El músic i regidor Pau Alabajos és un dels signants del manifest 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles'.
 |
| Antonio Montiel (Podem) i Mónica Oltra (Compromís). |
Més d'un centenar de membres de Compromís, entre càrrecs orgànics, batlles, diputats, regidors, militants i simpatitzants, han signat un manifest
en contra d'un pacte de la coalició amb Podem per a les eleccions
espanyoles. Amb el títol 'Per una veu pròpia valenciana a les corts', el
manifest defensa que hi hagi una candidatura valenciana encapçalada per
Compromís a les eleccions espanyoles 'que aspire a ser una veu pròpia
valenciana a les corts generals i que assumisca com a repte la
constitució per primera vegada d'un grup parlamentari valencià'.
Una de les cares visibles d'aquest manifest és el músic Pau Alabajos, regidor de Torrent per Compromís des del 24 de maig.
L'executiva de Compromís ha aprovat d'obrir una negociació
amb Podem per concórrer plegats a les eleccions espanyoles, però això
ha generat un fort debat a la coalició, on hi ha un ampli sector
contrari a una candidatura conjunta. De fet, el Bloc ha decidit,
per unanimitat, que sotmetrà la decisió a referèndum de tota la
militància. Concretament, segons un comunicat, el Bloc consultarà els
militants sobre si volen que l'acord electoral al qual s'arribi
garanteixi un grup parlamentari propi al congrés 'mitjançant la
legalització d'una candidatura valenciana'; si la candidatura ha de
recollir el lideratge de Compromís; i si l'hipotètic acord ha d'incloure
una agenda política valenciana per a defensar al congrés.'
Heus ací el manifest íntegre 'Per una veu pròpia valenciana a les corts espanyoles':
«Les persones que signem aquest manifest, ciutadanes i
ciutadans del País Valencià, ho fem per expressar el nostre suport a
l'articulació d'una candidatura valenciana liderada per Compromís a les
pròximes eleccions que aspire a ser una veu pròpia valenciana a les
Corts Generals i que assumisca com a repte la constitució per primera
vegada d'un grup parlamentari valencià.
L'any 2011 l'elecció de Joan Baldoví i Roda com a diputat
marcà una fita històrica per al valencianisme progressista, ja que el
mestre suecà ha estat el nostre primer representant al Congrés en 75
anys, amb l'únic precedent de l'acta de diputat obtinguda per Vicent
Marco i Miranda del partit Esquerra Valenciana en les últimes eleccions a
les Corts de la Segona República Espanyola.
Sense menystenir la legitimitat democràtica de la resta de
representants valencians al Congrés i al Senat, el treball de Baldoví
durant els quatre anys de legislatura, que considerem altament positiu,
ha fet palés com d'important i necessari és enviar a Madrid un grup de
parlamentaris i parlamentàries que hi traslladen les inquietuds dels
habitants de la nostra terra, de Vinaròs a Pilar de la Foradada, del
litoral mediterrani a l'interior.
La reivindicació que presentem no és en absolut
incompatible amb la vertebració d'un projecte plural i obert. De fet,
l'actual Compromís ja aixopluga aquesta pluralitat des d'una perspectiva
valencianista, d'esquerres, ecologista i que aposta per la regeneració
democràtica. No volem tancar la porta a la incorporació de nous actors a
aquesta coralitat però sí oposar-nos a qualsevol tipus de subordinació a
projectes de matriu estatal.
La participació de Compromís al Consell de la Generalitat i
als governs de les administracions locals obri un camí d'esperança a la
construcció d'un País Valencià més just i solidari i que, dins de
l'heterogeneïtat que ens caracteritza com a poble, pose en valor la
nostra llengua i cultura pròpia.
No obstant això, aquest camí presenta també una sèrie de
dificultats contra les quals difícilment alçaran la veu els diputats que
depenguen d'un partit amb seu a Madrid. No es tracta d'un prejudici, ni
tan sols d'un judici o d'una opinió, sinó d'un fet contrastat: les
diputades i els diputats valencians de les dues principals forces
d'àmbit estatal, fins ara totalment hegemòniques en la política
valenciana, potser han pres una actitud reivindicativa quan era l'altra
pota del bipartidisme la que governava Espanya, però han silenciat les
mateixes reivindicacions quan l'inquilí de la Moncloa tenia el carnet
del seu mateix partit.
Vora un terç de la població en situació de pobresa o risc
d'exclusió social, prop d'una quarta part de la població activa
valenciana aturada segons l'EPA, augment de la desigualtat, una renda
per càpita un 14 % inferior a la mitjana espanyola, falta d'inversions
en infraestructures... L'enumeració de problemes de caire social que
patim les valencianes i els valencians és llarga però, mentrestant, tant
el finançament autonòmic com les inversions territorialitzades que rep
el País Valencià se situen clarament per baix de la mitjana per habitant
del conjunt de les comunitats autònomes.
Un canvi en la gestió de les nostres institucions
d'autogovern, després de vint anys monopolitzades pel Partit Popular amb
un resultat molt negatiu, és un dels ingredients bàsics per a redreçar
el nostre país. Una veu pròpia valenciana a les Corts Generals ho és
també. Una veu pròpia oberta a col·laborar amb els altres projectes de
regeneració democràtica i progrés social i ecològic, però que no calle
quan toque reivindicar els interessos propis valencians.»
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada