Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guerra bruta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris guerra bruta. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 d’abril del 2021

Més magistrats sota sospita al TC mentre emergeix una guerra interna dins el tribunal

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Vincles amb Zoido i amb la fiscal Madrigal i desqualificacions contra el nacionalisme entre els magistrats que deliberen sobre l'1-O

 

 


 


Per: Josep Casulleras Nualart

15.04.2021  01:50

 

 

Dels nou magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que queden per a deliberar sobre els recursos dels presoners polítics i els exiliats sobre la causa del Primer d’Octubre, n’hi ha si més no quatre que tenen taques prou importants al seu expedient per a poder arribar a ser recusats. Són Pedro González-Trevijano, per uns articles previs i posteriors a l’aprovació de l’estatut de Catalunya referint-se als “nazionalistes” catalans, amb zeta, i abominant el dret de secessió; Andrés Ollero, per haver-los qualificat de supremacistes en un vot particular més recent; Santiago Martínez-Vares pels vincles estrets amb la família de l’ex-ministre Zoido; i la vice-presidenta, Encarnación Roca, per haver opinat públicament sobre la “desobediència” dels presos i per haver rebut un guardó remunerat de mans de la magistrada Ana Ferrer –membre del Tribunal del Suprem que va condemnar els presos– i de la fiscal que els acusava, Consuelo Madrigal.

 

Comença un efecte dòmino contra els magistrats del TC pel Primer d’Octubre

 

 

El TC ha entrat en un possible efecte dòmino que el podria deixar blocat en unes de les deliberacions més importants de la seva història, les que fan referència als recursos d’empara dels condemnats pel Suprem arran del procés independentista de Catalunya i dels exiliats. El quòrum per a poder resoldre un recurs és de dues terceres parts del ple. I dels

dilluns, 22 de febrer del 2021

Tensió interna al Parlament Europeu per la filtració sobre el suplicatori contra Puigdemont

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El president de la Comissió d’Afers Legals demana a Sassoli que s’investigui, perquè “és una infracció d’extrema gravetat”  

 




Per: Redacció

22.02.2021  15:33

 

 

Just quan el suplicatori contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí entra en la fase més decisiva, es fa més gran la polèmica per les irregularitats en el procediment. Per les filtracions i el trencament de la confidencialitat obligada dins de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu. Una comissió presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, també sota sospita per unes declaracions el dia que Puigdemont, Comín i Ponsatí hi compareixien i en què trencava l’aparença de neutralitat que hauria de mantenir. Vázquez s’ha vist forçat finalment a demanar al president de l’eurocambra, David Sassoli, que obri “una investigació interna” sobre la filtració de l’informe que just avui el ponent del suplicatori, Angel Dzhambazki, presenta a la comissió. I que demà es votarà.

 

Anàlisi: De González Pons a l’ABC: el suplicatori contra Puigdemont, sota sospita

 

L’informe fou publicat la setmana passada pel diari espanyol ABC, just quan feia només dos dies que els membres de la Comissió d’Afers Jurídics el tenien. I segons la filtració,

divendres, 19 de febrer del 2021

De González Pons a l’ABC: el suplicatori contra Puigdemont, sota sospita

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

L'eurocambra preveu sancions per a casos com la filtració a l'ABC i les declaracions públiques de González Pons (PP) i d'Adrián Vázquez (Cs)  

 




Per: Josep Casulleras Nualart

19.02.2021  01:50

 

 

La publicació al diari ABC del contingut de l’informe sobre el suplicatori contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí és un fet inèdit en la història del Parlament Europeu. Perquè mai no s’havia trencat d’aquesta manera tan visible l’obligada confidencialitat de les deliberacions i els documents en un procediment en què s’ha de decidir l’aixecament o el manteniment de la immunitat d’un eurodiputat. Aquest fet ha causat malestar a l’eurocambra, segons que informava ahir l’agència ACN, perquè s’afegeix a un cúmul d’irregularitats que qüestionen la netedat i la imparcialitat del procediment. Les més greus, les declaracions públiques del president de la Comissió d’Afers Jurídics del parlament, l’espanyol Adrián Vázquez, de Ciutadans, i les de l’eurodiputat i membre d’aquesta comissió Esteban González Pons, del PP. Ara fa un mes van trencar la neutralitat i la confidencialitat, respectivament, quan van parlar sobre la compareixença de Puigdemont, Comín i Ponsatí. I, segons el reglament, tots dos haurien de ser sancionats.

