Dels Estats Units al Pakistan: l'escàndol de Felip VI indigna a tothom

BORBONS



Núria Casas
Barcelona. Dilluns, 16 de març de 2020

El comunicat oficial de Felip VI d'ahir diumenge a la tarda va donar la volta al món. D'una banda, va sorprendre que la Casa Reial espanyola emetés en cap de setmana una informació tan rellevant, i de l'altra, que s'admetés, amb la seva publicació, l'escàndol que la premsa europea havia començat a publicar des de feia poques setmanes. La renúncia del rei Felip VI d'una herència milionària del seu pare, Joan Carles I, procedent d'una empresa offshore a Suïssa i la retirada de la seva retribució com a rei emèrit, no han passat desapercebuts.
Els diaris de referència dels Els Estats Units, l'Argentina, la Gran Bretanya, França, Itàlia, Suïssa, el Pakistan i Alemanya, entre molts d'altres, han titllat d'escàndol la família borbònica. Bloomberg, la capçalera de referència econòmica a Nord-amèrica, diu que Felip VI ha deixat "sense jubilació" el seu pare. I remarca que, no obstant això, és el mateix rei actual qui amagava que era el beneficiari d'uns diners procedents d'empreses fraudulentes.

A l'Argentina, el Clarín subratlla que Joan Carles I deixarà de cobrar 194.232 euros anuals com a retribució per ser rei emèrit. I argumenta que l'herència del seu pare a la qual Felip VI assegura que renuncia es deu a criteris que "no concorden amb la legalitat ni amb la rectitud" que ha de tenir un país democràtic.

Si marxem a Europa, tots els diaris de referència dediquen amplis reportatges al frau reial. D'entrada pel qui va revelar el vincle entre Felip VI i les investigacions suïsses sobre la fortuna del seu pare, el Telegraph, i titula el comunicat de "pas sense precedents". El diari britànic explica el fons en base a Panamà que es va crear el 2008 després de rebre una fortuna en comissions il·legals des de l'Aràbia Saudita i pels quals Felip VI "va ingressar 65 milions d'euros de regal".

A Suïssa, on la justícia va començar a investigar, també ho destaquen en portada. El Neue Zürcher Zeitung, situen el comunicat com "un escàndol més" de la monarquia espanyola. I recorda el vincle amb el seu país: "Els comptes eren a Suïssa i Joan Carles I va afavorir la construcció d'una línia ferroviària d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita".

L'Spiegel a Alemanya titula: "El rei es desconnecta del seu pare" i destaca que Joan Carles I "torna a provocar escàndols", a més de recordar que ja acumula "una controvertida cacera d'elefants, presumptes infidelitats i altres escàndols". Sobre el paper del monarca actual explica que es vol "distanciar i assegura que no té res a veure" malgrat que és el segon beneficiari del compte suís.

A França, Le Parisien explica que el comunicat del rei arriba "com un tro a Espanya en plena crisi del coronavirus" i es deu "a les revelacions recents de la premsa internacional". A més, destaca que Felip VI s'ha dedicat a "netejar la imatge de la Casa Reial durant sis anys i ara està amenaçat" pel frau que el relaciona amb l'Aràbia Saudita. 

A Itàlia, La Repubblica també és molt il·lustrativa amb la seva notícia: una fotografia de pare i fill, Joan Carles i Felip, confrontats cara a cara i amb el títol: "A Espanya, el rei Felip se separa del seu pare". I no passa per alt que "aquesta decisió arriba després que la Fiscalia Anticorrupció iniciés una investigació sobre els suposats 100 milions d’euros que Joan Carles I hauria rebut en un compte suís a nom d’una fundació panamenya per part de la monarquia saudita".

