Els actes de defensa del català són habituals. A la foto, un lip dub al centre de Barcelona. / FRANCESC MELCION |
Quina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné
–format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana
Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després
d'un any i mig de feina, presentant en societat un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya"
i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i
generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha
estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.
La constitució catalana