 

D’una banda, Adrián Vázquez, com a president de la comissió, hauria de mantenir una aparença de neutralitat que va trencar quan va declarar, abans de la vista sobre el suplicatori dels tres eurodiputats, que un dels principals arguments que exposarien no tenia cap mena de valor. Va dir que

dimarts, 19 de gener del 2021

Set prestigiosos advocats europeus expressen el seu suport a Gonzalo Boye

 

 

Apunten que no només es pretén desacreditar-lo professionalment sinó també atacar “el dret a la defensa dels ciutadans davant l’acció punitiva de l’Estat”

 

 

Agències 19/01/2021

 

 

 

Paul Bekaert i Gonzalo Boye, advocats de Carles Puigdemont, esperant l'expresident a la porta de la Chambre du Conseil a Brussel·les per la primera vista de la tercera euroordre, el 29 d'octubre del 2019.

 



Set prestigosos advocats europeus signen un text de suport a Gonzalo Boye coincidint amb el seu processament a l’Audiència Nacional espanyola. Són l’anglès Ben Emmerson, especialitzat en drets humans; l’escocès, Aamer Anwarm, defensor de Clara Ponsatí; el suís Nico Krish; l’andorrà, Josep Anton Silvestre; i els belgues Paul i Simon Bekaert, i Cristophe Marchand. 

 

Consideren que el processament de Boye pot vulnerar el lliure exercici de la defensa i revindiquen “un sistema judicial equitatiu independent de qualsevol influència política, que

dimarts, 12 de gener del 2021

Unes converses telefòniques fan trontollar la principal acusació contra Boye

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

Les converses, enregistrades per la policia, formen part del sumari i contradiuen la declaració que serveix per a inculpar l'advocat  

 

 

 




Per: Redacció

12.01.2021  01:50

 

 

El sumari de l’Audiència espanyola contra Sito Miñanco i una quarantena de persones més, acusades de voler introduir droga a l’estat espanyol i de crear un entramat per emblanquir-ne els beneficis, inclou unes converses telefòniques enregistrades que fan trontollar l’acusació contra Gonzalo Boye. L’advocat és un dels processats en aquesta macrocausa que instrueix la jutgessa María Tardón, que li atribueix un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals “en el si d’una organització criminal, procedent del narcotràfic, en concurs amb un delicte de falsificació de document oficial”. Aquestes converses, a les quals ha tingut accés VilaWeb, qüestionen el principal argument que la jutgessa utilitza contra Boye, però, malgrat això, el manté processat.

 

La jutgessa, seguint el relat del fiscal Ignacio de Lucas, acusa Boye d’haver dissenyat una argúcia legal per a recuperar uns diners suposadament obtinguts del narcotràfic. Concretament, són 890.000 euros que van ser interceptats a l’aeroport de Madrid el 6 de febrer del 2017 i que duien en efectiu l’empresari Manuel González Rubio i cinc persones més quan volien agafar un vol a Colòmbia. Segons la jutgessa, José Ramón Prado Bugallo –conegut per Sito Miñanco–

dimecres, 23 de setembre del 2020

[VÍDEO] ‘La bona feina’ de la guàrdia civil i la ‘confiscació de precursors’: què deia el govern espanyol el 23-S?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

 

 

Sánchez demanava que Torra denunciés, critiqués i condemnés 'qualsevol ús potencial de la violència per part de qualsevol grup vinculat amb l'independentisme'  

 

 








Per: Redacció

23.09.2020  14:02

 

 

Així parlava el president espanyol, Pedro Sánchez, fa tot just un any: ‘El senyor Torra ho té molt fàcil: si no vol que es relacioni l’independentisme amb cap tipus d’acció violenta, el que ha de fer és precisament denunciar, criticar i condemnar qualsevol ús potencial de la violència per part de qualsevol grup vinculat amb l’independentisme.’ Es referia als nou detinguts per la guàrdia civil espanyola el 23 de setembre de l’any proppassat, sota acusacions de pertànyer a una suposada banda armada independentista que volia actuar quan se sabés la sentència.

