OPINIÓ - ANÀLISI
Analitzem les raons de la decisió de retirar l'ordre internacional de detenció contra Puigdemont i els quatre consellers que hi ha a Brussel·les.
 |
| Fotografia: Pere Cardús. |
Per: Pere Cardús
05.12.2017 13:15
Cal tenir en compte que Llarena tan sols ha retirat l’ordre internacional de detenció i no pas l’ordre de detenció dins l’estat espanyol. És a dir que si Puigdemont o qualsevol dels quatre consellers que l’acompanyen trepitgen Catalunya, seran detinguts automàticament. Per tant, encara que algun titular de premsa pugui fer pensar que els governants a l’exili tindran llibertat de
moviments, això no és cert. La raó de la retirada de l’ordre internacional és fer una passa enrere per poder actuar amb més contundència aviat.
En la resolució, Llarena argumenta que els acusats han expressat la voluntat de tornar a Catalunya per prendre possessió dels seus càrrecs de diputat i, possiblement, de govern. Per tant, s’espera a poder-los detenir quan siguin en territori català. Però la raó de fons de la decisió del Suprem és que la justícia belga no veia motius per a jutjar els cinc governants pels delictes de sedició i rebel·lió i tan sols admetia la possibilitat de jutjar-los per malversació de diners públics. Evidentment, el delicte de malversació té unes penes molt més reduïdes que no els de sedició i rebel·lió. Si la justícia belga hagués acceptat d’extradir-los, hauria pogut limitar l’actuació del Suprem perquè hauria pogut condicionar el retorn dels cinc membres del govern a l’estat espanyol al fet que tan sols fossin jutjats per un delicte ‘menor’.
Per tant, Llarena mira d’evitar les limitacions que imposaria la justícia belga. El magistrat del Suprem prefereix esperar al retorn del president i els consellers a Catalunya per poder-los imposar mesures cautelars com ara la presó preventiva sense fiança (justificada pel risc de fugida) i poder-los jutjar pels delictes més greus. De fet, el procediment de resolució del procés d’extradició tampoc no hauria estat automàtic. Després de l’anunci de la decisió del dia 14, tant la justícia espanyola com els advocats dels acusats haurien pogut presentar un recurs que hauria allargat el procés fins a mitjan gener. És a dir, el moment aproximat en què es farà la constitució del parlament i el ple d’investidura del candidat a la presidència.
Les parts (fiscalia i defensa) ara poden presentar un recurs contra la decisió de retirar l’ordre d’extradició anunciada pel Suprem. Caldrà veure si la defensa vol que la justícia belga acabi el procés iniciat amb l’objectiu de delimitar la capacitat d’actuació dels jutges espanyols. Amb tot, el recurs pot ser refusat i que la retirada de l’ordre sigui efectiva de seguida. Aleshores, la justícia belga s’haurà d’inhibir i Puigdemont i els quatre consellers marcaran el calendari de la causa quan prenguin la decisió de tornar. Puigdemont va anunciar fa pocs dies que es comprometia a prendre possessió de l’acta de diputat i, si tenia la majoria necessària, a prendre possessió de la presidència.
En conclusió, el magistrat Llarena tan sols ha fet un moviment per evitar de tenir les mans lligades en un futur i per poder actuar amb la màxima contundència contra Puigdemont i la resta de membres del govern acusats. És a dir, la trampa de Llarena és afluixar avui per poder escanyar més fort demà. El filtre democràtic i rigorós de la justícia belga no interessa gens ni mica a la justícia espanyola i el Suprem s’ha decidit a liquidar-lo.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada