OPINIÓ - EDITORIAL
«Dimissió o destitució. No cal parlar de res més»
Per: Vicent Partal
15.10.2019 22:29
No hi ha cap estratègia ni cap explicació de cap mena, cap jugada
mestra, que puga servir d’argument per a justificar allò que és
injustificable: el conseller Buch ha de ser destituït i rellevat
immediatament de les seues funcions. L’actuació dels Mossos d’Esquadra
aquest vespre a tot el Principat és intolerable i ningú, ni tan sols en
nom de l’independentisme ni de l’estabilitat del govern, no pot permetre
que passen les hores sense respondre a l’orgia de violència desfermada
pel màxim responsable dels Mossos d’Esquadra.
Avui, per primera volta, la policia de Catalunya, o les pitjors unitats que la integren, han atacat un acte d’Òmnium i l’ANC. Després d’un decenni sencer de mobilitzacions, per primera vegada un acte multitudinari i pacífic de la societat catalana ha acabat amb enfrontaments gravíssims. La culpa i la responsabilitat d’això la tenen els Mossos d’Esquadra, que no es poden amagar rere l’excusa de gent amb caretes o incidents esporàdics. La gravetat d’allò que han fet avui supera qualsevol llistó posat abans.
I hi ha, a més, aspectes de la repressió desfermada contra la població que són especialment greus i humiliants. En primer lloc, cal constatar i evidenciar que l’actual direcció dels
Mossos d’Esquadra els ha convertits en criats servils de la policia i el govern espanyols, en els encarregats de fer-los la feina bruta. Cal exigir la retirada de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de Catalunya, especialment de les unitats desplegades recentment. Però aquesta exigència no pot tapar l’altra ni arraconar-la.
Sí, conseller, que n’és, de lluny, l’agost del 2017 quan, arran de l’atac de tot l’espanyolisme contra els Mossos, la gent omplia de flors els cotxes de la policia catalana, dirigida aleshores per l’Honorable Quim Forn i el major Trapero. I encara molt més lluny són la figura i la intenció, i el valor i el compromís, del comissari David Piqué, figura que vós mateix intentàveu d’apropiar-vos en un article recent al diari La Vanguardia.
No són solament els incidents provocats conjuntament per les policies catalana i espanyola a tot el Principat aquest vespre o la vergonya immensa davant les imatges gravíssimes que arribaven ahir des de l’aeroport de Barcelona. És un desficaci general que vull il·lustrar amb una anècdota menor però molt dolorosa.
Aquest vespre els Mossos han anat a la placeta de l’Ajuntament d’Arenys de Mar a comunicar que no es podia fer sense permís la concentració pels presos polítics que aquesta població del Maresme ha fet exactament en aquell mateix lloc cada dia des de fa dos anys, d’ençà de l’endemà de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Cosa que fa pensar que això deu haver passat a molts més llocs.
A aquesta concentració, sempre que he pogut, hi he anat. Trenta persones el pitjor dia i tres-centes el millor, plogués o fes sol, fred o calor, sempre els arenyencs s’hi han concentrat per a cantar el ‘Cant dels Ocells’ i cridar el suport als presos polítics.
Infatigables. I dos anys després, just quan fa dos anys, els Mossos d’Esquadra tenen el valor de presentar-s’hi i dir que allò és una reunió tumultuosa que no es pot fer? Com explicarà això aquest govern als joves i grans que cada dia hi han anat? Al senyor que desa les pancartes en una pulcra bossa? Als músics que hi toquen? A l’Oriol, que ho ha enregistrat en vídeo cada dia?
Dimissió o destitució. No cal parlar de res més.
Avui, per primera volta, la policia de Catalunya, o les pitjors unitats que la integren, han atacat un acte d’Òmnium i l’ANC. Després d’un decenni sencer de mobilitzacions, per primera vegada un acte multitudinari i pacífic de la societat catalana ha acabat amb enfrontaments gravíssims. La culpa i la responsabilitat d’això la tenen els Mossos d’Esquadra, que no es poden amagar rere l’excusa de gent amb caretes o incidents esporàdics. La gravetat d’allò que han fet avui supera qualsevol llistó posat abans.
I hi ha, a més, aspectes de la repressió desfermada contra la població que són especialment greus i humiliants. En primer lloc, cal constatar i evidenciar que l’actual direcció dels
Mossos d’Esquadra els ha convertits en criats servils de la policia i el govern espanyols, en els encarregats de fer-los la feina bruta. Cal exigir la retirada de la policia espanyola i la Guàrdia Civil de Catalunya, especialment de les unitats desplegades recentment. Però aquesta exigència no pot tapar l’altra ni arraconar-la.
Sí, conseller, que n’és, de lluny, l’agost del 2017 quan, arran de l’atac de tot l’espanyolisme contra els Mossos, la gent omplia de flors els cotxes de la policia catalana, dirigida aleshores per l’Honorable Quim Forn i el major Trapero. I encara molt més lluny són la figura i la intenció, i el valor i el compromís, del comissari David Piqué, figura que vós mateix intentàveu d’apropiar-vos en un article recent al diari La Vanguardia.
No són solament els incidents provocats conjuntament per les policies catalana i espanyola a tot el Principat aquest vespre o la vergonya immensa davant les imatges gravíssimes que arribaven ahir des de l’aeroport de Barcelona. És un desficaci general que vull il·lustrar amb una anècdota menor però molt dolorosa.
Aquest vespre els Mossos han anat a la placeta de l’Ajuntament d’Arenys de Mar a comunicar que no es podia fer sense permís la concentració pels presos polítics que aquesta població del Maresme ha fet exactament en aquell mateix lloc cada dia des de fa dos anys, d’ençà de l’endemà de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Cosa que fa pensar que això deu haver passat a molts més llocs.
A aquesta concentració, sempre que he pogut, hi he anat. Trenta persones el pitjor dia i tres-centes el millor, plogués o fes sol, fred o calor, sempre els arenyencs s’hi han concentrat per a cantar el ‘Cant dels Ocells’ i cridar el suport als presos polítics.
Infatigables. I dos anys després, just quan fa dos anys, els Mossos d’Esquadra tenen el valor de presentar-s’hi i dir que allò és una reunió tumultuosa que no es pot fer? Com explicarà això aquest govern als joves i grans que cada dia hi han anat? Al senyor que desa les pancartes en una pulcra bossa? Als músics que hi toquen? A l’Oriol, que ho ha enregistrat en vídeo cada dia?
Dimissió o destitució. No cal parlar de res més.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/dimissio-destitucio-miquel-buch-editorial-vicent-partal/
