Joan Llinares: ‘De les condemnes del cas Palau, se n’han deslliurat els qui sempre se’n deslliuren’

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

L'ex-director del Palau de la Música valora la sentència del cas Palau, que es va saber ahir.

L'ex-director del Palau de la Música, actual director de l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra la Corrupció, Joan Llinares.

Per: Josep Rexach Fumanya 

15.01.2018  22:00

Joan Llinares (Alzira, 1953) va ser el responsable de prendre el timó del Palau de la Música en el moment més convuls, el 2009, després de destapar-se l’espoliació de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull. Llinares va ser l’encarregat de fer una auditoria per a calcular el forat milionari de l’entitat. Aquestes dades han estat indispensables en la fase d’instrucció i, després, en el judici oral, del qual ahir es va saber la sentència. Hem parlat telefònicament amb Llinares perquè ens expliqués quin balanç en fa, de la sentència. Es mostra satisfet, però ‘moderadament’. No pot evitar de recordar que en la fase d’instrucció es van aparcar massa coses. La responsabilitat de Mas i Pujol en el finançament il·legal de CDC, els nou milions que encara no se sap on són o sapiguer l’autoria del pagament de comissions per part de Ferrovial, són algunes d’elles.



—N’esteu satisfet, de la sentència?

—Les condemnes reflecteixen allò que el tribunal ha vist i hi ha donat la consideració de fets provats, en bona part pel treball que vàrem fer al Palau de la Música amb les auditories. Això no significa que tinga una satisfacció completa. Sent una satisfacció moderada, perquè s’han reconegut els fets principals. Hi ha una condemna a Fèlix Millet, una altra a Jordi Montull, una altra a la Gemma Montull –que semblava que se n’havia d’escapar– i també una sobre el finançament il·legal de CDC, que ha estat acreditat. Que la sentència no arriba tan enllà com m’hauria agradat? També és cert. Però això ja no és una qüestió del tribunal. Amb el material que li arriba de la instrucció, la sentència és impecable.



—Què no es va tractar en la fase d’instrucció que no ha arribat a judici final?

—Per exemple, els nou milions d’euros que no se sap on són. Si Millet no ho explica algun dia, no ho sabrem. I nou milions d’euros és una quantitat molt gran. Pràcticament una tercera part del total del frau.



—I per què no es va tractar?