Per acabar, si ens fixem amb el continent asiàtic, ja comencem a trobar alguns països que s'han fet ressò de l'escàndol. El The Pakistan Post és molt il·lustratiu i defineix Joan Carles I de "rei atropellat". Situa el comunicat de Felip VI com "un escarment que vol donar al seu pare", però a la vegada que la decisió presa es deu "a la pressió de l'esquerra espanyola i els escàndols que ja arrossega tota la família començant per la seva germana, la infanta Cristina". També detalla, punt per punt, els vincles de Felip VI amb el suposat "blanqueig de capitals".

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/estats-units-pakistan-escandol-felip-vi-indigna-tothom_480489_102.html

Juan Carlos va rebre cent milions de comissions pel TGV saudita i han aparegut a Ginebra

MÓN - ESPANYA

Tribune de Genève publica que el monarca espanyol va dipositar els diners en un compte secret del Banc Mirabaud de Ginebra

Per: Redacció

04.03.2020  11:54




Noves revelacions sobre la fortuna amagada de Juan Carlos I apunten que el 2008 va dipositar cent milions de dòlars en un compte corrent a Ginebra. Segons que publica Tribune de Genève, els diners formaven part d’un regal del rei Abdul·lah de l’Aràbia Saudita. El compte corrent era al banc Mirabaud i anava a nom de la fundació Lucum, una entitat panamenca de la qual Juan Carlos I és l’únic beneficiari.



Segons el diari suís, el rei espanyol va retirar diners d’aquest compte durant anys, fins que el 2012 bona part del que quedava, uns seixanta-cinc milions, van ser lliurats a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, amant del monarca, que els va dipositar en la filial d’un altre banc de Ginebra a les illes Bahames. Aquestes transaccions, que fins ara no s’havien fet públiques, són sota investigació criminal per les autoritats suïsses, que les consideren ‘sospitoses d’emblanquiment de capitals’.

La investigació va començar el 2018, quan diaris espanyols van revelar àudios en què Corinna zu Sayn-Wittgenstein afirmava que havia amagat diners de Juan Carlos I. En aquells enregistraments,

El govern de Rajoy es va gastar mig milió dels fons reservats per protegir-se de Bárcenas, segons la SER

MÓN - ESPANYA

Els diners van servir per subornar l'ex-xòfer de Bárcenas, instal·lar càmeres i micròfons a casa seva, fer seguiments i segrestar la muller i el fill de l'ex-tresorer del PP

Per: Redacció

03.02.2020  08:55




El govern del PP que comandava Mariano Rajoy es va gastar mig milió d’euros dels fons reservats de l’estat espanyol per protegir el partit del cas de la caixa b que gestionava l’ex-tresorer Luis Bárcenas.



Segons que informa la Cadena SER, l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz es va gastar aquesta quantitat entre 2013 i 2015 en l’anomenada operació Kitchen, en la qual la policia política —el comissari Villarejo inclòs— va espiar presumptament a Bárcenas i van intentar recuperar i destruir proves que incriminessin la cúpula del PP.



L’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez, número dos de Fernández Díaz, és qui va signar per habilitar els diners del fons reservats per l’operació Kitchen. El mig milió d’euros va servir per subornar l’ex-xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos, per tal que els agents implicats instal·lessin càmeres i micròfons a la casa de l’ex-tresorer del PP.



També es van fer seguiments de la família. La SER també assegura que es va pagar a un fals capellà perquè segrestés a punta de pistola a la muller i el fill de Bárcenas per aconseguir proves del cas.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/rajoy-fons-reservats-caixa-b-barcenas/ 


 

Revés judicial al PSOE: presó per a Griñán i inhabilitació per a Chaves pels ERO d'Andalusia

CAS ERO (PSOE)






Nicolas Tomás
Foto: EP
Barcelona. Dimarts, 19 de novembre de 2019

Després de nou anys d'investigació, ja hi ha la primera sentència de la macrocausa dels ERO fraudulents a Andalusia. Es tracta de la peça política, una de les 146 peces que té el sumari, i ha suposat un dur revés de l’Audiència de Sevilla al PSOE en plenes negociacions pel govern de coalició. Hi havia imputats fins a 21 ex-alts càrrecs de la Junta d'Andalusia, entre ells els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Tots dos han estat condemnats; Griñán a sis anys de presó i Chaves a nou anys d'inhabilitació. La sentència té 1.700 pàgines, el triple que la del procés.



