"Dimissió!": el ministre Catalá fuig enmig d'una escridassada

AGRESSIÓ SEXUAL







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 27 d'abril de 2018

La condemna per abús sexual, i no per una violació, als cinc membres de la Manada ha desfermat una autèntica onada reivindicativa arreu de l'estat espanyol. Ahir el vespre, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, la va poder viure en primera persona a Còrdova. 



El responsable de Justícia va ser escridassat a la sortida d'un acte al Col·legi d'Advocats de la ciutat andalusa enmig de peticions per la seva dimissió.

Momento en que el ministro Catalá ha salido del Colegio de abogados de Córdoba escoltado por la policía y entre gritos de "dimisión" de las manifestantes. pic.twitter.com/DsDJo2mLs0

— Daniel Bernabé (@diasasaigonados) 26 d’abril de 2018

La passivitat de Rajoy davant la violència de gènere, en cinc dades

AGRESSIÓ SEXUAL







Albert Acín
Foto: Pixabay
Barcelona. Divendres, 27 d'abril de 2018

El govern espanyol va prometre 200 milions d'euros contra la xacra de la violència de gènere als pressupostos de 2018, però finalment seran 80. Darrere d'aquesta xifra, anunciada amb la presentació dels comptes, hi ha una llista de dades que posen en relleu el que critiquen els col·lectius feministes i tota mena d'entitats de diferent ideologia: la presumpta deixadesa de l'executiu de Mariano Rajoy en matèria de gènere i de prevenció de la violència masclista.



A les manifestacions d'ahir arreu de l'estat espanyol per la sentència als cinc membres de la Manada no només hi va haver crítiques als poders judicials, sinó que també es va enfocar la repulsa contra l'executiu espanyol. En van ser una bona prova les esbroncades que va rebre el ministre de Justícia, Rafael Catalá, a la sortida d'un acte a Còrdova.



Un dels greuges que denuncien els col·lectius, probablement el d'efectes més recents, va ser l'anunci dels 80 milions de partida pressupostària per al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. 80 milions davant els 200 que s'havien anunciat. El govern espanyol ha forçat que els 120 milions restants els aportin

La justícia espanyola queda exposada al món ( Cas 1-O i La Manada )

PODER JUDICIAL







Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 26 d'abril de 2018

La Justícia espanyola està quedant exposada al món per primera vegada. Alemanya s'haurà de pronunciar en les pròximes setmanes sobre la petició d'extradició del president Carles Puigdemont dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, amb una decisió que serà a la pràctica una valoració internacional de la Justícia espanyola. La decisió del Tribunal d'Schleswig-Holstein servirà de barem per a la Justícia belga, la de la Gran Bretanya i la Suïssa.



En aquest escenari tan delicat, avui ha irromput a més a l'escena internacional la polèmica sentència de l'Audiència de Navarra sobre el cas de La Manada, que desestima l'acusació de violació i la deixa en abusos sexuals. La notícia ha estat recollida pels principals mitjans de comunicació internacionals, sovint amb un to crític i fins i tot amb referències a l'Espanya negra. Just tot el contrari del que

La benevolent sentència amb el grup anomenat ‘La manada’ desferma indignació

MÓN - PAÍS BASC

Els ha condemnat a nou anys de presó per un delicte d'abús sexual continuat.

Per: Redacció 

26.04.2018  13:26

L’Audiència de Navarra ja ha dictat sentència per la violació en grup de ‘La manada’. El tribunal ha condemnat els cinc membres del grup anomenat ‘La manada’ —José Angel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Alfonso Jesús Cabezuelo (militar) i Antonio Manuel Guerrero (guàrdia civil)— com a autors d’un delicte continuat d’abús sexual a nou anys de presó i inhabilitació al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. A més, cadascun d’ells haurà de pagar una multa de 900 euros. Per contra, han estat absolts dels delictes d’agressió sexual, de robatori amb violència o intimidació i d’un delicte contra la intimitat. Un d’ells ha estat condemnat per un delicte de furt en haver robat el telèfon de la víctima. 



