Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mònica Oltra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mònica Oltra. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 de juliol del 2015

L’onada de llibertat que prové de Catalunya desperta l’ànima valencianista de Compromís

Dijous, 23 de juliol de 2015 05:00 h

Compromís comença a veure el llautó a Podemos


Vuit alcaldes de Compromís s’han adherit a un manifest que ja suma mig centenar de suports en el que es reclama bàsicament a la direcció que gestiona Mònica Oltra que no negociï una candidatura conjunta amb Podemos a les generals, i la formació vagi a buscar el primer grup valencianista propi al Congrés, seguint l’estela de Joan Baldoví.



Oltra haurà de reflexionar sobre què pot ser millor pel País Valencià
© @acn

 Els càrrecs valencianistes de Compromís li veuen el llautó a Podemos, pensant en el País Valencià. Iniciativa per Catalunya prefereix mirar cap a Grècia

Amb els 40 diputats que les enquestes donen a Podemos, aquest partit ja no és alternativa de govern a Espanya, ni tampoc pot aixoplugar les sensibilitats catalanes o valencianes com a grup propi sense que el partit liderat des de Madrid per Pablo Iglesias quedi francament minvat. Si Podemos tragués 5 o més diputats de Catalunya a les eleccions general, i uns altres 5 o més del País Valencià, malgrat les afinitats, a Espanya només comptaria amb grup parlamentari amb gairebé només trenta diputats efectius.

El manifest, en to molt amable i valorant molt positivament el canvi que ha conduit el partit de Mònica Oltra, creu molt convenient presentar-se en solitari com a Compromís a les eleccions generals, per conformar per primera vegada a la història un grup parlamentari propi on es podrien canalitzar, sense passar per Madrid, les reivindicacions dels valencians pel que fa a l’autogovern i el dèficit fiscal. El País Valencià poc a poc comença a emprendre la Via Catalana, mentre al Principat, Iniciativa per Catalunya s’ha venut a Podemos per un plat de llenties, atiats per l’altíssim deute que tenen contret amb la banca.

El manifest

dimarts, 21 de juliol del 2015

Un centenar de militants de Compromís, contra l'acord amb Podem per a les eleccions espanyoles

Dimarts  21.07.2015  16:21

El músic i regidor Pau Alabajos és un dels signants del manifest 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles'.




Antonio Montiel (Podem) i Mónica Oltra (Compromís).


Més d'un centenar de membres de Compromís, entre càrrecs orgànics, batlles, diputats, regidors, militants i simpatitzants, han signat un manifest en contra d'un pacte de la coalició amb Podem per a les eleccions espanyoles. Amb el títol 'Per una veu pròpia valenciana a les corts', el manifest defensa que hi hagi una candidatura valenciana encapçalada per Compromís a les eleccions espanyoles 'que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les corts generals i que assumisca com a repte la constitució per primera vegada d'un grup parlamentari valencià'. 

Una de les cares visibles d'aquest manifest és el músic Pau Alabajos, regidor de Torrent per Compromís des del 24 de maig. 

L'executiva de Compromís ha aprovat d'obrir una negociació amb Podem per concórrer plegats a les eleccions espanyoles, però això ha generat un fort debat a la coalició, on hi ha un ampli sector contrari a una candidatura conjunta. De fet, el Bloc ha decidit, per unanimitat, que sotmetrà la decisió a referèndum de tota la militància. Concretament, segons un comunicat, el Bloc consultarà els militants sobre si volen que l'acord electoral al qual s'arribi garanteixi un grup parlamentari propi al congrés 'mitjançant la legalització d'una candidatura valenciana'; si la candidatura ha de recollir el lideratge de Compromís; i si l'hipotètic acord ha d'incloure una agenda política valenciana per a defensar al congrés.'

Heus ací el manifest íntegre 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles': 

dilluns, 25 de maig del 2015

Vicent Partal : Una nit històrica... i tres reflexions

24.05.2015

Es torna a obrir la batalla de Barcelona, emergeix un nou País Valencià i la nova política marca un abans i un després. Tot mirant al setembre.


1) L'independentisme manté la seua força però reobre la batalla per Barcelona

Després de la consulta popular sobre la independència i sobretot després del 9-N, Barcelona havia esdevingut la capital de l'independentisme. Guanyar a Barcelona era i és imprescindible per a guanyar al país el 27-S. I en aquest sentit aquestes eleccions han significat una frenada en sec, preocupant. Els partits independentistes segurament s'han cobrat la decepció per uns mesos incomprensibles de picabaralles i això ha estat molt ben aprofitat per Ada Colau, que ha substituït la voluntat de canvi que l'independentisme havia enarborat aquests darrers anys.

Amb això hem tornat a obrir la batalla per Barcelona. Quatre mesos abans de les eleccions més importants de la història. Els qui s'han esforçat tant a presentar Ada Colau com una enemiga del procés haurien de repensar-s'hi, haurien de valorar què han fet i de què ha servit. I els partits independentistes també haurien de fer un pensament. Junts. Perquè en el moment més delicat de tots, quan s'hauran de prendre mesures fortes des de les institucions del país, és possible que Barcelona, la capital, es despenge i no acompanye la Generalitat. I això seria un entrebanc greu tot i que encara cal veure quines seran les posicions que pren Barcelona en Comú, que en la qüestió nacional tampoc no és cap bloc monolític.