L’expresident José Antonio Griñán ha estat condemnat per prevaricació i malversació a una pena de sis anys i dos dies de presó i a una inhabilitació absoluta de 15 anys i dos dies. Per la seva part, el també expresident Manuel Chaves ha estat condemnat només per prevaricació a una inhabilitació especial de nou anys. Els exconsellers Antonio Fernández, Francisco Vallejo, José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo, Agustín Barberá i l’exviceconseller Jesús María Rodríguez han estat condemnats a entre sis i vuit anys de presó. Els també exconsellers Gaspar Zarrías i Magdalena Álvarez han estat condemnats a nou anys d’inhabilitació especial. La sentència no és ferma perquè es pot presentar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que ja han anunciat les defenses. Per

El presidente del Tribunal del ‘procés’ incumple gravemente la ley: está vinculado a una empresa que en tres años facturó 400.000 euros

juicio a los presos políticos

Las relaciones de Manuel Marchena, presidente de la Sala 2ª del Tribunal Supremo y ponente del juicio al ‘procés’, con la empresa “Ediciones Jurídicas Castillo de Luna SL” no están nada claras, y deberían de investigarse por el Consejo General del Poder Judicial.




Esta empresa, dedicada a  la edición, distribución y venta de libros especializados en Ciencias jurídicas, se constituyó en el año 2014 por el Catedrático de Derecho Procesal y Abogado Nicolás González-Cuéllar Serrano(amigo íntimo de Manuel Marchena), quien figura formalmente en el Registro Mercantil como administrador único de la sociedad. Hasta ahora todo normal.

El problema es que esta empresa editorial se ha dedicado casi exclusivamente en estos cuatro años de funcionamiento a la edición y publicación únicamente de los libros escritos por 3 de los miembros de su Consejo Editorial, del que, además de González-Cuéllar, también forman parte entre otros el catedrático de Derecho Procesal, Vicente Gimeno Sendra, y el actual presidente de la Sala 2ª del Tribunal Supremo, Manuel Marchena Gómez.



De esta forma, podríamos decir que tanto Nicolás González-Cuéllar, como Vicente Gimeno Sendra y también Manuel Marchena, son en realidad editores de sus propias publicaciones. Y si esto puede no suponer ningún problema para los dos catedráticos, sin embargo para el presidente de la Sala 2ª del Tribunal Supremo va a representar un verdadero quebradero de cabeza, porque, si bien Manuel Marchena puede ser autor de libros y publicaciones, y puede celebrar sobre ellos contratos de edición con terceros, sin embargo, por ser miembro de la carrera judicial no puede ser su propio editor. Si a ello le añadimos que la empresa editorial “Ediciones Jurídicas Castillo de Luna SL” de la que Manuel Marchena forma parte de su Consejo Editor, y es además su marca, facturó en los años 2015, 2016 y 2017 la cantidad total de 400.000 euros, la polémica está servida.



El artículo 417 de la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) sanciona como falta muy grave, pudiendo estar castigada con la expulsión de la carrera judicial, el ejercicio de cualquiera de las actividades incompatibles con el cargo de juez o magistrado establecidas en el artículo 389 de la misma ley, donde se menciona expresamente “el ejercicio de toda actividad mercantil, por sí o por otro” y “las funciones de Director, Gerente, Administrador, Consejero, socio colectivo o cualquier otra que implique intervención directa, administrativa o económica en sociedades o empresas mercantiles, públicas o privadas, de cualquier género”, entre cuyas funciones se encuentra desde luego la de quien es miembro del consejo editorial de una empresa de edición.