També hauran de complir una ordre d’allunyament de cinc-cents metres de la víctima, el seu domicili, lloc de feina o a cap lloc que sigui freqüentat per ella. El tribunal també els ha prohibit d’establir qualsevol tipus de comunicació amb ella durant quinze anys. Un cop complerta la pena de presó hauran d’estar cinc anys en llibertat vigilada.



L’advocat de l’acusació particular, Miguel Ángel Morán, ha manifestat que està ‘decebut’ amb la sentència. Quan abandonava el Palau de Justícia de Pamplona després d’escoltar la sentència, Morán ha assenyalat que la condemna per abús, i

La Justícia espanyola no aconsegueix aportar proves de malversació, segons 'Frankfurter'

CAS 1-O







Lluís Bou
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 17 d'abril de 2018

La Justícia espanyola no ha aconseguit fins ara aportar proves clares a la Justícia alemanya sobre l'acusació de "malversació" per la qual encara vol aconseguir l'extradició del president Carles Puigdemont, segons explica avui dimarts el Frankfurter Allgemeine Zeitung, el principal diari alemany.



El diari precisa que la Justícia alemanya ha demanat aclariments a la Justícia espanyola, però que tot i això els investigadors espanyols "no han pogut trobar la factura de les 10.000 capses transparents produïdes a la Xina", que es van utilitzar en el referèndum de l'1 d'Octubre.



Segons la Fiscalia, la "malversació" de Puigdemont per celebrar el referèndum pujaria a 1.602.001,57 euros, però aquesta quantitat no està per ara demostrada.



El Frankfurter precisa que el Tribunal d'Schleswig-Holstein ha demanat en concret a Espanya qui va pagar el referèndum i quines proves hi ha. "Ja s'ha

El prestigiós Süddeutsche Zeitung critica amb duresa tota l’acusació de la justícia espanyola contra Puigdemont

MÓN - EUROPA

'El veredicte dels jutges alemanys és el començament d'una solució política', escriu el cap de política interna del diari.

Per: Redacció 

06.04.2018  10:04

El diari Süddeutsche Zeitung tracta de la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont mirant cap al govern de Merkel, de qui diu que ara té un problema.



En una anàlisi publicada avui, el cap de la secció de política interna del diari, Heribert Prantl, elogia el paper del tribunal de Slesvig, que, segons que diu, sospita de l’euroordre de detenció demanada per Espanya, i apunta que la decisió pot significar el començament de les negociacions polítiques sobre la qüestió catalana. ‘És d’una claredat sorprenent que l’acusació de rebel·lió no pot sostenir l’ordre d’extradició.’



Segons el periodista, amb la decisió de Slesvig es fa miques l’acusació construïda contra Puigdemont. ‘És molt clar: els jutges de l’alt tribunal regional de Slesvig tenen enormes dubtes de tota l’acusació’, diu. I afegeix que l’acusació de rebel·lió pot ser vàlida a Espanya, però no a Alemanya.



L’articulista insisteix a dir que la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de refusar l’acusació de rebel·lió és un cop dur per a Espanya. ‘Encara que no és una crítica profunda a l’estat de dret espanyol, és un missatge clar. Un estat de la

Última hora : Espanya deté ara Falciani per a intentar pressionar l’extradició de Rovira

MÓN - ESPANYA

Suïssa el reclamava des de feia anys, i la justícia espanyola s'havia negat a entregar-lo.

(Intercanvi de cromos? Intercanvi de presos?).

Per: Redacció 

04.04.2018  19:08

La policia espanyola ha detingut Hervé Falciani a petició de Suïssa. El país helvètic reclamava aquest informàtic suís des del 2012, però la justícia espanyola s’hi havia negat. 

Fins ara, que ha estat arrestat a Madrid. Aquest moviment podria tenir un efecte col·lateral sobre la situació d’Anna Gabriel i Marta Rovira, exiliades a Suïssa. 