 

23-S: l’última ràtzia contra l’independentisme, viva un any després

 

Un fort desplegament mediàtic i policial va sacsejar el país a mig matí: portes esbortzades, els matinals de les grans televisions espanyoles centrades en la qüestió. Però l’Operació Judes també va tenir el seu braç polític. Aleshores, els socialistes espanyols governaven en solitari, i la majoria de cares visibles del partit i de l’executiu van llençar-se a felicitar la tasca de la

dimecres, 9 de setembre del 2020

Els altres encàrrecs de la policia patriòtica



EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39
Actualitzat Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39


















Ja ningú no discuteix a hores d'ara que la policia patriòtica posada en marxa pel Partit Popular mentre governava Mariano Rajoy per provar d'aturar el procés independentista a Catalunya va existir i va disposar de mitjans econòmics i materials més que suficients per dur a terme operacions il·lícites per tal d'incriminar el major nombre possible de dirigents. Es van punxar telèfons, es van elaborar dossiers, es van fabricar proves falses. Tot, a compte de les denominades despeses reservades i autoritzat per les altes instàncies de l'Estat.



Qui més qui menys va saber que alguna cosa s'estava coent a partir del 2012, quan Artur Mas va desplaçar el volant del Govern del carril autonomista en el qual havia anat circulant des de l'inici de la transició. Encara que el PP era l'executor ja que era al govern espanyol, el PSOE estava perfectament al cas d'aquells moviments a través d'alguns dirigents designats a l'efecte encara que amb els anys s'hagi anat fent el desentès.



El principal inconvenient de les policies paral·leles és que,

Interior va preparar una segona Operació Catalunya amb Zoido al comandament



CORRUPCIÓ







Jordi Palmer
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 9 de setembre de 2020. 08:12
Actualitzat Dimecres, 9 de setembre de 2020. 09:44



















Quan Juan Ignacio Zoido va succeir Jorge Fernández Díaz al capdavant del ministeri de l'Interior, el novembre del 2016, malgrat negar-se qualsevol vinculació amb l'Operació Catalunya —l'operatiu de les clavegueres de l'Estat per crear proves contra els líders independentistes catalans— es va procedir a una operació de neteja estètica per posar fi a la guerra policial que es va agreujar després de conèixer-se els enregistraments entre Jorge Fernández Díaz i el llavors cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.



Enrique García Castaño, el Gordo, màxim responsable de la unitat central de suport operatiu (UCAO) de la Comissaria General d'Informació, va ser dels primers a ser apartat —aparentment—. Ara bé, segons revela avui La Vanguardia, el cessament del Gordo no va ser més que una pantalla per

dimarts, 14 de juliol del 2020

El president Torrent, espiat amb Pegasus, un sistema informàtic que només poden comprar governs



MÓN - EUROPA






La investigació feta pública per The Guardian i El País indica que Anna Gabriel i el membre de l'ANC Jordi Domingo també van ser espiats 















Per: Redacció

14.07.2020  01:05




El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, fou espiat l’any passat mitjançant un sistema d’intromissió en els telèfons mòbils que només poden comprar govern estatals i forces de seguretat. Ho revela una informació que han publicat alhora els diaris The Guardian i El País, segons els quals només Torrent fou objecte d’espionatge mitjançant aquest sistema que fa servir un error de seguretat de WhatsApp; també van ser atacats els mòbils d’Anna Gabriel, ex-diputada de la CUP exiliada a Suïssa, i de Jordi Domingo, treballador de la Diputació de Tarragona i membre de l’ANC.