Por esta misma razón, por llevar a cabo “una actividad empresarial en toda regla” ha sido expulsado de la carrera fiscal Emilio Valerio Martínez de Muniaín, ex teniente fiscal de Madrid, como consecuencia de las constantes denuncias del abogado Sebastián Gómez Marfil.



Hay que tener en cuenta que, no es la primera vez que Manuel Marchena (procedente también de la carrera fiscal) ha utilizado la figura de miembro del consejo editor para vincularse con una empresa editorial. Según el periódico digital eldiario.es, lo hizo también cuando fue miembro del consejo editorial de Vocento (vinculado a la fundación FAES de José María Aznar) participando en la redacción de los editoriales del grupo.





https://diario16.com/presidente-del-tribunal-del-proces-vinculado-una-empresa-tres-anos-facturo-400-000-euros/





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://diario6.com/el-presidente-del-tribunal-del-proces-incumple-gravemente-la-ley-esta-vinculado-a-una-empresa-que-en-tres-anos-facturo-400-000-euros/ 

L'estreta connexió entre el bufet Cuatrecasas i Soraya amb el Rei pel mig

FITXATGE







David González
Foto: Casa Reial | Vídeo: Cuatrecasas / Youtube
Barcelona. Dimecres, 13 de març de 2019

Barcelona, 1 de març del 2017. Set mesos després se celebraria el referèndum de l'1 d'octubre i la Declaració d'Independència, que desembocarien en la destitució del Govern i la intervenció de la Generalitat per part de l'Estat per la via del 155. Les relacions entre els governs espanyol i català ja estaven en aquell moment sota mínims, però, tot i això, la jornada va deparar una imatge impensable: el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el rei d'Espanya, Felip VI i la vicepresidenta del Govern español, Soraya Sáenz de Santamaría, al mateix escenari. Miracle? Celebració del centenari del bufet d'advocats Cuatrecasas, que estrenava seu al districte 22@ de la capital catalana.



Just dos anys després d'aquell acte en el que els rostres dels participants evidenciaven l'alt grau de tensió política i institucional, Puigdemont és a l'exili a Bèlgica i Santamaría, la llavors número dos del govern de Mariano Rajoy... ha tornat a Cuatrecasas per quedar-s'hi, com a sòcia i membre del consell d'administració. Tan sols fa 9 mesos que Soraya, advocada de l'Estat, va deixar la política després que el PP perdés la Moncloa per la moció de censura de

Rivera, cridat a testificar pel "finançament il·legal de Ciutadans"

UNIONISME







El Nacional
Foto: gtres
barcelona. Dilluns, 25 de febrer de 2019

El president de Ciutadans, Albert Rivera, haurà d'anar a declarar al judici originat per la denuncia de finançament irregular de Ciutadans, segons publica Elplural.com. El digital assegura que el periodista Enrique de Diego sol·licitarà aquesta setmana la presència de Rivera al judici. De Diego va ser qui va interposar la denuncia pel finançament de la formació unionista.



El denunciant acusa Ignacio Aguado, dirigent de Ciutadans a Madrid, d'establir una trama generalitzada de finançament il·legal durant la campanya de 2015. Enrique de Diego, que

La TV basca destapa la corrupció a l'Exèrcit "de mandos militares y políticos"

TELEVISIÓ







Marc Villanueva
Foto: GTRES
Barcelona. Dimarts, 5 de febrer de 2019

ETB ho ha tornat a fer. La TV pública basca va sempre un pas per davant de la resta de cadenes, inclosa TV3. La cadena catalana farà bé de comprar els drets d'emissió del documental que aquest diumenge s'emetrà a Euskadi: La cara B del ejército español. En Blau ha pogut accedir en exclusiva a les dificultats per gravar un reportatge sobre les interioritats dels militars a Espanya. Han estat molts mesos per elaborar un reportatge a causa de l'opacitat de l'Exèrcit. Ni els civils (polítics) que han encapçalat el Ministeri de Defensa han volgut parlar. Margarita Robles passa per ser la ministra del PSOE que havia de netejar l'Armada. 



