PAÍS
La web nord-americana edmaps.com, especialitzada a elaborar mapes divulgatius sobre conflictes i canvis geopolítics, ha publicat un article en què explica quins motius històrics té l’independentisme per a reclamar que Catalunya sigui reconeguda com a nació. El text, titulat ‘La qüestió catalana: de Carlemany a Puigdemont’, explica resumidament la història del Principat i els Països Catalans. Ho il·lustra amb set mapes perquè tots aquells qui no coneguin el passat català puguin obtenir una visió transversal de l’origen de la identitat catalana.
Per començar, l’article posa el lector en situació i li explica que les reivindicacions dels independentistes no se cenyeixen únicament al Principat, on es van fer les eleccions del 27-S, sinó a
tots els Països Catalans. Heus ací el primer mapa:
L’article parteix de l’emperador Carlemany, qui a final del segle VIII va expulsar els musulmans de bona part del sud dels Pirineus i va establir una separació entre els musulmans ibèrics i l’imperi Carolingi. Després de la mort de Carlemany, aquesta zona, anomenada Marca Hispànica, es va dividir en els regnes de Pamplona i Aragó, i els comtats catalans.
Fem un salt fins al segle X, quan el comte Borrell II va unificar gradualment bona part dels comtats catalans. El 1137, la unió matrimonial entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, filla del rei d’Aragó, va donar lloc a la Corona d’Aragó. Tanmateix, el regne Aragó i el comtat de Barcelona van conservar cadascun autonomia política.
‘Però la situació va canviar radicalment el setembre del 1213’, continua l’article: a la batalla de Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, Felip II de França va derrotar el comte occità Ramon VI de Tolosa, que tenia el suport de la Corona d’Aragó. Així és com Jaume I, rei de la corona, es va trobar obligat a renunciar als territoris occitans i va estendre la seva conquesta cap a l’est. Primer va ocupar les Illes Balears i més tard el País Valencià, dos territoris que van tenir la condició de regne i posteriorment es van unir a la corona. ‘Aquest fet explica per què les Balears i València formen part de l’imaginari nacionalista català’, diu l’article.
La corona es va expandir cap a uns altres territoris de la Mediterrània, com ara Sicília, Sardenya, Còrsega i el Regne de Nàpols, i esdevingué una autèntica potència. Però el 1479 tot va tornar a canviar. Aquesta vegada a partir de la unió dinàstica entre Castella i Aragó: ‘un punt d’inflexió en la història de Catalunya.’
El Principat de Catalunya i els altres dominis aragonesos van viure una involució política després de la unió de les corones d’Aragó i Castella, i el naixement de l’estat espanyol. El text tracta molt breument de la guerra de Successió, a partir de la qual la Corona d’Aragó deixà d’existir i Catalunya quedà sotmesa a les lleis centralistes del regne d’Espanya. Molt resumidament, l’article i el mapa següent recorden que el 1812, arran de la conquesta francesa d’Espanya, els antics comtats catalans carolingis van ser annexionats a l’imperi francès. Però només durant dos anys.
‘La pèrdua de l’autonomia política ha afectat greument l’evolució de la societat catalana, fet que explica per què la recuperació de la sobirania ha estat el principal objectiu del nacionalisme català’, continua l’article. Ja entrat al segle XX, parla de les figures de Macià i Companys com a exemples d’aquest intent de recuperar l’autonomia perduda. Però la victòria de Franco va tornar a posar fi a aquests objectius.
Després de la mort de Franco, la constitució espanyola va ser un intent d’encabir dins l’estat espanyol les nacions catalana, basca i gallega, però l’objectiu fracassà: ‘Per desgràcia, l’estat espanyol no estava preparat per a reconèixer les seves principals minories ètniques com a comunitats nacionals reals.’ Després del 27-S, el 9 de novembre passat el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració d’inici del procés cap a la independència per a iniciar ‘de manera sostinguda i pacífica la desconnexió de l’estat espanyol’, segons paraules de Carles Puigdemont. I l’article acaba així: ‘La nova administració catalana sembla que ja ha iniciat el procés de secessió d’Espanya. L’hivern ha arribat… Com continuarà?’
Enllaç noticia :
http://www.vilaweb.cat/noticies/set-mapes-per-a-entendre-els-motius-historics-de-lindependentisme-catala/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada