La Intersindical-CSC guanya les eleccions sindicals de tècnics i administratius de la Generalitat

Redacció|06/03/2019

Empata com a primera força amb IAC-CATAC, que baixa de 40 a 35, i deixa enrere CCOO, amb 29, UGT, amb 28 i CSI-F, amb 21

 
La Intersindical-CSC ha passat de 4 a 35 delegats a les eleccions sindicals del personal tècnic i administratiu de la Generalitat que han tingut lloc aquest dimecres, a les quals estaven convocades a votar 27.684 persones. Amb aquesta xifra, la Intersindical empata com a primera força amb IAC-CATAC, que en relació als comicis sindicals del 2015, ha baixat de 40 representants a 35. A més, aquestes dues formacions han deixat en tercera posició CCOO, que ha perdut 10 delegats, de 39 a 29, i en quarta l’UGT, que ha passat de 34 a 28. De la seva banda, CSI-F ha repetit els resultats del 2015 i ha aconseguit 21 delegats. El sindicat COS, que el 2015 va aconseguir 10 delegats, no ha obtingut aquesta vegada cap representació.

 Uns grans resultats pel sindicat independentista que consolida i amplia el seu espai sindical

El TC prohibeix a la Generalitat augmentar la despesa de personal per posar en marxa nous serveis

ARA Barcelona Actualitzada el 06/05/2016 13:20

El Govern afirma que la decisió no altera el full de ruta ni impedeix nodrir de personal la hisenda pròpia.

La seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

Nova sentència del Tribunal Constitucional (TC) contrària als interessos de la Generalitat. L'alt tribunal ha declarat inconstitucional i ha anul·lat part d'un article dels Pressupostos de la Generalitat de 2015 que permet, si l'Estat ho autoritza, augmentar la despesa de personal més enllà de la despesa autoritzada per a l'exercici amb la finalitat de "posar en funcionament nous serveis".

Per unanimitat, el ple del TC ha decidit declarar la inconstitucionalitat i nul·litat d'aquest incís dels pressupostos catalans i estimar així el recurs presentat pel govern espanyol, que al·legava que amb aquest article la Generalitat contradiu la llei de pressupostos generals de l'Estat del 2015, que

El Govern no recorrerà la sentència del TSJC que elimina unes recomanacions per l'ús del català a l'administració

S. SORO Barcelona Actualitzada el 26/02/2016 14:12

La consellera de Governació, Meritxell Borràs, reconeix que el text té un caràcter més polític que no pas jurídic.

Un cirurgià de pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona va presentar el recurs que ha causat la sentència del tribunal. / TJERK VAN DER MEULEN

El Govern no recorrerà la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que elimina unes recomanacions per l'ús del català entre el personal de l'administració. Així ho ha indicat aquest divendres la consellera de Governació, Administracions Públiques i Vivenda, Meritxell Borràs, que així i tot ha reconegut el caràcter "polític", més que no pas judicial, de la sentència.

En declaracions a La Xarxa, recollides per Europa Press, Borràs ha afirmat que la Generalitat no presentarà recurs perquè "no és un tema normatiu, obligatori per al treballador", sinó orientatiu, i que per tant la decisió del TSJC no altera res.

"Una sentència política"

El TSJC elimina unes recomanacions per l'ús del català entre el personal de l'administració

ARA Barcelona Actualitzada el 25/02/2016 20:26

El recurs d'un metge de l'hospital Joan XXIII de Tarragona aconsegueix que s'anul·lin alguns articles de dos protocols d'usos lingüístics de la Generalitat.

El recurs l'ha fet un metge de l'Hospital Joan XXIII / TJERK VAN DER MEULEN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha anul·lat en una sentència una part dels models de dos protocols no normatius d'usos lingüístics del sector públic a Catalunya fets l'any 2010. En concret, segons l'agència Efe, es tracta dels articles que marcaven el català com a llengua de comunicació entre el personal i que determinaven que totes les converses havien de començar en aquest idioma.

La secció cinquena de la sala contenciosa del TSJC, en una sentència, dóna la raó a un adjunt de cirurgia pediàtrica de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona que havia fet un recurs contra el Protocol d'usos lingüístics per al sector sanitari públic i el Protocol d'usos lingüístics del sector púbic que depèn de la Generalitat.