No ha volgut parlar. Federico Trillo, Narcís Serra, María Dolores de Cospedal... tots han rebutjat les càmeres. Només una excepció: Julián García Vargas, que va substituir Serra al capdavant del ministeri en temps de Felipe González.

ETB

Ara treballa per al lobby d'empreses de defensa i fabricants d'armes. És president de la patronal d'indústries armamentístiques, una porta giratòria perillosa que es respondrà al

Gema Espinosa, poder a l’ombra en l’època de desprestigi de Llarena i Marchena

MÓN - ESPANYA

Mentre Pablo Llarena enllestia la instrucció, la seva muller es preparava per fer el salt a la cúpula judicial 

Per: Josep Casulleras Nualart

27.11.2018  21:50

L’escàndol i la crisi de credibilitat de la cúpula judicial espanyola té uns quants noms propis, com ara Manuel Marchena, Luis María Díez-Picazo, i per extensió tot el Tribunal Suprem. Arriba fins a Pablo Llarena, amb les seves interlocutòries polítiques per a justificar l’empresonament preventiu en la causa contra l’1-O. Però hi ha més noms, de segona línia, que han tingut un paper determinant en tot un seguit d’escàndols que han acabat d’embrutar la justícia espanyola. Un d’aquests noms és el de Gema Espinosa Conde, muller de Pablo Llarena i fins fa poc directora de l’Escola Judicial. És la magistrada que fins ara tenia més números per a esdevenir vocal del Consell General del Poder Judicial; fins que va esclatar l’escàndol dels WhatsApp de Cosidó i va deixar congelat el procés de renovació de la cúpula judicial.



La gestió d’Espinosa és sota sospita. Aquest estiu passat va transcendir una maniobra molt sospitosa que la implicava a ella, amb la creació d’una plaça de fiscal feta a mida per a Sofía Marchena, la filla del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils s’hi va querellar per aquest motiu. La denunciaven per prevaricació. Aquest col·lectiu de juristes encapçalat per l’ex-magistrat Elpidio José Silva va denunciar que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia creat, el desembre de l’any passat, aquesta plaça per a la filla del magistrat que presidirà el judici a l’1-O; que ho havia fet d’una manera irregular i a instància de Gema Espinosa. Espinosa era aleshores directora de l’Escola Judicial, un càrrec que ha mantingut fins aquesta tardor, quan l’ha deixat per a poder ser vocal del CGPJ.



La denúncia de tracte de favor

Sánchez i Borrell van amagar durant dos mesos la sanció per l’escàndol d’Abengoa

MÓN - ESPANYA

Tots els partits del congrés espanyol han demanat la dimissió de Borrell 

Per: Redacció 

28.11.2018  14:03

27 de setembre de 2018. Aquest és el dia que la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CMV) va decidir de sancionar amb 30.000 euros al ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, per haver comès una infracció greu en la venda d’accions d’Abengoa abans que l’empresa s’enfonsés a la borsa. Ahir, seixanta dies després, el BOE va fer pública la sanció.

Vegeu el BOE ací:

La CNMV multa Borrell amb 30.000 euros per vendre accions d’Abengoa

INFORMACIÓ PREVILEGIADA







Jordi Palmer
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de novembre de 2018

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha sancionat amb 30.000 euros de multa el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, per la venda fraudulenta d'accions d'Abengoa.
















Tal com apareix publicat avui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), la sanció és per una "infracció molt greu" consistent en la venda "a compte d'un tercer" de 10.000 accions d'Abengoa per un valor de 9.030 euros "disposant d'informació privilegiada". Tot plegat vulnera l’article 282.6 en relació amb l’article 227.1.a de la Llei del Mercat de Valors. La transacció es va dur a terme el 24 de novembre del 2015.