Segons WhatsApp, es va entrar al mòbil de Torrent entre l’abril i el maig del 2019, quan 1.400 dels usuaris d’aquesta xarxa social van ser objecte del programa d’espionatge informàtic Pegasus, de l’empresa israeliana NSO Group. Torrent, diu The Guardian, en fou advertit per investigadors

divendres, 26 de juny del 2020

Boye denuncia un nou intent de guerra bruta de l’estat espanyol contra ell




SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA






Un empresari andorrà empresonat vincula el lletrat amb un compte corrent de Jordi Pujol Ferrussola a Nova Zelanda · Boye diu que no coneix ningú de la família Pujol: 'L'objectiu és clar, destruir-me per la meva feina'  

















Per: Redacció

26.06.2020  08:35





L’advocat Gonzalo Boye ha denunciat un nou intent de les clavegueres de l’estat espanyol per incriminar-lo per la seva activitat com a lletrat. En aquest cas, el jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha obert diligències internacionals en una peça separada del cas Pujol, després que un empresari andorrà —empresonat a Brians 2 per haver comès diversos delictes— declarés el desembre passat que el bufet de Boye compartia amb ell i Jordi Pujol Ferrussola un compte corrent amb més de 100 milions d’euros a Nova Zelanda.



Els quatre abusos de la justícia espanyola contra Boye







 


No conec a cap membre de la família Pujol, mai els he defensat en cap procediment ni els he assessorat de cap manera‘, ha piulat Boye, que ha assenyalat que

dijous, 25 de juny del 2020

Cuevillas: ‘És possible que es-Satti fes explotar la casa d’Alcanar quan se n’anava’



PAÍS - PRINCIPAT






L'advocat explica fil per randa en aquesta entrevista com es va trencar la cadena de custòdia de l'ADN de l'ex-imam de Ripoll 














Per: Josep Casulleras Nualart

24.06.2020  21:50




Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), va posar-se en contacte amb Jaume Alonso-Cuevillas per demanar-li de conèixer Javier Martínez, el pare del nen de Rubí assassinat a l’atemptat del 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona. Hi va accedir, i quan es va endinsar en la causa va trobar molts caps per lligar, sobretot en la relació d’Abdelbaki es-Satti amb els serveis secrets espanyols. I quan finalment, a començament d’any, va poder accedir al sumari de la causa instruïda a l’Audiència espanyola, va demanar ajuda a l’advocat Agustí Carles, que va fer una immersió en la mar de documents conjuntament amb la gent del despatx d’Alonso-Cuevillas. I es va adonar que hi havia massa incongruències i massa dubtes per a poder afirmar que es-Satti era mort. Perquè va comprovar que s’havia trencat la cadena de custòdia de les mostres d’ADN que suposadament eren de l’imam i que encara avui són al Marroc tot i que haurien de ser a Madrid. Per això Alonso-Cuevillas i Carles demanen a l’Audiència espanyola que reobri el sumari i que completi les dades que hi manquen. En parlem en aquesta entrevista.






Heu demanat que es reobri el sumari. Hi teniu gaires esperances?

 
—Veient l’actuació de la fiscalia i el jutge d’instrucció mateix, hi confio poc. Amb l’escrit que hem presentat, posem de manifest un seguit d’indicis per a demanar la revocació del sumari. Són uns indicis que podrien fer pensar que Abdelbaki es-Satti continua viu després de l’atemptat i que hi ha una anàlisi d’un perfil genètic que no és concloent. I tot això tenint en compte que no es volen investigar les relacions amb el CNI… Nosaltres no farem una acusació que tingui per objecte anar a buscar una indemnització. El Javier ja m’ho diu, perquè res no tornarà la vida del seu fill; ell vol saber la veritat, què va passar, i evitar que torni a passar.






Qüestioneu que es-Satti sigui mort.

dilluns, 22 de juny del 2020

Última hora : L’Audiència espanyola reactiva la causa contra els CDR i n’investiga quatre més



PAÍS - PRINCIPAT






Els nous investigats també són acusats de terrorisme · Alerta Solidària ha informat que són citades a declarar, a més d'aquestes quatre persones, David Budria i Clara Borrero, els dos detinguts que no van entrar a presó














Per: Redacció

22.06.2020  17:34





El col·lectiu d’advocats Alerta Solidària ha donat avui novetats sobre el cas dels nou detinguts del 23-S i ha explicat en roda de premsa que l’Audiència espanyola ha acusat quatre persones més de terrorisme en el marc de la coneguda com a Operació Judes. De les nou persones que es van detenir inicialment, set van passar aproximadament tres mesos a la presó de Soto del Real acusats de pertinença a organització terrorista, estralls en grau de conspiració i fabricació i tinença d’explosius.