Falciani és enginyer de sistemes i se li atribueix la difusió de la famosa ‘llista Falciani‘, amb noms de clients del banc suís HSBC que haurien pogut evadir impostos d’altres països.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/espanya-dete-ara-falciani-per-a-intentar-pressionar-lextradicio-de-rovira/ 

 

Estrasburg diu que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ







Marta Escobar Martí
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018

Nou revés d'Europa a la justícia espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit avui per unanimitat que la llibertat d'expressió sí que empara la crema de fotos del Rei i, per tant, obliga l'Estat espanyol a abonar els 2.700 euros de multa i els 9.000 euros en despeses d'honoraris que van haver de pagar Enric Stern i Jaume Roura condemnats per injúries a la Corona el 2007, quan van cremar a Girona fotos de la monarquia durant la visita del rei emèrit Joan Carles I i la reina Sofia.



Estrasburg estableix, doncs, que el cas té a veure amb una "crítica política en una manifestació pública" per "atreure l'atenció dels mitjans" i en cap cas ho atribueix a una actuació en l'àmbit personal perquè "no va anar més enllà de l'ús d'un cert grau de provocació permissible".



Després de fer un repàs pels fets i de recordar que, en un primer moment, van ser condemnats a 15 mesos de presó per insults a la Corona, ha subratllat que quan es va celebrar el judici final, l'Audiència Nacional va canviar aquesta condemna pels 2.700 euros de multa (i la presó només es feia efectiva si no pagaven la multa). Els acusats van interposar llavors un recurs al Tribunal Constitucional (TC), que no els va donar la raó, i va emparar l'acusació que els dos manifestants havien comès delictes d'incitació a l'odi i a la violència que no s'emmarcaven en el dret de llibertat d'expressió.

Drets vulnerats per l'Estat

La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil

OPINIÓ - ANÀLISI

Per què l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.

Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).

Per: Pere Cardús

14.02.2018  15:59

Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada, els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació? Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes eren molts i molt grans.



Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a la presó?



No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen amb nosaltres.



No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó, una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma el pas de Mireia Boya pel Suprem.



No és justícia; és poder

El TC suspèn la comissió del govern per a investigar la violència policíaca de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

Admet a tràmit la impugnació que en va fer el govern espanyol.

Per: ACN

16.01.2018  11:43

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol que demana la impugnació de la comissió creada pel govern el 2 d’octubre per investigar la violència policial del referèndum. 

Aquesta admissió a tràmit comporta la suspensió cautelar a l’espera que el tribunal prengui una decisió definitiva quan acabi el procés, que no es pot allargar més de cinc mesos. El TC acorda donar trasllat de la demanda i documents presentats a la Generalitat, que tindrà 20 dies per aportar tota la informació que cregui convenient. Com que el 155 encara està vigent i per evitar un ‘conflicte en la defensa dels interessos de l’estat i la comunitat autònoma’, el

Joan Llinares: ‘De les condemnes del cas Palau, se n’han deslliurat els qui sempre se’n deslliuren’

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

L'ex-director del Palau de la Música valora la sentència del cas Palau, que es va saber ahir.

L'ex-director del Palau de la Música, actual director de l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, Joan Llinares.

Per: Josep Rexach Fumanya 

15.01.2018  22:00

Joan Llinares (Alzira, 1953) va ser el responsable de prendre el timó del Palau de la Música en el moment més convuls, el 2009, després de destapar-se l’espoliació de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. Llinares va ser l’encarregat de fer una auditoria per a calcular el forat milionari de l’entitat. Aquestes dades han estat indispensables en la fase d’instrucció i, després, en el judici oral, del qual ahir es va saber la sentència. Hem parlat telefònicament amb Llinares perquè ens expliqués quin balanç en fa, de la sentència. Es mostra satisfet, però ‘moderadament’. No pot evitar de recordar que en la fase d’instrucció es van aparcar massa coses. La responsabilitat de Mas i Pujol en el finançament il·legal de CDC, els nou milions que encara no se sap on són o sapiguer l’autoria del pagament de comissions per part de Ferrovial, són algunes d’elles.



—N’esteu satisfet, de la sentència?