Venda "no adequada"

Les set manipulacions del dossier antiindependentista de Josep Borrell

PAÍS - PRINCIPAT

Elaborat i divulgat per un professor espanyol a la Comissió Europea, el ministre espanyol el va difondre entre diplomàtics com un argumentari contra l'independentisme 

Per: Redacció 

21.11.2018  22:00

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, ha difós un powerpoint entre els diplomàtics espanyols amb tot un seguit d’arguments per a desacreditar l’independentisme en la batalla per l’opinió pública mundial. El document compara l’independentisme amb el Front National d’ultradreta de Marine Le Pen i amb el Brexit. També destaca indicadors segons els quals Espanya és al capdavant de les principals classificacions sobre la salut democràtica i fa èmfasi en la difusió de suposades notícies falses sobre l’1-O per a relativitzar o negar la violència policíaca. Tot un desplegament d’arguments que hauria signat el seu predecessor en el gabinet de Rajoy, Alfonso Dastis.



La cosa sorprenent és que Borrell difongui un document que va presentar un professor espanyol en una sala de la Comissió Europea el 28 de setembre proppassat; una presentació que la web oficial de l’executiu comunitari va arribar a difondre en vídeo.



Però durant poques hores, perquè després el van retirar. Malgrat les peticions d’explicacions d’europarlamentaris com Josep-Maria Terricabras, Jordi Solé i Ramon Tremosa, no hi ha hagut cap resposta. La presentació, la va fer Antonio María Bueno Armijo, professor de dret administratiu de la Universitat de Còrdova. Va aprofitar una visita amb alumnes a la Comissió i l’amistat amb un funcionari que hi treballava per fer una conferència contra l’independentisme fent servir de suport el powerpoint de Borrell, segons que va explicar ell mateix a El Confidencial. En la conferència deia que l’independentisme era ”moralment dolent’. El document que el ministre espanyol fa servir d’argumentari és ple de manipulacions, que us expliquem en aquest article.



Manipulació 1. Els organismes internacionals de control aproven Espanya

Aznar engega el ventilador i es nega a demanar perdó per la corrupció del PP

L’expresident espanyol compareix al Congrés per explicar el finançament il·legal del partit

 

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid 18/09/2018 13:24

L'expresident del govern espanyol José María Aznar torna aquest dimarts al Congrés, catorze anys després d'abandonar la Moncloa, per comparèixer davant la Comissió d'Investigació sobre el suposat finançament irregular del PP i per la qual ja han passat destacats dirigents del partit. Aznar ha començat la seva compareixença considerant que és “exagerat” titllar el PP, partit que va presidir, una organització corrupta, i s’ha negat a demanar perdó per aquesta corrupció, tal com li demanava el portaveu socialista a la comissió, Rafael Simancas. No només això, sinó que Aznar ha acusat el PSOE de ser l’únic partit condemnat per finançament il·legal, tot i la recent sentència de la Gürtel. 

“De res del que vaig fer me’n penedeixo”, ha dit Aznar, llegint un fragment d’un poema.

Com estava previst, un dels cara a cara més intensos ha sigut amb el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que ha titllat Aznar de “senyor de la guerra” i ha assistit a la comissió amb una samarreta de José Couso. Rufián li ha demanat si té “vergonya” després de liderar un partit condemnat per corrupció i d’haver condemnat “a mort” milers de persones a l’Iraq. “No es passa a la història del

La fiscalia espanyola no vol investigar Juan Carlos I pels seus negocis obscurs

MÓN - ESPANYA

Valorarà si les comissions sobre el TGV a la Meca poden ser investigades, encara que el rei emèrit espanyol en restaria exclòs en virtut de la seva inviolabilitat 

Per: Redacció 

07.09.2018  11:33

La fiscalia anticorrupció espanyola ha demanat que s’arxivi la peça anomenada ‘Carol’, oberta a l’Audiència espanyola després de la revelació de les converses entre Corinna zu Sayn-Wittgenstein i l’ex-comissari José Manuel Villarejo. La fiscalia no creu que les revelacions sobre les activitats del rei espanyol emèrit Juan Carlos I siguin ‘susceptibles d’investigació en seu penal’.