El 27 de setembre Barcelona serà la clau per a guanyar les eleccions que han d'obrir pas a la secessió. Però l'espectacular tomb provocat a Barcelona no hauria de fer perdre de vista que a la resta del país els resultats són, amb alguna excepció que caldrà comentar, bons, molt sòlids. Projectats al parlament donarien majoria absoluta a la suma dels tres partits independentistes, que en conjunt guanyen 300.000 vots respecte als de fa quatre anys. Del 33 per cent de vot al conjunt del Principat a CiU-ERC-CUP s'ha passat ara al 44, que no és poc. Que Barcelona en Comú haja guanyat les eleccions a la capital no vol dir res més que això, que la ciutat té ganes de canviar de debò i que ICV, Podem i Procés Constituent han sabut oferir una alternativa sòlida als barcelonins, més sòlida que no la que hem proposat els independentistes. No cal, doncs, dramatitzar res però sí pensar a fons si estem fent el que cal o no.

Un detall rellevant i molt important és el gir a l'esquerra que es produeix dins el camp independentista i que pot tenir conseqüències importants al setembre. Esquerra i la CUP han aconseguit bons resultats. Convergència i Unió torna a ser el primer partit, després de les europees que va guanyar Esquerra, però l'impuls cap a l'esquerra del país és ben visible i podria configurar majories noves i inesperades d'ací a quatre mesos.

2) Un nou País Valencià, amb Compromís

Una de les notícies més grandioses, i emocionants, de la nit és l'emergència de Compromís com a força clau del canvi al País Valencià. Els resultats de la formació valencianista són certament històrics. Ho són al conjunt del país i molt especialment a la ciutat de València, on Joan Ribó ha esdevingut clarament l'alternativa a Rita Barberà.

Amb aquest resultat s'obre una nova època al País Valencià, que supera definitivament l'anomalia històrica que ha estat durant dècades la infrarepresentació política del nacionalisme. Perquè el nacionalisme ja feia anys que era la principal alternativa social, però no sabia transformar-ho en resultats a les urnes. Compromís ha treballat molt bé. El Bloc Nacionalista ha estat molt generós cedint la candidatura a presidenta a Mònica Oltra, una política singularment brillant que ha sabut connectar amb la societat valenciana com poca gent ho ha fet mai. I ara l'esquerra valencianista podrà marcar de prop el Partit Socialista i dignificar la política valenciana en la major part de les institucions, fent ús d'una oportunitat que serà única.

No els serà pas senzill. El PP s'ha enfonsat i ara n'hem d'esperar una reacció rabiosa. Fins i tot en podem veure reaccions molt violentes, especialment a València contra el nou batlle, Joan Ribó. Caldrà, doncs, defensar les institucions democràtiques i netejar-les per dins de dues dècades llarguíssimes de balafiament, corrupció i desvergonyiment polític. Insistisc: no serà una tasca senzilla. Però des d'anit tot és possible, gràcies als magnífics resultats aconseguits. L'única nota trista de la nit és que Esquerra Unida haja quedat fora de les Corts, quan tant i tant havia treballat contra la corrupció.

A les Illes també el terrible govern de Bauzá és ja un malson remot. L'esquerra i el nacionalisme podran governar també la majoria de les institucions amb una participació brillant de Més, que ha fet un gran resultat i amb una sorprenent i prometedora irrupció d'El Pi.

El canvi al País Valencià i les Illes era absolutament necessari i ha estat durament treballat. Caldria que des del Principat s'entengués també el valor que té i les oportunitats que obre, precisament en un moment tan especial de la nostra història.

3) La nova política és un factor determinant

Barcelona en Comú ha fet història. Però també la CUP ha aconseguit uns resultats extraordinaris. Allà on s'ha presentat, ha tingut un creixement molt més que notable. Podem preveure, doncs, un gran creixement dels anticapitalistes en les eleccions del setembre i amb això una reordenació també de l'esquerra catalana i de l'independentisme en general. Cosa que podem interpretar com que en aquestes eleccions als dos eixos tradicionals (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme) s'ha afegit de forma definitiva i amb una força enorme l'eix nou-vell. Nova política contra vella política.

Aquest és l'eix sobre el qual ha pivotat Barcelona en Comú, és l'eix sobre el qual ha pivotat també amb èxit Compromís al País Valencià i és l'eix sobre el qual pivota la CUP. Atenció, doncs, al setembre, a la importància que tindran els nous partits i la nova forma de fer política. Que és molt possible que allà hi haja també una de les claus, per a aconseguir la independència.

dimecres, 11 de juny del 2014

El PP aparta Mònica Oltra de les Corts durant un mes

Dimecres  11.06.2014  10:40

 

La decisió, sense precedents, s'ha pres a porta tancada en un ple en què no han assistit ni EUPV i Compromís






El ple de les Corts Valencianes ha aprovat de sancionar Mònica Oltra i llevar-li la condició de diputada durant un mes. Una decisió sense precedents que s'ha aprovat amb els únics vots del PP. El PSPV ha votat contra de la proposta. Ni EUPV ni Compromís no han assistit al ple en protesta per la votació.

El motiu per a sancionar la portaveu adjunta de Compromís és que es va negar a abandonar un ple

Vicent Partal : Mireu-los com s’amaguen

11.06.2014

Els representants elegits a les urnes tancats en un autèntic búnquer per prendre decisions tan d'amagat com siga possible de la mateixa gent que els va fer entrar allà dins.  



Les Corts Valencianes decidiran avui si expulsen Mònica Oltra. És una mesura excepcional, que no s'ha aplicat mai, i que simplement pretén castigar una de les diputades que més activament ha fet sentir la veu de l'oposició. Tot podria aclarir-se reconeixent un malentès entre la diputada i la presidència, per una simple qüestió formal. Però no: el PP vol retirar a Oltra la condició de diputada durant tant temps com puga. Fet sorprenent, de tan excepcional, i en vista del gran nombre d'encausats que mentrestant seuen sense miraments als escons del PP.

El fet més xocant és el format de la sessió. Serà a porta tancada, sense càmeres de les corts i també