A aquestes nou persones ara s’hi afegeixen quatre més (Esther, Sònia, Rafael i Queralt), acusades de pertinença a organització terrorista. Alerta Solidària també ha informat que

dimecres, 29 d’abril del 2020

Escàndol: El jutge que investiga el cas Villarejo encobreix la guerra bruta de l’Estat contra Catalunya




El magistrat deixa sota secret de sumari informes que poden afectar la “defensa i seguretat de l’Estat”








Redacció 29/04/2020






El comissari Villarejo, en una imatge d'arxiu




Nou escàndol sobre el cas Villarejo, el comissari policial encarregat d’espiar i atacar amb fons reservats de l’Estat l’independentisme usant qualsevol mitjà i sense ètica ni moral i amb total impunitat per part dels poders fàctics espanyols.



Avui s’ha sabut, tal com explica elDiario.es, que el magistrat instructor del cas, Manuel García-Castelló ha dictat un acte on aixeca, per fi, el secret sobre la documentació confiscada al comissari quan va ser detingut. De tota la informació, dades, documents, informes i carpetes rebudes, justament n’exclou una on hi haurà tota la bruta realitat de les

dilluns, 28 d’octubre del 2019

[VÍDEO] Policies espanyols encaputxats s’infiltren en les protestes independentistes



PAÍS - PPRINCIPAT






'Tenia por que la cosa degenerés i em destrossessin la botiga', diu a VilaWeb el propietari del local del carrer d'Aragó on es van refugiar 














dimarts, 22 d’octubre del 2019

Boye, després d’un escorcoll de 15 hores: ‘No ens faran retrocedir en la defensa dels drets de Catalunya’



PAÍS - PRINCIPAT






L'advocat ha explicat que els escorcolls s'han centrat a copiar correus electrònics i tota la informació del seu mòbil 















Per: Redacció

22.10.2019  08:11




Primera reacció de l’advocat Gonzalo Boye després dels escorcolls al seu domicili i al seu despatx per ordre de l’Audiència espanyola, que l’investiga per un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals vinculat amb una organització criminal relacionada amb el narcotràfic.



El lletrat de Carles Puigdemont ha explicat a Twitter que els escorcolls han durat quinze hores i que en cap moment no s’han centrat en l’acusació. ‘S’han centrat a copiar correus electrònics i a abocar tota la informació del meu mòbil’, ha denunciat a Twitter.



També ha dit que,

dimecres, 16 d’octubre del 2019

Dures crítiques a la sentència de Financial Times, Bloomberg i altres mitjans internacionals



LA SENTÈNCIA 






Jordi Palmer
Foto: M.F.
Barcelona. Dimecres, 16 d'octubre de 2019


















La sentència del judici contra el procés ha estat tractada en premsa i mitjans d’arreu del món des d’articles d’opinió que insisteixen en la duresa de les penes i en la necessitat de trobar una solució política al conflicte.



Atenció per començar a l’editorial del Financial Times, que ja avisa amb el títol del que vindrà: “Les penes de presó no poden solucionar la crisi de Catalunya”. El diari britànic apunta que “cal la reconciliació política a Espanya” i indica que “el judici més important des del retorn d’Espanya a la democràcia a finals dels anys 70” es va fer enmig de la tensió política de les eleccions de l’abril i que la sentència s’ha donat a conèixer amb la convocatòria del 10-N a poques setmanes.



Tot i que l’FT considera que “hi ha poques raons per creure que el judici al Tribunal Suprem no fos una altra cosa que un procés just” apunta que la sentència reconeix que l’impuls independentista tenia l’objectiu de “fer pressió sobre el govern perquè acceptés un plebiscit formal”, la qual cosa, per tant, “dificulta la justificació de les sentències extraordinàriament llargues pel delicte de sedició que va dictar el tribunal”.