Això no obstant, el ministeri fiscal es reserva la possibilitat d’investigar les transaccions financeres internacionals sobre les quals es parla en aquesta conversa, especialment les relatives al cobrament de comissions per la construcció del TGV a la Meca, si bé recorda que en aquell moment Juan Carlos gaudia d’inviolabilitat.



Aquestes són les principals conclusions de l’informe que la fiscalia espanyola ha presentat a l’Audiència espanyola. En la conversa, Corinna zu Sayn-Wittgenstein parla d’un terreny al Marroc que sembla que Juan Carlos I havia posat a nom seu i després volia recuperar, del pagament d’unes comissions en les negociacions de la construcció del TGV a la Meca a càrrec d’un consorci d’empreses espanyoles i d’un seguit de

Juan Carlos I va cobrar una comissió de l’Aràbia Saudita pel TGV a la Meca, segons Corinna

MÓN - ESPANYA

'Li vaig preguntar d'on venien els diners i ell va contestar que d'Aràbia Saudita', assegura l'amant.

Per: Redacció 

12.07.2018  09:35

Juan Carlos I va intentar cobrar una comissió milionària en el marc de la construcció del tren d’alta velocitat que uneix la Meca amb Medina. Els diners, procedents de l’Aràbia Saudita, haurien estat ingressats en un compte de Dante Canonica, advocat suís, segons que publica El Español.



[Informació relacionada: Corinna esbomba els negocis obscurs de Juan Carlos I]



Nous enregistraments de la reunió entre el comissari José Villarejo i Corinna su Zayn-Wittgenstein, amant de Juan Carlos I, desvelen que el rei espanyol va intentar treure rèdit econòmic del contracte de més de 6.300 milions d’euros que un consorci d’empreses espanyoles —amb OHL i Indra al capdavant— va guanyar a l’Aràbia Saudita.

L’octubre del 2011, el govern saudita va atorgar el contracte del TGV al consorci i la intermediària triada per

El Tribunal de Comptes obre un procés sancionador contra Ciutadans

Analitzen els exercicis de la col·lisió taronja dels anys 2014 i 2015.

 

perRedacció 

 

07/06/2018 

 

 

 

 

 

 

 

lbert Rivera i Arrimadas, en una imatge d'arxiu | CatalunyaDiari.cat

 

 

 

 

 

El Tribunal de Comptes ha obert un procés sancionador contra Ciutadans. La col·lisió d’Inés Arrimadas i Albert Rivera podria presentar certes irregularitats en els seus comptes anuals, i s’apunta al fet que la formació taronja hauria pogut pagar a tercers algunes factures del partit. Quelcom prohibit, explícitament, a la llei de finançament de partits.




El 30 de desembre de 2017, en aquest sentit, el partit taronja ja es va instal·lar al focus de la polèmica en veure’s afectat pel darrer informe del Tribunal de Comptes. I és que aquest, mostrava diverses irregularitats del partit en els exercicis dels anys 2014 i 2015.

Les xifres per les quals s’obre el procés sancionador

Última hora : El PP, condemnat per corrupció pel cas Gürtel

MÓN - ESPANYA

El veredicte condemna Luís Bárcenas a 33 anys de presó.