—Les condemnes reflecteixen allò que el tribunal ha vist i hi ha donat la consideració de fets provats, en bona part pel treball que vàrem fer al Palau de la Música amb les auditories. Això no significa que tinga una satisfacció completa. Sent una satisfacció moderada, perquè s’han reconegut els fets principals. Hi ha una condemna a Fèlix Millet, una altra a Jordi Montull, una altra a la Gemma Montull –que semblava que se n’havia d’escapar– i també una sobre el finançament il·legal de CDC, que ha estat acreditat. Que la sentència no arriba tan enllà com m’hauria agradat? També és cert. Però això ja no és una qüestió del tribunal. Amb el material que li arriba de la instrucció, la sentència és impecable.



—Què no es va tractar en la fase d’instrucció que no ha arribat a judici final?

—Per exemple, els nou milions d’euros que no se sap on són. Si Millet no ho explica algun dia, no ho sabrem. I nou milions d’euros és una quantitat molt gran. Pràcticament una tercera part del total del frau.



—I per què no es va tractar?

La justícia no toca Ferrovial

OPINIÓ - MAIL OBERT

Els corruptes reben condemnes, però els corruptors, no.

Per: Andreu Barnils 

15.01.2018  22:00

Ahir es va fer pública la sentència del cas Palau, que es podria resumir així: els polítics corruptes, sentenciats, però els empresaris corruptors, no. Fèlix Millet, Jordi Montull i Daniel Osàcar són condemnats a penes de presó, però els dos executius de la multinacional Ferrovial, no. Parlem de Pedro Buenaventura Cebrián i Juan Elízaga Corrales. Tots dos s’estalviaran la presó perquè els delictes que van cometre han prescrit. És a dir, pagar suborns prescriu, però cobrar-ne, no. Torna a quedar clar que a l’estat espanyol només es persegueix la corrupció per una banda, la dels polítics corruptes. I encara. En canvi, no es castiga l’altra banda, la dels empresaris corruptors.



Recordem les xifres un moment. Segons que considera provat la justícia, la multinacional Ferrovial va pagar diners a CDC des de l’any 1999 fins al 2009.



En canvi de pagar diners, la constructora rebia obra pública. És a dir, l’empresa aconseguia fer obra pública gràcies a suborns. Ferrovial pagava un 4% de

El Tribunal de Comptes espanyol accepta l’aval de Mas i els ex-consellers per pagar la fiança del 9-N

PAÍS - PRINCIPAT

Mas, Ortega, Homs, Rigau i Vilajoana hauran d'acabar la fiança.

Per: Redacció 

12.12.2017  17:57

El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros.



El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats.



Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el

La trampa de Llarena, espantat pel rigor de la justícia belga

OPINIÓ - ANÀLISI

Analitzem les raons de la decisió de retirar l'ordre internacional de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que hi ha a Brussel·les.

Fotografia: Pere Cardús.

Per: Pere Cardús 

05.12.2017  13:15

El magistrat del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha retirat l’ordre internacional de detenció contra el president Puigdemont i els consellers Comín, Ponsatí, Serret i Puig. Actualment, la justícia belga estudiava la petició d’extradició després d’haver analitzat els delictes que Espanya imputa als acusats i els fets que es pretenen jutjar. De fet, ahir, el jutge belga que porta el cas va anunciar que el dia 14 d’aquest mes resoldria la petició d’extradició en un sentit o en un altre. Vegem a continuació les raons que han dut Llarena a retirar l’ordre que havia cursat l’Audiència espanyola quan, després de la declaració d’independència al parlament del 27 d’octubre, una part del govern se n’anà a Brussel·les a cercar l’empara d’una justícia més eficient i democràtica que no l’espanyola.



Cal tenir en compte que Llarena tan sols ha retirat l’ordre internacional de detenció i no pas l’ordre de detenció dins l’estat espanyol. És a dir que si Puigdemont o qualsevol dels quatre consellers que l’acompanyen trepitgen Catalunya, seran detinguts automàticament. Per tant, encara que algun titular de premsa pugui fer pensar que els governants a l’exili tindran llibertat de

Puigdemont sobre la retirada de l’euroordre: ‘Quan el món els mira ja no són tan valents’

PAÍS - PRINCIPAT

El president de la Generalitat critica amb duresa l'actuació de la justícia espanyola.