El mateix mitjà dona per fet que les sentències seran apel·lades al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans i alerta que la sentència pot tenir com a resposta que

Una corresponsal de la BBC responsabilitza la policia de començar els aldarulls



LA SENTÈNCIA






El Nacional
Foto: Sira Esclasans
Barcelona. Dimecres, 16 d'octubre de 2019














La corresponsal de la BBC Jean Mackenzie va cobrir ahir els aldarulls que van tenir lloc a Barcelona i n’ha deixat constància en un fil de tuits on deixa clar, amb vídeos, que van ser les forces policials les que van provocar l'esclat de violència.



En el primer d’ells, MacKenzie assegura que mentre estava cobrint la “vigília amb espelmes pels presos catalans” van aparèixer els policies “disparant” contra els manifestants, de manera que van convertir la situació “en aterradora i violenta a l’instant”, per la qual cosa, “milers de persones van fugir de la policia en totes direccions” :

Vídeo insòlit: Els Mossos perseguint manifestants: «Som gent de pau, veniu»



SENTÈNCIE DEL PROCÉS : MOBILITZACIONS I REACCIONS



Forts enfrontaments entre policia i manifestants a Tarragona



 

 


per Redacció  
dimecres, 16 d’octubre 2019 - 00:15h 
Llançament objectes Tarragona | Carlos Domènech




Imatges insòlites (per no dir-ho d'una altra manera) les que s'han pogut gravar aquest dimarts a la nit en un carrer a Tarragona pròxim al Camp de Mart. Després de més de tres hores d'aldarulls, els manifestants s'han dispersat i la policia, tant Mossos com espanyola, ha seguit perseguint els petits grups que quedaven.












Els vídeos i imatges s'han multiplicat a les xarxes, però un d'aquests ha causat la incredulitat de molts, ja que es pot escoltar clarament com els Mossos, per la megafonia d'un dels seus vehicles criden: «Som gent de pau, veniu!», en un to que sembla clarament de sorna.







ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://catalunyadiari.com/sentencia-proces-mobilitzacions-reaccions/video-insolit-mossos-perseguint-manifestants-som-gent-pau-veniu 


  

Editorial Vicent Partal : El conseller Buch ha de ser destituït i la policia espanyola se n’ha d’anar



OPINIÓ - EDITORIAL






«Dimissió o destitució. No cal parlar de res més» 














Per: Vicent Partal

15.10.2019  22:29




No hi ha cap estratègia ni cap explicació de cap mena, cap jugada mestra, que puga servir d’argument per a justificar allò que és injustificable: el conseller Buch ha de ser destituït i rellevat immediatament de les seues funcions. L’actuació dels Mossos d’Esquadra aquest vespre a tot el Principat és intolerable i ningú, ni tan sols en nom de l’independentisme ni de l’estabilitat del govern, no pot permetre que passen les hores sense respondre a l’orgia de violència desfermada pel màxim responsable dels Mossos d’Esquadra.



Avui, per primera volta, la policia de Catalunya, o les pitjors unitats que la integren, han atacat un acte d’Òmnium i l’ANC. Després d’un decenni sencer de mobilitzacions, per primera vegada un acte multitudinari i pacífic de la societat catalana ha acabat amb enfrontaments gravíssims. La culpa i la responsabilitat d’això la tenen els Mossos d’Esquadra, que no es poden amagar rere l’excusa de gent amb caretes o incidents esporàdics. La gravetat d’allò que han fet avui supera qualsevol llistó posat abans.



I hi ha, a més, aspectes de la repressió desfermada contra la població que són especialment greus i humiliants. En primer lloc, cal constatar i evidenciar que l’actual direcció dels

dimecres, 25 de setembre del 2019

Dipositen paquets sospitosos davant les seus d’Òmnium, l’ANC, ERC, CUP, Podem i Interior



SOCIETAT






Els Mossos d'Esquadra examinen els objectes localitzats a diversos punts de Barcelona














Per: Redacció

25.09.2019  08:54




Els Mossos d’Esquadra han conclòs que els objectes sospitosos que han aparegut a diverses seus de partits, entitats i al Departament d’Interior són simulats. Concretament, s’han localitzat a les seus d’Òmnium Cultural, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), d’ERC, de la CUP i d’Interior, segons han confirmat fonts de les entitats, dels partits i de la conselleria.






 




 





Els Mossos han activat els protocols i dispositius habituals per a aquests casos, amb la