M.Rajoy

Per: Redacció 

24.05.2018  11:26

L’Audiència espanyola ha fet pública la primera sentència contra els responsables de la trama corruptiva Gürtel, que implica ex-alts càrrecs del PP. L’ex-tresorer del partit Luis Bárcenas ha estat condemnat a trenta-tres anys de presó per emblanquiment de diners i a una multa de 44 milions d’euros. I condemna el PP, tot el partit, també a títol lucratiu. Dóna per feta la ‘caixa B’ del partit. El cap de la trama, Francisco Correa, ha estat condemnat a 51 anys de presó. La sentència, de 1.700 folis, pot ser recorreguda al Tribunal Suprem.

El PP ha estat condemnat a pagar una multa de 245.000 euros com a responsable a títol lucratiu, per la implicació en els primers anys de la trama. És el primer

L’Assemblea del Consell d’Europa demana a Agramunt ‘responsabilitat’ i l’insta a renunciar al seu mandat

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

Els parlamentaris exigeixen 'tolerància zero per la corrupció' després de l'informe que assenyala diversos membres i ex-membres de l'organisme per afavorir Azerbaidjan.

Per: ACN 

26.04.2018  17:43

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa ha demanat al senador del PP Pedro Agramunt i la resta de membres assenyalats per afavorir Azerbaidjan amb activitats corruptives ‘responsabilitat política’.



En una resolució aprovada per una àmplia majoria dels votants –123 vots a favor, 9 en contra i 10 abstencions– però davant l’absència de prop de la meitat de la cambra (en total són 324), aquesta demana que els membres o ex-membres de l’organisme internacional destacats en l’informe del cos d’investigació que els cita emprenguin accions, ‘inclosa la possibilitat de renunciar als seus mandats’.




La resolució, adoptada a partir d’un informe de Petra De Sutter (del grup dels Socialistes, Demòcrates i Verds), fa també una crida als governs dels estats i als parlaments a ‘prendre les mesures necessàries respecte als casos mencionats’ i

El senador del PP Pedro Agramunt, acusat de corrupció i suborns en un informe del Consell d’Europa

MÓN - EUROPA

Ja va haver de deixar el càrrec de president de l'Assemblea Parlamentària pels nombrosos escàndols que l'empastifen.

Per: Redacció 

24.04.2018  10:30

Un informe independent encarregat pel Consell d’Europa acusa directament el senador del PP, el valencià Pedro Agramunt, d’haver-se beneficiat d’una estructura corrupta gràcies a la qual es va afermar al càrrec de president de l’Assemblea Parlamentària d’aquest organisme, des d’on va continuar les seves pràctiques corruptes. Per exemple, amb el cobrament de suborns del govern de l’Azerbaidjan a canvi de netejar la imatge d’aquest règim que persegueix i empresona opositors polítics. És el que es va conèixer com ‘la diplomàcia del caviar’.

Agramunt ja va haver d’abandonar el càrrec de president de l’Assemblea Parlamentària, després d’haver perdut la confiança de la majoria de membres quan els escàndols en què es va veure esquitxat ja eren molt evidents. L’últim d’aquests fou el viatge que va fer a Síria, d’amagat del Consell, per a entrevistar-se amb el dictador Baixar al-Assad. Fins i tot el ministre d’Afers Estrangers espanyol el va acabar desautoritzant.

Al llarg de dues-centes pàgines, aquest informe descriu les pràctiques corruptes d’Agramunt i d’altres membres de l’assemblea, amb el propòsit d’aturar

Millet, Aznar i la FAES: El que el cas Palau no ha investigat (És un article del 2017)

El saquejador confés va aconseguir 10 milions d’euros extres per ampliar el Palau que no se sap on són.

MONTSE RIART Barcelona 24/04/2017 23:38

Fèlix Millet ensenyant-li l’ampliació del Palau a José María Aznar l’any 2000 / ALBERT OLIVÉ / EFEFERRAN FORNÉ

La investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència, sense importar el color polític. 

Els vincles més coneguts de l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació, tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí al PP llavors. 

Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7 milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura, la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de més de 10 milions d’euros continua sent un