Per: Redacció 

06.12.2017  13:26

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut avui des de Brussel·les per analitzar la retirada de l’euroordre d’extradició per part de la justícia espanyola. ‘Quan el món els mira ja no són tan valents. Quan no poden controlar tota la cadena, quan no tenen jutges amics, ni fiscals que afinen, i tenen tot el món mirant, ja no són tan valents’, ha declarat.



Acompanyat dels consellers exiliats a Brussel·les, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín, el president s’ha preguntat perquè l’estat espanyol no retirava els càrrecs contra la resta del govern. Puigdemont ha afirmat que eren víctimes d’una persecució política per haver donat sortida al mandat democràtic del poble de Catalunya. ‘Això no és un crim, això es diu democràcia’, ha afegit.



‘L’estat sap que les acusacions de rebel·lió i sedició no són acceptables per les bones pràctiques europees. Retirar el mandat indica que no tenen bases sòlides per fer les acusacions o bé que era un bunyol jurídic’, ha dit. A més ha recordat que

Oriol Junqueras al The Times: ‘Carles Puigdemont és l’únic president legítim de Catalunya’

PAÍS - PRINCIPAT

El vice-president destaca el contrast entre la justícia espanyola i la belga.

Per: Redacció 

17.11.2017  10:02

El vice-president Oriol Junqueras assegura en un article al The Times que el govern espanyol ha usurpat el poder a Catalunya, però avisa que els consellers empresonats i els que són a l’exili dedicaran tota la seva energia a defensar la democràcia, els drets polítics i civils i a guanyar la llibertat. ‘El govern espanyol ens vol de genolls, submisos, però ens trobarà dempeus’, defensa Junqueras en l’article titulat “Jo potser sóc a la presó, però els catalans seguirem la lluita” escrit des d’Estremera. ‘Els catalans som gent pacífica, valenta. Tenim els nostres fills al cap mentre patim el càstig per defensar la llibertat de Catalunya’, afegeix.



Lamenta que la comunicació amb el món exterior és molt limitada des d’Estremera, que no ha vist els seus fills i que només poden parlar minuts per telèfon cada setmana’.



‘Dedico el meu temps a reflexionar i, per sort, com a catòlic, a pregar’, explica el vice-president. Junqueras també defensa a l’article que Carles Puigdemont és ‘l’únic president legítim de Catalunya’ i destaca el contrast entre la justícia belga i l’espanyola coincidint amb el dia en què ell i els quatre consellers que són també a Brussel·les tornen davant del jutge. ‘No és una opinió, és un fet que la justícia espanyola no actua com les europees’, diu Junqueras.



‘Poc abans que ens deixessin sense llibertat, es va filtrar a la premsa espanyola i

La premsa de tot el món obre les edicions internacionals amb Puigdemont a Brussel·les

MÓN

Els diaris expliquen que el president de la República no és a la capital comunitària per a cercar-hi asil polític i es fan ressò de la persecució judicial de què és objecte.

Per: Redacció 

31.10.2017  14:49

Feia pocs minuts que el president Carles Puigdemont havia sortit del Club de Premsa de Brussel·les i els mitjans de tot el món ja han obert la versió en xarxa internacional amb informació relativa a la conferència de premsa. Hi han destacat que el president de la República no havia viatjat a Brussel·les per cercar-hi asil polític i s’han fet ressò de la persecució judicial de què era objecte.
Vegem-ne els titulars:



BBC: ‘El líder català destituït no cerca asil polític’, diu. I afegeix que el president i uns quants consellers s’han desplaçat a Bèlgica per garantir-se la seguretat i llibertat.

