranzida al procés, i la jutgessa María Servini s'ha manifestat decidida a continuar endavant. 

Compta amb el vist-i-plau de totes les instàncies judicials argentines, que han donat suport al procés. 

'La raó de tot plegat no és tan sols que la constitució argentina estableix el dret a la justícia universal sinó, en gran mesura, que gràcies a l'actuació dels tribunals espanyols va ser possible, temps enrere, de posar fi a la impunitat a l'Argentina', segons que diu a VilaWeb un dels advocats, l'argentí Carlos Slepoy. I recorda: 'Avui a l'Argentina els nois estudien a escola què va passar durant la dictadura. Es fan homenatges, memorials i actes de record que no es farien si no s'hagués posat fi a la impunitat. I confiem que això també passarà a l'estat espanyol.'