The Guardian: ‘L’ex-president de Catalunya Puigdemont: “No sóc a Bèlgica per cercar asil polític”‘. Destaca que tornaria a l’estat espanyol –on és investigat per

El Tribunal constitucional espanyol diu que ha prohibit el ple del parlament de dilluns

PAÍS - PRINCIPAT

La decisió del TC respon al recurs d'empara presentat pel PSC.

 

per N.R 05/10/2017

Façana del Tribunal Constitucional | ACN

Per: Europa Press

05.10.2017  15:11

El ple del tribunal constitucional espanyol ha acordat suspedre de manera cautelar l’acord del Parlament que fixa per al dilluns 9 d’octubre la compareixença davant la cambra del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per presentar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre.



La suspensió es produeix a petició del PSC. Els socialistes van presentar un recurs d’empara en què defensaven que l’acord per fixar la compareixença del president vulnera els drets dels diputats de la cambra catalana.

L'Audiència Nacional accepta jutjar la denúncia per sedició per les manifestacions del 20-S

PROCÉS CATALÀ - 1-O

El tribunal es considera competent, tot i que la tipificació parteix del Codi Penal franquista.

DANI SÁNCHEZ UGART Madrid Actualitzada el 27/09/2017 14:36

L'edifici de l'Audiència Nacional en una imatge d'arxiu / EFE

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha admès aquest dimecres la denúncia de la fiscalia per delicte de sedició pels fets ocorreguts a Barcelona durant els dies 20 i 21 de setembre, en relació amb les concentracions i manifestacions contra la detenció i escorcoll de diversos edificis de la Generalitat. La magistrada, fent seu el relat de la fiscalia, considera que les accions van ser "dutes a terme per impedir per la força l'actuació de les autoritats i els seus agents en l'exercici de les seves funcions en defensa de l'ordenament constitucional", i acorda lliurar ofici a la Guàrdia Civil perquè elabori un atestat sobre els fets.

En una interlocutòria publicada només cinc dies després de rebre la denúncia, la jutge analitza les conductes i els fets que hi inclou el ministeri públic, i conclou que poden encaixar dins el delicte de sedició de l'article 544 del Codi Penal, tot i que alguns juristes dubten que el delicte de sedició pugui ser jutjat per l'Audiència Nacional, perquè el Codi Penal que el lligava a aquesta sala és el franquista, del 1973. 

La magistrada recorda que el tipus penal exigeix un comportament col·lectiu caracteritzat com a alçament "tumultuari", que és aquell "dirigit a impedir per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis" o qualsevol de les persones que es relacionen amb l'exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials.

Lamela recorda que el bé jurídic que es protegeix és "l'ordre públic" entès com la

Els alcaldes sobiranistes es concentraran a Sant Jaume contra la justícia espanyola

REFERÈNDUM

Serà dissabte a les 12, i criden la resta d'alcaldes "demòcrates" a solidaritzar-se. Els alcaldes de l'AMI i l'ACM han acordat anar a declarar quan la policia els vingui a buscar.

per Gemma Aguilera 13/09/2017 

Els representants de l'AMI i de l'ACM | G.A

 

Després que el TSJC hagi acceptat les querelles de la Fiscalia contra la Mesa del Parlament i el Govern, aquest migdia la Fiscalia General de l'Estat ha demanat als fiscals en cap de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que obrin diligències d'investigació respecte a la llista d'alcaldes catalans que se sap que estan col·laborant en la preparació del referèndum d'autodeterminació del proper 1 d'octubre. En el cas que no compareguin quan siguin citats pels fiscals, s'ordena als Mossos d'Esquadra que duguin a terme la seva detenció. En total són 712 alcaldes els que han mostrat el seu suport a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.

En una reunió d'urgència aquesta tarda, els representants de l'AMI i de l'Associació Catalana de Municipis han acordat que tots els seus alcaldes aniran a declarar quan la policia els vingui a buscar, i alguns, tal i com ha matisat la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, podrien fer-ho de forma voluntària en rebre el requeriment judicial que ha anunciat que enviarà la Fiscalia. "Declararem perquè no tenim res a amagar, tot el que fem té l'empara de la legalitat catalana i és transparent", ha assegurat Lloveras en una compareixença a les